U

UBRIAC, -AGA adj. 

Embriac. Tota goig, ubriaga d'enamorament, Massó Croq. 70. Un riure tot estrafet d'ubriac, Víct. Cat., Ombr. 79.

    Etim.: imitat de l'it. ubbriaco, mat. sign.

Ubriac

Llavors aquest, encara inconscient, baixà del llit, brandant insegur, com quan estava ubriac: d'improvís la gent, esfereïda, reculà fins a la paret. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 70.).

Ubriagant-la

Lo marit la deixà com si una fona l’hagués ferit al cor. Sense color als llavis, amb los ulls esglaiats, la mirà fixo, i, esclatant un gran crit arran de gola, que va fer so com d’orgue enrogallat, l’aixecà a pes de braços, posant-la sobre el llit com una ploma; i ubriagant-la amb un ruixat de besos i acotant el seu cap sobre el pit d’ella amagà dugues llàgrimes roentes. D’ençà que era home fet, sols havia plorat una altra volta: lo dia que perdé a la seva mare.(Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 173.).

Ubriac

I talment la inundà l'ànima meva

de sa bellesa la potenta onada,

que a l'alçar-me ubriac de vora seva

i trobar-me privat de sa presència,

ja no trobí en son lloc ma consciència,

enduta per la forta rierada.

1904.

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona, 3ª ed. 1987. ISBN: 8429718028. 142 p. P. 101.).

UBRIAGUESA (o ubriaquesa). f.

Embriaguesa. No vol saber res de lo succehit en son estat de ubriaguesa, Girbal Pere Llarch 153. La ubriaquesa no li llevava el pler de tenir a la dona prop de si, Víct. Cat., Cayres 215. 

Ubriaguesa

PREBOST És un home que no tem la mort més que el somni de la ubriaguesa. Indiferent, descurós, i mesell del passat, el present i el pervindre. Insensible a la mortalitat i desesperada ment mortal. [Shakespeare, William. Mesura per mesura. (Measure for measure, trad. J. M. De Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1986. ISBN: 8402107478. 152 p. P. 106.].

Ubriaguesa

...tota la vida humana: ambdós elements es despleguen en tota llur potent intensitat, l'un en el final primer, i l'altre en el final segon; tot el goig de viure i tota la dolor del morir criden poderosos en l'un i en l'altre, contenint en les escenes intermitges els graus capitals del sentiment humà: la crueltat inconscient de l'amor, la tendresa, la ira, la burla, la venjança, la pietat, la valentia, la covar- dia, la dolor, la ubriaguesa d'aquest món i el terror de l'altre. (Joan Maragall. Elogi de la paraula i altres assaigs. Edicions 62, Barcelona 1985, 2ª ed. ISBN: 8429714288. 208 pàgs. Pàg. 123.).

UIXAR v. tr.
|| 1. Tancar l'uix d'una bóta i deixar ben closes les juntures perquè no en surti el vi (Ribera del Sió).
|| 2. Fer fugir els animals, com mosques, gallines, etc. (Ribes, País Valencià); cast. espantar. No'ls deu fer gens de gràcia que'ls tallen el rabo, que tanta falta els fa per a huyxar-se les mosques, Martí G., Tip. mod. ii, 295.
    Etim.: derivat de uix.

Uixaven

Tots quatre sembraven i collien el blat i tots uixaven els intrusos i els lladres que volien robar-los les collites. [Francesc Serés. Contes russos. (Trad. A. Maxímovna). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2009. ISBN: 9788477274704. 224 p. P. 211.].

ULLCLUC, -UCA adj.

Ullclòs. Y, seguint ullcluch per aquesta dolsa pendent, Oller Pil. Pr. 203. 

Ullcluca

No et deturis. Plora una mica cada dia,

quan la Terra comença

un altre tomb, ullcluca. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 34.).

