F

FABRIR v. tr. ant.:

V. febrir.

FEBRIR v. tr. ant.

Fregar una cosa per fer-la lluenta; cast. bruñir. Llurs capells de ferre febrits, Desclot Cròn., c. 98. Nós portàvem una spasa... e no fou regoneguda de febrir, e per lo guarniment que era stret, estava tan dura de traure del feure que no la poguem traure, Pere IV, Cròn. 105. Lo sobretacle febrit ab son forniment, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 144). Quatre arnesos molt bé febrits, Tirant, c. 60. Tres coses fan hom gras: molt menjar, molt dormir, la caramella no massa febrir, Libre tres, 18. Llança, coltell, spasa ben fabrida, Arnau d'Erill (Cançon. Univ. 240). Era afaynada | per ben luyr | al bell febrir | dos o tres hores, Spill 2554.

    Etim.: probablement derivat de fabre.

Fabrit

Picàbia cuidà de fer desaparèixer els quatre agents seus que havien anat a reclamar, abans d'En Miller, el penjoll, i féu comparèixer a reclamar-lo l'orfebre que l'havia fabrit, el qual, fàcilment pogué comprovar que era seu, després de múltiples registres als seus obradors i de justificar amb una riquesa de detalls, tots comprovats d'una manera irrefutable, com, quan i de quina manera havia sofert aquella pèrdua. Unes setmanes més tard, En Miller recobrava la llibertat i amb En Picàbia ho celebraren d'una manera sorda, i a la vegada solemnitzaren els nous èxits que rendirien els projectes que durant aquells dies de reclusió s'havien acudit a En Miller. (Francesc Trabal. L'home que es va perdre. Ed. Quaderns Crema, 1º ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8485704258. 160 p. P. 105.).

FACECIÓS, -OSA adj.: cast. chistoso.

|| 1. Que enclou facècia. «Hem tingut una conversa faceciosa».

|| 2. Que diu o fa facècies; que sol contar facècies. «Es un home molt faceciós».

    Fon.: fəsəsiós (Barc.).

    Etim.: pres del llatí facetiōsu, mat. sign. 

Faceciós

CAROL: (Amb una mena de rebuig faceciós.) Ho sabia! Sóc aquí... festejant! Ja deia jo que en aquest jo  de fet amagar hi havia segones intencions! (ROBIN I JOAN se separen però no deixen d'agafar-se les mans. GAROL encén tots els llums i entra al salonet, seguida de MADGE i GERALD. MADGE està bastant agitada -i també bastant desarreglada, com si hagués estat amagada en algun lloc difícil.). [J. B. Priestley. El temps i els Conway (Time and the Conway, trad. J. Sellent) Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 1ª ed. 2023. ISBN: 9788418986161. 164 p. P. 141.].

Facècia

-I els grans, que no podem venir? -exclama Domènec Vives, més per facècia que per convicció. (Isabel-Clara Simó. La salvatge. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8477396930. 220 p. P. 92)

FACETO, -ETA adj.

Faceciós; que diu o fa facècies (Mall., Men.); cast. faceto, chistoso, bromista. No'n naxeran de més facetes y etxerevides, Alcover Rond. ii, 194. En Biel... era sortit un bandereta desenfeinat, faceto y elegant, Rosselló Many. 218.

    Fon.: fəséto (mall.); fəsétu (men.).

    Etim.: pres del cast. faceto (<llatí facētum), mat. sign. 

Faceto

Però res: aquest desfogament de l'esperit gaulois, maligne i faceto, no podia res contra la dignitat majestuosa d'aquelles dues víctimes de l'art, perseguides per hados fatales. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 35).

FACOQUER

El facoquer (Phacochoerus aethiopicus) és una espècie d'artiodàctil de la família dels suids. Viu a Kenya i Somàlia, també als Parcs de Tanzània i possiblement també a Djibouti, Eritrea i Etiòpia. Aquesta és la distribució de la subespècie vivent, coneguda vulgarment com a facoquer de Somàlia (Phacochoerus aethiopicus delamerei). Una altra subespècie, coneguda vulgarment com a facoquer del Cap (Phacochoerus a. aethiopicus), està actualment extinta, però abans vivia a Sud-àfrica. (ENLLAÇ)

Facoquers

Me parla­ven de l'Alt Volta on havien viscut i dels seus facoquers. Eren mo­ments dolços. En tornar a casa, mullava el meu banyador, perquè el pare es cregués que havia anat a la piscina.   (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 64.).

Facoquer

. . . Arribat de nou i ignorant absolutament de les llen­gües de Llevant, Marco Polo només podia expressar-se ex­traient objectes de les seves maletes: tambors, pesca sa­lada, collarets de dents de facoquer i assenyalant-los amb gestos, salts, crits d'admiraci6 o d'horror o bé imitant el lladruc del xacal o el crit del mussol. [Italo Calvino. Les ciutats invisibles (Le città invisibili. Trad. F. Sales). Ed. Empúries, Barcelona 2ª ed. 2016. ISBN: 9788499305127. 168 p. P. 41.].

FACTICI, -ÍCIA adj.

No natural, sinó format per artifici o convenció; cast. facticio.

    Etim.: pres del llatí factitĭu, mat. sign. 

Factici

En van sortir dues noies d'uns vint anys, fins i tot de lluny es veia que eren encantadores, darrerament havia oblidat fins a quin punt les noies podien ser encantadores, vaig tenir un xoc, com una mena d'efecte teatral exagerat, factici. L'aire era tan calent que semblava mogut per una lleugera vibració, igual que l'asfalt del pàrquing, eren exactament les condicions per a l'aparició d'un miratge. [Michel Houllebecq. Serotonina (Sérotonine, trad. O. Sánchez Vaqué). Ed. Anagrama, 1ª ed. 2019, Barcelona. ISBN: 9788433915658. 286 p. P. 11.].

FACTICITAT

(del llatí, factum, fet)

El que característica a alguna cosa com un pur fet. S'interpreta, sobretot, en contextos propis de la fenomenologia i l'existencialisme, com contingència, temporalitat, historicitat. Segons Sartre, l'home ha de construir el seu propi sentit des de la seva facticitat, des del seu existir purament contingent (veg. citació de Sartre). En sentit semblant parla Heidegger de la facticitat de l'existència humana, com a mer fet d'«estar aquí» en el temps, el sentit del qual intenta comprendre l'home. En aquests autors, la facticitat remet a l'absurd de l'existència humana. https://www.wikisofia.cat/wiki/Facticitat

Facticitat

En les ciències socials, les «hipòtesis» persegueixen «proves» fins a l'infinit, com si fos la cacera infernal, perquè tota presumpta hipòtesi, en la mesura que contingui sentit teò­ric, travessarà .a façana engrunadissa de la mera facticitat, que es perpetua en la recerca entesa com a exigència de proves. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 363.).

FADOR f.

Qualitat de fat; carència o insuficiència de sal; gust fat; fig., manca de gràcia; cast. sosez, insulsez. Qualsevol mica de sal | que los llev tanta fador, Roq. 22. Mon esperit és com una arpa fluixa, | i per mon paladar tot és fador, Alcover Poem. Bíbl. 96 (El significat de ‘dolçor excessiva del menjar’, que porten alguns diccionaris, traduint fador per empalago, és inexacte).

    Fon.: fəðó (mall., men.). 

Fador

-Esteu pensant que seria insuportable haver de passar moltes tardes així, en una societat com aquesta; és clar, jo opino completament com vós. Mai no he estat més avorri­da. Quina fador i, tanmateix, quin soroll! [Jane Austen. Orgull i prejudici. (Pride and Prejudice. Trad. E. Preses). Ed. Proa, Barcelona 2ª ed. 1993- ISBN: 8477394482. 422 p. P. 38.].

FADRÍ-MAGENC

Solter d'edat avançada. (ENLLAÇ)

Fadri-magenc

És pas normal que encara siguis fadri-magenc al teu atge...  Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 55.).

FADRINALLA f.

Conjunt de fadrins. Sols pera ferne agafá del albi la fadrinalla, cançó pop. (ap. Milà Rom. 336). La jove fadrinalla botant com foll que balla, Badenes Cants Rib. 86.

    Fon.: fəðɾináʎə (pir-or., or.); fəðɾináјə (or., mall.); faðɾináʎɛ (Ll.); faðɾináʎa (val.); fəðɾináə (men.). 

Fadrinalla

Veus d'homes i dones. Pagesos. Menestrals. Dones, fadrinalla i criatures.

L'acció en un poble de la província de Tarragona, allunyat de la capital, en la part alta i muntanyosa. Època actual. (Joan Puig i Ferrater. Teatre. Edicions 62, 3ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429715991. 188 p. P. 14.).

FAEL adj. i subst.:

V. feel. 

FEEL adj.

Fidel; cast. fiel. Del nostre feel R. de solanes, doc. segle XIII (Pujol Docs. 29). Los feels crestians són exits de les greus cadenes, Llull Cont. 117, 3. Com blaves oronetes que vénen feels al niu, Llorente Versos, i, 47. L'home feel flecta els genolls i adora, Alcover Poem. Bíbl. 37.

    Fon.: fəέ̞ɫ (mall., men.).

    Var. ort. ant.: fezel (doc. segle XIII, ap. Pujol Docs.); fael (Muntaner Cròn., c. 78); fahel (doc. a. 1452, ap. Miret Templers 574); fehel (Scachs 35; Costa Poes. 48); fel (Consolat, c. 154; Tirant, c. 74; Viudes donz. 373); feell (Eximplis, i, 172); faell (Febrer Inf. ii, 98); fell (doc. a. 1526, ap. Archivo, iv, 137).

    Etim.: del llatí fidēle, mat. sign. 

Fael

Seguiu-me, que, en Roma fael i vertader, per Roma, per mon rei jo moriré el primer: mon cor estima més l'honor d'així morir que als cruels inimics haver-me de rendir." (Francesc Fontanella – Joan Ramis i Ramis. Teatre barroc i neoclàssic. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 842971930X. 250 p. P. 159.).

Fael

Ell me deixa a decidir: ¿acàs voldrà ignorar lo que una esposa fael podrà determinar? Si creu que, contemplant la sua indignació, sens dubte altra serà ma determinació, s'enganya: jo prendré la part de la virtut. (Francesc Fontanella – Joan Ramis i Ramis. Teatre barroc i neoclàssic. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 842971930X. 250 p. P. 176.).

Faels

Mes, ai! Quines noves podien arribar del baró si ni els pocs dels seus faels que quedaven en vida, sabien d'ell cosa bo mala! (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 210.).

FAETÓ m.

Cotxe de caixa rectangular prolongada i amb seients al llarg de cada costat, que s'usava en el segle passat i principis del present; cast. faetón.

    Etim.: pres del fr. phaéton, mat. sign. 

Faetó

Llavors, parlant-se com a refugi d'un manicomi, els seus dos amics es feren un deure de pagar-li una cel·la, i un diumenge a la tarda l'estanquer l'anà a buscar amb un faetó dient-li que havia pensat fer una mica de passejada amb ell i la Magdaleneta pels afores. Encara que temien resistència, el senyor Quim es deixà portar dolçament. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 86.).

Faetó

Això, quatre mesos abans, el 27 de juliol: Scott va enviar un faetó a recollir-me a Pleasant Avenue, el Jutge va aixecar una cella, Minnie va tallar una rosa i me la va clavar a la brusa, després el cotxer va desplegar l'escaleta. Mentre travessàvem la ciutat amb aquella calessa d'un altre temps, dubtava si sentir-me idiota, avergonyida, mentidera: una usurpadora, o simplement princesa per una nit? [Gilles Leroy. Alabama Song (Alabama Song, trad. A. Casassas). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2009. ISBN: 9788492440207. 188 pàg. Pàg. 20.].

FAGINA f.

|| 1.   Mamífer de la família dels mustèlids, espècie Mustela foina, que té el cos llarguer, el pèl fosc amb una taca blanquinosa davall el coll, i s'alimenta principalment d'aviram i d'altres animals (pir-or., or., occ., val.); cast. garduña, fuina. Lo galliner sia ben rebatut dedins y defora perque los gats, fatgina y serps no s'i pugan acostar, Agustí Secr. 152.

|| 2. Covard i malfeiner (Val.); cast. cobarde, holgazán.

    Fon.: fəʒínə (pir-or., or.); faʒína (Andorra, Esterri, Alòs); faʤína (Llucena, Cast.); faʧína (Val.); fəínə (Ribesaltes).Var. form.: fuïna (fuhina en Pou Thes. 44).

    Etim.: del llatí *fagīna, mat. sign., derivat de fagus ‘faig’ (cf. l'alemany Buch-marder, mat. sign., literalment ‘mart de faig’). Cf. Wartburg FEW, iii, 370. 

Fagins

Cap a la una, va tronar i va caure un ruixat. En lloc d'anar al cine com tenien previst, els enamorats es van fer un tip de roncar. Es despertaren quasi al mateix moment i tornaren a fer l'amor. Amb un ritme més lent, més petitburgès. S'estimaven com una parella de vells gats fagins. Amb gestos precisos i calculats. (Bezsonoff, Joan-Daniel. Les amnèsies de Déu. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788499301198. 206 p. P. 12.).

FAIANÇA

La faiança és un material ceràmic fet d'argila, recobert d'un acabat exterior vitri a base d'estany que li dóna un aspecte blanc i brillant característic. La faiança és una de les tècniques més antigues i utilitzades en ceràmica. La faiança és una tècnica molt concreta de la ceràmica que no s'ha de confondre amb la terrissa, un terme genèric, o amb la porcellana, una altra tècnica ceràmica amb cobertura d'esmalt blanc.

Les primeres peces de ceràmica estannífera semblen haver-se produït a l'Iraq cap al segle IX; els fragments més antics es van descobrir durant la Primera Guerra mundial, en el palau de Samarra, al nord de Bagdad. La tècnica fou posteriorment utilitzada a Egipte, on s'han trobat peces de collarets i restes de ceràmica elaborada amb faiança en tombes tan antigues com el període predinàstic d'Egipte, en les cultures Naqada (3500-3200 aC), per passar a Pèrsia i Al-Àndalus (estenent-se cap a tot l'estat espanyol) abans d'estendre's cap a Itàlia durant el Renaixement; cap al segle XVI arribà a Holanda i posteriorment a Anglaterra, França i altres països europeus. (Viquipèdia)

Faiança 

Havia oblidat definitivament la fàbrica, i Sílvia s'havia anat allunyant de prop seu, deixant només una sensació de nebulositat al seu pobre esperit desballestat; però la vida se li feia cada dia més basardosa, més dura, més difícil, més enganxosa. —Què haig de fer! Què haig de fer! -deia sovint al Tomàs, o a si mateix, o a un gran gerro de faiança, i sentia que tot li queia damunt per única resposta, i, encara, li queia damunt sense fer-se malbé res, sense gota de trencadissa. Li queia tot damunt; però, quan tornava a obrir els ulls, tot ja tornava a ésser al seu lloc, i res no li havia fet mal, ni res no s'havia trencat. I el silenci, l'ordre, tornava a imperar en la cambra. (Francesc Trabal. L'home que es va perdre. Ed. Quaderns Crema, 1º ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8485704258. 160 p. P. 22.).

Faiença

Així els antics, en gerres de rústega faiença,

    guardaven el vi de Falern.

(AADD. Poesia. Edicions 62, Barcelona 1987, 4º ed. ISBN: 8429718249. 136 p. P. 98.).

