I

IDIOPATIA f.

Malaltia pròpia de la víscera o membre on està localitzada, i que no sembla esser ocasionada per una altra malaltia; cast. idiopatía.

    Etim.: compost de idio- i del gr. πάθος ‘patiment’. 

IDIOPÀTIC, -ÀTICA adj.

Pertanyent o relatiu a la idiopatia; cast. idiopático. 

Idiopàtiques

Assimilo les paraules noves d'una a una: reclutament, brunzit, este­reocilis, l'òrgan de Corti, la membrana basilar, timpanometria, degene­ració de l'estria vascular, ruptures de la membrana, neurofibromatosi ... S'acaba la música. Continuo llegint mentre m'aixeco del llit per canviar-la. Estructures, símptomes, causes, cures ... No diu gaire res de l'autoim­munitat ... Una mica de les condicions idiopàtiques, que per definició no tenen causes conegudes. [Vikram Seth. Una música constant (An Equal Music, trad. A. Torrecasana) Ed. Anagrama / Empúries, Barcelona 1ª ed. 2000. ISBN: 8475967132. 398 pàgines. Pàg. 168.].

IGORROTS

Igorrots

Va  ser una alegre aventura.

Els paisatges filipins eren tan agradables.

Els igorrots, tan petits

amb els seus graciosos vestits,

         feien que la vida fos com un dia de vacances.

[Gore Vidal. L’Edat d’or. (The Golden Age, trad. R. Monton) Edicions 62, Barcelona 1ª ed. ISBN: 8429749985. 700 p. P. 619.].

ILLADA f.

Regió lateral del cos compresa entre les costelles falses i els ossos de la pelvis; cast. ijada, ijar. Encara'n mès bé mig palm per la hillada del cavall, Muntaner Cròn., c. 192. Grossa vapor | de lur fredor | dins engendrada | en la yllada, Spill 9637. No sagneu lo cauall molt joue..., e en especial de les illades, car no ha res tant los fasa peteyadors, Flos medic. 20 vo. Mal d'illada: còlic miserere. Un mal d'illada et pogués tòrcer, Caseponce Faules 19.

    Loc.

—Parlar per les illades: parlar contínuament o amb excés (val.).

    Fon.: iʎáðə (pir-or., or., bal.); iʎáðɛ, iʎáða (occ.); iʎá (val.).

    Etim.: del llatí vulgar *iliāta, mat. sign., derivat de ilĭa, mat. sign. 

Illades

Li torno a omplir el got de llimonada amb la gerra. A hores d'ara, en Karl ja s'hauria d'haver desfet confessant-me que sóc una metxa de combustió lenta a les seves illades. Un gallet automàtic. Sóc un nom que no pot silenciar. Un somni que no rebenta mai. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 140.].

IMMIXTIÓ f.

Acció i efecte de mesclar íntimament; cast. inmixtión.

    Etim.: pres del llatí immixtiōne, mat. sign. 

Immixtió

Aquesta immixtió arriba. (Antoni Rovira i Virgili. Nacionalisme i Federalisme. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1982. ISBN: 8429718621. 234 p. P. 104.).

INCÍPIT

L'íncipit és el primer mot que encapçala una obra i, sobretot en els llibres antics, la identifica davant la manca d'un títol específic. En sociocrítica, es denomina íncipit a l'inici del relat, el qual és considerat com l'espai textual en el que es dona el sentit de la narració i la programació ideològica del text. Claude Duchet ha senyalat que l'íncipit és un lloc estratègic de condensació del sentit, perquè és a l'inici del text que s'organitzen una sèrie de codis el fi dels quals és orientar la lectura. https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dncipit

Íncipit

Íncipit d'un poema de Robert Reinick (1805-1852) en què un pare acon­sella al seu fill no mentir mai. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 33, nota 11.).

ÍNCLIT, ÍNCLITA adj.

Il·lustre, gloriós; cast. ínclito. S'usava antigament com a tractament de persones reials o d'alta nissaga. Al ínclit e magnífich en Joan, Ordin. Palat. La ínclita infanta dona Johana, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 558). La ínclita ciutat de Barçalona, Cauliach Coll., ll. vii, d. 2a, c. 8. A tall d'ínclita llança, Costa Horac. 33.

    Fon.: íŋklit (Barc., Val., Palma).

    Var. form. (incorrecta): inclit, f. inclita, amb l'accent damunt la segona síl·laba, apareix usat en aquest text: Qu'en l'esperit vos féu molt més inclita | Ell qui us levà del cors tota suspita, Jaume d'Olesa (ap. Bover Bibl. ii, 16).

    Etim.: pres del llatí inclytum, mat. sign. 

Ínclit

Curiosament, ni oci ni lleure no tenien, originàriament, el sig­nificat que els donem avui. Oci designa 'el fet de no fer res'. Prové del llatí otium, amb aquest mateix valor, i ja apareixia, per exemple, en una obra d'un notari del segle XVI titulada Consells y bons auisos dirigits a una noble senyora valenciana nouament casada: «Que del oci naix perea» [«Que de l'oci neix la peresa»]. I lleure era primerament un verb, amb dos significats; per una banda, 'ésser a algú lícit de fer una cosa': «Similitud, que, en el teu ínclit rostre, / ja esdevingut visible sense núvol / mostres el Pare Omnipotent, i ets l'únic/ a qui és llegut de veure'l: en tu impresa / l'esplendor habita de la seva glòria» (Josep M. Boix i Selva). (Jordi Badia i Pujol. Salvem els mots. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788418033971. 246 p. P. 143.).

INCÒNGRUAMENT adv.
D'una manera incòngrua; cast. incongruamente.

Incòngrues

Als cossos físics de les nacions i de les races, als accidents de la geografia i de la història, a les incòngrues exigències dels déus o dels avantpas­sats, hi hauríem superposat per sempre més, però sense destruir res, la unitat d'una conducta humana, l'empirisme d'una sàvia experiència. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 123.].

INDETURABLE

Diccionari.cat https://www.diccionari.cat › GDLC › indeturable

adjectiu Que no es pot deturar.

Indeturables

Era persa. De Kirman, va recordar, i allò represen­tava un whisky com a premi en les apostes indeturables que feia amb la seva memòria; tot i així, sabia que aque­lla petita catifa d'aparença inofensiva i color blau i groc sorrenc era capaç de parar-li una emboscada... [Gore Vidal. L’Edat d’or. (The Golden Age, trad. R. Monton) Edicions 62, Barcelona 1ª ed. ISBN: 8429749985. 700 p. P. 638.].

INDICIBLE adj.

Que no es pot dir; cast. indecible. A una indicible feruor, Villena Vita Chr., c. 203. Començaren | lo indicible | pendent horrible, Spill 9591. Terra indicible, germinal presència, Fuster Terra 17.

    Etim.: pres del llatí indicibĭle, mat. sign. 

Indicible

La violència que m'havia expulsat al­hora m'impedia comprendre-la a fons. Encara no reconeixia en mi la corresponsabilitat de qui parla de l'individual davant una atrocitat indicible i col·lectiva. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 15.).

Indicible

Això no obs­tant, si no vol sucumbir subjectivament a la follia que impera objectivament, una consciència que vulgui fer front a l'indicible sempre tornarà a l'intent de comprendre. S'imposa la noció que l'horror alemany és una mena de venjança cobrada a la bestreta. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 139.).

INDIOT m.

|| 1. Gal·linàcia de l'espècie Meleagris gallopavo, més gros que el gall domèstic, amb plomatge negre o gris, i devegades blanc, amb un apèndix carnós vermell damunt el bec i amb la cua estufadissa; cast. pavo. Se dedican a sa cria d'endiots y altres animals de ploma, Ignor. 21. a) Indiot salvatge: gal·linàcia de l'espècie Tetrao urogallus, més grossa que l'indiot ordinari.

|| 2. fig. Beneitot o eixelebrat. Perque ets indiots són innumerables, Ignor. 3.

    Loc.—a) Més vermell que un indiot: molt encès de color.—b) Més estufat que un indiot: molt vanitós.

    Refr.—a) «Per Nadal, s'indiot; i per a Pasqua, es xot» (Mall.).—b) «S'indiot de Biniforani, sense plomes s'estufava»: es diu referint-se als qui es vanaglorien de mèrits que no tenen (Mall.).

    Fon.: indiɔ́t (pir-or., or., occ.); indiɔ̞́t (val., bal.); en la pronúncia vulgar, əndiɔ́t (pir-or., or.); andiɔ́t (occ., val.), əndiɔ̞́t (bal.).

    Intens.:—a) Augm.: indiotàs, indiotarro.—b) Dim.: indiotet, indiotetxo, indiotel·lo, indioteu, indiotiu, indiotó, indiotoi, indiotengo, indiotingo, indiotí, indiotinoi.—c) Pejor.: indiotot.

