INTRODUCCIÓ

A día d’avui és habitual veure a milers de dones disputant els grans maratons del món, des de Nova York fins a Berlín passant per Madrid. Però això no va ser sempre així.

El 19 d'abril de 1967, Kathrine Switzer va canviar la història al burlar la prohibició que impedia a les dones competir en una marató. Ho va fer, a més, en el més antic del món el marató de Boston i no només ho córrer, sinó que ho va acabar en 4 hores i 20 minuts tot i el boicot dels organitzadors. La mateixa Katherine ho recordava així en declaracions a la BBC: "Em va prendre per les espatlles el codirector de la carrera, em va empènyer i va tractar de llevar-me el dorsal de pit". Aquest dorsal era el 261 i des d'aquest dia, el nombre 261 es va convertir en símbol de la igualtat.

La presència d'esportistes femenines no ha fet més que créixer des de llavors i la bretxa entre homes i dones en relació a l'interès per l'esport s'ha reduït notablement en els últims 50 anys.

A mesura que ha anat evolucionant el temps fins arribar a els nostres dies, hem avançat molt, però encara ens queda molt per fer i canviar. La igualtat de la dona en el mon esportiu és una realitat encara llunyana.