Faiança

Per tal d'ofe­gar la meva ira justificada vaig anar cap a l'estufa de faiança i vaig seure al balancí. Com que l'havien encès al matí em cremava l'esquena i les orelles, i en conseqüència, em vaig desplaçar a la cadira, a tocar d'un pedestal al capdamunt del qual hi havia una es­cultura de guix prou gran per matar un nen si queia. [August Strindberg, La coonació de l’edifici. (Trad. C. Moreno). Fragment revista L’Avenç, núm502, nov. 2023. P. 17.]

FAISÓ o FAIÇÓ f.

|| 1. Acte de fer una cosa donant-li certa forma; cast. hechura. «Val més la faiçó que els taps»: es diu en l'ofici de taper, per indicar que puja més el treball de fer-los que la mercaderia posada en venda (Empordà). La fayçó del gran tabernacle qui sta demunt la taula de la çena, doc. a. 1393 (Piferrer Bal. 921). A obs de la fayçó de hun marfa de fusta molt gran que yo ab altres havia fet, doc. a. 1418 (Arx. Gral. R. Val.).

|| 2. Forma d'un objecte; figura que se li dóna en fer-lo; cast. factura, hechura. Sien de un pes talla color e fayçó et aquells meten en un bací, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 318). Vestits ab dos gesarans e jaquetes totes de una color e d'una fayçó, Tirant, c. 45. Segons la faysó, mesura e sort dels dits bonets, doc. a. 1483 (Boll. Lul. vii, 236).Home de faiçó, o de gran faiçó: (ant.) personatge important, molt conegut i de respecte. E tots los senyors qui en ella eren, lo seguiren per esser ell home de gran fayçó e manera que tenia entre ells, Turell Rec. 10.

|| 3. especialment, a) Forma del cos humà; cast. figura. En un drap de li volia fer pintar | sa faysó que la pogués regardar, Biblia Sev. 195. En cors no veig menys taca lega | sino en lo meu: | una singular faysó veureu, Coll. Dames 88.—b) pl. Faccions; conjunt de formes del cos, i principalment de la cara; cast. facciones. Pus que son cors se compodreix e pert ses faysons e entra dejús la terra, Lull Cont. 103, 21. L'ome... veu sa forma e ses faysons veent lo mirall, ibid. 223, 29. De les fayçons del rey En Jaume... fo lo pus bell hom del món, Desclot Cròn., c. 12. Capítol de les fayçons e dels plomatges, Anim. caçar 4. Mire mon cors e totes ses fayçons, Ausiàs March, cii.

|| 4. Manera; cast. modo, guisa. «Tots són de la mateixa faisó» (Empordà). Gent de mala faisó: gent de mala condició. Broet larder de bona faysó, Robert Coch 33 v.oParlava d'una faysó sempre elevada, Galmés Flor 62. A faisó o A la faisó de...: segons la manera de... Que em vaig endegar a faisó de certes faldilles amb corrioles, Ruyra Parada 4. I tornaré a dansar a la faisó | de les més envilides criatures, Alcover Poem. Bíbl. 68.

    Fon.: fəјsó, fəјzó (or., bal.).

    Var. ort.: faiçó i faisó són la mateixa paraula; Fabra Dicc. Gen. fa d'aquestes dues formes dos articles diferents, atribuint a faiçó les accepcions || || 1, 2 i 3, i a faisó l'accepció || 4; però aquesta distinció és artificiosa.

    Etim.: del llatí factiōne, mat. sign. || 1. 

Faisó

Des dels primers instants foren homes oberts a totes les inquietuds espirituals i corregueren a assadollar-se a les fonts de cultura europea que satisfeien llur faisó de veure les coses d'aquest món. En plena receptivitat acceptaren el Romanticisme i la màquina de vapor. (Jaume Vicens Vives. Notícia de Catalunya. Ed. L’Àncora, Barcelona 2012. ISBN: 9788429770735. 236 p. P. 76.).

Faisoná

Des d'aleshores, ningú no gosà entrar més dins la forest salvatge: l'espant ne guarda l'entrada, i els enamorats hi sens toregen. Llavors  és quan Tristany faisoná l'arc Que-no-fall, el qual atenyia sempre el sest, home o bèstia, a l'indret apuntat. [Joseph Bédier. El romanç  de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN:  9788485704163. 114 pgs. Pg. 50-51.].                     

Faiçó

Dona, la vida és moda, ja ho sabies.

D'avui ençà s'imposa

l'escondida faiçó de la nuesa

cap a la línia òssia

fins a la pols primera i última. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 61.).

Faisó

Amb cabells a lloure

o amb cabells nuats.

sempre és la mateixa,

la vera. la gran,

que ens tramet la dolça

faisó maternal;

digna poesia

d'un poble que sap en majestuosa

riuada avançar ...

(Joan Alcover. Cap al tard – Poemes bíblics. Edicions 62, Barcelona 1985, 3ª ed. ISBN: 8429716858. 156 p. P. 72.).

Faisó

Com si l'artista no tingués dret a fer son art com ell el concep, els no-artistes, que no el comprenen, s'irriten Jutgen un insult el que és manifestació alta de son concepte alt de l'art. Ni el dret d'explicar-se a sa faisó li rec neix el públic. Però, hi ha quelcom de pitjor. El company, l'altre artista com ell, que per gelosia desvirtua la seva obra. Cam si el món no fos prou ample; com si tots en ell no hi bessin; com si no fos millor que hi hagués molts artistes. (Joaquim Torres-Garcia. Escrits sobre art. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. IBN: 8429716513. 236 p. P. 186.).

Faisó

D'aquesta faisó passaren les tres primeres setmanes. Ar­ribà el dia de sant Miquel i el cor de l'Anne volà de nou cap a Kellynch. Aquella llar estimada ja pertanyia a uns altres. Aquelles precioses estances amb tot el mobiliari, aquelles arbredes i aquells panorames començaven a recrear uns altres ulls! [Jane Austen. Persuasió. (Persuasion, trad. J. Arbonés). Ed. La Temerària, Sabadell 1ª ed. 2020. ISBN: 9788494320170. 336 p. P. 62.].

Faisó

I té propietari cada feixa,

i totes són d'una faisó mateixa.

Una drecera puja atrafegada

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 20.).

Faisó

Havia llegit en algun lloc que cada home naixia essent un platònic, un aristotèlic, un estoic o un epicuri, i la història de George Henry Lewes (a part d'afirmar que la filosofia no era més que música celestial) demostrava que el pensament de cada filòsof es troba indissoluble­ment lligat a l'home mateix. Un cop coneixies l'home, no costava gaire d'endevinar la filosofia que enunciaria. Deduïa, doncs, que un no actua d'una forma determinada perquè pensa d'una determinada manera, sinó que un pensa d'una certa faisó perquè és així com està constituït. La veritat no tenia res a veure amb això. La veritat no existia. Cadascú era el seu propi filòsof, i el complicat sistema que els grans homes havien creat en el passat solament eren vàlids per a ells mateixos. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 286.].

Faiçons

Tot amb tot, Coromines, gran defensor de flassada, diu que no s'haurien de fer servir com a sinònims, sinó que manta tan sols hauria de designar un «abric folgat i sense faiçons, especialment per a viatgers, soldats i homes o dones de vestir descurat». (Jordi Badia i Pujol. Salvem els mots. Rosa dels Vent, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788418033971. 246 p. P. 121.).

Faisó

Algunes persones s'aturen a mirar-la, i hi ha alguna ànima caritativa que s'atansa per ajudar aquella noia que així pateix, així corre, així s'agita, però ningú no gosa apropar-s'hi massa, perquè segur que es tracta d'una boja: qui, si no, compareixeria de tal faisó en ple carrer? (Isabel-Clara Simó. La salvatge. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8477396930. 220 p. P. 209)

FALAGUER, -ERA adj.

|| 1. Satisfaent, agradable; cast. halagüeño. Les arts poètiques són fort plasents e fallagueres, Genebreda Cons. 22. Axí com l'hom qui viu en galera, | que ja pudor l'és olor falaguera, Ausiàs March, cxiii. Del qui persegueix un falaguer pervindre, Pons Auca 86. Per al que no tenia una mirada de consol, tenia una paraula falaguera, Caselles Mult.106.

|| 2. Afable, que tracta o acull agradosament; que afalaga; cast. halagador, cariñoso. La verge'ns voldria... fingint-se benigne y humil falaguera, Viudes donz. 57. Dins un rotlle de nines falagueres, Canigó ii.

|| 3. Lleuger, que pesa poc (Mall.); cast. ligero. «Aquest sac és més falaguer que s'altre; un infant el pot suspendre». Menja falaguera: la que és bona de digerir, que no afeixuga el ventrell.

|| 4. Àgil, que es mou o obra amb promptitud (Mall., Men.); cast. pronto, ligero. Ab mà forta y falaguera l'eyna afica, Guiraud Poes. 2. Axí poré córrer més falaguer, Alcover Rond. ii, 281. Ompli les veles ratxa fresquívola | y s'emporta la nau falaguera, Costa Horac. 59.

|| 5. Lleuger de llengua; que parla massa, irreflexivament (Men.); cast. ligero. Lo que li havia contat En Bep... eren mals impòsits; a Barcelona no hi havia lladres, y en Bep es paredador mestost era falaguer, A. Ruiz Pablo (Catalana, vi, 63).

|| 6. Lleuger i prompte a pegar; que pega sovint (Men.). «No siguis tan falaguer; sempre estàs mà alta!» (Ciutadella).

|| 7. Que produeix fàcilment; fèrtil (Mall.). «Prop de muntanya i ribera és la terra falaguera» (refr.).

|| 8. Dolent, de baixa forma (Eiv.); cast. malucho. «Aquest menjar és falaguer»: no és gaire bo. «Avui m'he trobat falaguer» (malament, indispost). Cep falaguer: cep de mala casta, que no produeix fruit (Ribera de Sió).

|| 9. topon. La Font Falaguera: font d'aigua molt bona, que es troba prop d'Alfarb (part. jud. de Carlet) i que dóna nom a la Serra Falaguera que separa Torrent i el Pla d'Espioca de la Vall dels Alcalans o Marquesat de Llombai (País Valencià).

    Fon.: fələɣé (or., bal.); falaɣé (occ.); falaɣéɾ (val.).

    Etim.: derivat de l'àrab ḥalaqa, ‘posar llis’. 

Falagueró

Falagueró i eixerit.

m 'agradà el seu cantussol

i el seu aire decidit

al compàs de l'embatol.

(Llorenç Villalonga. Mort de Dama. Edicions 62, Barcelona, 1987, 6ª ed. ISBN: 8429717358. 156 p. P. 146.).

FALB, FALBA adj. 

De color gris fosc (Barc.). Ratione unius bouis pili falp, doc. a. 1300 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Dues mules, la una negra e l'altra pel falba, doc. a. 1420 (mat. arx.). Un parell de someres la una de pel blanch e l'altra de pel falp,doc. a. 1491 (mat. arx.). Huna mulla falba o pel de rata, doc. a. 1587 (Est. Univ. xviii, 75). (El significat «d'un color entre roig i groc com el lleó», que dóna el diccionari Fabra, concorda amb l'etimologia, però no amb l'ús real del mot).

Falb (Falp): llin. existent a Barcelona.

    Fon.: fáɫp (or.).

    Var. form.: falbo, castellanisme, en un doc. del segle XV (Col. Bof. xxvi, 153).

    Etim.: del germ. falvus, ‘groc rogenc’ (cf. el fr. fauve, mat. sign.).

Falb

Vermell i groc són arrencats una nit /per matusseres mans de vent, / tot queda sec i falb, ... (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 114).

Falb

El meu germanastre és

monjo, emperador, asiàtic,

valent, auriga, obsolet,

invicte, dibuixat, falb,

camacurt, trifàsic, orellut, salmonat,

culcaigut. He dit. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 26.).

Falb

Vaig fracassar en l'intent de desenvolupar una autèntica emoció estètica davant dels paisatges alpins; però vaig sentir afecte per les vaques, que cada estiu veia pasturant en ramat. Es tractava de tarentaises, vaques petites i vives, de pelatge falb, caminadores excel·lents, de temperament impulsiu; sovint saltironejaven pels camins de muntanya, i els esquellots penjats al coll produïen, abans i tot de ser vistes, un soroll agradable. [Michel Houllebecq. Serotonina (Sérotonine, trad. O. Sánchez Vaqué). Ed. Anagrama, 1ª ed. 2019, Barcelona. ISBN: 9788433915658. 286 p. P. 112.].

FALÇÓ m.

|| 1.   Eina que té la mateixa forma que una falç, però més petita i de fulla més robusta, i serveix per a segar herba (Pobla de L., Ripoll, St. Feliu de C., Plana de Vic, Granollers, Tremp, Balaguer, Fraga, Ll., Tortosa, Freginals, Mall., Men.); cast. falce. A certes comarques el falçó d'herba té dents; a Catalunya occidental, generalment té el tall llis.

|| 2. Ganivet molt corbat que serveix per a tallar branques d'arbusts (val.); cast. podón.

|| 3. Ganivet molt corbat i petit, que serveix per a veremar o tallar els raïms (Penedès, Igualada, Pla d'Urgell. Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, Crevillent, El Pinós); cast. hocino, honcejo. Item dos falçons de venemar, doc. a. 1458 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Semblava que demanés el falçó dels veremadors, Caselles Mult.28. a) Falçó d'empeltar: ganivet corbat que serveix per a fer l'agulleta per als empelts (Pla d'Urgell).

    Fon.: fəɫsó, fəwsó (or.); faɫsó (occ., val.): fəwsó, fəwzó (mall., men.).

    Intens.:—a) Augm.: falçonàs.—b) Dim.: falçonet, falçoneu, falçoniu.—c) Pejor.: falçonot.

    Etim.: derivat dim. de falç. 

Falçó

Em sembla un somni. Però sóc dalt del carro que avança, als meus peus tinc una cistella, i, a dintre, un falçó amb el qual tallaré els raïms. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 202.).

FALDISTORI m. 

Seient pontifical baix i sense respatller, generalment d'estisora; cast. faldistorio.Aniran al altar major deuant del qual y haje un faldistori ornat de tapit, ahont se agenollarà lo bisbe, doc. a. 1596 (ap. Aguiló Dicc.).

    Etim.: pres del llatí ecles. faldistorium, mat. sign.

Faldistori

Quan la Lucrècia el va veure, va fer un crit i es va desmaiar. Va ser el seu germà Jofré qui va agafar-la i va dur-la fins a un faldistori. En Cèsar duia el rostre cobert amb una màscara de carnestoltes i, no obstant això, en Jofré va advertir que no ha­via reaccionat amb la mateixa sorpresa que ell. [Mario Puzo. Els Borja. (The Family, trad. V. Aldea) Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 84-664-0120-2.  508 pàgs. Pàg. 344.].

FALEC

Falecs

Van als concerts de cantants que, una dotzena d'anys abans, trobaven vulgars, grollers, cínics i gens solidaris amb les reivindicacions progressistes de l'épo­ca. No parlen de cap tema (ni de cap determinada ma­nera) si abans no han sentit que algú en parlava. Per acabar de complicar aquella gran veritat que diu que cap pensament no és original i que, de fet, ja está tot dit, els falecs tenen l'orgull (potser involuntari) de no repetir cap pensament que no sigui absolutament re­cent. (Quim Monzó. Zzzzzzzz... Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1988, 1ª ed. ISBN: 84-7727-008-2. 204 pp. P. 23-25).

FALENA f. 

Gènere de papallones nocturnes de la família dels falènids, que solen esser molt petitetes i es veuen volar a la posta del sol; cast. falena. Ara un mosquit, ara una arna, ara una falena, Riba Perot 121.