    Sinòn.: gall dindi, titot.

    Etim.: derivat pejor. de indi. 

Indiots

NURI (de la porra): Ja he dut a jóc els indiots, jo. Que vinc? (Àngel Guimerà. Teatre. Edicions 62, 5ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 842971538X. 224 p. P. 165.).

INELUCTABLE adj.

Que no es pot defugir o evitar; cast. ineluctable. Del destí ineluctable de la persiana, Carner Bonh. 58. Per una ineluctable necessitat, Riber Miny. 45.

    Etim.: pres del llatí ineluctabĭle, mat. sign. 

Ineluctabilitat

Alhora, que l'animal efectivament pateixi més dins d'una gàbia que en un recinte a l'aire lliure, és a dir, que Hagenbeck representi un progrés efectiu en humani­tat, ens diu alguna cosa sobre la ineluctabilitat de la reclusió. Aquesta ineluctabilitat és conseqüència de la història. Els parcs zoològics són, en la seva autèntica forma, productes de l'impe­rialisme colonial del segle XIX. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 157.).

INEDUCAT, -ADA adj.

Mancat d'educació; cast. ineducado. 

Ineducat

Només de pensar com ha entrat a casa ... l encara més: el seu silenci ineducat d'ara, com si allí no hi hagués ningú. Em decideixo, doncs, pel vós.(Manuel de Pedrolo. Avui es parla de mi. Edicions 62, 4ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429710957. 238 p. P. 41.). (Manuel de Pedrolo. Avui es parla de mi. Edicions 62, 4ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429710957. 238 p. P. 210.).

INESCAIENT adj.

Que no escau; no escaient; cast. inoportuno.

Inescaient

Ara, en canvi, en Jaume se n'ha anat, tot justa les portes de la vellesa i ac­cepto el fet amb una conformació estoica inescaient, com si la nostra amistat no fos afectada per l'abisme que s'ha obert entre nosaltres. Som estranys, pura paradoxa... (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 129.).

INEXHAUST, -AUSTA adj.

No exhaust. cast. inagotado. Encara axequen ses ares inexhaustes... el fum dels holocaustes, Oliver Obres, i, 107. Les ones lleugeres on encara jugava l'inexausta pedreria que caigué dels cabells de l'Afrodita, Carner Monj.27.

    Fon.: inəgzáwst (Barc.); ineksáwst (València); inəʣáwst (Palma).

    Etim.: pres del llatí inexhaustum, mat. sign. 

Inexhausta

Wulfila era tot allò que Wortigern ja no podia ser: energia inexhausta, potència del braç i rapidesa fulminant de la ment. Era ja gairebé la prolongació física de la seva ànsia de domini fins al punt que ja ni tan sols no li calia donar-li ordres. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 365.].

INEXORABLE adj.
Que no es deixa vèncer pels precs; cast. inexorable. El destí inexorable preparava llur perdició, Ruyra Parada 35.
    Fon.: inəgzuɾábblə (Barc.); ineksoɾáβle (Val.); inəʣoɾábblə (Palma).
    Etim.: pres del llatí inexorabĭle, mat. sign.

Inexorables

Mai no va quedar tot perdonat entre Aeneas i Diana, però dos anys després de l'ascens del senador Over­bury, Aeneas es va trobar amb Peter al vestíbul del Phoenix Theatre, que havia estat renovat recentment i s'havia con­vertit en una alternativa a Broadway no només per la seva situació, molt per sota del carrer Quaranta-dos, sinó tam­bé per la mena d'obres que volia presentar. Després de tres o quatre anys d'inexorables audicions per obtenir diners, John Latouche i el compositor Jerome Moross havien acon­seguit, finalment, muntar una producció de la seva comè­dia musical Tbe Go/den Apple. [Gore Vidal. L’Edat d’or. (The Golden Age, trad. R. Monton) Edicions 62, Barcelona 1ª ed. ISBN: 8429749985. 700 p. P. 615.].

INFANTINA f. 

Infanteta; nena filla de rei; cast. infantita. Y'l senyor rey y la regina | y'l senescal y l'infantina, Oliver Obres, i, 225.

Infantina

En un racó fosc i apartat hi havia Maria Pàvlona dient coses a una nena de cabells rossos molt clars que no callava mai, amb la seva delitosa veu infantina. (Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 478.).

Infantina

La feia riure explicant-li la meua estada a Bruay-en­Artois. Ella m'acusava bromejant de les pitjors tares... M'ensenyava els llibres que m'havia guardat: una enciclopédia infantina de l'Indo­xina, alguna novel·la d'Emmanuel Robles.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 186.).

INFATUAR v. tr. 

Fer esdevenir fatu; envanir en un alt grau; refl., Envanir-se molt; cast. infatuar. Però el bon dimoni content s'infatua i mostra la cua, Caimari Edif. 47.

    Fon.: iɱfətuá (Barc., Palma); iɱfatuáɾ (Val.).

    Etim.: pres del llatí infatuare, mat. sign.

Infatuat

¿Com no hauria de cometre errors greus un home tan infatuat? [Jaume Balmes.El criteri (El criterio, trad. J. Miracle). Ed. Selecta, barcelona 1957, 2ª ed. 320 pàgs. Pàg. 241.].

Infatuació

Conspiració. Magna conspiració contra tota mena de matís. Innoble recerca del discurs perdut. Sòrdid bàsquet de fer passar les idees per l'adreçador. Tèrbol maneig deis con­ceptes per fer-ne trivials preceptes. ¿És aquí on la seva infatuació de la política s'acaba? ¿És això, en definitiva, el que el revolta i escan­dalitza? (Xavier  Rubert de Ventós. El cortesà i el seu fantasma. Ed. Destina, 1ª ed. Barcelona, 199. ISBN: 84-233-2034-0. 246 pàgs. Pàg. 108.).

Infa­tuada

-Fantàstic! Ja veus que em sé anticipar a les confidències i, tornant a la conversa, hauria pogut confiar plenament en la Fada de les Engrunes pel que fa a les darreres recomanacions, perquè és una dona de bon consell en tot allò que no tingui a veure amb certes fantasies força estrafolàries que l'han infa­tuada, però que hem d'atribuir a la seva edat avançada. [Charles Nodier. La fada de les engrunes (La Fée aux Miettes, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2008. ISBN: 97884924440108. 218 p. P. 57.].

INFERNAR v. tr.

Ficar dins l'infern; refl., Anar a l'infern. Los hòmens peccadors... en axí infernen e's condampnen en los inferns, Llull Cont. 46, 28. Sens occasió e sens tota raó inferna sa ànima e son cors a foc perdurable, Llull Cont. 72. Mal el cos tot se'ns inferni, patint amb tots els sentits, Maragall Enl·là 52. 

Inferni

...Mal la llum ens enlluerni,

mal el so ens deixi atuïts,

mal el cos tot se'ns inferni

patint amb tots els sentits,...

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona, 3ª ed. 1987. ISBN: 8429718028. 142 p. P. 74.).

INFORMITAT f.

Qualitat d'informe; manca de forma ben definida; cast. informidad.

    Etim.: pres del llatí informĭtāte, mat. sign.

Informitat

-Et proporciona un accés directe a la informitat de l'existència —deia, esforçant-se per no riure mentre imitava l'argot del seu passat acadèmic, un punt d'entrada únic a les caòtiques subestructures de l'univers. Et passes la nit voltant per la ciutat, i no saps mai on aniràs després. Un client puja al seient del darrere, et diu que el duguis a tal lloc i te n'hi vas.  [Paul Auster. Bogeries de Brooklyn (The Brooklyn Follies, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 8429756841. 316 p. P. 37.].

INFRANGIBLE adj.

Que no es pot trencar; cast. infrangible. Sentia vibrar dura, infrangible, la corda del seu amor propi, Oller Hist. 167.

Infrangible

Les maneres de Veltxàninov eren desimboltes, ardides i fins gracioses, tot i el mal geni i la deixadesa que havia anat posant. I encara fins aleshores estava sadollat d'una infrangible i insolent confiança en ell mateix, fins a un punt que potser ni ell sospitava, tot i ésser un home no tan sols intel·ligent, sinó fins de vegades sensible, molt instruït, i posseir un talent indiscutible.  [Fiodor Dostoievski. L'etern marit (Vetxnii Muix, trad. F. Payarols). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1969. 244 p. P. 10]. 

