Noble romana empresonada pel seu pare, que la va violar repetidament. Per escapar dels abusos i fugir de casa, ella el va matar. Malgrat les manifestacions de simpatia pública, Beatrice Cenci va ser decapitada el 1599 després d'un judici amb només 22 anys.
Beatrice Cenci (1577-1599) i dones artistes
(potser) el fantasma més famós de Roma.
Va ser una jove noble italiana coneguda per la seva tràgica vida i la seva implicació en l'assassinat del seu pare, Francesco Cenci. La família Cenci era una de les més poderoses de Roma, però Francesco era conegut per ser extremadament cruel i abusiu. Beatrice, juntament amb la seva madrastra Lucrezia i el seu germà Giacomo, va conspirar per assassinar el seu pare després d'anys de maltractament i abusos sexuals.
El pla es va dur a terme el 1598, i Francesco va ser trobat mort al seu castell. Tot i que van intentar disfressar l'assassinat com un accident, la veritat va sortir a la llum, i Beatrice i la seva família van ser arrestats. El judici va atreure molta atenció a Roma, amb molta simpatia popular per Beatrice, qui era vista com una víctima del seu pare despietat. Malgrat això, Beatrice, el seu germà i la seva madrastra van ser condemnats a mort i executats públicament l'11 de setembre de 1599 en el pont de Sant'Angelo i enterrada a Sant Pietro in Montorio.
Segons la llegenda, el fantasma de Beatrice Cenci apareix cada any la nit de l'11 de setembre al pont de Sant'Angelo a Roma, el lloc on va ser executada. Es diu que es manifesta amb el cap a la mà, fent referència a la seva decapitació. Aquesta aparició es considera una expressió del seu esperit inquiet, condemnat a vagar pel lloc on va patir la seva tràgica mort.
La història del fantasma de Beatrice ha contribuït a la seva aura de misteri i tragèdia, convertint-la en una figura llegendària en la cultura popular italiana. La seva història ha estat immortalitzada en la literatura i l'art com un símbol de resistència contra la tirania i la injustícia. La seva figura ha esdevingut una llegenda a Roma, on és recordada com una heroïna tràgica.
Dones Artistes:
La primera pintura és de Ginevra Cantofoli (1650)
Les dues fotografies són de Julia Margaret Cameron (1868)
i l'escultura és de Harriet Hosmer (1857)