    Etim.: pres del gr. φάλαινα, ‘papallona nocturna’.

Falena

(...) la veïna a qui has espiat tant de temps per les escletxes de l'atrotinada porta metàl·lica d'El Rancho Grande quan sortia de casa, camí de la placa Nova, amb la seva bata de niló translúcida, la mateixa falena que avui, confusa en la blancor tristíssima de la cantonada del carrer Weyler, t'ha remogut el llac (...) (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 40.).

Falenes

T'he de parlar / de les falenes que et volaven  / entorn de la boca, (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 187.).

Falena

...i escoltva els crits d'alegria i les rialles de baix, les passes apressades de les potetes de les rates, com cordes de piano, el grinyol de volí dels gats i el silenci ombriu i el moviment del Llebrer, que saltava com si fos una falena al voltant de la llum,...  [Ray Bradbury. Fahrenheit 451 (Fahrenheit 451, trad. J. Subirana). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2000. ISBN: 9728484370246. 232 p. P. 57.].

Falena

Es va aturar només quan es va sentir caure de cansament, atreta, com una falena, per una llum, l'única que podia veure en la foscor completa del cel i la terra. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 247.].

Falena

Tota la pau de la Natura sense gent

ve a asseure's al meu costat.

Jo, però, romanc trist com una posta de Sol

per a la nostra imaginació,

quan refresca al fons de la plana

i se sent que la nit ha entrat

com una falena per la finestra. [Fernando Pessoa. Poemes d’Alberto  Cafeiro. (Poemas de Alberto Caeiro, trad. J. Sala-Sanahuja). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2002. ISBN: 8477273553. 216 p. 33.].

FALLEBA f.:

V. falleva.

FALLEVA f.

Barreta de ferro giratòria al voltant del seu eix, que va aplicada al bastiment d'una fulla de finestra o de porta i que es subjecta amb l'altra fulla per tancar en fort (occ., val., eiv.); cast. falleba.

    Fon.: faʎéβa (Tamarit de la L., Aitona, Tortosa, Calasseit, Benassal, Morella, Llucena, Cast.); faʎéβɛ (Massalcoreig, Gandesa); faʎévɛ (Sueca); faʎéva (Cocentaina, Altea); faʎéɣa (Albaida, Al.); fəʎévə (Eiv.).

    Etim.: de l'àrab ẖallaba ‘balda, baldilló’ (cf. Eguílaz Glos. 394) tal volta per via del cast. falleba. Cal donar per infundada l'opinió de Griera (BDC, xx, 159), segons la qual el cast. falleba vindria d'una forma ferrolleva. 

Fallebes

Ja amb l'ànima més serena, vaig veure una altra portalada, que vam obrir amb gemecs de fallebes i forrellats i grinyol de frontisses: quan els batents giraren del tot, va ser com el naixement d'un espai enlluernador, ple de verdor i de llum. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 140-141.).

FALLÓ

Falló

Les velzies passaven, xisclant, per damunt les teulades. Una boira de tristesa li havia caigut damunt des de les seves darreres sortides, i l'episodi d'Inca el deixà falló i cop-piu. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 74.).

FALÒRIA f.:

V. falòrnia. 

FALÒRNIA (i més dial. falòria). f.

|| 1. Idea errònia, raó dèbil o gratuita amb aparença de veritat o solidesa (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. camándula, cuento. «Mira, no em vinguis amb falòrnies, que te conec!»«No estic per falòrnies». Yo tinch de estar pera cuentos y falòries, Rond. de R. Val. 45. Perque pensa—y no és falòria—que's pot aplicar a tu, Llorente Versos, i, 7. Tot això no és res: ploren per falòrnies, Ruyra Pinya, ii, 201.

|| 2. Cosa insignificant, de poca vàlua, menyspreable (Men.); cast. bagatela. Ell no aniria darrera falòrnies, Ruiz Nov. 79.

    Fon.: fəlɔ́ɾniə (pir-or., or., bal.); falɔ́ɾiɛ (Riba-roja); falɔ̞́ɾia (Tortosa, Maestr., Cast., Val.).

    Etim.: probablement derivat del radical fal- (del llatí fallĕre ‘enganyar’), però la terminació resulta d'origen obscur; tal vegada s'hagi adoptat per analogia de història. 

Falòries

- Ascolte -digué ella-, i perdone que li trenque el dir, io tinc el cap molt dèbil i no vullc que me l'ómpliga més d'aire ans de dinar. Pel sí o pel no, mengem primer en gràcia de Déu i aconhortem la bartola, i dempués tot lo que vullguen, perquè cal dir que io tinc d'estar per a cuentos i falòries, clarejant com un cuc de filar i tenint els budells buits i el ventre com una tapa de guitarra, és parlar a l'aire i sense peu ni fonament. (AADD. Novel·les amoroses i morals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1982. ISBN: 8429718168. 376 p. P. 352.).

Falòrnia

Cal procedir amb el rigor de la ciència: com més grossa és la falòrnia, més estricte és el mètode seguit en els assaigs probatoris. La fatxenderia dels controls científics es duu a l'absurd allà on no hi ha res a controlar. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 338.).

Falòrnia

-Vatua món! -va dir Càndid-. Ara recordo ha­ver sentit dir al mestre Pangloss que, temps enrere, aquestes coses passaven, i que aquestes barreges ha­vien produït la raça dels egipans, els faunes i els sà­tirs; i que una colla de grans personatges de l'anti­guitat havien vist aquesta llei de monstres; però jo sempre ho havia considerat una falòrnia. [Voltaire. Càndid o l’optimisme (Candide ou l’optimisme, trad. J. Llovet) Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8482562185. 176 p. P. 78.].

1. FALSIA f.

Qualitat de fals; acte o dita de gent falsa, enganyosa; cast. falsía. On t'és venguda aquesta falsia ni aquesta traició, Llull Cont. 6, 20. En altra manera seria mentida e falsia, Pere IV, Cròn. 20. Dirà moltes falsies per diffamar, Quar. 1413, pàg. 156. Lur fonament està sobre falsia, Ausiàs March, cxiii.

    Fon.: fəɫsíə (Barc., Palma); faɫsía (Val.).

    Var. ort. ant. (incorrecta): falcia (Metge Somni iii).

    Etim.: derivat de fals amb el sufix -ia que serveix per a formar substantius abstractes derivats d'adjectius.

2. FALSIA f.

Falset; butxacó? Quan jo n'era petitet | festejava y presumia, | espardenya blanca al peu | y mocadó a la falsía, cançó popular catalana (ap. Milà Rom. 114).

Falsia

L'èxit m'ennuega,

l'amistat em cou

ferida sagrada.

Cobejo diners

que em farien apte

per a cloure els ulls

a molta falsia,

per a no servir

la grassa fadesa

d'aquell reeixit. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 88.).

Falsia

Quan jo n'era petitet           festejava i presumia,

espardenya blanca al peu i mocador a la falsia,

Adéu, clavell morenet          adéu, estrella del dia,

ara que em són fet grandet m 'he posat a mala vida.

m 'he dat a matar i robar, l'ofici de cada dia.

(Manuel Milà i Fontanals. Romancer català. Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 1980. ISBN: 8429716297. 348 p. P. 59.).

FALTRIQUERA (i dial. faldriquera i faldriguera).

Butxaca. «Sant Antoni, Sant Antoni | és a disset de giner; | a la meva faldriquera | no hi ha entrat cap de diner» (cançó pop. Calasseit). S'en ompliren la faldriguera, Galmés Flor. 17.

    Fon.: faɫtɾikéɾa, faɫdɾiɣéɾa (val.); fəɫdɾikéɾə (mall.).

    Etim.: pres del cast. faltriquera, mat. sign. 

Faltriquera

-Un moment! Deixi'm parlar primer. Abans que res

-dugué la mà a la faltriquera i en tragué un altre paper-, aquest és el certificat que m'autoritza a sortir de la ciutat. Miri'l. Ho veu, ¿oi? Sydney Canon, anglès. [Charles Dickens. Història de dues ciutats (A Tale of Two Cities, trad. Núria Sales). Club Editor, Barcelona 2020, 1ª ed. ISBN: 97884473292870. 606 p. P. 550.].

FALUGA f. 

|| 1. Falua, embarcació de rems llarga i descoberta o amb cobert llevadís; cast. falúa. En temps de guerra... embiará dos falugas a descubrir la mar, Moradell Prel. 4. 

|| 2. Persona o animal petit i bellugadís; cast. ardilla, pulguillas. «Aquest noiet corre com una faluga» (Empordà, Barc., Solsona). «Es una faluga: es fica a tot arreu». 

|| 3. Home alt, prim i sense vigor ni vivesa (Escrig-Ll., Martí G. Diccs.).

    Fon.: fəlúɣə (or.).

    Etim.: V. faluca.

-I ara ! - va dir, palplantat, mirant-los -. I ara ! Que feu aqui?

Falugues

-Trepitgem raïm amb el barret de copa posat - va dir el senyor Andreu Endrecem les falugues dels dime­cres per por dels trons - va dir. Despres esclata a riure, veient la cara que feia el seu nebot Joan -. Vull dir, que no preguntis mai les coses que ja es veuen. (Ramon Folch i Camarasa. L'estiu més bonic. Ed. Alfaguara, Madrid-Barcelona, 2ª ed. 220 pàgs. Pàg. 35.).

FALUTX (més vulgar falutxo). m.

Barca de mitjana; embarcació petita, generalment d'un sol pal molt inclinat cap a proa, i una llarga vela llatina; cast. falucho. A Mallorca es diu falutxo en general a qualsevol llaüt.

    Fon.: fəlúʧ, fəlúʧu (or.); falúʧo (val.); fəlúʧo (mall.).

    Etim.: pres del cast. falucho. 

Falutx

Temps mutilat. Negra nit

coratjosa, cendrosa, oliosa, porosa.

Ja en ton falutx de la vela invisible

-funàmbul d'horitzons onejats-

vogues, vagues, divagues

ran l'abís encoixinat

de flames i gebre,

infern de fred dins ulls closos! (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 15.).

1. FALZIA f. 

|| 1. Ocell insectívor de la família de les cipsèlides, espècie Cypselus apus, de plomatge negre, ales llargues i arquejades i potes molt curtes (or., occ., val., bal.); cast. vencejo. Més falaguera que una falzia, Alcover Rond. i, 84. Quina bellugadissa d'orenetes i falzies!, Ruyra Pinya, i, 17. a) Falzia de muntanya(Cat.), o falzia reial (Mall.), o Falzia de panxa blanca (Val.): l'espècie Cypselus melva, molt semblant a l'anterior, però que habita més en el camp que dins les poblacions. 

|| 2. Falzia de mar: ocell marí de l'espècie Sterna anglica (Men.). 

|| 3. Llançadora de bronze (Pons Ind. text.).

    Fon.: fəɫzíə (pir-or., or., bal.); faɫzíɛ, faɫzía (occ., val.); vəɫzíə (mall.).

    Intens.: falzieta, falziota, falziot, falzieua, falziona, falzió.

    Var. form. dial.: valzia.

    Etim.: possiblement del llatí *falcīcŭla, ‘falcella’ (dim. de falce, ‘falç’), nom adoptat probablement per l'arquejament de les ales de la falzia, que li dóna l'aspecte d'una falç.

2. FALZIA f. 

|| 1. Planta polipodiàcia de l'espècie Adianthum capillus-Veneris, de rizoma curt i prim, amb frondes bipinnatipartides amb els segments amples en forma de ventall, que creix en els colls de pou, prop de fonts i en altres llocs humits, i s'usa com a pectoral i emmenagoga; cast. culantrillo. (V. falguerina). Sia-li donat un poch... destemprat ab aygua cuyta ab falzia e gínjols, MS Klag. segle xiv, 15. Preneu una tassa de vinagre e oli de una herba que ha nom falzia, Dieç Menesc. ii,58. E ages falsia axí matex culide en roqua, Flos medic. 66. Endomassada amb penjarelles de falzia, la bella herba parietària que ama la penombra humida,Riber Miny. 129. 

|| 2. Nom d'algunes plantes polipodiàcies del gènere Asplenium. Especialment: a) 

Falzia blanca o falzija borda (val.): l'espècie Asplenium ruta-muraria; cast.culantrillo blanco.—b) Falzia negra: l'espècie Asplenium adianthum nigrum;cast. capilera negra.—c)   Falzia roja: l'espècie Asplenium trichomanes; cast.polítrico, hoja mosaica, culantrillo menudo.—d) Falzia femella: falguera femella.—e) Falzia mascle: l'espècie Polystichum filix-mas o falguera mascle.

    Cult. pop.—Entre les aplicacions medicinals vulgars de la falzia cal esmentar aquestes: lligar-se falzia a les cames és remei segur contra la diarrea (segons creença del Camp de Tarragona); la bullidura o te de falzia afavoreix la menstruació i la fa reaparèixer en les joves que l'han perduda (Migjorn-Gran).

    Fon.: fəɫzíə (or., bal.); faɫzía, faɫsía (val.); vəɫzíə (mall.); faɫsíʒa (Morella).

    Etim.: del llatí *filicīcŭla ‘falguera petita’.

Falzies

Lentament enretirà la cadira de repòs perquè no fregués la paret emblanquinada de bell nou feia pocs dies, passa al mig de la cambra i començà a passe­jar-se des de la porta que donava al claustre fins a la finestra de l'enfront, oberta als terrats i les falzies.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 164.).

FAMEJANT adj. i subst. m. i f.

Famolenc; que fameja; cast. hambriento. Poch sab de comanar qui a lop famejant comana ses oueles, Llull Cavall. 16. Adormí'm no en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir, Metge Somni i. En la sua famejant boca tres lengues apparien, Alegre Transf. 21. L'ànima... famejant del pa de vida de l'amor que no té fi, Salvà Retorn 65.

    Fon.: fəməʒán (Barc.); fameʧánt (Val.); fəməʤánt (Palma).

    Var. ort. ant.: famegant (segle XV, ap. BABL, x, 214). 

Famejants

Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi, segons que despuis clarament a llur vergonya s'és demostrat, mas per sola iniquitat que m'havien, o per ventura per algun secret juí de Déu, un divendres entorn mija nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual és testimoni de les mies cogitacions, me vénc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passegé un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, covenc-me gitar sobre lo llit, e sobtosa- ment, sens despullar, adormi'm, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir. (Bernat Metge. Lo somni. Edicions 62, 2ª ed. 1986, Barcelona. ISBN: 8429716149. 152 p. P. 27.).

FÀMUL, FÀMULA m. i f.

Criat, sirvent; es diu principalment dels sirvents d'un seminari o altre col·legi religiós; cast. fámulo. La mestressa a les fàmules respon, Sagarra Comte 113.

    Fon.: fámuɫ (Barc., Val., Palma).

    Etim.: pres del llatí famŭlus, mat. sign. 

Fàmul

Elegits", sota la presidència de Martines de Pasqually, li dedica una sessió d'homenatge en la qual li fou imposada per l'ex-virrei del Perú, fàmul fidelíssim, la inestimable condecoració del "Triangle Transcendental". (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 397.).

Fàmul

Què és això? ; Un empleat del hotel, un fàmul,... [Thomas Mann. Confessions de Félix Krull, lladre i farsant (Bekenntnisse Felix Krull. Der Memoiren erster Teil, trad. J. Llovet). Ed. Navona, 1ª ed. 2019, Barcelona. ISBN: 9788419978266. 504 p P. 219.].

Fàmula

com figa d'emparrat o fàmula d'hostal?

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 58.).

FANECADA f.