Infrangible

D'aquell quadern negre, de més de cinc anys, la seva Kitej particular ressorgia, infrangible. Una vegada més, Nil experimentava que el temps no existeix: per al seu cor, per a la seva ment, per als seus sentits, aquell final d'estiu de feia cinc anys era tan actual com el que havia pogut viure els darrers dies, amb Laure i Anne-Geneviève. Només un sol gest -posar els ulls en aquells quaderns antics-, i li era restituït el perfum únic dels seus amors amb Angiolina, la seva parella era reconstituïda, els ossos en pols revestits de carn... «Espero la resurrecció dels morts i la vida del segle que vindrà.» [Matzneff, Gabriel. Ebri del vi perdut (Ivre du vin perdu, trad. R. Lladó i J. Lafont) Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 1989. ISBN: 8474104556. 302 p. P. 190.].

1. INGÈNIT, -ÈNITA adj.

Connatural; com nascut amb un mateix; cast. ingénito. Perderen la salvatgia ingènita, Riber Miny. 108.

    Fon.: iɲʒέnit (Barc., Palma); iɲʧέ̞nit (València).

    Etim.: pres del llatí ingenĭtum, mat. sign.

2. INGÈNIT m. vulgar,

per ingeni: cast. ingenio. La especulació del enteniment meditasió y ingènit, doc. a. 1676 (Hist. Grem. ii).

Ingènit

En aquella època de dolors, d'enrunament i de desesperació irresignada, fou quan ella pogué conèixer la devoció de sa cambrera. Les impetuositats superbioses, el despotisme ingènit de son caràcter, acabaven la paciència de tothom, i allunyaven de son costat metges, criats, administradors, amics: tota cosa vi- vent, fora del ca fidel, de l'esclau voluntari, de la pobra Glòria que sempre restava allà mateix, assistint-la amb humilitat, sofrint amb ella, guaitant-se-la amb sa dolça mirada, que era una veu tendrívola, excusant-li amb els altres cada rampell o extra- vagància i fent-li minvar, a força d'afecte i de sol·licitud, el roser de les marfugues o de les decepcions. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 338.).

Ingènita

E encara que prima, una bona mossa, ben plantada i de cos gentil Bru i agraciat tenia el rostre, negres els cabells, les mans més cuidades que les de les dones de son estament; i en son vestir endreçat i airós, i en sa natural, tibantor, i en cert aire del mirar, a un no sé què d’ingènita serietat que, atreia i parava me els esperits lleugers. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 112-113.).

INGRINYADOR

Ingrinyador

Cada dia veig que té més raó En Palmella; i no em digues que et fa fàstic i que és un ingrinyador i un gandul aqueix minyó. Lo que és, més espavilat que tots nosaltres i que no es deixarà pas xuclar la sang pels burguesos, pels enemics dels pobres treballadors, de les bèsties de càrrega. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 148).

INGURGUITAR

Ingurgitat

Durant vetllades a París o Nica, sovint me trobi amb antics khágneux. Com si haguéssim nascut i viscut en un país que ja no existeix evoquem de seguit el passat amb un cinisme melangiós (o una melangia cínica, depèn de la quantitat d'alcohol ingurgitat). Sovint, acabem de conèixer-nos, però, amb la prolixitat sentimental de ducs russos que enyoren els esplendors de la cort imperial, intercanviem noms d'amics perduts corra si fossin contrasenyes. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 281-282.).

INJUCCIÓ

Injuncions

El llibret del senyor Vetch fou fet a mans com un servei especial per a un senyor excèntric, la visita del qual havia estat un interludi jocós (per al o de treballadors que escoltaven) en un dia normal i corrent; i quan hi tornà al cap de tres setmanes per veure si ja estava enllestit, comprovà amb plaer que les seves injuncions havien estat acomplertes i fins i tot millorades.  [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 75.].

INLASSABLE adj.

Infatigable. I el braç més saborós de l'inlassable | martellar en l'enclusa, Riber Poes. 268.

Inlassables

Tot feia creure que s'havia acabat benauradament per Picàbia aquella vida faceciosa que només havia produït que mal, i que un punt i a part li havia posat davant no ves trajectòries damunt les quals s'escorreria segura la seva existència, com damunt riells els ferrocarrils inlassables.  (Francesc Trabal. L'home que es va perdre. Ed. Quaderns Crema, 1º ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8485704258. 160 p. P. 139.).

Inlassable

Damunt el tèrbol mirall del fang o sobre la superfície llisa de l'asfalt es reflecteixen els primers llums de les botigues, tavernes i bars; llums verds, roigs, grocs o blancs, i, a poc a poc, la pau de la nit torna sonor el lleu goteig inlassable. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 277.).

INNERVACIÓ f.

Excitació nerviosa necessària per al manteniment de la vida i funcions dels diferents òrgans; cast. inervación. 

Innervacions

No farem justícia al nou tipus de persona si no prenem consciència de l'efecte que les coses del seu entorn tenen en ell, fins a les seves innervacions més secretes. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 47.).

 INNÚMER, -ÚMERA adj.

Innombrable; cast. innúmero. Una renglera innúmera de pans abonyegats, Liost Munt. 207.

    Etim.: pres del llatí innŭmĕrum, mat. sign. 

Innúmers

Per a la crítica teòrica es tracta d'una diferèn­cia menor: arreu es pot demostrar el caràcter aparent de, posem, l'opinió pública o la primacia de l'economia en la presa de deci­sions importants. Per a innúmers individus, però, aquest em­bolcall prim i efímer és la raó de tota la seva existència. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 152.).

INOÏT, -ÏDA adj.

No sentit mai; inaudit; cast. inaudito. Restant sempre inviolada | per una gràcia inohida, Vidal Goigs 55. 

Inoïda

De més a més continua influint encara en nosaltres la fe que llur època dipositava en aquests arquitectes, als quals hom atorgava espai, materials i una inoïda llibertat. [Jacob Burckhardt. Consideracions sobre Historia Universal (Weltgeschichtliche Betrachtungen. Trad. G. Muñoz). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 8429720391. 272 p. P. 222.].

INSOCIABLE adj.

Mancat de sociabilitat; no sociable; cast. insociable.

    Etim.: pres del llatí insociabĭle, mat. sign. 

Insociable

Philip trobava sempre una mica difícil la conversa amb ella. Sally feia tots els possibles per a fer-la entretinguda, però semblava que no tenia cap necessitat de conversar; això no obstant, no era gens insociable. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 620.].

INSUCCÉS m.

Manca de succés; mal èxit (Fabra Dicc. Gen.).

Insuccés

Associï la ciutat de Bourg-en-Bresse amb el meu insuccés per aprendre noves llengües. Vaig arribar a Bourg pel setembre del 1988 estudiant el rus, idioma que encara no domini tants anys després. Hi vaig tornar pel febrer del 1990, enamorat del romanès, que encara xampurregi.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 447.).

INTEL·LECCIÓ f.

Exercici de l'intel·lecte; cast. intelección.

    Fon.: intəɫɫəksió (Barc.); inteleksió (Val.); intəɫɫəʦió (Palma).

    Etim.: pres del llatí intellectiōne, mat. sign. 

Intel·lecció   

Les alteracions revolucionàries, les atribuïm a la perversitat d'elements estranys, que des de dintre o des de fora malden per combatre'ns i destruir-nos. Per justificar i reduir a la intel·lecció les revolucions catalanes, els intèrprets de la nostra història, oblidant els fets directes que poden explicar una certa tendència a la subversió, acostumen a. esplaiar-se en el comentari, d'altra banda ben planer, de les intrusions alienes, de les tempestes populars aixecades pels actes de desgovern i per les ambicions dels Estats forans. Mai no m'ha satisfet aquesta consideració unilateral. (Jaume Vicens Vives. Notícia de Catalunya. Ed. L’Àncora, Barcelona 2012. ISBN: 9788429770735. 236 p. P. 186.).

INTEMPERÀNCIA f.

Qualitat d'intemperant; acció o dita pròpia d'un intemperant; cast. intemperancia. Fou la darrera intemperància de Maria, Llor Hist. 167.

    Var. form.: intemperança (F. Eximenis, ap. Ribelles Biblgr. 186; Liost Munt. 218); intemprança (Fortitudo e temprança se concorden contra intemprança e gola, Llull Gentil 188).

    Etim.: pres del llatí intemperantia, mat. sign. 

Intemperància

Si aquell imitador d'Alexandre moria igualment de febres o d'intemperància en algun racó malsà d'Àsia, la guerra estrangera es complicaria amb una guerra civil; una lluita a mort esclataria entre els meus partidaris i els de Cels o de Palma. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 97.].

INTERCAPIR

Intercapir

Però, què podran obrar ta valentia i tes armes / contra un somni que no entenc i un prodigi que m'espanta? Per scrutar i intercapir del somni les formes vàries mon ingeni requireix, no la valentia i armes. Refereix-me, doncs, lo somni i los prodigis enarra, que les arts divinatòries tinc en l'ungla epilogades: / quiromància, geroscòpia, / nicromància, piromància, profecia, vaticini, / tarmaqueia, matemàtiques, la crispilina i auguri, enomància, capromància, generliaca, goetica, / et reliquas artes màgiques. (Francesc Fontanella – Joan Ramis i Ramis. Teatre barroc i neoclàssic. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 842971930X. 250 p. P. 48.).

