Maria Sybilla Merian fou una naturalista, exploradora i pintora alemanya de l’època del Barroc. Per bé que fou ignorada durant molt de temps, és considerada actualment com una de les més importants iniciadores de l'entomologia moderna, l’estudi dels insectes, gràcies a les seves detallades il·lustracions.

De joveneta, el seu padastre, Jacob Marrel, famós pels seus quadres de flors, la va iniciar en el món de la creació artística. A tretze anys ja pintava les primeres imatges d’insectes i de plantes, a partir de models que capturava directament. L’any 1655, amb 18 anys, Maria Sybilla es va casar amb Johann Andreas Graff, pintor especialitzat en arquitectura, amb qui tindrà dues filles. Amb 28 anys publicarà el seu primer llibre, “Nou llibre de flors” i quatre anys més tard, l’any 1679, publicarà la seva segona gran obra, “L’eruga, meravellosa transformació i estranya alimentació floral”. El 1685 Maria Sybilla es va separar del seu marit per anar  a viure amb les seves filles a una comuna protestant luterana als Països Baixos, època en què realitzarà les il·lustracions del text de Johannes Goedaert, “Metamorphosis et historia naturalis insectorum”.

L’any 1699, a  52 anys, va viatjar amb la seva filla més jove a Surinam (al nord-est d’Amèrica del Sud), tot i que els amics li van desaconsellar de fer aquest viatge pel fet de ser perillós per dues dones soles. Aquest tipus de viatges científics eren gairebé desconeguts en l'època. Allà van realitzar nombroses excursions a l’interior del país. Maria Sybilla va descriure tot el que anava descobrint sobre la metamorfosi dels insectes tropicals i va realitzar un gran nombre de dibuixos i aquarel·les. El 1701 es va contagiar de malària i va haver de tornar a Amsterdam. Després de tres anys de treball intensiu, el 1705 va publicar la seva obra més important: “Metamorfosi dels insectes de Surinam”. En aquesta obra donava a conèixer tot un seguit d'animals i plantes completament nous per a Europa. La seva classificació de les papallones en exemplars de dia i de nit és vàlida encara avui.  A la seva època aquests llibres eren bastant cars i Maria Sybilla no podia viure només gràcies a la seva pintura, per tant, també es dedicarà a donar classes de dibuix i a la venda d’estris  de pintura i preparacions de tota classe d’espècies. Els dibuixos de plantes, serps, aranyes, iguanes i coleòpters tropicals realitzats per la seva mà són considerats fins i tot avui dia com a obres d'art i col·leccionats per afeccionats de tot el món.

Extra bonus 1: La paraula alemanya Vogelspinne (taràntula), literalment 'aranya-ocell' (Vogel-ocell, spinne-aranya) deriva probablement d'un dels seus gravats de Surinam, on es representa una aranya capturant un ocell.

Extra bonus 2: En els últims anys del segle xx, tot el seu treball va ser redescobert i ella fou visibilitzada. Per exemple, la seva imatge es va usar per a un bitllet i un segell. Fins i tot la ciutat de Warnemünde va botar un vaixell amb el seu nom. 

Extra bonus 3: El fet que ella publiqués en alemany la va fer popular en l'alta societat. Per aquesta mateixa raó, era ignorada pels estudiosos del seu temps, ja que la llengua oficial per a la ciència era el llatí. I a més, l’església considerava els insectes com a “bèsties del diable”.

Extra bonus 4: Les seves dues filles, Johanna Helena Herolt i Dorothea Maria Graff, també seran pintores. Treballaran també la temàtica animal, floral i principalment els bodegons, gènere molt propi de les dones en el segle XVIII.