ULLERA f.

|| 1. Taca moradenca, lívida, que se forma al voltant de l'ull o sota la parpella inferior i que sol esser deguda a una gran fatiga o a insomni o a alguna malaltia; cast. ojera. Rebent tal encontre, tots perden la vista, | virtut hi les forces, cobrant tremoló | d'on hixen ulleres, Proc. Olives 2135.

|| 2. Instrument òptic format per un tub dins el qual van dues o més lents i que serveix per a mirar objectes llunyans o per a veure en dimensions augmentades els objectes pròxims; cast. anteojo. He venut... la ollera bona..., la oyera bona comprada del corsari la Perla, doc. a. 1781 (Rev. Men. 1924, p. 172). Ab una ullera vèyam se componia d'una carga de llenya y brossa, Bosch Rec. 109. Ulleras de Alemanya, val la capsa set sous; Ulleras de canó de llarga vista, val la dotzena tres lliures, Tar. preus 70.

|| 3. pl. Instrument òptic format per un parell de vidres muntats en una armadura que permet posar-se'ls de manera que cada vidre quedi situat davant un ull; cast. anteojos, gafas, lentes. Item un stoix ab uyeres, doc. a. 1491 (arx. de Vic). Una dotzena e miga de ulleres ab sa capseta, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Hun parall de ulleres ab son stoig, doc. a. 1533 (BSAL, x, 42). Unes ulleres de or sens vidres, doc. a. 1609 (Miret Templers 583). S'havia de posar les ulleres, que eren de «pessic», gran molla sobre el nas i cordonet negre, Bladé País 25. a) Les ulleres de Mahoma: la carta del dos d'oros (Givanel, ap. Misc. Fabra 80).

|| 4. pl. a) Conjunt de dues rotlanes d'espart o de palma, que es posa al cap d'una bístia de manera que li tapin els ulls i li evitin el mareig quan roda a una sínia, a la batuda, etc.; cast. anteojeras.—b) Conjunt de dues peces de cuiro que formen part dels guarniments del cap d'una bístia i li tapen els ulls lateralment perquè sempre miri cap envant; cast. anteojeras.

|| 5. Anus, en llenguatge d'argot (or., men.).

|| 6. Forat quadrangular practicat al ferro d'un martell, d'un magall, aixada o altre instrument anàleg, per a passar-hi i subjectar-hi el mànec (or., occ.); cast. ojo.

|| 7. Porció del ferro d'una aixada, magall, etc., que forma la cua de l'eina, oposada al tall, i que és on hi ha el forat per a subjectar hi el mànec (or.); cast. cabeza. Torrat per les ventades i estellat a cops d'ullera de destral, Bertrana Herois 21.

|| 8. Forat d'espirall del forn (Rialb, ap. Krüger HPyr A 2, 291).

    Loc.

—Alçar la ullera: beure amb el porró (Ripoll).

    Fon.: uʎéɾə (pir-or., Barc.); uʎéɾɛ, uʎéɾa (occ., val.); uјéɾə (or., mall., eiv.); uéɾə (men.).

    Intens.:—a) Augm.: ullerassa, ullerarra.—b) Dim.: ullereta, ulleretxa, ullereua, ulleriua, ullerona, ulleroia, ulleringa.—c) Pejor.: ullerota, ullerot.

    Sinòn.:— || 4 a, clucales; || 4 b, orellins;— || 6, ull;— || 7, coa, cabota.

    Etim.: derivat de ull amb el sufix -era. 

Ullera

Va ser llavors quan el cagarro em va sortir de l'ullera: un cigar tou i relliscós que em va omplir els calçotets amb una humitat calenta i fastigosa, i que de seguida em va començar a baixar per la cama. Quan em vaig adonar de què havia passat, no se'm va acudir cap resposta millor que posar-me a plorar. [Paul Auster. Mr. Vertigo (Mr. Vertigo, trad. E. Riera. Edicions 62, Barcelona 2000, 1ª ed. ISBN: 9429747214. 254 p. P. 94-95.].

ULLPRENDRE v. tr. 

Fascinar. Ulls que ullprenen: Fascinum, Nebrija Dict. Ull pendrer: Fascino,Torra Dicc. Estava certa d'haver ullprès... dos homes en un matí, Oller Hist. 88. Dues ninetes de Pan sotjant les nimfes per ullprendre-les, Víct. Cat., Mare Bal. 27.

    Fon.: uʎpέndɾə (or.); uʎpéndɾe (occ.).

    Conjug.: segons el model prendre.