INTERDITA

Interdita

La visió interdita de la mare s'ha transformat en male­dicció, una maledicció que no el deixa marxar del costat d'ella, deu anys encara no, eternament. [Daniele Mencarelli. Tot demana salvació. (Tutto chiede salvezza, trad. P. Vidal). Ed. La Segona Perifèria, 1ª ed. 2022. ISBN: 9788419059000. 224 p. P. 62.].

INTEGÈRRIM, -ÈRRIMA adj. superl.

de íntegre; cast. integérrimo. Viuria més morigerat y integèrrim, Querol Her. cab. 265.

    Fon.: intəʒέrim (Barc., Palma); inteʧέ̞rim (Val.).

    Etim.: pres del llatí integerrĭmum, mat. sign. 

Integèrrim

...i aquell Sardà i Salvany,

mentor de la família,

integrista integèrrim,

autor d’un petit llibre

que féu molta forrolla

en el qual l’eclesiàstic concloïa

no menys i ja està bé: el liberalisme

és un pecat mortal. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 147.).

Integèrrima

Lady Russell es mostrà d'allò més amoïnada per aquell assumpte i hi rumià amb molta seriositat. Era una dona de meditades resolucions més que no pas de decisions ràpides i, en aquest cas, la gran dificultat amb què topava per indicar una solució provenia de dos principis contradictoris. Com a persona integèrrima i escrupolosa, posseïa un delicadíssim sentit de l'honor; però, essent afectuosa i sensible, desitjava estalviar disgustos a sir Walter i fer atenció al crèdit de la família, bo i reconeixent a les seves idees aristocràtiques... [Jane Austen. Persuasió. (Persuasion, trad. J. Arbonés). Ed. La Temerària, Sabadell 1ª ed. 2020. ISBN: 9788494320170. 336 p. P. 17.].

INSTIL·LAR v. tr.

Tirar a poc a poc, de gota en gota, dins una cosa; cast. instilar. Lo fel de bou... mesclat ab such de porro y instillat en la orella, remou lo sibillar de la orella, Agustí Secr. 167.

    Fon.: instiɫɫá (Barc., Palma); instiɫáɾ (Val.).

    Etim.: pres del llatí instillare, mat. sign.

Instil·lar-nos

Malgrat la seua bonhomia, en Bayle, mestre a la vida civil, inquietava tothom, amb la seua cara devastada per grans, fins i tot els ser­gents que n'havien vist d'altres al Líban. Sense ser cruels els nostres superiors sabien instil·lar-nos una por constant. Una nit recordi que vaig mira:- un film per televisió.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 300.).

Instil·la

A les portes de Valença, apareixen les brues de xiprers, els camps d'espígol, una llum més clara que enjondre. La Provença ja s'instil·la en els cors i els paisatges.    (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 427.).

Instil·lar-li

Alguna vegada, i això feia immediates les sugges­tions que l'envoltaven, prou immediates per instil·lar-li una inquietud que el feia sortir de la somno­lència, li arribava a la taula d'estudi el cant ofegat de l'Emilia. [Alberto Vigevani. Un estiu al llac (Estate al lago. Trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477274674. 144 p. P. 39.].

Instil·lar-los

Però entre la injustícia antiga, el plany de la qual fins es pot sentir allà on s'embelleix, i l'alienació que es presenta com un vincle, que desperta astutament una aparença de proximitat humana amb altaveus i psicologia publicitària, hi ha una dife­rència comparable a la que separa la mare que, per calmar la seva criatura que tem els dimonis, li conta una rondalla en què els bons són premiats i els dolents castigats, i el producte cinematogràfic llampant i sorollós que inculca als especta­dors la justícia de qualsevol ordre mundial en qualsevol país, per tal d'instil·lar-los de nou, més a fons encara, l'antiga paüra. Els somnis rondallescos que visiten amb tanta insistència l'in­fant que hi ha en l'home no són sinó la regressió organitzada per la Il·lustració total, i quan piquen els espectadors a l'espatlla amb confiança és quan més la delaten. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 284.).

INTIMACIÓ f.

Acció i efecte d'intimar; cast. intimación. Feta la dita intimació o notifficació, doc. a. 1444 (Rev. Cat., iv, 455).

    Var. form. vulgar: entimació (Enviant-li, per entimació eczecutiva, un reble bronidor, Galmés Flor 142).

Intimació

-Però tinc l'honor de fer-vos observar, senyor mar quès, que no tenim cap seguretat de trobar el senyor Desroches demà, i si la intimació no arriba abans del migdia, el termini expirarà i...  [Honoré de Balzac. La dona de trenta anys (La femme de trente ans, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1999. ISBN: 8477272727. 246 p. P. 158.].

INTONS, -ONSA adj.: cast. intonso.

|| 1. Que no ha estat tos. Aquell home escardalenc, ossut, | de cap intons i barbes embullades, Alcover Poem. Bíbl. 75.

|| 2. (Llibre, paper) que no ha estat retallat.

    Etim.: pres del llatí intōnsu, mat. sign. || 1. 

Intonsos

 com Peric cosmos del riu que branda

muntanya amunt en arrencada i agullonament

de vespres contra el fanal ortofònic sense llebes

i mossos bròfecs intonsos de suspensió

de calamarsejar dintre els dintres (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 27.).

INTUMESCENT adj.

Que s'infla; cast. intumescente.

    Etim.: pres del llatí intumescĕnte, mat. sign. 

Intumescent

A través de la ficció, hom reconeixia en les obres de l'Aschenbach unes encar­nacions successives: el domini elegant de si mateix, que, fins al darrer moment, amaga als ulls del món el desgast interior, el decandiment fisiològic; hom hi veu, ensems, la lletgesa biliosa, damnada per sen­sual, capaç d'abrandar la seva ardor intumescent fins a convertir-la en flama viva, i transposar-la triomfalment al pla de la beutat; hom hi descobreix la pàl·lida feblesa, que dels abismes roents de l'esperit treu forces per a abatre tot un poble superbiós als peus de la creu, als seus peus; la postura abellidora posada al servei buit i auster de la forma; i encara la vida falsa i arriscada, la frisança i l'art enervants del trapella nat. [Thomas Mann. La mort a Venècia (Der Tod in Venedig, trad. J. Fontcuberta) Columna/Proa, 2ª ed. 1995, Barcelona. ISBN: 8482561529. 112 p. P. 19.].

INTUSSUSCEPCIÓ f.

Deposició de noves partícules de matèria formativa entre les que ja formen un cos organitzat, com en la creixença dels animals i plantes; cast. intususcepción.

    Etim.: compost del llatí intus ‘dins’ i susceptiōne ‘recepció’.

Intussuscepció

La desventura i la malenconia són els intèrprets més eloqüents de l'amor, i es corresponen entre dos éssers que pateixen amb una velocitat increïble. Entre ells la mira la intima i la intussuscepció de coses i d'idees són com pletes i justes. Per això la violència del xoc que va rebre la marquesa li va fer veure tots els perills del futur.  [Honoré de Balzac. La dona de trenta anys (La femme de trente ans, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1999. ISBN: 8477272727. 246 p. P. 65.].

INXA f.

|| 1. Estella petita; esquerdill (Empordà, Gir., La Selva, Lluçanès, Pla de Bages, Costa de Llevant); cast. astilla. «Una inxa de canya». «Fregant la taula se m'ha clavat una inxa». a) fig. Demostrava bé que alguna inxa li punyia a dins, Genís Narr. 105.—b) Empelt d'inxa: empelt fet amb una llenqueta de llenya. Empelte's ab ell mateix d'abril o de maig, ab inxa o de canó, Agustí Secr. 45.

|| 2. Llengüeta d'un instrument de vent; cast. lengüeta.

|| 3. fig. Malvolença, irritació contra algú (Mall., Men.); cast. rencilla. Moure inxes: provocar renyines (Men.). Dur-se inxes: portar-se mútuament mala voluntat (Mall.). a) Tenir algú de cap d'inxa: tenir-li malvolença (Empordà).

    Fon.: íɲʃə (or., bal.).

    Etim.: probablement del llatí infŭla, ‘posteta llarguera’.

Inxa

Per sort, no en falta cap inxa, les dues parts encaixen mil·limètricament, i la senyora Adélalde de Franca, fos qui fos, ja pot respirar tranquil·la. (Care Santos. Desig de xocolata. Ed. Planeta, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-9708-263-1. 432 pàgs. Pàg. 13.).