Extensió de terra que es calcula que es pot sembrar amb una faneca de gra; conté quatre quartons i és la dotzena part d'una hectàrea (val.); cast. hanegada. Una casa ab dotze fanecades de terra, Inv. Bertran a. 1614. Sis fanecades fan una cafissada, i 36 fanecades equivalen a una jovada.

    Fon.: faneká (val.).

    Etim.: derivat de faneca. 

Fanecades

I és també cert i segur que les poques fanecades d'aquell hortet nostre estaven fetes de la mateixa terra que treballaren aquests primers pobladors del segle XII i que potser uns altres havien treballat abans que ells, la mateixa terra en la qual, tova i acabada de llaurar, tantes vegades vaig enfonsar els peus nus, i això, recordat i pensat seixanta anys després, dóna una certa espessor retrospectiva a la meua infantesa en aquell hort i en aquella casa i a la vora d'aquell camí reial, via imperial. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 26.).

Fanecades

No amb un hortet com un pati amb dos arbres i una parra, no amb una horteta petita tocant al corral, sinó amb un hort verdader de tres o quatre fanecades tot envoltat d'una tanca viva de llorer fals, o llorer bord, com un mur vegetal i compacte ja mig rosegat per la incúria i el temps, amb filferros de punxes ja incrustats en les branques i els troncs dels arbusts. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 143.).

FANFARA f. 

Xaranga (Fabra Dicc. Gen.).

    Etim.: del fr. fanfare, mat. sign.

Fanfares

Quan feren cap al peu de la torre mestra, les fanfares dels mun­ters atragueren a les portes els barons i el rei Marc mateix.

Després que el mestre munter li hagué contat l'aventura, Marc admira el bell agençament d'aquella cavallada, el cervo ben trossejat, i el gran seny dels costums de munteria. Però sobretot admirava el bell infant estranger, i els seus ulls no podien desaferrar-se.  [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 4.].

Fanfares

...Delacroix no té cap altre recurs que replegar-se sobre l'última i ínfima porció de l'imperi que li han volgut deixar i que és la del tumult i de les fanfares.  [Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 73.].

Fanfara

I després, un altre cop, per acabar el llarg dia —aquests dies de la infantesa, que passen tan lentament, la pregària del vespre, el llit. Tard, ben entrada la nit, se sentia picar la porta; Hélène sentia la veu, la rialla de la seva mare i el soroll d'esperons de l'oficial que l'acompanyava fins a casa seva. Amb un cert plaer musical, escoltava aquella dringadissa, aquella fanfara argentada que s'allunyava, i a continuació s'adormia. [Némirovsky, Irène. Vi de solitud (Le vin de solitude, trad. A. Casassas). Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona, 2009. ISBN: 9788482640082. 236 pàgs. Pg. 35.].

Fanfares 

Els russos estableixen una distinció interessant entre mpania (pravda) -la veritat relativa- i utuna (istina) —la veritat absoluta. Res no obligava el general a abandonar a la venjança desenes i desenes de milers de soldats algerians que havien lluitat amb França. La llegenda gaullista és sòlida, però un dia se sabrà tota la veritat i les fanfares glorioses ja no podran tapar els crits dels suplicats. 

Extracte del dietari d'Alain Vidal. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 135.).

Fanfara

Havien bandejat L'adjectiu groc i de­ien jonquille (almesquí). No portàvem un uniforme sinó una tenue com els mariners. La fanfara no tocava sinó que sonava i teníem la sang verda. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 303.).

Fanfara

Tal com n'ha­vien sortit els seus companys de l'Associació de Policies Morts: sense fanfara ni honors, sense res més que el respecte propi i d'aquells que els coneixien, els pocs que sabien de què anava tot allò. El formiguer. [Jo Nesbø. El ninot de neu (Suømannen, trad. L. Font). Ed. Proa, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788475884172. 510 p. P. 425.].

FANFÀRRIA f. 

Jactància, arrogància vana; cast. fanfarria. Ni solament s'era empatxat de sebre de hont sortia tanta fanfàrria, Aguiló Rond. de R. 17. Si vaig infatuar-me, reina, enderroco als teus peus l'edifici de la meva fanfàrria, Espriu Esther 64.

    Fon.: fəɱfáriə (or., bal.); faɱfária (occ., val.); fuɱfáriə (men.).

    Etim.: probablement pres del castellà, i segurament emparentat amb l'it.fanfarone, fr. fanfaron; no és segur si cal considerar aquests mots com a procedents de l'àrab farfār ‘vanitós’ (REW 3194) o com a derivats d'un radical onomatopeic fanfar- (REW 3183).

Fanfàrria

I una vegada més va semblar-me admirable i conhortadora la fanfàrria humana, que així deslloriga totes les coses per donar-los les belles aparences de la grandiositat. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 278).

Fanfàrria

Et dona ferentes- Els filisteus alemanys de la llibertat sempre han estat especialment orgullosos del poema sobre el déu i la baiadera, amb la fanfàrria final sobre com els immortals eleven al cel les criatures esgarriades amb els seus braços flamígers. No ens hem de refiar d'una generositat aprovada per l'autoritat. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 237.).

1. FANGA f.
Eina agrícola composta d'una pala o forca de ferro posada al cap d'un mànec en el mateix sentit d'aquest, el qual té a la part superior un mantí o creuera per a poder-s'hi repenjar l'home que la maneja, fent-hi força quan té el ferro dins la terra per girar aquesta (pir-or., or., occ.); cast. laya. Hi ha fangues de tres menes: de tres pues, per a terra forta; de quatre pues, per a terra sorralenca; i de pala, per a terres fines. També n'hi ha que tenen una trava o peça de ferro que uneix sòlidament les puntes de l'eina. Una fanga e una axada, doc. a. 1377 (Miret Templers 562). Faé faer relles e fangues e tràmachs e altres ahines d'agricultura, Boades Feyts 88. Dexeu la fanga, minyons, Collell Flor. 110.
    Fon.: fáŋgə (pir-or., or.); fáŋga (Esterri, Andorra, Pont de S.); fáŋgɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Gandesa, Priorat).
    Sinòn.: palafanga.
    Etim.: del llatí vanga, ‘pala’, amb la v- canviada en f- per influència de fang.

2. FANGA f.
|| 1. Conjunt de fang; lloc ple de fang (Cotlliure, Oleta, Tavescan, Esterri, Estaon); cast. fango, lodo, lodazal. Açò s'esdevench per lo hivern que fo molt pluiós e les fangues eren grans en la host, Pere IV, Cròn. 42. Que una assa sforçat de tall fanga no hisquera, Francesc Farrera (Cançon. Univ. 75). Teniu-lo en lo estable en la fangua, Flos medic. 25 vo.
|| 2. fig. Situació difícil, apurada (Mall.); cast. atolladero. «Només que em deixassis 500 pessetes, ja em trauries de la fanga».
    Fon.: fáŋgə (pir-or.); fáŋga (Esterri); fáɲɟə (Manacor).
    Etim.: la mateixa de fang, conservant el gènere femení que segons els etimologistes devia tenir el mot gòtic *fania o *fanga (cf. Wartburg FEW, iii, 410-412).

Fanga

Contemplo aquest vell que treballa pesadament la terra amb una fanga. És un home prim, de pell morena, cremada per la intempèrie. Vesteix pantalons i camisa blava, de treball, i porta a sobre una armilla negra, descordada.  (Miquel Pairolí. Paisatge amb flames. Ed. Columna, Barcelona, 1ª ed. 1990. ISBN: 8478091459. 112 pp. Pàgs. 57.).

Fangassars

De fet, hi ha testimonis que juren que ha recor­regut tot el país d'est a oest i de nord a sud. No l'han aturat els deserts ni els rius, ni els fangassars que omplen els camins de tot el país a la primavera i a la tardor. [Francesc Serés. Contes russos. (Trad. A. Maxímovna). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2009. ISBN: 9788477274704. 224 p. P. 57.].

FANQUIM m.

Fang que embruta el sòl d'un carrer, d'un pati, etc. (Mall.); cast. barro. Amb dos jornals d'un homo podía haverse replegat tot aquell fanquim, Ignor. 34.

    Fon.: fəŋkím (mall.). 

Fanquim

Allà defora, arrenglerats enmig de la placeta, entre els reguerons de les bombes i el fanquim de carbó, s'hi veien els mobles i objectes que anaven traient; calaixos de canterano, baüls i maletes mig obertes, cadires socarrades... Exclamacions de com- passió o esclafits de rialles anaven saludant aquelles pobres porgueres de l'incendi. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 82.).

FANTASISTA

Persona que s'abandona a la fantasia en l'art, la literatura, etc. (https://dilc.org/fantasista/)

Fantasista

LUCIO

Oh, bonica Isabel! Tinc el cor fet una llàstima de veure't els ulls tan vermells. Sigues pacient. Jo em resigno a sopar aigua i segó en l'interès del meu cap; no goso més omplir-me el ventre; un sol dinar copiós m'excitaria a la disbauxa. Però es diu que el Duc vindrà demà. A fe meva, Isabel, que, el teu germà, me l'estimava. Si el vell Duc fantasista dels racons foscos hagués estat aquí. Clàudio viuria. (ISABEL surt.) [Shakespeare, William. Mesura per mesura. (Measure for measure, trad. J. M. De Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1986. ISBN: 8402107478. 152 p. P. 117.].

FANTASSÍ m.

Soldat d'infanteria (Lacavalleria Gazoph.). Es paraula presa del fr. fantassin.

Fantassins

-Qué és això, mon adjudant.

-Un càstig sense importància...

I va concloure amb la seva frase favorita.

-Qu'ils sont cons ces bifins! («Aquests fantassins, quina colla de rucs! » )  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 315.).

FARALAES

Faralaes

Això sí, a cada esclafada, una taca groga a la parec. Si arribo a saber que foten aquest merder bus­co una altra estratègia, que m'ha quedat la paret com un vestit de faralaes.  (Albert Forns. Jambalaia. Ed. Anagrama, Barcelona, 1ª ed. 2016. ISBN: 9788433915320. 304 p. P. 244.).

FARALLÓ m.

que es troba en la toponímia mallorquina: a) Es Faraió: penyal que beca dins la mar, a un cap del port de Felanitx.—b) Els Faraions: esculls o penyals que hi ha prop del Castell del Rei (Pollença).—c) Es Faraió de Ferrutx: penyalar damunt la mar, devora el Bec de Ferrutx (Capdepera).

    Etim.: del grec φαλαριῶν passat per metàtesi a *pharalion ‘escull’ (Coromines en AIL Cuyo, i, 11), o bé de l'italià meridional faraglione, mat. sign., derivat de faro (cf. Meyer-Lübke REW 6463). 

Farallons

...seva sorra diminuta conserva l'aparença dels esculls i de les fondalades del mar amb tots els seus paranys, de manera que quan no hi és, continuen tenint onades, farallons i xucladors. [Charles Nodier. La fada de les engrunes (La Fée aux Miettes, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2008. ISBN: 97884924440108. 218 p. P. 51.].

FARAMALLA f. 

|| 1. Conjunt nombrós de persones o animals (dit en to despectiu, significant que són dolents, o inútils, danyosos, insignificants, etc.); cast. faramalla. Derrera seu sortí tota la llocada: una faramalla de pollets, Víct. Cat., Cayres 61. Anava compareixent tota la faramalla dels balls, Ramon Vidales Vaca llet 75. Però que baralla | moguin cans nanells | o la faramalla | dels vils baldufells,Caimari Edif. 66. 

|| 2. Conjunt de coses inútils, o desordenades, o massa abundoses, o menyspreables per qualsevol concepte; cast. faramalla, morralla. Me va pegar es flato d'escriure aquesta rondaya per fer sortir a rotlo tota aquesta faramalla de mallorquinadas, Aguiló Rond. de R. 5. En tota aquesta faramalla de fórmules convencionals, Pous Empord. 175. 

|| 3. Orgull o jactància sense fonament; cast. junciana, bambolla. 

|| 4. (usat com a m.) Embolicaire, home enganyador o informal; cast. trapalón, trapacero. Aquell faramalla d'en Bienvenido, Vilanova Obres, iv, 279.

    Fon.: fəɾəmáʎə (or., bal.); faɾamáʎa (occ., val.).

    Etim.: derivat de faram o feram.

Faramalla

Sortí de la cort, cloquejant i amb les ales estarrufades, una lloca. Caminava a poc a poc com si mesurés els passos, i a cada un que en feia aixecava ben bé una poteta i cloïa tots els ditets, com si hagués agafat quelcom d’en terra. Darrera seu sortí tota la llocada: una faramalla de pollets, amb els ulls vius i les potetes de color de rosa. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 222).

Faramalla

I és que les persones som pura biologia, i el lloc on has passat els primers anys deu formar part de la memòria biolò­gica. Res de patriotismes ni tota aquesta faramalla ... (Isabel-Clara Simó. La salvatge. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8477396930. 220 p. P. 99)

1. FARDA f. 

|| 1. Conjunt de coses que es porten en un viatge o expedició; cast. carga. Ab les quals sabí com avian carregada una altra farda de lana, doc. a. 1505 (BSAL,x, 301). 

|| 2. Conjunt de coses inútils, de poc valor o que fan nosa (Penedès, Segarra).Mestre Bernat lo fferrer comprà un cabasset ab farda, doc. a. 1533 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Especialment: a) Brossa, escombraries; objectes que fan nosa (Ross., Olot, St. Feliu de C.).—b) Conjunt d'hortalisses, de productes de la erra replegats per a menjar (Ross., Camp de Tarr., Ll., Pla d'Urgell). Un llop tenia re que els ossos i la pell; | i des d'un munt de temps no trapava que farda, | mai un bocinet d'anyell, Saisset Lligiu 6. 

|| 3. Mainada, conjunt d'infants (Garrotxa, Empordà, Berguedà, Lluçanès, Ribagorça). «Quina farda són aguista canalla!» (Bonansa). 

|| 4. Conjunt de gent dolenta o que molesta (Gir., Cardona, Solsona); cast. chusma, purria. 

|| 5. Carregament, feixuguesa; cast. pesadez. Si la farda de l'atmosfera no passava d'un entelament, Pons Com an., 98.

    Fon.: fáɾðə (or.); fáɾða (Andorra, Bonansa); fáɾðɛ (Ll., Pla d'Urgell).

    Etim.: de l'àrab farda, ‘farcell o paquet de mercaderies’ (cf. Eguílaz Glos. 396).

2. FARDA f. 

Renda o impost que pagaven els estrangers, pel dret de viure dins Espanya; cast.alfarda.

    Loc.

—Pagar farda: haver de fer qualque sacrifici per obtenir una cosa (val.). Ni ampres a qui deixà | perque farda pagaràs, Martí G., Tip. mod. ii, 211.

    Etim.: de l'àrab farḍa, mat. sign. (cf. Eguílaz Glos. 161).

3. FARDA f. 

Esquirol (Benassal, Cinctorres); cast. ardilla.

    Etim.: desconeguda; potser relacionable amb el bereber aʽarda ‘rata de camp’ (cf. Coromines en BDC, xxiv, 24).

Farda

El jaio i la ajaia prou volien entrar el fato i les bèsties, per conduir-ho tot allí a on poguessin; però a cada punt s’entrebancaven amb els munts de farda. Primer van tenir d’arrambar pels racons els escombrots i les pedres, per a fer-se poc o molt pas entre els pilots de runa que hi havia escampats pertotarreu. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 19852. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 38).