    Etim.: compost de ull i prendre; literalment significa ‘prendre d'ull’, perquè hi ha la creença que certes persones tenen poder per a emmalaltir o sotmetre a la seva voluntat mirant fixament algú.

Ullprendre

Esguardada fixament i durant estones, aquella fluctua imparable de l'extensa corrua, acabava per ullprendre i atuir. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 25.).

ULLPRÈS, -ESA adj.

|| 1. Fascinat. Ullpresos un de l'altre ens estimàrem, Canigó i.

|| 2. Malalt per haver rebut una mala mirada (or., occ.); cast. aojado. Va venir-vos ullpresa i mal prenyada, Sagarra Comte 143. 

Ullprès

La veu per darrera vegada des del costat de la porta, on s'atura abans d'obrir, girat cap al llit, ullprès pel cos blanc que reposa sense vergonya, però sense impudícia, i ara més infinitament bell que abans. (Manuel de Pedrolo. Totes les bèsties de càrrega. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. ISBN: 84297716076. 302 p. P. 290.).

ULULAR v. intr.

Udolar. Lo rey Tereu la cruel mort de ltis vlular leixaua, Corella Obres 248.

    Etim.: pres del llatí ulŭlāre, mat. sign.Es queda sol.

El vent no amainada seva ululea. Li voleia la capa i amb una mà ha d'aguantar-se els pocs cabells que li queden. Ja no duu capell. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 215.).

Ululava

Passa que odio el Nadal perquè, si em perdoneu la nota lacrimògena, sempre representava l'episodi més trist de l'any al meu orfenat de Missouri. Així doncs, la nit de Nadal, instants abans que els pares d'Hulga haguessin d'arribar per al sarau nadalenc, sobtadament vaig perdre els estreps: vaig desmuntar l'arbre i tros a tros el vaig llençar per la finestra entre un esclat de ploms fosos i bombetes esclafades, mentre, igual que una truja a mig degollar, Hulga ululava. (Atenció, estudiants de literatura! L’al·literació - ¿us n'heu adonat? – és el meu vici més petit.) Li vaig dir tot el que pensava d'ella, també, i per una vegada els seus ulls van perdre la seva puresa idiota. [Truman Capote. Pregàries ateses (Answered Prayers: The Unfinished Novel. Trad. J. Ainaud). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1988. ISBN: 847727021X. 160 p. P. 24.].

UMÍAC

Umiac

Per construir l'esquelet de les seves embarcacions, els navegants de l'illa de Grenlàndia havien de recórrer a la poca fusta que trobaven en les ribes dels rius o del mar, o bé als ossos de les balenes que caçaven. Després, el cobrien amb pells de foca barbuda, subjectada amb ivori o ullals a manera de claus. Si l'embarcació resultant era estreta i punxeguda, els inuits l'anomenaven caiac, el 'vaixell de l'home'. Si per contra la nau era ampla, amb capacitat per transportar una vintena de persones, s'hi referien com a umiac, 'el vaixell de la dona'. (Històries del Port, revista Sàpiens, 153, març 2015, pàg. 19.).

UNDÓS, -OSA adj.

Que fa ones; cast. undoso. De la vida al mar undós, Verdaguer Pobr. 68. Pels grans clivells del flanc esclatin fonts undoses, Riber Sol ixent 55.

    Etim.: pres del llatí ŭndōsum, mat. sign. 

Undós

Oh nobles laletans!, desditxa tanta, tan sanguinós exemple, tanta pena segueix de vostre Tirsis les memòries, de sos amics castiga la altivesa: lo Llobregat undós, la selva trista, tenyit en sang i sepultada en cendres, de sagals despoblades les cabanyes, poblada de cadàvers la ribera, efectes són encara lamentables que en escena llastimosa representen de la divina Filis los agravis, de l'infeliç Menalcas les ofenses, però, fóra més dura la venjança, més sanguinosa fóra la inclemència a no suspendre Júpiter benigne d'Alecto la belligera feresa. (Francesc Fontanella – Joan Ramis i Ramis. Teatre barroc i neoclàssic. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 842971930X. 250 p. P. 86.).