 Inxa

Es van apagar, en la foscor, to­tes les reverberacions de la porcellana, l'empremta de la sordina «Oro de ley...», l'empremta, sota la closca, pels replecs intesti­osos de la memòria, de la llum sobre el blanc i els daurats filiformes, la fòvea nubífera i l'anseta de fantasia que pendu­lava d'una mà de nacre, postissa, talment un encenser, un branquilló rabdomàntic, el passamanet ponçó sota el faldellí de la nina, en fi.... La tenebra engolia en la mateixa aigüera, en la mateixa, una inxa de porcellana i el comptable. El senyor Pe­pet plorava. (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 47.).

IODLAVEN  (ALIRET del Tirol p.ex.)

Iodlaven   

El doctor Wyfold s’avergonyí d'ell mateix en adonar-se del que estava pensant. Reggie era un bon noi, summament honrat. Devia haver-se enamorat follament; però, en tot cas, havia de ser un amor cast. El Tirol era el país de les coses xocants. A Londres havien projectat moltes pel·lícules i representat una sèrie d'obres de teatre plenes de minyons amb calces curtes que feien alarits i iodlaven, i de noietes amb davantals blancs que cantaven Salzkammergut. Tot plegat era molt bonic, però la vida en un xalet tirolès era una cosa molt més seriosa que no pas donar se cops a les cuixes amb la mà plana i saltar com cabres salvatges. Els pagesos austríacs, tal com el doctor Wyfold els havia vistos, eren una gent colrada pel sol i pel vent, amb el cap cot de tant de lluitar aferrissadament amb una terra ingrata. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 240.].

IRREFRAGABLE adj. 

Que no es pot contrarestar; cast. irrefragable. Ab saber irreffragable, Pero Martínez 132.

    Fon.: irəfɾəɣábblə (Barc., Mall.); irefɾaɣáβle (Val.).

    Etim.: pres del llatí irrefragabĭle, mat. sign.

Irrefragable

La ciència, si es veritablement digna d'aquest nom, s'ocupa del descobriment de les lleis que regeixen la naturalesa, i així el seu ajut ha de ser de la major importància. Una irrefragable prova d'aquesta veritat la tenim en el que ha passat a Europa tres segles ençà. [Jaume Balmes.El criteri (El criterio, trad. J. Miracle). Ed. Selecta, Barcelona 1957, 2ª ed. 320 pàgs. Pàg. 289.].

Irrefragable

-Senyor professor, em perdonarà que interrompi el curs del vostre curs. Quan una ha llegit el pensament del gran Hegel, ens apareix una apoda irrefragable. Com és possible formular l'inici de l'àtom d'un pensament autònom?  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 234.).

IRREMESIBLE

Que no es pot perdonar per ser molt greu.

Irremissible

Amb la punta dels dits, temorosament, Nil acaricia el pany on, cada matí, Véronique enfonsa la seva clau per agafar les cartes. La darrera carta que Nil li va escriure, a casa la seva mare, Véronique la hi va tornar sense obrir, després de ratllar el seu nom amb una ploma irremissible, i d'apuntar al sobre: «Al remitent». Feia cinc anys d'allò. Ara, ja sap on li pot escriure, però tant se li'n dóna. [Matzneff, Gabriel. Ebri del vi perdut (Ivre du vin perdu, trad. R. Lladó i J. Lafont) Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 1989. ISBN: 8474104556. 302 p. P. 254.].

IRREPRENSIBLE adj. 

Que no mereix reprensió; cast. irreprensible. Déu és fill seu... fill dins son cos | fet en instant | complit infant | irreprensible, Spill 11652.

    Fon.: irəpɾənsíbblə (Barc., Palma); irepɾensíβle (Val.).

    Var. ort.: irreprehensible (Riba Perot 199).

    Etim.: pres del llatí irreprehensibĭle, mat. sign.

REPRENSIÓ f. 

|| 1. Acció de reprendre o renyar; cast. reprensión. De estranya manera e digna de gran reprensió uses, Metge Somni iii. Si són represes, | instruccions, | reprensions, tot ho refusen, Spill 458. 

|| 2. Acció de reprendre a un malalt un atac de malaltia (Maestrat); cast. reprensión, acceso. «A l'oncle li ha agarrat una reprensió» (Benassal). La señora emperatriu... la qual veheren stant en lo lit detinguda de febre continua ab reprehensions, doc. a. 1533 (Ardits, iii, 467).

    Fon.: rəpɾənsió (Barc., Palma); repɾensió (Val.).

    Var. ort. ant.: reprehensio (Pere IV, Cròn. 32).

    Etim.: pres del llatí reprehensiōne, mat. sign.

Irreprensible

-Estem igual que abans. El pare Bonuomo deu tenir una coartada sòlida i un passat irreprensible. Ja s'haurà preocupat la germandat de cobrir-li bé les espatlles, sobretot perquè es tracta del guardià de la prova de Roma. I ell mai no reconeixeria voluntàriament la seva condició de staurofílax. (Pàg. 207).

Irreprensible

La traducció del pare Stephanos es podia qualificar de meritòria. La seva interpretació del text grec era irreprensible des del punt de vista de l'estil, encara que, gramaticalment, deixava una mica a desitjar. Tanmateix, vam reconèixer que el vell no hauria pogut fer altra cosa amb un material tan deficitari com el que proporcionava la pregària. Era evident que el seu autor no dominava bé la llengua grega: alguns temps verbals, fins i tot admetent que manejar els verbs grecs és extremament complicat, estaven mal escrits i algunes paraules estaven mal col·locades a les frases. (Pàgs. 296-297) 

[Matilde Asensi. L'últim Cató (El último Catón, trad. N. Bueno Cobas). Ed. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-01-38639-X. 510 pàgs.].

IRRUÈNCIA

Irruència | Electrónica | Wikiteka, apuntes, resúmenes ...

www.wikiteka.com › Apuntes › Electrónica

19 oct. 2015 - udolar:fer crits prolongats i forts. enfollida:embogida. ànsia:inquietud. irruència:envestida, embranzida. borrada:desgastada, erosionada.

Irruència

Carner s'autoacusà de caure, de vegades, en vicis similars —«provençaleja trobadorescarnent»— i algun llibre seu, mescla de prosa i de vers, com La malvestat d'Oriana, és una pura i gratuïta irruència de volutes verbals. (Joan Fuster. Literatura catalana contemporània. Ed. Curial, Barcelona 1972, 512 pàgs. Pàg. 182.).

ISARD

|| 1. m. Cabirol, cabra salvatge (pir-or., or., occ.); cast. sarrio, gamuza. Nos trametats a Barchinona la pell del lahó, la pell del cervo e totes les pells dels isarts, axí vermelles com blanques, doc. Arx. Cor. Aragó, ap. Misc. Fabra 157. I per camí d'isards lliure se'n puja, Canigó ii. Al cel aixeques, com l'isard en caure, | ulls plens d'una infinita llibertat, Carner Ofrena 225.

|| 2. pl. ant. Pell de cabirol? Un sobrelit de isarcz, doc. a. 1400 (BABL, vi, 475).

|| 3. adj. (f. ISARDA) Esquerp, aspre; difícil de tractar o de transitar; cast. arisco. Aquexa terra isarda, Collell Flor. 128. Son aspecte era tan isart, Víct. Cat., Film (Catalana, iii, 110). Un home isard que us donaria espant, Sagarra Comte 53.

    Fon.: izáɾt (Rosselló, Vallespir, Conflent, Cerdanya, Capcir, Alt Empordà, Garrotxa, Guilleries, Andorra, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp.).

    Etim.: segurament d'origen pre-romà; segons Giese, potser un mot idèntic al basc izar ‘estrella’, i hauria significat originàriament ‘animal que porta un estel al front’ (cf. Rohlfs Gascon, § 31). 

Isarda

Res no és mesquí

ni cap hora és isarda,

ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara

que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany:

que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

(AADD. Poesia. Edicions 62, Barcelona 1987, 4º ed. ISBN: 8429718249. 136 p. P. 44.).

ISTORNIL

romancerillocata00mily_djvu.txt loc.gov https://tile.loc.gov › public › gdcmassbookdig

«Ya veig vení '1 meu pare, | cavallés mes de mil, Portan una bandera | al cap un istornil, Al mitx hi ha un lletrero | que diu qu' has de morí.

