MARC TEÒRIC

Com ens ensenyen a la dona en el mon de l’esport?

Les imatges de dones esportistes semblen maniquins de passarel·la, el que fa pensar que la seva valia està en la seva bellesa no en la seva destresa esportiva.

Segons vosaltres, l'esport és un dels instruments més potents a l'hora d'apuntalar la desigualtat entre homes i dones?

Doncs per nosaltres sí. No som conscients de fins a quin punt l'esport contribueix a assumir com a natural la discriminació del conjunt de les dones. L'esport mediàtic és una de les grans bases del patriarcat. Es constitueix a l'aparador més important de la inexistència de les dones. És cert que la proporció de dones és mínima en els llocs de responsabilitat, les altes finances o l'alta judicatura (per posar algun dels exemples més clars), en els informatius ens bombardegen amb notícies esportives, donant per fet que és correcta l'absència de dones esportistes i dels seus èxits.

Els mitjans de comunicació ocupen un lloc fonamental per a la difusió dels continguts esportius, la manca de tractament de l'esport femení en els mateixos fa que aquest no es vegi beneficiat quant a la seva promoció, a la seva valoració i al seu captació.

La presència majoritària de notícies esportives masculines podria tenir conseqüències negatives per a la població femenina, ja que no tindran models de referència per a la pràctica esportiva i d'altra banda es podran donar majors casos d'abandonament per falta de reconeixement.

Adreçar als mitjans de comunicació locals, perquè dediquin part de les seves pàgines esportives a noies, a les seves històries de superació, a les seves trajectòries, als seus èxits, on puguin trobar un referent, trobar un mirall en què reflectir-se, una motivació per no deixar de fer esport. No cal anar a buscar grans esportistes d’elit, només noies que facin esport i vulguin compartir la seva experiència. D’aquesta manera, no només aconseguirem “un mirall” per a joves esportistes, sinó que també aconseguiríem que nens i nenes coneguessin més dones esportistes i que es vegi que tenen la mateixa importància les dones que els homes.

Així, creim que l’esport és l'àmbit més discriminador de la nostra societat. L'aspecte més desigual és la professionalització, a la remuneració econòmica de les esportistes d'alt nivell...

Aquesta desigualtat també es veu reflexada a la roba deportiva. És increïble que encara se segueixi diferenciant tant la forma de vestir dels atletes segons siguin home o dona.

No s'entén realment aquesta diferenciació entre els atletes ja que, si els homes utilitzen pantalons i no els resulta incòmode per competir, per què la dona ha de vestir d'una forma que més aviat sembla dissenyat per fomentar un "desig visual" ?

La igualtat en l'esport també està relacionada amb factors educatius. Per què les nenes practiquen menys esport que els nens? Com influeix en això l'educació rebuda en l'àmbit familiar, educatiu o al seu entorn social?

Evidentment, obrir un debat sobre aquest tema donaria per a moltíssim que parlar. No volen, no poden o no els deixen? Cada cas és diferent i caldria estudiar-lo de forma individualitzada. En tot cas, els adults haurien de ser capaços de posar en marxa els mecanismes necessaris perquè nens i nenes puguin realitzar pràctiques esportives per igual. Pensam que els centres educatius tenen un gran pes a l’hora de donar a entendre aquesta realitat als alumnes i donar a conèixer el greu problema i la situació actual.

Llavors ens feiem les següents preguntes; com podem avançar? Com podem igualar les tantes diferències que trobem ara encara entre homes i dones?

Per suposat, en tema economic hi hauria de haver-hi una gran modificació ja que la diferencia de remuneració economica entre uns i altres es abismal. Aquesta vegada, li donarem més importància al que es troba al nostre abast i en el que nosaltres podem influir a l’hora de fer un canvi. Parlem de l’esport mixt, sobretot en edats preadolescents i infantils, pot ser una forma d’ensenyar i transmetre als nens la igualtat de genère. Creim que la pràctica de l’esport mixt, si estigués molt més integrat a la societat, podria ajudar a les noies, que han deixat de practicar esport o que no n’han practicat mai, a començar a veure igualtat i les oportunitats que hi ha en l’esport.