1. UPA

|| 1. interj. per a animar o incitar a pujar, a alçar-se o a alçar una cosa feixuga; cast. upa. a) Fer upa: alçar-se o alçar una cosa o persona fent força; es diu principalment d'alçar o fer pujar un infant petit; cast. aupar. No poder fer upa: no poder pujar més, o no poder caminar, per cansament excessiu, per massa càrrega, etc. (mall., men.). Quant arribà an es vinyet de Binianfús, no podent ja fer upa, per descansar un poc, deposità son pare, Camps Folkl. ii, 25.

|| 2. D'upa: d'importància, d'alta categoria social; cast. de aúpa. Desitjós de distreure's i estrènyer amistats amb la gent d'upa, Oller Febre, ii, 111. El protegien personatges d'upa, Caselles Mult.16. Ell presenta un ballet, un ballet d'upa, Espriu Lab. 75. Fer més upa: adquirir més importància, aparèixer com de més categoria. Amb nom estranger perquè fa més upa, Pons Com an. 104.

    Fon.: úpə (or., bal.); úpa (occ., val.).

    Etim.: formació expressiva a base de l'exclamació up!, que se sol usar en fer un esforç per alçar una cosa.

2. UPA f. ant.

que Aguiló Dicc. porta en aquesta frase del Cançoner Vega: D'una upa largue avui son gay cors adarge. Es tracta, segurament, d'una grafia incorrecta de opa (=fopa, cast. hopa).

Upa

Oriünda, com el seu difunt marit, de l'Oest mitjà, feia relativament poc que vivia a la vila pudibunda de Ramsdale; la perla de la costa atlàntica, i encara no coneixia tota la gent d'upa.    [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 79.].

Upa

Va ser la meva primera experiència davant d'un públic d'upa. Vaig actuar a cases de camp, camps de golf, ranxos residencials, i per molt polits i so­fisticats que fossin, aquells paios de sang blava em van aplaudir amb les mateixes ganes que els pobres de la terra. [Paul Auster. Mr. Vertigo (Mr. Vertigo, trad. E. Riera. Edicions 62, Barcelona 2000, 1ª ed. ISBN: 9429747214. 254 p. P. 128.].

Upa

-Sí, prou que torna -digué l'amo-, a veure, de temps en temps, els amics d'upa i a girar l'esquena a l'home a qui ho deu tot. -I aquest home, qui és? [Charles Dickens. Grans esperances. (The Great Expectations, trad. J. Carner). Ed. Proa, 2ª ed. 1995, Barcelona. ISBN: 8482561685. 490 p. P. 429.].

UPAS

El upas o pohon upas de les Moluques (Antiaris toxicaria) és un arbre de la família de les moràcies, nadiu del sud-est asiàtic. A la illa de Java, on abunda, se'l coneix com "upas", per la paraula nativa per designar el verí, sent el seu làtex utilitzat com per enverinar fletxes. (Antiaris toxicaria - Wikipedia, la enciclopedia libre

https://es.wikipedia.org › wiki › Antiaris_toxicaria) Traduït de l'espanyol

Upas

“Tot i amb això, amagar-te el veïnatge de la boja, era com cobrir una criatura amb un abric i ajeure-la sota les branques letals d'un upas:* la proximitat del diable és verinosa i sempre ho serà. Però tancaré i barraré Thornfield Hall: clavaré la porta principal i les fines tres baixes; donaré dues-centes lliures l'any a la senyora Poole per què hi visqui amb la meva «esposa», tal com tu anomenes aquella bruixa horrorosa: la Grace està disposada a fer moltes coses per diners; a més, li diré que pot fer venir el seu fill, que és el masover de Grimsby Retreat, perquè li faci companyia i l'ajudi en els moments de paroxisme de la meva «esposa», quan el seu diable interior l'empenyi a cremar de nit les persones que dormen, o apunyalar-les o arrencar-los la carn a queixalades, etcètera.

* Arbre de la família de les urticàcies, originari de Malàisia, del qual s'extreu un làtex tòxic emprat pels indígenes per enverinar les fletxes. (N. de la T.) [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 327.].