ESTORNELL m.

|| 1.   Ocell insectívor, de la família dels estúrnids, espècie Sturnus vulgaris, d'aspecte semblant al tord, però de distinta coloració: té les plomes negres amb reflexos verdosos i blavencs i amb moltes taquetes grogues o blanquinoses; és au emigrant, que ve del Nord a grans esbarts a passar la tardor i l'hivern en el nostre país, on fa grans estralls als figuerals i vinyes i principalment als olivars (Cat., Val., Bal.); cast. estornino. Aucells són qui no van sols, ans van tota hora ensems, axí com són coloms e estornells, Llull Cont. 109, 8. Si plou o fa vent o fret o calor, diràs que són estornells de carabassa: bé's guarden, que no exiran de la archa tro que la coloma sie tornada, Metge Somni iv. Car bé veig qu'el vos ha trayda | ab sa vil lengua d'estornell, Am. f. conf. 514. E tot axí com al temps yvernalls | van stornells a corda gran e plena, Febrer Inf. v, 41. Que, puix los vells | són sechs y exuts més que stornells, Somni J. Joan 998. Parèixer un estornell: esser molt afectat de menjar olives (Val.). Tindre el cap com un estornell: tenir-lo molt poblat de cabells, i aquests eriçats i en desorde (Martí G. Dicc.). Cap d'estornell: persona de poc enteniment, inconsiderada en allò que fa (Labèrnia-S. Dicc.).

|| 2. Persona eixerida, molt desperta de potències; cast. pájaro, bergante. «Bon estornell hi ha amb tu!»«Es un fumut estornell, no se'n poden fiar». Aquest patró... tenia el seu atlot de barca que era una alhaca, un estornell de lo més espavilat y desxondit, Penya Mos. iii, 199. Estich cansat de dir-ho a ma mare, respon s'estornell, Alcover Rond. ii, 272. Aquell xicot era... un estornell que valia tots els diners del món, Oller Pap. vii.

|| 3. Bastó amb alguns branquillons, que serveix per a penjar-hi botifarres i altres coses de menjar (Vall de Cabó). Un boix e un estornell, doc. de Ribes, a. 1404 (Aguiló Dicc.).

Estornell: llin. existent a Carcaixent, Sueca, Alacant, etc.

    Fon.: əstuɾnéʎ (pir-or., Sóller, men., eiv.); astoɾnéʎ (occ., val.); əstoɾnéʎ (mall.).

    Intens.—a) Augm.: estornellàs, estornellarro, estornellot, estornellel·lo (eiv., amb e tancada).—b) Dim.: estornellet, estornelletxo, estornellel·lo (mall., amb ɛ oberta), estornelleu, estornellei, estornelloi, estornelliu, estornelló, estornellengo, estornellingo, estornelltno, estornellí, estornellinoi, estornellinoiet.

    Etim.: del llatí sturnĕllu, derivat dim. de stŭrnus, mat. sign. || 1. 

Istornil

"De que se'n riu la dama,  la dama de que riu?"

"Ja veig venir el meu pare,    cavallers més de mil,

porten una bandera       al cap un istornil,

al mig hi ha un lletrero    que diu que has de morir."

(Manuel Milà i Fontanals. Romancer català. Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 1980. ISBN: 8429716297. 348 p. P. 106.).

 IVAÇ adv. ant.

Aviat, de pressa; cast. deprisa. Que pus iuaç la hauríets haüda dels moros que de don Blasco, Jaume I, Cròn. 181. S'ixquessen de la vila tost yvaç ab llurs armes, Desclot Cròn., c. 152. Com has trovada tan ivaç caça?, Sermo septem art. Exits iuàs de la terra de Egipte ans que muyram tots, Serra Gèn. 63. Cela blancura que és en los uyls dels infants és guarida ivàs ab què hom hi meta de la let de fembra, Alcoatí 35.

    Etim.: del llatí *vivacius, derivat de vivāce, ‘vivaç, ràpid’. 

Ivaç

E per ço que les hosts de Catalunya isquessen e ven­guessen aidar pus ivaç e pus coratjosament al rei d'Ara­gó, féu manament lo rei a son fill N'Anfós, qui era lla­vors en la ciutat de Barcelona, que fes manament per ses lletres que per tots los lloguars de Catalunya, pocs e grans, fes born repicar les campanes e los senys de nit e de dia, per tal que tot cells qui oirien e fossen d'edat d'ar­mes aportar, atenessen al rei e no es poguessen excusar d'açò... (Bernat Desclot. Crònica. Edicions 62, Barcelona 19852, 1ª ed. ISBN: 842971840O. 376 p. P. 279.).

IVAÇOSAMENT o IVARÇOSAMENT adv. ant.

Ràpidament. Si ivasosament no recurria a la vostra gran misericòrdia, Llull Cont. 93. La potència mutiva se mou pus suvin e pus ivasosament, ibid. 189, 15. Beuia iuersosament, e trop beuia, Llull Felix, pt. viii, c. 4. Ab los sperons broca lo cauayler son cauayl per ço que's cuyt et que corra con pus iuarçosament pusca, Llull Cavall. 24. Lo pus hivarsosament que fer pugats, Muntaner Cròn., c. 52. Acordam de fer nostre camí yverçosament vers Barcelona, Pere IV, Cròn. 342. Trau la lengua e mou-la tan ivarçosament que par que haia tres lengues, Vilaragut Tragèdies Sèneca, 390 (Misc. Fabra 157). 

Ivaçosament

E per ço en dic que és vertat e no joc:

així com cell que és mis en lo turment,

que dir li fan mot ivaçosament,

pels grans turments, d'açò que no és ver, hoc;

tot enaixí dic mal, que no el diria,

mas vei que amors fai engan e falsia

als pus lleials e els fai lestir mentir,

e-z als truans, fals i inics fa jausir.

(AADD. Obra lírica. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429719318. 156 p. P. 136.).

IDÒ conj.

Doncs (mall., men.); cast. pues. Idò ja pots trompitxar, Alcover Rond. ii, 277. Idò, ja ho veus: no és vingut, Ruiz Poes. 6.

    Fon.: iðɔ̞́ (bal.).

    Etim.: compost de i do(ncs). 

Idò

Idò, passant per allà i torcent ara a l'esquerra, ara a la dreta, s'arribava a la plaça que en deien de la Font Vella. Dels cinc carrers que en partien, un, el més famós, el principal se pot dir, era el de l'Hostal de la Bolla. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P.20.).

IÈRGOLA

Ièrgoles

Quedaven enlluernats per les flames Vives que un cop enceses feien les ièrgoles. La llum de la era un esclat en plena foscor. La teia que es feia amb l'escorça externa del bedoll enrotllada sobre si mateixa ofuscava la vista dels ocells amb una llum massa viva perquè els seus delicats ulls la poguessin resistir. La ièrgola il·luminava la fosca nit hivernal en el cor del bosc, quan els homes s'enduien els ous dels nius buits i els ocells, indefensos, no podien aixecar el vol i queien estabornits pels cops secs i precisos dels garrots. (Gironell, Martí. El primer heroi. Edicions B, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-666-5299-5. 438 pàgs. Pàg. 118).

IGNAR, -ARA adj. 

Molt ignorant; cast. ignaro.

    Etim.: pres del llatí ignārus, mat. sign.

Ignar

Jo tinc bons pensaments, d’altres bons mots per dir / com un clergue ignar, encara dic «Amén» / a tots els himnes que el talent sap confegir / amb ploma refinada i aspecte resplendent. [William Shakespeare. Els sonets (trad. S. Oliva). Ed. Empúries, 1ª ed. 2009, Barcelona. ISBN: 978-84-9930-017-7. 366 pàgs. Pàg. 213.)].

Ignars

La colla amb la qual jo m'havia ajuntat era l'antipoda de Josep Carner. Hi havia qui el negava rodonament. El seu Llibre dels poetes ens indignava. Ell ens devia com- padir per ignars. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França I. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 194.).

ILADES

Ilades

A les cinc del matí, cops a la porta amb rebombori, John, el seu marit, s'aixeca d'un salt i pren el fusell, i el fort ressò dels peus descalços de Roscoe, deixondit de sobte, des de l'altre costat de la casa: Mattie es va posar la bata a corre-cuita, dis­posada per a l'alarma de guerra, però amb el cor encongit que a la fi hagués arribat, i va baixar volant les escales per veure a través de la porta oberta, a la llum del fanal, al peu de l'escali­nata del pòrtic, els dos cavalls que treien el baf per les illades, el cap alterós, els ulls enfurismats, i el cotxer, un moreno jove carregat d'espatlles, fent gala d'una paciència impertorbable en circumstàncies com aquelles, i la dona dreta dalt del seu carruatge, que no era sinó la tia de Mattie, Letitia Pettibone de McDonough, el rostre d'anciana sumit en l'angoixa, els ca­bells embullats, la dona sovint tan primmirada, la viuda d'upa que pràcticament dominava la vida social d'Atlanta, dreta dalt del seu vehicle, talment la bruixa funesta que havia d'es­devenir. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 9.].

ILLADA f. 

Regió lateral del cos compresa entre les costelles falses i els ossos de la pelvis; cast. ijada, ijar. Encara'n mès bé mig palm per la hillada del cavall, Muntaner Cròn., c. 192. Grossa vapor | de lur fredor | dins engendrada | en la yllada,Spill 9637. No sagneu lo cauall molt joue..., e en especial de les illades, car no ha res tant los fasa peteyadors, Flos medic. 20 vo. Mal d'illada: còlic miserere. Un mal d'illada et pogués tòrcer, Caseponce Faules 19.