Farda

És la primera vegada que dic aquestes coses. Fins ara he callat covardament —contestà Emil-, com la majoria de nosaltres, m'he empassat tota aquesta farda retòrica perquè, en la nostra desesperació d'alemanys, no podíem deturar-nos a analitzar els diversos elements barrejats darrera el Führer. Quan no érem més que una xusma, ell ens tornà a la categoria de nació. I ara, ho veig ben clar, els fanàtics ens estan arrossegant. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 128.].

FARDASSA f. 

Dona grossa i malgirbada. Com t'hi deus recrear amb aquella fardassa de Manuela!, Ramon Vidales, Vaca llet, 45.

    Refr.

—«Qui no té dona ni fardassa, ell mateix s'apedassa» (Vallès). En aquesta frase, fardassa està en lloc de bagassa.

    Etim.: derivat despectiu de farda, art. 1, || 1.

Fardassa

Ens obrí la porta una dona fardassa, malgirbada, que tufejava a cols. Tot s'ho deien ells dos, en Marcel i la dona : La senyora Ferrero, ¿hi és? La dona s'hi pensava abans de dir que sí o que no. I per fi: Sí que hi és. Dóna la sopa a la criatura. ¿Li vol dir de part d'en Marcel si la podem veure? Esperin. Ens deixava allí, drets al rebedor.

Far­dassa

Una casa gens acollidora. Olor dé cols al foc, de florit i d'aigües embussades. La dona fardassa trigava estona a tornar : Diu que si es poden esperar, que no ho sabia, i com que dóna sopar a la nena... Bé, ens esperarem. La far­dassa ens deixava allí, drets. (Noel Clarasó. L'altra ciutat. Club Editor, Barcelona 1ª ed. 1968. 228 pgs. Pg. 23.).

Fardassa

REI: A qui? Al castell?

ARRENCA: No, al... dallonses ... al... Com se diu, tu?

GIRA: Sí, aquell fardassa.

REI: Ah ja, a l'encantador. (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 53.).

FARELL m.

|| 1. Far; llum encès per a fer senyals o per a orientar els navegants; cast. faro. Guardes de la torre del farell de Munt-juych, doc. a. 1360 (arx. mun de Barc.). Sembla... que s'hagi encès un farell en el punt més alt de Mallorca, Rusiñol Illa 34. El Farell: nom d'una muntanya del Vallès.

|| 2. Nom d'un gegant llegendari que diuen que habitava a Catalunya, nadiu de Caldes de Montbui, i que feia grans proeses de força (cf. BDC, xv, 43-45). Sembla un Farell: es diu d'una criatura que parla o acciona com una persona gran (Pineda).

|| 3. Nom que vulgarment es dóna al vent, perquè hi ha la creença que és produït pel buf del gegant Farell en irritar-se (BDC, xviii, 219).

Farell: llin. existent a Barc., Vic, Caldes de Mo., Sabadell, Polinyà, Mura, Matadepera, Bellvís, etc.

    Fon.: fəɾéʎ (or.); faɾéʎ (occ.).

    Etim.: derivat dim. de far.

Farell 

Uns anys enrera sovint somniava de viatjar a París, d'anar-hi a viure una temporada. Saint Germain, Mont­parnasse, el Barri Llatí eren noms i imatges que m'en­lluernaven com un farell.(Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 30).

FARFUTALLA f. 

Conjunt de coses o de persones inútils, menyspreables, que fan nosa. Farfotalla, rebuitg del poble, Lacavalleria Gazoph. Agora farfotalla que'ns lliga y enfarfega!, Camps i F., Poes. 142. Aquella farfutalla el prenia per un valent de l'u, Santamaria Vida 51.

    Fon.: fəɾfutáʎə (or.).

Farfutalla

Resulta que, en determinats moments, de cop i vol­ta sóc invisible. No m'havia cregut mai aquesta farfutalla, pero l'evidència em demostra ara fins a quin punt el meu racionalisme anava errat. Divendres 7 tot va anar molt de pressa.  (Quim Monzó. Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788477274766. 254 pp. Pàg. 113).

Farfutalla

«Volen menys hores i més seguretat», va resumir Car­ies Francino més tard, al noticiari del vespre. Però no sols deuen voler això, perquè en les informacions que la ràdio donava en directe sobre el caos de la Jonquera es va sentir la veu d'un dels convocants, que exigia també que el nou carnet de conduir per punts que el govern central implan­tarà no els afecti als dos. I explicava el perquè: «Perquè som professionals amb famílies a càrrec nostre i, si per acumu­lació de punts ens retiressin el carnet, quedaríem a l'atur». L'home demanava que hi hagués dos carnets: un de normal (per la gent vulgar i corrent) i un altre de professional (per ells, sense farfutalla).  (Quim Monzó. Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788477274766. 254 pp. Pàg. 242).

FARGAR v.

|| 1. tr. Treballar en la farga; cast. forjar.

|| 2. intr. Treballar en cosa feixuga, com en les feines agrícoles (Tremp, Urgell).

    Fon.: fəɾɣá (or.); faɾɣá (occ.).

    Etim.: derivat de farga, si no ve directament del llatí fabrĭcare, ‘obrar, elaborar’.

Fargat

Tampoc era qüestió d'equivocar-se amb els colls... L'amplada creix mentre ets jove i esprimatxat de dalt. L'única coqueteria que em podia permetre era la corbata, lleu gera, de llacet. I una cadena de rellotge, és clar, però enfosquida, també per mor del dol. Ja tenia de tot. Ja anava ben fargat. Ja estava llançat. El pare també duia rellotge, però el seu era d'or, un cronòmetre... El va fer servir per comptar els segons fins al final... L'agulla grossa el fascinava, la que va més de pressa.  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 110].

FARNAT m. 

|| 1. Barreja de coses formant una massa pastosa que es dóna a menjar als porcs (Berga, Bassella); cast. harinado. 

|| 2. Barreja de diferents coses de menjar que formen un conjunt groller o desagradable (Ross., Lluçanès, Plana de Vic, Solsona). «Em fa fàstic aquest cuinat; quin farnat!»Y tu tot sol, veiam, com fas per te cuinar? | Quin farnat deues fer!, Saisset Hist. y Coum. 20. La sopa dels pobres, el farnat del bestiar gros y'l parolat del aviram,Caseponce Contes Vallesp. 170. 

|| 3. Barreja fangosa o semilíquida (Vall de Ribes). «Quin farnat que hi ha per la carretera!»

|| 4. fig. Barreja informe de persones o animals; conjunt desordenat (Cardona, Solsona, Gironella); cast. galimatías. «Els gitanos, tots fan un farnat»: viuen barrejats com bèsties. «Aquelles famílies, d'aquí, que estan renyits; d'aquí, que són tot una cosa; ja us dic que n'hi ha un farnat!»

    Fon.: fəɾnát (pir.-or., or.); faɾnát (Bassella).

    Etim.: del llatí farinātu ‘conjunt de farina’.

Far­nat

Els vaig preparar olla de mongetes. Vaig barrejar mongetes de feia tres dies, que tenia pensat llençar, amb folla acabada de fer. Tot i que estava segura que s'adonarien que aquell far­nat tenia mal gust, comptava que la culpa que el Baba Lola dissimulava mostrant-se ofès per la meva conducta i la satis­facció que la Iya Martha ocultava sota les seves mostres de consternació els farien seguir menjant. [Ayòbámi Adébaáyò. Queda't amb mi. (Stay With Me, trad. Alexandre Gombau). Angle Editorial, 1ª ed. Barcelona, 2018. ISBN: 9788417214142. 318 pàgs. Pàg. 26].

FARONEJAR v. intr. 

Fer farols, exhibir-se vanitosament (Empordà, Barc.); cast. farolear. Que faronegen al mig del camí ral, Ruyra Parada 150.

    Fon.: fəɾunəʒá (or.).

    Etim.: derivat de faró.

Faronejar

Sempre que Snowy Meadows, àlias Robert Marsh, escrivia al doctor Larch Ii preguntava: «Què se n'ha fet de Homer Wells?» «Segur que el que vol aquest», pensava Larch, «és proposar una trobada!» Larch es passava uns quants dies remugant, tot buscant el que li podia dir a Snowy de Homer; li hauria agradat faronejar sobre la tècnica perfecta aplicada per Homer a la pacient amb eclámpsia, pero Larch era conscient que no tothom aprovaria que ensenyés a Homer, ni la qüestió de l'obra de Déu ni la de l'obra del diable.  [John Irving. Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra (The Cider House Rules, trad. M. Farran i N. Roig). Ed. Proa-Columna, 1ª ed. Barcelona1996. ISBN: 8482560700, 8478098496. 572 pgs. Pg. 143.].

FARONERIA f. 

Qualitat de faroner; exhibició vanitosa; cast. farolería.

FARONER m. 

|| 1. Faroler; encarregat d'encendre els farons de senyals; cast. torrero, farista. 

|| 2. adj. (f. -ERA) Presumit, que s'agrada d'exhibir-se vanitosament (or.); cast.farolero, pinturero.

    Fon.: fəɾuné (or.).

Faroneria

Es permetia aquesta faroneria mental a despit d'haver-se divertit cínicament, d'haver passat l'estona en teatres, galeries i passejades de plaer. [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 293.].

Faroneria

—Volies fer-te sacerdot, oi? —va dir l'Oncle Joe—. Si saps tant com per a voler volar tan amunt, ¿per què no ens dónes una mostra del teu saber? Que saps dir el credo en llatí? Així és com li van tallar la faroneria a un galifardeu, allà al meu poble... [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 125.].

Faronera

Per a nosal­tres pot ser una manera de viatjar faronera, però no crec pas que aquests convidats es veiessin així. Probablement la majoria d'ells no tenien directa­ment la culpa que un gran nombre dels seus compatriotes indis es morissin de gana al seu voltant; la majoria simplement es premien «unes vacances» dels seus problemes per celebrar el casament d'un amic. [John Irving. El món segons Garp (The World According to Garp, trad. N. Roig). Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona, 1991. ISBN: 8478092153. 440 pp. Pàg. 172.]. 

Faro­nejar

Oh, sí, ho va fer. Ho va fer molt bé, sens dubte, i sense pensar-s'hi gaire tampoc, excepte després, potser, per faro­nejar de tot el que havia fet al llarg de la seva vida.  [Joseph Conrad. En el cor de les tenebres (Heart of Darkness trad. M. Vancells) Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1998. ISBN: 8429744555. 148 pgs. Pg. 6.].

Faronada

-Ca! -va dir Brodie-, no és més que una faronada per enlluernar tothom! [George Douglas Brown. La casa dels finestrons verds (The House with the Green Shutters, trad. J. Marfà). Edicions de 1984, Barcelona, 1999, 1ª ed. ISBN: 97884865540579. 302 p. P. 152.].

FARRAGINAL m.

Lloc on hi ha sembrat farratge; tros de terra situat prop de l'era, i destinat a fer-hi farratge; cast. herreñal. Et dono tibi... I ferragenal qui siat bonum, doc a. 1150 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7). Un camp o ferreginal sembrat ab una cortera de forment, doc. a. 1490 (ap. Aguiló Dicc.). Tota gallina que serà trobada per carrers o per defora de la vila, entès emperò en les parts hon puguen fer mal, com són ferraginals orts heres, doc. a. 1556 (Catalana, ix, 325). Mig per mig de l'era | i'l farratginal | la vella figuera | s'aixeca triomfal, Ant. Navarro.

    Fon.: fərəʒináɫ (or.); faraʤináɫ (occ.).

    Etim.: del llatí farragĭnāle, mat. sign. 

Farraginals

Els vells carrers de la Moreria, del Forn, de la Sinoga i del Portal i les coste­res que antigament pujaven cap al castell dels Montca­da, van fossilitzar-se. I el raval, els farraginals i tots els altres carrers habitats que tocaven amb l'aigua de la se­da i que havien estat creixement, també. El poble va ti­rar cap als afores. (Teresa Ibars. Soc Atles. Article rev. L’Avenç 516, febrer 2025. Pàg, 14.).

FARRO m. 

Farina grossa de blatdemoro, que es menja frita o bullida a manera de farinetes (Rosselló, Cerdanya, Ripoll, Garrotxa, Empordà, Guilleries, Plana de Vic, Camp de Tarr.); cast. polenta. Hi ha qui l'adoba amb sagí, llard o cansalada, i d'altres amb llet.Amido ffarro semola arros provisio bona, doc. a. 1466 (Est. Univ. xiii, 410). Per II liures farro se'n dux lo dit, doc. a. 1474 (BSAL, iii, 24). Ab aquestes coses se repara, llet de ametles, farro cuyt ab lo caldo de la polla, Alcanyís Reg. pest. 20.S'empassaven el farro boi conversant, Massó Croq. 72. Fer cara de farro: tenir la cara grossa (Solsona).

    Fon.: fáru (pir-or., or.).

    Etim.: del llatí farre, ‘gra semblant al blat; farina grossa’.

Farro

A l'estable hi havia dues dones i dues vaques, i, al costat de les vaques, una galleda plena de farro de segó fumejant. Una de les dones era d'edat una mica avançada, mentre que la seva companya semblava jove i agraciada. [Thomas Hardy. Lluny del brogit del món (Far from the Madding Crowd, trad. X. Pàmies). Ed. Viena, Barcelona, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-8330-721-2. 460 pàgs. Pàg. 19].

Farro

Té preferència per les coses simples. Una casa moblada amb senzillesa. Un jardí ben cuidat. Menjar ordinari a taula, un sopar de farro de civada o peix fumat, o fins i tot un plat de pa amb mantega per sucar en el te. La visió d'un púding de Malvern desemmotllat sobre una plata de vidre i cobert amb nata el disgustaria profundament, sobretot aquest vespre, que, al capdavall, no és sinó un vespre de dilluns corrent del pic de l'estiu de l'any 1905 (l'any del meu naixement, el dia del meu naixement). [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 18.].

Farro

Reti­rat a les meves estances, vaig empassar-me algunes cullerades d'un farro calent que jo mateix em vaig preparar, no pas per malfiança, com la gent es pensa, sinó perquè així em puc con­cedir el luxe d'estar sol. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 26.].

FARRUC, -UCA adj.

Bravejador (El Pinós); cast. bravucón. 

Farruca

A la madama no li agrada que Flora es prengui l'espectacle tan a la valenta. I encara menys que surti de bailaor, de blanc i negre, amb pantaló i tot, els cabells recollits dins del barret, i atrevir-se amb una farruca. Tota la vida per bulerias i a bona hora ens ve amb aquesta. Dóna la nota. Tan entesos corn són, a la Corunya. Fins i tot de jazz, n'entenen. [Manuel Rivas. Els llibres fan de mal cremar (Os libros arden mal, trad. L. Felip) Edicions 62, 1ª ed. 2006, Barcelona. ISBN: 9788429759143. 526 p. P. 88.].

FARRUELL m. vulg.

Furrier. Mostrarem com lo dit Antoni Roguera o son farruell a cobrat lo pa y siuada de 2 mesos, doc. a. 1658 (arx. de Montblanc).

Farruell: llin. existent a Barcelona. 

Farruels

HOSTALERA (a part): Santa Quitèria! Aquests farruels són capaços de ni deixar l'hostal per mostra. (Alt i molt sol·lícita) Entreu, bona gent, entreu, que fareu be­guda, Miona, posa una olla al foc i... (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 34.).

FARSEJAR v. intr.

Mostrar-se farsaire; dir acudits o berbes (Rosselló, Vallespir); cast. bromear. De tan alegre y content que era, | cantaya, farsejava, els embrassava an tots, Saisset, A tort y a través, 12.

    Fon.: fəɾsəʒa (pir-or.). 