URC m. 

|| 1. Altivesa, orgull (or.); cast. altivez, altanería, orgullo. «Aquest home enraona amb un urc que agravia». Una consideració espantosa, que se li acudí tot d'una amenassant el seu urch d'home, Oller Pil. Pr. 201. En Brianet procurà contenir l'urch de la mirada y de la veu, Víct. Cat., Cayres 128. La Custòdia, ab l'urch intolerant de sempre, Girbal Pere Llarch 254. En Tomàs mira el ròdol de curiosos amb urc de gall triomfador, Llor Laura 20. 

|| 2. Vigor, força, embranzida (Gíronès, Vallès); cast. lozanía, gallardía. «Mira amb quin urc puja, el noi!»«El rector predica amb molt urc» = amb veu molt forta i amb vigor d'expressió. «¿Heu vist aquest camp, quin urc de cols?»

    Refr.

—«Home d'urc, home ruc»: significa que els homes orgullosos solen esser poc raonables.

    Etim.: incerta; possiblement és un mot extret de orgull (pronunciat urgull), que hauria estat interpretat com a compost d'un rad

Urc

L'Església castellana era un poder dintre del poder, per tradició neogòtica i sobretot per la seva prepotència territorial i política després de les darreres guerres civils al seu país — ¿qui podia, si no el rei, oposar-se als arquebisbes de Toledo, Burgos, Salamanca i Sevilla, o bé a les Ordes Militars de Santiago, Alcàntara i Calatrava? — I així vingué a Catalunya, amb l'urc de la seva grandesa i de la seva missió, emparada per la reialesa com a element de reforma del clericat de Catalunya i, més endavant, de control espiritual del país. (Jaume Vicens Vives. Notícia de Catalunya. Ed. L’Àncora, Barcelona 2012. ISBN: 9788429770735. 236 p. P. 93.).

Urc

No veia que hi hagués cap motiu perquè el nou món s'enredés de nou en l'absurda follia del vell continent. Però també sabia que fóra difícil romandre al marge, sobretot amb un president que sentia l'urc d'actuar en l'escenari mundial. [Gore Vidal. Washington, D.C.(Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 118.].

Urc

L’enemic més dolent de les minyones era la mestressa nascuda del no-res, pagada de la seva superioritat, que usava i abusava desconsideradament de l’urc que es donava pel seu canvi de fortuna. Les pitjors mestresses eren, principalment, les que havien estat minyones. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 141.).

Urc

Però la resta d'emmotlladors no estaven satisfets amb aquell acord. Encara que era un tracte, com diríem avui, personalitzat, el Codina no va dubtar a escampar-lo entre els companys, segons ell perquè tothom en pogués treure pasta, però, en el fons, per vanitat. Tocat per un urc genialoide, el Codina era un paio retort, cofoi del seu ofici, rondinaire i individualista.  (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 158.).

Urc

D'ençà de la fi del judici, el coronel sabia amb certesa que De Gaulle no indultaria pas. Coneixia l'urc del personatge. La vella coqueta no havia suportat que el ridiculitzessin i que desmuntessin una per una totes les seves mentides. Era una lluita fins la mort, i el coronel havia perdut. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàgs. 163-164.).

Urc

A tots els nois ens va fer impressió. El cavall passà rec del nostre grup, que s'escampà davant la temença de ser trepitjat. Una dona del poble cridà, indignada: Matal! Mata el teu fill, si goses!" El cavaller es girà un posat violent, va fer un gest d'urc, i tirà avall. La s'adreça a mi: "Veus? Aquest és el teu pare. Quan es gran l'has de matar." (Joan Puig i Ferrater, Camins de França I. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 105.).

Urc

Quin vell indomable! Com una retorçada soca d'olivera que s'enforteix amb els anys. Quin urc de treball i d'agavellament, aquest home! Jo l'ajudava tant com podia, però ell no em deixava un petit lloc per on engrapar la feina. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 139.).

Urc

S'escamparen dues o tres pas ses més lluny en previsió d'una sortida amb la ruixada que del cas i es posaren a batre la ferralla amb més urc que mai. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 366.).

Urc

Tu, amb el cap a la mà, no sabies

aquell urc aplomat de Benito

en dreçar-se complet, la pitrera gonflada... (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 15.).

Urc

Passaven, repassaven

els aires i la llum,

estacions i llunes,

la tenebra sempre imperfeta.