    Loc.

—Parlar per les illades: parlar contínuament o amb excés (val.).

    Fon.: iʎáðə (pir-or., or., bal.); iʎáðɛ, iʎáða (occ.); iʎá (val.).

    Etim.: del llatí vulgar *iliāta, mat. sign., derivat de ilĭa, mat. sign.

Illada

-A la placa, orellut! Hec! Em fa gràcia, això. M'agraden, aquestes històries!

El comptable s'enfonsava un dit a la illada, llavors aixecava un peu: «Hec!» (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 37.).

Illada

De la punta del recolzador penjava una mà llarga que es contreia en una illada d'un cavall estremint per espantar les mosques. [John Irving. El món segons Garp (The World According to Garp, trad. N. Roig). Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona, 1991. ISBN: 8478092153. 440 pp. Pàg. 14.].

IMMARCESCIBLE adj. 

Que no es pot marcir; cast. inmarcesible. I jo sento gronxar-se a ma besada | roses immarcescibles en son pit, Carner Ofrena 75.

    Fon.: imməɾsəsíbblə (Barc., Palma); immaɾsesíβle (Val.).

    Etim.: pres del llatí immarcescibĭle, mat. sign.

Immarcescible

Els genolls li tremolaven. I l'eterna rancúnia de tot oficial subaltern envers els alts senyors de l'Estat Major que no saben un borrall de l'amargor de la pràctica real va dictar al jove lloctinent l'acció que havia d'imprimir el seu nom, de manera immarcescible, a la histèria del seu regiment. [Joseph Roth. La Marxa de Radetzky (Radertzymarsch, trad. J. Valls). Ed. Proa, Barcelona, ISBN: 84-7588-116-5. 366 pàgs. Pàg. 12.].

IMMISCIBILITAT f. 

Qualitat d'immiscible.

IMMISCIBLE adj. 

Immesclable.

    Etim.: del llatí immiscibĭle, mat. sign.

IMMESCLABLE adj. 

Que no es pot mesclar; cast. inmezclable.

Immissa

A més de les lletres gregues, vaig trobar un total de set creus bellíssimes, cadascuna completament diferent de les altres: de forma llatina, a la part interior de l'avantbraç dret, i de faiçó llatina immissa (amb el travesser curt a la meitat del pal) a l'esquerre; a l'esquena, una creu esbrancada (de troncs) sobre les vèrtebres cervicals, una altra, nansada egípcia, sobre les dorsals, i una última, forcada, sobre les lumbars. [Matilde Asensi. L'últim Cató (El último Catón, trad. N. Bueno Cobas). Ed. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-01-38639-X. 510 pàgs. Pàg. 34.].

IMPETRANT m. i f.

Qui impetra; cast. impetrante. Que per immoderada exacció no sia als impetrants les letres massa carregades, Ordin., Palat. 211.

    Etim.: pres del llatí impetrante, mat. sign. 

Impetrants

El dia d'avui, pels volts del migdia, em trobava a la plataforma d'un autobús que enfilava la rue de Cour­celles amunt en direcció a la Porte Champerret. L'es­mentat autobús anava ple, àdhuc més que ple, m'atre­viria a dir, car el cobrador havia sobrecarregat el vehicle amb diversos impetrants, sense motiu vàlid i mogut per una benevolença exagerada que el feia ultrapassar els reglaments i que, conseqüentment, fregava la indul­gència. [Raymond Queneau. Exercicis d’estil (Exercices de style. Trad. A. Bats – R. Lladó). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477270416. 136 p. P. 43.].

IMPULSIÓ

Acció d'impel·lir.     (enllaç)

De tota manera, vacil·lava i no acabava de decidir-se; «esperava una impulsió». Entretant l'estació s'apropava, però la impulsió no venia.

En aquella estació, el tren s'hi aturava quaranta minuts per tal que els viatgers poguessin dinar. [Fiodor Dostoievski. L'etern marit (Vetxnii Muix, trad. F. Payarols). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1969. 244 p. P. 229]. 

INCONSÚTIL adj. 

Teixit d'una peça, sense costura; cast. inconsútil. La túnica inconsútil de Jesucrist fou a la sort jugada, Verdaguer Montseny 67.

    Etim.: pres del llatí inconsutĭle, mat. sign.

Inconsútils

N'ha tret un article que tractava el tema. He pensat que, a la seva manera, també mirava de ser rigorosa, com jo. Amb la diferència que ella bus­cava rigor en temes aeris, inconsútils.  (Gaspar Hernández. El silenci. Ed. Destino,  2ª ed. Barcelona, 2009. ISBN: 978-84-9710-103-5. 222 pàgs. Pàg. 105.).

INDESINENTER

És una paraula que Espriu fa servir per expressar el sentit de continuïtat. Un adverbi llatí que vol dir sense mai aturar-se, i és un dels seus poemes més magnífics i el compromís perquè el que ha de persistir no canviï mai. L'ànima d'aquest país s'ha construït gràcies a la continuïtat. (Carles Duarte)  (Quins mots salvaria? Molts dels mots salvats per les setanta personalitats que ha consultat El Punt Avui tenen una significació ètica i de valors humans. Els sons onomatopeics també fan seductores les paraules. Un valor del mot salvat és el suggeriment d'allò viscut. Jaume Vidal, article El Punt Avui, 23/04/13.).

INDICCIÓ f.: cast. indicción.

|| 1. Convocació a una junta sinodal o conciliar.

|| 2. Cicle de quinze anys, començats a comptar des de l'any 312, i que s'usa en els llibres eclesiàstics i en les butlles pontifícies.

    Etim.: pres del llatí indictiōne, mat. sign. 

Indicció

"La primera manera de combatre a favor de la llengua és conèixer-la de debò, en tots els registres", diu Vidal. I una és a través de les paraules. A vegades es condemnen mots perquè semblen castellanismes quan, en realitat, existeixen però no en el sentit que li suposem, com ara indicció (que surt al llibre), apetit o fatxada. Però Pau Vidal convida a no quedar-se només amb les paraules. "Qui es queda només amb la parauleta es queda amb el que és folklòric, i llavors passa l'efecte quelcom, que és contraproduent. Perquè tu vas vestit de cada dia amb el teu xandall i llavors dius la parauleta de l'avi i és com si et posessis la corbata. I això és pitjor. Perquè una llengua funcioni ha de ser expressiva, harmònica, coherent", adverteix. (Diari Ara Laura Serra, Diari Ara, 26/03/2023).

INDUMENT m.
Vestidura; cast. indumento. Drapat d'indument litúrgic com un canonge, Riber Poes. 330.
    Fon.: indumén (Barc.); indumént (Val., Palma).
    Etim.: pres del llatí indumĕntum, mat. sign.

Induments

Amb aquest últim hauríem anat a fer volar aquell , si no fos que jo encara no tenia altra roba que els induments amb què m'havien investit el primer dia, que eren qualsevol cosa menys decoratius i em condemnaven a no sortir de la casa tret d'una hora després de fer-se fosc, en què la meva tia, per raons de salut, em amunt i avall de l'espadat de fora abans d'anar a dormir. [Charles Dickens. David Copperfield. (David Copperfield, trad. J. Sellent). Ed. Navona, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 9788417181505. 992 pàgines. Pàgina 245.].

INESCAIENT adj.
Que no escau; no escaient; cast. inoportuno.

Inescaient

Ara, en canvi, en Jaume se n'ha anat, tot justa les portes de la vellesa i ac­cepto el fet amb una conformació estoica inescaient, com si la nostra amistat no fos afectada per l'abisme que s'ha obert entre nosaltres. Som estranys, pura paradoxa... (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 129).

INESCANDALLABLE

Inescandallable

      Atlàntida: FRANFURTÍADA 1

rtbe.blogspot.com/2007/09/enfonsar-se.html

22 set. 2007 - La condició humana és fondària inescandallable, muda, sense glotis. Emergim, immergim, submergim. Però el fons no parla. El quadern de ...

 Inescandallables

Ara les coses havien canviat o aquella tarda, en l'aire pur de Champion, Colorado, en aquella pista admirable situada al peu de l'escala costeruda de pedra que menava a l'hotel Champion, on havíem fet nit, em va semblar que-després de tot aquell malson de traïcions inescandallables- po­dria trobar un moment de respir en la innocència del seu estil, de la seva ànima, de la seva gràcia essencial.  [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàgs. 228-229.].

INFANTINA f.
Infanteta; nena filla de rei; cast. infantita. Y'l senyor rey y la regina | y'l senescal y l'infantina, Oliver Obres, i, 225.