Farsegis

Apa, Josep, no farsegis més; no puc creure que tu vulguis anar a dormir en un asil. Per què no? Sobretot quan no hi ha altre recurs. Perquè no vull pensar que amb la humitat d'aquest país i el fred que ja hi comença a fer tinguis el gust de passar una nit al ras. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 329.).

Farsesc  

La copresència d'elements en contrast, que ja es manifesta el traçat argumental, rep la seva confirmació en l'examen is motius i de les figures. Al·ludia abans a una represa de l’hedonisme lingüístic que s'explicita en el recurs a instruments pastats, com són el llatí macarrònic i el dialectisme fàcil de l’article salat; Ramis no s'atura aquí i recupera també el clàssic motiu de l'embriac, fent del graciós, directament, un "vi blanc". La contaminació barreja el tema carnavalesc de la botella amb les deprecacions de la fam i una més moderna denúncia de la Condició carcerària exposada en un registre estilístic a cavall en- e el realista i el farsesc: "En una obscura presó,/ Sílvia mia, me han posat,/ ahont me veya en tal estat/ que no sé com dir- mos-ho./ Ses trenyines me cobrien,/ ses aranyes me picaven,/ ses rates me roegaven/ i ets escorpits m'envestien." (Francesc Fontanella – Joan Ramis i Ramis. Teatre barroc i neoclàssic. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 842971930X. 250 p. P. 33.).

FARTANER, -ERA adj. 

Que acostuma o procura menjar molt (or., occ.); cast. tragón, comilón. Sa sogra..., fartanera d'ocasió, engurmandida pels ulls, treya el ventre de mal any, Pons Auca 143.

    Fon.: fəɾtəné (or.); faɾtané (occ.).

Fartaners

A la burgesia devem la immunda eclosió de les societats esportives i de fartaners, els cercles de juguesques mútues i de curses. Avui, el negociant no té més que un objectiu. explotar l’obrer, fabricar molt i dolent, enganyar en la qualitat de la mercaderia, defraudar en el pes dels gèneres que ven. Quant al poble, se li ha tret la temença al vell infern i se li ha predicat, ensems, que ja no ha d'esperar després de la mort una compensació qualsevulla als seus sofriments i als seus mals. Així, doncs, realitza de mala gana un treball mal pagat, i beu. De tant en tant, si ha colat líquids massa forts, es revolta, i llavors se'l mata, perquè en restar sol es revela, estúpid i cruel, com una bèstia.(Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 14.).

FASSER m.

Palmera (Mall., Men.); cast. palmera. Plantat voldria un fasser, Aguiló Dicc. «De su-aquí veig Aireflor, | ses cases i es fasser, | però no veig lo meu bé | que té ses claus d'es meu cor» (cançó pop. Mall.). Fassers de les hortes, les paumes vinclau, Costa Poes. 27.

    Fon.: fəsé (bal.).

    Intens.: fasseret; fasserot; fasseràs.

    Etim.: derivat de fas, art. 1, || 3. 

Fasser

Abans d'arribar-hi, el camí es flanqueja per una filera de xiprers i al final, just davant les cases -i el plural aquí és important perquè el conjunt inclou habitacle, pallisses, boveres, cups, solls i altres dependències que formen un complex harmònic i caòtic al mateix temps, s'hi destria un fasser alt, esponerós. (Antoni Pizà. Dels territoris tribals als territoris globals: una etnografia personal. Art. L’Avenç 484, nov. 2021. Pàg. 12.).

FASSERA f.

|| 1. Fibla o ramal d'una sèquia, que passa per un tros de terra i serveix per a regar els bancals (Ll., Pla d'Urgell).

|| 2. Lloc estret per on es passa (Ll., segons Griera: BDC, xx, 95).

    Etim.: potser relacionable amb fas art. 2. 

Fas­seres

Per a mi, la salvació. Els camps es despullaven, s'adormien i esperaven, imper­tèrrirs i trencadissos, que el marró més fosc dels troncs i el fum més gris de les fogueres que cremaven les fas­seres ho inundés tot amb un alè de vidre opac. (Teresa Ibars. Soc Atles. Article rev. L’Avenç 516, febrer 2025. Pàg, 14.).

1. FASSET o FARSET m.

|| 1. ant. Gipó encotonat que es portava sota l'armadura; cast. farseto. Ballesters deuen hauer... perpunt e cuyraces e facet e coltell, Consolat, c. 309. Farcet d'armar blanch, doc. a. 1345 (Aguiló Dicc.).

|| 2. Gonella o peça de roba interior amb què les dones s'abrigaven el cos; cast. justillo. Un faset de blanquet de Perpenyà, doc. a 1395 (Miret Templers 563). Un fasset folrat de blanch, doc. a. 1400 (BABL, vi, 474). Una gonella davall ho farset, doc. a. 1410 (BSAL, vi, 126). Un fasset de setzè negre de la dita vidua, doc. a. 1555 (Rev. Men. xxiv, 56).«Les noies de Lloret | porten la camisa més llarga que el fasset» (dita popular, ap. Butll C. Exc. xi, 190).

|| 3. Cosset de roba ajustat que es posa damunt els bolquers d'un infant (Olot, St. Joan les A., Empordà, Conca de Tremp, Tortosa, Ulldecona). Dos fassets de cotonina blancha per al minyó, doc. a. 1538 (Hist. Grem. ii, 96).

    Fon.: fəsέt (Olot, Empordà); fasét (Tremp, Tortosa); fəɾsέt (St. Joan les A.).

    Etim.: de l'it. farsetto, mat. sign., o tal vegada derivat directament del llatí farsus, ‘farcit, embotit’.

2. FASSET m. ant.

Nom d'un llibre medieval d'art amatòria, publicat per Morel-Fatio en la revista «Romania», tom XV.

    Etim.: del llatí facētum, ‘faceciós’.

3. FASSET m.:

V. fesset.

Fasset

La partida de la senyora Flett va tenir lloc al mes de setembre. Després d'un seguit de glaçades nocturnes, l'aire havia es devingut gelat. La criatura —una nena de natural plàcid- anava vestida amb una camisola de fustany plegada per baix, un senzill fasset de franel·la al damunt i, a sobre d'aquest, una ja queta de fina llana blanca; totes aquelles capes successives... [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 50.].

FATIC m. 

Fatiga, treball penós; cast. fatiga. Tot bleixant del fatic d'haver-la duta a braç,Ruyra Parada 52. El llibre llegia | que em lleva el fatic, Salvà Retorn 33.

    Refr.

—«Qui té amics, té fatics»: vol dir que les amistats porten sovint disgusts i preocupacions.

    Fon.: fətík (or., bal.).

    Etim.: derivat postverbal de fatigar.

Fatic

El drama no era tant la mortaldat (tan ben dissimulada que semblava inexistent), les famílies esqueixdes (poques i per motius aparentment aliens al conflicte), les cases abandonades o la fam (habituals des de feia dècades), com el fatic contingut, la violència de les hipòtesis, l'intent estèril de descobrir que succeïa realment. (Quim Monzó. Guadalajara -Durant la guerra-. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. 1997. ISBN: 84-7727-164-X. 200 pp. P. 186.).

Fatic

Si expliquen una matèria difícil i abstrusa, també us estalvien molt de temps i de fatic. El viarany és tenebrós perquè està en les entranyes de la terra; però us precedeix un guia molt pràctic arborant una torxa que resplendeix amb llum vivíssima. [Jaume Balmes.El criteri (El criterio, trad. J. Miracle). Ed. Selecta, barcelona 1957, 2ª ed. 320 pàgs. Pàg. 15.].

Fatics

I no veig ningú que visqui amb menys quan cal, i que s'exerciti amb mes cons­tància, ni a qui els fatics pesin menys. El meu cos es capac d'una agitació ferma però no pas vehement i sobtada. Defujo des d'ara els exercicis violents i que em fan suar; els meus membres es cansen abans que s'escalfin.   [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 326.].

Fatic

—No, hi ha una diferència. Amb un cotxe normal perds l'element del fatic, que és fonamental en aquesta experièn cia. L'esgotament, l'avorriment, l'atordidora monotonia de tot plegat. I de sobte, sense saber d'on surt, sents un petit rampell de llibertat, un moment o dos de joia pura, absoluta. Però n'has de pagar un preu. Sense el fatic no hi ha joia.  [Paul Auster. Bogeries de Brooklyn (The Brooklyn Follies, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 8429756841. 316 p. P. 38.].

Fatic

-Però què és el que has vist? —li va preguntar el xicot respirant amb fatic. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 295.].

Fatic

Bé recordo ta inquietud

quan un dia i altre dia

en ton llit te removia

un turment desconegut.

Jo he escoltat ton etern ai

solitari de la nit,

aquell enrogallat crit

que no s'acabava mai.

I t'he vist brau i joiós

de ta escuma que enlluerna,

esborronat i negrós

sota el cop de la galerna,

inflat d'immensos sospirs

d'un fatic que mai no para,

verd i blanc com prat amb llirs...

Pro mai tan hermós com ara.

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona, 3ª ed. 1987. ISBN: 8429718028. 142 p. P. 23.).

Fatic

Era ja nit fosca quan ell tornava: entrava a la barraca corbat i avan­çant amb fatic, com un vell. Bullia l'arròs acostumat: a voltes, patates, que adobaven després amb un raig d'oli, i sopaven. (Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1984. ISBN: 8429716521. 352 p. P. 99.).

Fatic

Aquest fatic l'havia esgotat d'allò més, i ara resultava que potser tot havia estar en va. Aquest Butterbaum, si mai l'arribava a trabar en algun lloc o altre! [Franz  Kafka. Narracions completes volum I (trad. J. Murgades). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1982. ISBN: 8485704207. 198 p. P. 50.].

Fatics

Som al final dels nostres fatics i a l'inici de la nostra felicitat. [Voltaire. Càndid o l’optimisme (Candide ou l’optimisme, trad. J. Llovet) Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8482562185. 176 p. P. 97.]. 

1. FATO m. 

|| 1. Equipatge; conjunt de coses que es porten, que es carreguen, que es tenen aparellades per a un viatge, per a una feina, per a un ús qualsevol (or., occ.); cast.bagaje. Per obs de fer mantes per al fato del bestiar del senyor rey, doc. a. 1414 (Arx. Gral. R. Val.). Per lo cost de una manta e dos taleques noves que he comprades a obs del fato dels dits brúffols, doc. a. 1439 (mat. arx.). No hi avia massa fato per carregar, Massó Croq. 58. La diligència bolcada, com monstre de cartró abonyegat y escupint fato per l'esberlada closca, Oller Fig. pais. 97. «Has de portar tot el fato; no t'oblidis res»: es diu al qui ha de dur els estris o coses necessàries per a un viatge, per a un treball, etc. «Avui no et puc portar a tu en el carro perquè duc massa fato» (Olot, Empordà, Camp de Tarr., Solsona, Urgell, Ll., Tortosa, Maestr.). «En anar de viatge, no m'agrada portar molt fato». 

|| 2. Conjunt de coses en general, com articles de comerç, ingredients del menjar, etc. (or., occ., Maestr.); cast. material. «A casa mengem cop de fato»: a casa mengem moltes coses variades i sense triar, com trumfes, cols, etc. (Solsona, Valls).

    Fon.: fátu (or.); fáto (occ., Maestr.).

    Sinòn.: recapte, concert.

    Etim.: la mateixa del cast. hato, que encara no està determinada amb seguretat.

2. FATO m. 

|| 1. Olfacte; facultat d'olorar (Camp de Tarr., Tortosa, Val., Al.); cast. olfato.Tenir fato de gos perdiguer: tenir l'olfacte molt fi. 

|| 2. Flaire, olor (Mall.); cast. rastro, olor. «Ets estornells no deixen fato per allà on passen, i es cans no els poden seguir» (Palma). Fins a ca nostra arribava es fato de ses bengales, Roq. 32.

    Fon.: fátu (or.); fáto (occ., val., mall.).

    Etim.: de olfato, amb disgregació de la síl·laba ol- per confusió amb l'article el o al.

3. FATO m.: 

V. fatu.

Fato

Tragueren del fato una corda llarga, i, al cap de res, la dona, lligada al davant del cavall, estrebava també fortament per a arrabassar l'arada del glever. L'home agullonava al cavall i a ella...(Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 40.).

Fato

A davant en Josep, a tall de guia; després el rector a cavall de l’euga, i a darrera la Mariagna amb tot el fato carregat sobre la mula, van penetrar, com encongits, dintre del sot ombrívol, a on d’aquella hora endavant viurien desterrats del món dels homes. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 19852. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 34).

Fato

-Fet!- digue el petit Andreu.

- Tu portes l'ampolla, que no se't trenqui, i jo el fato - digue el senyor Andreu -. Anem-hi !

(Ramon Folch i Camarasa. L'estiu més bonic. Ed. Alfaguara, Madrid-Barcelona, 2ª ed. 220 pàgs. Pàg. 34.).

Fato

Vam agafar les motxilles i tot el fato al compartiment del fons... [Per Petterson. Sortir a robar cavalls (Ut og staejele hedter, trad. C. Moreno). Club Editor, Barcelona 1ª ed. 2016. ISBN: 9788473292030. 242 p. P. 44.].

Fato

Amb tota la temerària precipitació d'una criatura, tira a terra tot aquest fato i es posa a parlar, tot i que no li que­da gens d'alè. [J. B. Priestley. El temps i els Conway (Time and the Conway, trad. J. Sellent) Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 1ª ed. 2023. ISBN: 9788418986161. 164 p. P. 25.].

Fato

Els xiquets tornàvem a estudi i sense adonar-nos-en arri­bava el temps dels canyissos plens de fato i de l'olor de fum a l'estufa o al foc a terra. (Teresa Ibars. Soc Atles. Article rev. L’Avenç 516, febrer 2025. Pàg, 13.).

FAVOLÍ m.

|| 1. Fava petita, que no ha acabat de granar bé (or., occ., bal.).

|| 2. Favó, varietat de fava més petita que l'ordinària (mall.); cast. habón. De menjar-ne pa de jull, favolins y coses aspres, cançó pop. catalana (ap. Milà Rom. 94). V. favó || 2.

    Fon.: fəβulí (or.); faβolí (occ.); fəvolí (mall.).

    Etim.: derivat del llatí favŭlu, ‘gra de fava’. 

Favolins

Qui tingui cor que m'escolti           qui no en tingui que se'n

(vagi,

  n'hi haurà qui plorarà llàgrimes de sang i aigua.

  Que de l'edat de set anys que corre planeta mala

de sembrar i no collir per tota aquesta comarca.

  Si bé us en mireu la gent,    no tenen color a la cara

  de menjar-ne pa de jull,   favolins i coses aspres.

(Manuel Milà i Fontanals. Romancer català. Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 1980. ISBN: 8429716297. 348 p. P. 41.).

FEBRÍCULA

Nivells de febre

• • Si la temperatura axil·lar és més gran de 37 °C i menor de 38 s'anomena febrícula.

  • Si la temperatura axil·lar és major o igual a 38 i menor de 40 °C s'anomena febre.

  • Si és major o igual a 40 °C s'anomena hiperpirèxia. Temperatures superiors a 42 °C en l'home solen ser incompatibles amb la vida.

(https://ca.wikipedia.org/wiki/Febre)

Febrícula

En els dies posteriors a l'atac, Finkielkraut no lamentava tant els detalls desagradables del que havia succeït, sine el potencial desaprofitat d'un moment que cada vegada mes esdevé una febrícula paranoica. Tal i corn em va dir: "Era una bona oportunitat per reflexionar sobre qui som que s'ha perdut completament."  (James McAuleyait. Art. Baixa visibilitat. Rev. L'Avenç, núm. 457, pg. 57.).