I jo, distret o consirós,

cedia al pes del temps,

m'hi decantava peresosament

o feia com qui es resisteix

amb urc de solitari. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 85.).

Urc

Barcelona,

rumbeges el barri aristocràtic

amb roba proletària.

Somriu amb urc, amb impaciència la gent nova i jove.

Ai ton capritx fill de l'antiga enveja, que finalment caldrà que ofeguis! Sofrí tant! (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 33.).

Urc

LLUlSETA: És que si que en fa de fàstic. Amb un urc que tragina el ximple! Pst! Se pensa que totes les xicotes se trastoquen per ell! (Àngel Guimerà. Teatre. Edicions 62, 5ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 842971538X. 224 p. P. 93.).

Urc

PEPA: Jo li preguntava coses, per distreure-la; i ella amb uns rebufos i un urc, que jo no i aguanto més: així com així no s’explica. (Àngel Guimerà. Teatre. Edicions 62, 5ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 842971538X. 224 p. P. 212.).

Urc

Entre ells, s'havia trencat tota mena de tendresa, el fil subtil i humaníssim d'un teixit que no hi ha manera de sargir, i havien esdevingut contendents d'una batalla que, com totes les batalles, no té cap altre sentit més que el de l'urc de poder dir que hi has guanyat. Així és d'immensa l'estupidesa humana. (Isabel-Clara Simó. La salvatge. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8477396930. 220 p. P. 185)

Urc

Però la lloca veia reviure la seva joventut en els seus mateixos fills i somniava. amb aquell urc que era la tò­nica de son caràcter. una grandiosa descendència de galls i de gallines amos de la terra. lliberts del jou de Francis­ques i vetes d'espardenya. (Prudenci Bertrana. Contes. Edicions 62, Barcelona 1981, 2ª ed. ISBN: 8429717234. 352 p. P. 65.).

URCÈOLA f. 

Vas en forma de gerro panxut; cast. urcéola.

    Etim.: pres del llatí urcĕŏla, ‘gerreta panxuda’.

Urcèoles

Renovà un munt de vegades les flors dins les urcèoles perquè la seva arribada es sentissin ben acollits. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 293.).

ÚVULA f. 

Gargamelló, lòbul carnós que apareix penjat al mig de la vora posterior del paladar; cast. úvula.

    Etim.: pres del llatí ūvŭla ‘granet de raïm’.

Úvula 

Li hauria donat un glop de vi calent amb canyella i dues aspirines per fer-li passar la febre a petons, però després d'examinar la seva úvula encisera, un dels joiells del seu cos, em vaig adonar que era d'un vermell encès.    [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 235.].

Úvula

Amb la llengua notava que de la bola sortien unes protuberàncies circulars; era això el que feia pressió contra el paladar, contra la carn tova de la llengua, les dents, l'úvula. Va provar de dir alguna cosa. Ell escoltava amb paciència els sons inarticulats que li sortien. Va assentir amb el cap quan ella es va donar per vençuda, i va agafar una xeringa. La gota de la punta de l'agulla brillava per la claror del llum. Li va xiuxiuejar a cau d'orella: «No toquis el cordill». [Nesbø, Jo. El lleopard. (Panserhjerte, trad. L. Font), Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2015. ISBN: 9788416334490. 706 p. P. 13.].

Uvulars

Va ser fàcil de trobar: la gent de Bergen parla més fort que els altres noruecs i les erres uvulars tan característiques del parlar d'aquella zona travessaven la foscor nocturna de l'estació central, on tenia el punt de venda. Quan li vaig ensenyar la pistola, aquelles erres uvulars van parar en sec. [Jo Nesbø. Sang a la neu (Blod pa snø, trad. L. Segarra). Ed. Proa, Barcelona 2020, 1ª ed. ISBN: 978847588354. 172 p. P. 59.].

UXORIAL

Uxorial

Un cas important -vaig implorar feblement. I posant-me el barret uxorial per tercera i última vegada-: Vull dir que, ¿qué li he d'explicar, a la meva esposa?  [John Le Carré. La cançó dels missioners. (The Mission Song, trad. J. Cussà Balaguer). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 978-84-297-5953-2. 366 pàgs. Pàg. 29.].