En un racó fosc i apartat hi havia Maria Pàvlona dient coses a una nena de cabells rossos molt clars que no callava mai, amb la seva delitosa veu infantina. (Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 478.).

INFATUAR v. tr.
Fer esdevenir fatu; envanir en un alt grau; refl., Envanir-se molt; cast. infatuar. Però el bon dimoni content s'infatua i mostra la cua, Caimari Edif. 47.
    Fon.: iɱfətuá (Barc., Palma); iɱfatuáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí infatuare, mat. sign.

¿Com no hauria de cometre errors greus un home tan infatuat? [Jaume Balmes.El criteri (El criterio, trad. J. Miracle). Ed. Selecta, barcelona 1957, 2ª ed. 320 pàgs. Pàg. 241.]

Conspiració. Magna conspiració contra tota mena de matís. Innoble recerca del discurs perdut. Sòrdid bàsquet de fer passar les idees per l'adreçador. Tèrbolmaneig deis con­ceptes per fer-ne trivials preceptes. ¿És aquí on la seva infatuació de la política s'acaba? ¿És això, en definitiva, el que el revolta i escan­dalitza? (Xavier  Rubert de Ventós. El cortesà i el seu fantasma. Ed. Destina, 1ª ed. Barcelona, 199. ISBN: 84-233-2034-0. 246 pàgs. Pàg. 108.).

INFÒLIO m.

Llibre gros, en què el full d'impressió no té sinó un doblec; cast. infolio. Regirant infòlios y bufant la pols dels arxius, Vilanova Obres, iv, 203.

    Fon.: iɱfɔ́liu (Barc.); iɱfólio (Val., Palma).

    Var. form.: infoli (Llegí grossos infolis, Verdaguer Flors 96).

    Etim.: del llatí ĭn fŏlio, ‘en full’. 

Infòlio

Al costat de la finestra, assegut a una taula escriptori, d'esquena a la porta, hi havia un senyor més baixet, que se les heia amb grossos volums infolio arrenglerats damunt una solida prestatgeria a l' alçada. [Franz  Kafka. Narracions completes volum I (trad. J. Murgades). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1982. ISBN: 8485704207. 198 p. P. 55-1-52.].

INGRINYADOR

Ingrinyador

Cada dia veig que té més raó En Palmella; i no em digues que et fa fàstic i que és un ingrinyador i un gandul aqueix minyó. Lo que és, més espavilat que tots nosaltres i que no es deixarà pas xuclar la sang pels burguesos, pels enemics dels pobres treballadors, de les bèsties de càrrega. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 148)

INJUCCIÓ

Injuncions

 El llibret del senyor Vetch fou fet a mans com un servei especial per a un senyor excèntric, la visita del qual havia estat un interludi jocós (per al o de treballadors que escoltaven) en un dia normal i corrent; i quan hi tornà al cap de tres setmanes per veure si ja estava enllestit, comprovà amb plaer que les seves injuncions havien estat acomplertes i fins i tot millorades.  [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 75.].

INXA f.
|| 1. Estella petita; esquerdill (Empordà, Gir., La Selva, Lluçanès, Pla de Bages, Costa de Llevant); cast. astilla. «Una inxa de canya». «Fregant la taula se m'ha clavat una inxa». a) fig. Demostrava bé que alguna inxa li punyia a dins, Genís Narr. 105.—b) Empelt d'inxa: empelt fet amb una llenqueta de llenya. Empelte's ab ell mateix d'abril o de maig, ab inxa o de canó, Agustí Secr. 45.
|| 2. Llengüeta d'un instrument de vent; cast. lengüeta.
|| 3. fig. Malvolença, irritació contra algú (Mall., Men.); cast. rencilla. Moure inxes: provocar renyines (Men.). Dur-se inxes: portar-se mútuament mala voluntat (Mall.). a) Tenir algú de cap d'inxa: tenir-li malvolença (Empordà).
    Fon.: íɲʃə (or., bal.).
    Etim.: probablement del llatí infŭla, ‘posteta llarguera’.

Inxa

Per sort, no en falta cap inxa, les dues parts encaixen mil·limè tricament, i la senyora Adélalde de Franca, fos qui fos, ja pot respirar tranquil·la. (Care Santos. Desig de xocolata. Ed. Planeta, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-9708-263-1. 432 pàgs. Pàg. 13).

Inxa 

Es van apagar, en la foscor, to­tes les reverberacions de la porcellana, l'empremta de la sordina «Oro de ley...», l'empremta, sota la closca, pels replecs intesti­nosos de la memòria, de la llum sobre el blanc i els daurats filiformes, la fòvea nubífera i l'anseta de fantasia que pendu­lava d'una mà de nacre, postissa, talment un encenser, un branquilló rabdomántic, el passamanet ponçó sota el faldellí de la nina, en fi.... La tenebra engolia en la mateixa aigüera, en la mateixa, una inxa de porcelana i el comptable. El senyor Pe­pet plorava. (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 47.).

IRREFRAGABLE adj.
Que no es pot contrarestar; cast. irrefragable. Ab saber irreffragable, Pero Martínez 132.
    Fon.: irəfɾəɣábblə (Barc., Mall.); irefɾaɣáβle (Val.).
    Etim.: pres del llatí irrefragabĭle, mat. sign.

Irrefragable

La ciència, si es veritablement digna d'aquest nom, s'ocupa del descobriment de les lleis que regeixen la naturalesa, i així el seu ajut ha de ser de la major importància. Una irrefragable prova d'aquesta veritat la tenim en el que ha passat a Europa tres segles ençà. [Jaume Balmes.El criteri (El criterio, trad. J. Miracle). Ed. Selecta, barcelona 1957, 2ª ed. 320 pàgs. Pàg. 289.].

IRREPRENSIBLE adj.
Que no mereix reprensió; cast. irreprensible. Déu és fill seu... fill dins son cos | fet en instant | complit infant | irreprensible, Spill 11652.
    Fon.: irəpɾənsíbblə (Barc., Palma); irepɾensíβle (Val.).
    Var. ort.: irreprehensible (Riba Perot 199).
    Etim.: pres del llatí irreprehensibĭle, mat. sign.

REPRENSIÓ f.
|| 1. Acció de reprendre o renyar; cast. reprensión. De estranya manera e digna de gran reprensió uses, Metge Somni iii. Si són represes, | instruccions, | reprensions, tot ho refusen, Spill 458.
|| 2. Acció de reprendre a un malalt un atac de malaltia (Maestrat); cast. reprensión, acceso. «A l'oncle li ha agarrat una reprensió» (Benassal). La señora emperatriu... la qual veheren stant en lo lit detinguda de febre continua ab reprehensions, doc. a. 1533 (Ardits, iii, 467).
    Fon.: rəpɾənsió (Barc., Palma); repɾensió (Val.).
    Var. ort. ant.: reprehensio (Pere IV, Cròn. 32).
    Etim.: pres del llatí reprehensiōne, mat. sign.

Irrefragable

-Estem igual que abans. El pare Bonuomo deu tenir una coartada sòlida i un passat irrefragable Ja s'haurà preocupat la germandat de cobrir-li bé les espatlles, sobretot perquè es tracta del guardià de la prova de Roma. I ell mai no reconeixeria voluntàriament la seva condició de staurofílax. (Pàg. 207)

Irrefragable

La traducció del pare Stephanos es podia qualificar de meritòria. La seva interpretació del text grec era irreprensible des del punt de vista de l'estil, encara. que, gramaticalment, deixava una mica a desitjar. Tanmateix, vam reconèixer que el vell no hauria pogut fer altra cosa amb un material tan deficitari com el que proporcionava la pregària. Era evident que el seu autor no dominava bé la llengua grega: alguns temps verbals, fins i tot admetent que manejar els verbs grecs és extremament complicat, estaven mal escrits i algunes paraules estaven mal col·locades a les frases. (Pàgs. 296-297)

[Matilde Asensi. L'últim Cató (El último Catón, trad. N. Bueno Cobas). Ed. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-01-38639-X. 510 pàgs.].

IRRUÈNCIA

Irruència | Electrónica | Wikiteka, apuntes, resúmenes ...

www.wikiteka.com › Apuntes › Electrónica

19 oct. 2015 - udolar:fer crits prolongats i forts. enfollida:embogida. ànsia:inquietud. irruència:envestida, embranzida. borrada:desgastada, erosionada.

Irruència

Carner s'autoacusà de caure, de vegades, en vicis similars —«provençaleja trobadorescarnent»— i algun llibre seu, mescla de prosa i de vers, com La rnalvestat d'Oriana, és una pura i gratuita irruència de volutes verbals. (Joan Fuster. Literatura catalana contemporània. Ed. Curial, Barcelona 1972, 512 pàgs. Pàg. 182.).