FEBRIR v. tr. ant. 

Fregar una cosa per fer-la lluenta; cast. bruñir. Llurs capells de ferre febrits,Desclot Cròn., c. 98. Nós portàvem una spasa... e no fou regoneguda de febrir, e per lo guarniment que era stret, estava tan dura de traure del feure que no la poguem traure, Pere IV, Cròn. 105. Lo sobretacle febrit ab son forniment,doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 144). Quatre arnesos molt bé febrits, Tirant, c. 60. Tres coses fan hom gras: molt menjar, molt dormir, la caramella no massa febrir, Libre tres, 18. Llança, coltell, spasa ben fabrida, Arnau d'Erill (Cançon. Univ. 240). Era afaynada | per ben luyr | al bell febrir | dos o tres hores, Spill 2554.

    Etim.: probablement derivat de fabre.

Febrir

—¿Per què aquest estranger ha somrigut? ¿He fet res que no es pertanyi? ¿He negligit algun dels serveis que una jovencella ha de prestar al seu hoste? Sí, potser ha rigut perquè he oblidat de febrir les seves armes entelades pel verí.  [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 17.].

1. FEDA f. 

Ovella fecundada (pir-or.); cast. oveja. Moltó, feda, boch, cabra... paga ma, Leuda Coll. 1249. Si la crida crida bou, o ase, o mul, porc o feda o anyel, doc. a. 1304 (RLR, vii, 45). Fembra blanca tostemps és freda | e porta fredor con a feda, Fasset (Rom. xv, 217). El bon pastor se'n va endur les fedes an el seu poble, Massó Croq. 21.

    Refr.

—«Sant Miquel sense lluna, de cent fedes se n'escapa pas una» (Amades Past.).

    Fon.: fέðə (pir-or.).

    Etim.: del llatí fēta, ‘prenys’.

2. FEDA f. 

Compassió, entranyes (Menorca); cast. entrañas. «Pegar sense feda»; «No tenir feda»: no tenir pietat en castigar o pegar a qualcú (Ciutadella).

    Fon.: fέ̞ðə (Menorca).

Fedes

Abans de la guerra, en Vidal, pel seu compte, ha via estudiat llatí. Ara mirava de desxifrar, encuriosit, les inscripcions del fòrum. Una pallaga pasturava les fedes, gràcil. El comandant aclucava els ulls, imaginant la vida dels romans en aquell desert. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 44.).

Fedes

Con insuportaven la seua tosquedat de pingüí malmorós, aquella veuassa  per cridar les fedes a l'altra punta d'una valí! A causa de la seua rusticitat, l'havíem motejat la Marie. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 78.).

Feda

Quan em vaig presentar, va demanar-me si sabia rus. En aquell temps no havia estudiat la llengua del meu avi patern i li vaig dir que no. No se'm va acudir res de millor que precisar que, si més no, dominava el català. Em mirà amb el menyspreu d'una reina per una cagulla de feda.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 371.).

FEDORA

Barret

 Fedora

Però quan un camió girava la cantonada tot el carrer feia pudor de cervesa, portaven aquella olor penetrant igual que els elefants del zoo del Bronx. I els homes que baixaven de la cabina no eren els típics camioners amb gorra i jaqueta de llana gruixuda sinó paios amb abrics llargs i barrets fedora i amb una manera d'encendre els cigarrets, amb les mans fent cassoleta mentre els que es quedaven a dintre feien entrar els camions de recules cap a la foscor on tots estàvem ansiosos per veu-re'ls, que sempre em feien pensar en soldats que retornessin d'una ronda per la terra de ningú. Era sentir tot aquell poder d'abastiment al marge de la llei i d'autosuficiència militar que resultava tan emocionant per als nois, ens quedàvem per allà a prop com un estol de coloms missatgers fastigosos, parrupejant i cloquejant des de terra i batent les ales tan bon punt sentíem xerricar les cadenes i vèiem el capó burleta d'un Mack traient el nas per la cantonada. [E. L. Doctorow. Billy Bathgate (Billy Bathgate, trad. M. Iniesta). Edicions de 1984, Barcelona 2011, 1ª ed. ISBN: 9788492440559. 380 p. P. 35.].

Fedora

Semblava un tren que transportés pre­sos de màxima seguretat, però en realitat portava canalla al Pont Aeri. Baralles a ganivetades, comes etílics i canallera fotent-se ratlles al mig del vagó ... Aquests d'avui van amb roba surfera, barrets fedora i barbes de Macusalem, però es comporten igual que aquell bestiar. (Albert Forns. Jambalaia. Ed. Anagrama, Barcelona, 1ª ed. 2016. ISBN: 9788433915320. 304 p. P. 19.).

FEEL adj. 

Fidel; cast. fiel. Del nostre feel R. de solanes, doc. segle XIII (Pujol Docs. 29). Los feels crestians són exits de les greus cadenes, Llull Cont. 117, 3. Com blaves oronetes que vénen feels al niu, Llorente Versos, i, 47. L'home feel flecta els genolls i adora, Alcover Poem. Bíbl. 37.

    Fon.: fəέ̞ɫ (mall., men.).

    Var. ort. ant.: fezel (doc. segle XIII, ap. Pujol Docs.); fael (Muntaner Cròn., c. 78); fahel (doc. a. 1452, ap. Miret Templers 574); fehel (Scachs 35; Costa Poes. 48); fel (Consolat, c. 154; Tirant, c. 74; Viudes donz. 373); feell (Eximplis, i, 172); faell (Febrer Inf. ii, 98); fell (doc. a. 1526, ap. Archivo, iv, 137).

    Etim.: del llatí fidēle, mat. sign.

Feels

Tal és el meu pensament; però vosaltres sou els meus feels, senyors de Leonís, i em deveu el consell: si un de vosaltres, doncs, vol ensenyar-me una altra resolució, que s'aixequi i que parli!  [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 6.].

1. FEIXAR m.

Lloc on hi ha moltes feixes (Ribera del Segre, ap. Aguiló Dicc.).

    Etim.: derivat de feixa.

2. FEIXAR v. tr.

Reunir formant feix; cast. agavillar. Es dimonis boyets... s'abordan a ses branques, en fan trossos y munts, y les fexen, Alcover Rond. i, 211.

    Fon.: fəʃá (or., bal.); feјʃá (occ.); feјʃáɾ (val.).

    Etim.: derivat de feix, art. 1.

3. FEIXAR v. tr. ant.

Embolicar (en lluita, en conxorxa, etc.); cast. mezclar. Lo compte Galceran e don Blasco van-se fexar ab les senyeres dels francesos en tal manera que a terra les gitaven totes, Muntaner Cròn., c. 191. Tots foren entorn dels murs d'Escampaig e van-se fexar als murs tant vigorosament que no guardaven perill que esdevenir-los-en pogués, ibid., c. 287. Qui molt s'hi fexa, | la força hi dexa, Spill 8439. Lo bé jaqueix, ab tot lo mal se fexa, Ausiàs March, c.

    Etim.: del llatí fasciare, ‘faixar’, ‘embolicar’.

4. FEIXAR v. tr.

Dividir en feixes la terra conradissa; fer-hi feixes.

    Etim.: derivat de feixa.

Feixar

-Llavors ajudaré Lívia —va dir, i va començar a feixar javelines tal com feia la seva amiga. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 390.].

FEIXÍ

Feixí

Empeltat de lladre i folrat de quelcom pitjor, és en lo intel·lectual un arxiu de diableries, en lo moral un esperit que no creu més que en Santa Dobla de Quatre, i en lo físic, se li veuen els tirats del gat feixí, que obra i s'esmuny furtivament, però si l'empaiten, fa cara. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 86).

FEIXINA f.

|| 1. Feix de llenya, i especialment de llenya prima (or., occ., mall.); cast. fagina, fogote. Posar la llenya en faxines: Ligna in fasces cogere, Lacavalleria Gazoph. Va apuntalar aquella soca..., hi recolzà uns quants torells..., els atapeí de feixines, Bertrana Herois 127.

|| 2. Aplec de trenta-una garba de blat o d'altre cereal, reunides amb l'espiga cap amunt, i cobert el conjunt amb dues garbes doblegades de manera que les espigues pengin pels costats a manera d'aiguavés de teulat (Pont de S., Vilaller, Sopeira, Bonansa); cast. almiar, borguil.

|| 3. Bolic, farcell en què l'embolcall és precisament de roba (Men.); cast. hato. «Es sabaters duen sa feina dins una feixina per anar a entregar».

|| 4. Terraplè en rampa i protegit amb feixos de rama o sacs d'arena, per a defensa dels soldats a la part exterior d'un fort; cast. fagina. Ni amb valls oberts al terrer, ni amb obstacles de feixines, no van poder aturar l'embranzida dels cavalls, Caselles Mult.89.

|| 5. Toc de trompeta o tambor que indica l'orde d'endreçar-se les companyies als seus respectius allotjaments; cast. fajina. Lo soldat ha de entendrer tots los noms y sons toca la caxa se usan en la guerra, com son recullir, marxar..., arbolada, faxina, llamada, Moradell Prel. 23.

|| 6. Feix, munt de coses (Men.); cast. hacina.

|| 7. Berenada que es fa a la vora d'una font per acabatall d'una festa de barri (Gir.).

|| 8. Feinejament intens o pressós (Mall.); cast. ajetreo. «Hem hagut de fer molta de feixina per poder-ho tenir llest!»

    Cult. pop.—Sobre l'origen de la feixina o fontada del darrer dia de cada festa de carrer, que es celebra a Girona, el folklorista Sixt Vilà dóna aquesta explicació (Catalana, i, 400): «Esdevingué a Girona en una estiuada de les meytats del passat segle una epidemia tan esparverant, que rara era la casa que no tenia algú malalt. La gent moria com a mosques... Decidiren els bons ciutadans, desconhortats, tapar els carrers y carrerons ab pilots de fexines, per aturar el pas gegantí de la pesta; aplegaren fexos y més fexos a l'entrada dels carrers, dificultant el pas rodat. Per aquells voltants se celebrava la típica festa del carrer de l'Argenteria; mes, degut a l'epidemia, tingué de suspendre's. Anà minvant paulatinament l'epidemia y disminuint el nombre d'atacats. Quan ja estaven gorits la major part y allunyat el perill, convingueren en cremar totes les fexines en una gran foguera y celebrarho ab un apetitós berenar vora del Ter. Axís se féu; y ara, cada festa de carrer, l'última tarda, se dedica a anar a fer la fexina, ab content de grans y xichs».

    Fon.: fəʃínə (pir-or., or., bal.); feјʃína (Andorra, Esterri, Pont. de S., Bonansa, Tortosa); feјʃínɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Falset, Gandesa).

    Etim.: del llatí *fascīna, derivat de fascis, ‘feix’. 

Feixines  

El Cerdà no va fer al cosa que apuntalar aquella soca, arran de branques, amb un forcat; després hi recolzà uns quants torells formant dos pendents els atapeí de feixines, i cobrí el conjunt de gleves. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 290-291.).

Feixina

Aquell vianant és un foraster a qui ningú sap altre nom que el de l'Home del bosc. D'ençà que és vingut a l'encontrada viu a la boscúria en una barraca de feixina i gleva, sense altra companyia que la d'un gos de ramat. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 22.).

Feixina

Com els botons grocs de les margarides de 1a feixina,

a la Riera, mes avall del Pont de Sant Pere

on la  Muralla no té canons sobre la Plana.

(AADD. Poesia. Edicions 62, Barcelona 1987, 4º ed. ISBN: 8429718249. 136 p. P. 81.).

FELIBRE m. 

Poeta provençal de la Renaixença.

    Etim.: pres pels poetes provençals, del mot felibre que surt a uns goigs populars antics amb el significat de ‘doctor (de la llei)’, i que, segons Jeanroy, ve de l'espanyol feligrés. (Així ho manifesta Frederic Mistral en una carta a Mn. Alcover, data 23 d'agost de 1912, conservada en l'arxiu d'aquest Diccionari).

Felibres

Els felibres escriuen Maiano, els occitanistes, Malhana, i l'administració francesa, Maillane. Sense Frederic Mistral, qui coneixeria aquest poblet provençal, intacte des del 1914, quan el mestre tingué la mala idea de deixar-nos?  (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 108.).

Felibres 

En algun paradís que podria retirar a una cala catalana, una playa provençal plena de plataners i de felibres alcohòlics, un café de París on es citarien poetes de Nova York, segur que ens esperava una princesa.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 172.).

Felibres

Per exemple, dels felibres i del felibrigi. Tu en deus saber alguna cosa, d'això..." Què et diré? -vaig respondre al meu amic-. No se m'ha ocorregut pensar que Mistral no ens volgués rebre. A mi em sembla que un poeta, i sobretot si és dels grans com aquest que anem a veure, no és un home com els altres, i suposo que deu tenir la porta oberta per a tothom qui vagi a expressar-li la seva admiració. Nosaltres no anem a demanar-li res, sinó a oferir-li la nostra devoció, senzillament. Això és el que jo li diré tot seguit. A més, li diré que nosaltres som catalans, com qui diu els seus germans de llengua, tal com ell ho canta en la seva Coupo Santo. L'home que ha escrit aquest himne no pot tancar la porta a dos catalans com tu i jo, encara que ens hi presentéssim descalços i amb els vestits esquinçats. I dels felibres i del felibrigi, no li'n parlaré, perquè jo no veig Mistral com un felibre, sinó com un poeta universal i humà a la manera dels grans poetes antics. Així com no se m'hauria ocorregut parlar a Verdaguer de si fou o no fou un conreador dels Jocs Florals, sinó que li hauria parlat de les emocions que em produeix la seva gran poesia, així mateix parlar de felibrigi a Mistral em semblaria rebaixar la seva glòria. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 43-44.).

Felibre

L'altre dia una eminència

-un savi, un pou de ciència-,

posat formal i mà inquieta,

ens contà la malifeta:

s'havia passat la nit

despert, estirat al llit,

pensant en el teu llibre

(i això no amarga el felibre),

que, en notes i comentaris

i versos estrafolaris,

em diu que he desafiat

del gran Shaw l'autoritat

amb tarannà aventurer

i un enginy fals i groller.

Quin esplèndid panorama:

l'un és l'or, l'altre la flama;

ell, el precoç aprenent,

tu, l'albardà repel·lent.

[Francis Scott Fitzgerald. En aquest costat del paradís (The Side of Paradise, trad. J. Mª Fulquet). Ed. Navona, Barcelona 2019, 1ª ed. ISBN: 9788417181956. 370 p. P. 153.].

FELIPES

Felipes

Només la Jo s'exalta quan en­sopega bessons a dins la closca i mareja la seva germana per jugar a felipes, un joc estúpid en què cadascuna es menja un dels dos fruits i ha de ser la primera, l'endemà, a bramar "Bon dia Felipa" perquè el seu desig es compleixi. [Marion Brunet. L’estiu circular (L’Été circulaire. Trad. M. Tarradas) Club, 1ª ed. Barcelona 2020. ISBN: 97884732922566. 222 p. P.  107.].

FELLÓ, -ONA adj. 

|| 1. Irat, enutjat per l'ira; cast. airado. Ells pregaren-nos carament que no fóssem felló, Jaume I, Cròn. p. 402. Veem que con vós non fets a lur guisa, que sempre són fellons e s'airen contra vós, Llull Cont. 121, 13. Lo rey romàs tot felló, Desclot Cròn., c. 5. De ço que'm plau és la rahó fellona, Ausiàs March, lxxxviii. 

|| 2. Que expressa ira; cast. airado. No comportà Tirant que més parlàs, sinó que ab fellona cara li féu principi a semblant resposta, Tirant, c. 336. Y mudà'ls en leons ab la cara fellona, Alegre Transf. 141. 

|| 3. Fet amb ira; cast. enconado. Fo molt cruel e fellona la batalla, Muntaner Cròn., c. 34. 

|| 4. En el llenguatge literari de la Renaixença estigué un poc en ús el mot fellóamb el significat de ‘covard i traidor’, però aquest significat és fals, provocat per la influència del castellà felón. Repta de vil felló al comte de Barcelona, Camps y F., Poes. 99. De sa noble gènera, fellons, han renegat, Collell Flor. 96. Se venja com vil felló, Costa Agre terra 108.

    Refr.

—«El peix, arròs i meló, volen el vi felló»; això és, el vi rabiós, molt fort.

    Fon.: fəʎó (bal.). A les Balears té plena vitalitat el mot felló amb el significat || 1; en els altres dialectes catalans ha desaparegut gairebé completament.

    Var. ort. ant.: feylo (Jahuda Cató 154); falló (Serra Gèn. 140); felo (doc. a. 1506, ap. Boll. Lul. x, 304); falo (Graal 17).

    Etim.: probablement germànica, però incerta (cf. Meyer-Lübke REW 3304, qui posa dificultats a l'ètim germànic fillone ‘escorxador’).

Felló

La meva paraula -respon el capità, felló perquè la demanda del Cònsol no li ha agradat gens.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 191.).

Fellona

N'hi ha un frare blanc

tantes la'n diu,

i una pastora;

la'n fa fellona.

N'hi ha dat un croc a la corona:

"L'amor, què heu fet?

a dir al Pare Sant, "Com hi aniré Tan llarg camí

L'un dia plou i l'altre cau aquí dalt al pla

que has d'anar a Roma que us la perdone."

jo tota sola?

(Manuel Milà i Fontanals. Romancer català. Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 1980. ISBN: 8429716297. 348 p. P. 317.).

Felló

- Sènyer -dix lo joglaret-e-, si vós sabíets Ja raó, ja no us meravellaríets de mi con son consiurós ne felló. (Bernat Desclot. Crònica. Edicions 62, Barcelona 19852, 1ª ed. ISBN: 842971840O. 376 p. P. 63.).

Felló

  Una tarda anant de caça

se va perdre en l'espessó,

caminant esmaperduda

va arribar dalt del turó.

  Al castell va aixaplugar-se

d'un malvat encantadô,

i el felló tancà la porta

i mai més l'obrí el felló.

  Ai princesa, la princesa,

poc t'espera salvació!

                  Ai, no!

(AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 35.).

Felló

Miserable felló! ... Mos fills veie-lo:... (Àngel Guimerà. Teatre. Edicions 62, 5ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 842971538X. 224 p. P. 33.).

FEMATER, -ERA m. i f.

|| 1. Qui es dedica a replegar fems; cast. basurero. Més li valrie al hom esser femater que esser papa ne rey, Sermons SVF, ii, 184. Com un gran príncep veés un gran cavaller tot rústech e pagesívol..., manà-li que d'aquí avant no's curàs de cavalleria... mas que volia que fos femater, Eximenis Terç, c. 110. O sou femater plegant les bassures?, Brama llaur. 168.

|| 2. fig. Persona de molt baixa posició social o econòmica (Mall.). I tu ets una femetera, que, en treure es nou pams de fossar..., Alcover Cont. 278.

|| 3. adj. Brut, mancat de netedat (Martí G. Dicc.).

|| 4. Cuc femater: cadell, insecte que rosega les arrels i tubèrculs (Tortosa); cast. cortón.

    Fon.: fəməté (or., bal.); fematé (occ.); fematéɾ (val.).

    Intens.: femateret; fematerot; femateretxo; femateriu; femateró.

    Etim.: derivat de fem.

Femater

S'observa un poc de moviment entre el públic; conversaven entre si els homes reunits, i se sentien veus de "Puja-hi, puja-hi..." mentre els bergantells qui repartien anuncis empenyien un pobre vell, com de seixanta-cinc anys, d'ofici femater, que tenia com un tel davant els ulls. Quasi en pes, el posaren da- munt el carruatge. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 44.).

FEMBRA
|| 1. ant., adj. Femella (dit d'animals o de persones); cast. hembra. Faeren niu dues cigonyes, e la cigonya fembra... consentia a altra cigonya mascle en lo niu, Eximplis, i, 33. Ha lexat aquesta reyna tres fills mascles e tres filles fembres, Carbonell Ex. Joan II, c. 50.
|| 2. f. ant. Dona; individu humà del sexe femení; cast. mujer. A nul hom ne a neguna fembra, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). Demostrats... la viltat e la sutzetat de la matèria que ix del hom mascle en la fembra, Llull Cont. 103, 1. Haurà-hi molts lits, on haurà moltes beyles fembres, Llull Gentil 241. Tuyt cridant, hòmens e fembres: Muyren los francesos, Muntaner Cròn., c. 43. Fa contra natura tot rey... qui, a part sa muller, va a altre fembra, Scachs 17. Mala fembra, àvol fembra, fembra vil, fembra folla, fembra pública: (ant.) prostituta. Tota fembra àvol, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 181). La mala fembra se posa blanquet e color e's tiny sos cabells e ses celles, Llull Cont. 104. No són enteses fembres vils, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 181). Lo joue se pensà que fos qualque folla fembra o comuna qui stigués aquí per fer bona companyia als hòmens, Tirant, c. 395. Una puncella se féu fembra pública, Eximplis, i, 5.
|| 3. modernament, Dona, en sentit pejoratiu (Mall., Men., Eiv.); cast. hembra. Els fills de Déu s'ajuntaren | amb les fembres, i engendraren | la nissaga dels gegants, Alcover Poem. Bíbl. 18. «Aquesta fembra, sempre mou escàndol!» (Men.). «Ves-te'n d'aquí, mala fembra!»Y qui és aquesta mala fembra?, Alcover Rond. i, 104.
    Fon.: fə́mbɾə (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.: fembreta (Han en gran e cordial privadesa algunes fembretes, Metge Somni iii); fembrassa (Reprenguí fort les fembraces, Spill 4861).
    Sinòn.:— || 1, femella;— || 2, dona.
    Antòn.:— || 1, mascle;— || 2, home.
    Etim.: del llatí fēmĭna, mat. sign. || || 1, 2.

Fembra

La ciutat era un pou d'iniquitat. Allà feien gala de la seva vilesa la dona de la vida i la fembra de Babilònia; i les ciutats de la plana no eren pas més perverses. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 194.].

FEMSA f. 

Femta (Ripoll, Olot, Plana de Vic). En mitj de les quals s'hi podria y agermanava una espessa capa de brosta y femsa, Víct. Cat., Cayres 30.

    Fon.: fémsə (or.).

    Etim.: de femta, modificat en femsa per influència de la -s del primitiu fems.

Femsa

Era un escamot de l'exèrcit de la misèria i de la ganduleria, que passejava alegrement la desfeta, llançant flastomies o grunys de bèstia inconscient, esventant ferums de cort i de pa negre, i ensenyant, a tall de creus i medalles arreplegades en el camp de batalla, rastelleres de llagues, crostes purulentes, ossos retorts, membres atrofiats, connes de femsa i vivers de polls; totes les xacres de la pobresa i de la brutícia; tots els estigmes de la fam i de la bascosaria. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 44.).

FENÀS m.

Nom de diferents plantes gramínies que es donen seques a menjar al bestiar; cast. heno. La carn humana és axí com lo fe, que huy és vert e demà sech, e la glòria mundana és semblant a la flor del dit fenaç, que al matí se mostra molt bella e al vespre és marcida, Villena Vita Chr., c. 135. Lo goç geya en un pessebre que era ple de fenàs, Faules Isòp. 27. Passada una tenassa plena de fenàs, Rosselló Many. 134. Especialment: a) Planta de diferents espècies del gènere Festuca, que es fan pels marges, per terres abandonades i en els boscos (Cat.), principalment l'espècie Festuca arundinacea; cast. festuca, cañuela. L'espècie Festuca interrupta s'anomena fenàs de bou (Tarr.).—b) Plantes pertanyents a les espècies Panicum repens, Stipa juncea i Brachypodium pinnatum (Mall., Men.).—c) Fenàs de cuques: planta de l'espècie Andropogon hirtum, de canyes dretes i ramoses en la part alta, fulles rasposes i peludes, espigues sedoses i peduncles capil·lars arquejats (Mall.).—d) Fenàs server (Tarr.) o Fenàs reüll (Mall.): herba de l'espècie Brachypodium, de canyes ascendents fasciculades, molt ramoses i fulloses en la base, i espiga dreta, de dues a quatre espiguetes de 6 a 18 flors.—e) Planta de l'espècie Aira caryophyllea (val.); cast. heno común.—f) Planta de l'espècie Piptatherum multiflorum (Men.), anomenada també fenàs de canonet.—g) Fenàs de prat: herba de l'espècie Vulpia membranacea (Tarr.).—h) Fenàs mascle: varietat del fenàs de Mallorca, més gruixat que l'ordinari.—i) Fenàs de cabell: varietat de fenàs molt prim i llarg (Mall.).

    Fon.: fənás (or., bal.); fenás (occ., val.).

    Sinòn.: fe, fenc, fenal.

    Etim.: del llatí *fenacĕum, derivat de fēnum ‘fenc’. 

Fenàs

Al vespre, el vent -que fins aleshores ens havia dut amb sorprenent rapidesa- es convertí en una suau brisa que tan sols rinxolava l'aigua i feia un agradable moviment entre els arbres, mentre ens apropàvem a la costa, de la qual ens arribava la més deliciosa fragància de flors i fenàs. Mentre desembarcàvem, el sol es pongué darrera l'horitzó, i quan vaig tornar a trepitjar terra, vaig sentir reviure totes aquelles preocupacions i pors que ben aviat se m'havien d'aferrar i apoderar-se de mi per sempre. [Mary W. Schelley. Frankenstein o el modern Prometeu (1818) (Frankenstein or the Modern Prometheus, trad. Q. Monzó). Ed. La Magrana, Barcelona 1991, 9ª ed. ISBN: 9788474101218. 206 pàgs. Pàg. 176.].

Fenàs

Cara xupada, ceies que li penjaven com a fenàs p'es cantell de ses coes d'ets uis, que allà dins pareixien dos botonets de vidre color de cel, embotonats a dos traus vermeis, i tota sa fesomia afaitada. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 72.).

FENDRE v. tr.

|| 1. Dividir una cosa en dues o més parts per ruptura o per tallament; cast. hender, rajar. Posà la mà a la petita acha e tan gran colp donà a un moro en lo cap, que fins als pits lo fené, Tirant, c. 322. May haureu such | si no feneu | e no spremeu | fort la taronja, Spill 5829. Preneu una granota viua e feneu-la per la esquena, Dieç Menesc. ii, 88. Magalls i cunys per fendre la roca de solei, Atlàntida vi. a) refl. Tant tro que la torre se fené, Jaume I, Cròn. p. 117. Fassats manament a la terra que no'm sofira, enans se fena e'm sorbesca, Llull Cont. 4, 14. La sua santa sanc caygué en la rocha, e la rocha fené's, a la cal dien Gòlgotas, Treps Rom. 86.—b) especialment, Tallar amb un ganivet els cuiros per la meitat, des del cap fins a la cua, de manera que de cada cuiro resultin dues peces iguals (Barc., Igualada).—c) Travessar subtilment i de pressa un fluid (l'aire, l'aigua, etc.). La neula per ço com és prima e ampla cau per l'àer de biaix fenent l'àer ab sa tenuitat, Llull Felix, pt. iv, c. 4. Fenent l'oratjol amb un graciós moviment, Ruyra Parada 63.—d) fig. Lançà un dolorós crit que paria lo cor li volgués fendre, Villena Vita Chr., cap. 224. Tingua'xí ferm que leyaltat no fena, Pere Torrella (Cançon. Univ. 179).

|| 2. per castellanisme, trobam usat fendre amb el significat de ‘enfonsar-se, penetrar’: Sos braços se nuen amb llurs braços | i un bosc d'enceses armes va a fendre's en son pit, Atlàntida iii.

    Fon.: fέndɾə (or.); féndɾe (occ., val.); fə́ndɾə (bal.).

    Conjug.: segons el model prendre. A més del normal fes (< llatí fĭssum), es troba usat el participi analògic fenut: E regonexeu-li dintre lo dit tall quant lo-y haurets fenut si'l trobareu algun granellet de càncer, Anim. caçar 54.

    Sinòn.: esberlar, obrir, xapar.

    Etim.: del llatí fĭndĕre, mat. sign. || 1. 

Fendint

5. Ara llegeixo molt menys que abans. Com a conseqüència, sóc més intel·ligent i tinc més sentit de l'humor... 6. No m’amoïno pel meu destí. 7. ¿Has tingut notícies d'en Peter i/o la Sue? 8. Explica'm com estàs, què has fet. 9. Si tot va bé, vindré a Londres a l'agost. 10. Escriu-me un poema. Balla una polonesa. 11. Un cop de xerrac fendint una fusta dura. Som a l'octubre. La finestra s'esmicola en una roda de tortura. 12. Deixa-m'ho fer. Som al vespre. Els músics s'apleguen al voltant de la simfonia, bevent llet. [Paul Auster. Informe de l’interior (Report from the interior.Trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788429772067. 308 pàgs. Pàg. 208.].

Fendia

Sentí un murmuri, gemecs, i després, dominant el soroll del tren que fendia la nit, un esgarip prolongat.

Era inconfusible: una nova veu que plorava en el món, el plany tremolós d'un infant davant la vida, en començar la seva peregrinació.

Gollwitzer trobà un mocador i s'eixugà el front. El plor continuà, però més tranquil, i a la fi cessà del tot. El cèlebre director d'orquestra estava encuriosit per la jove mare veïna. Havia sortit bé de la prova? Era un nen o una nena? I en un lloc o altre hi havia un pare que no havia patit ni un moment per la seva participació en aquella tasca de la naturalesa! [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 297.].

Fendí

Tot d'una, amb el so d'un cop de destral en esberlar un tronc, un llamp blau fendí el cel, fent-li serrar les dents, li¡ l'embolcallà la carn amb una xarxa brunzent. (Pàg. 16)

Fendir

Seria aquesta part (d'una bala) la primera que entrà en contacte amb la carn quan la va fendir? (Pàg. 40)

Fendit

... i es demanà, com sempre, quina part de la bala devia haver fendit la carn. (Pàg. 48)

(Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs.).

Fendia

Així ma­teix el capità, de nació flamenca, per més senyes, posseïa un servent que amb un sol crit esgarrifador, precís com un dispar exacte de sageta, fendia el vi­dre i, com si fóra un trinxant acabat d'esmolar, el trencava i l'esmicolava en bocins incomptables.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 75.).

Fendia

A en Met va semblar-li que se li quedava estampada per arreu al fons de les ninetes, punyenta i dolorosa com aquell colze que li fendia les costelles i li feia venir en basca.(Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 25).

Fendeix

Un migdia radiant el va clissar en l'esguard tèrbol del Saín, el peó encarregat de buidar a cops de mall les caixes foses, l'espuma que fendeix la nineta negra de l'ull com un ganivet esmolat per al festí de la mort i la guerra, en paraules de l'espanyol sollat dels moros dels penals del Nord d'Àfrica, que li alteraven l'humor.  (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 357.).

Fendia

Va tancar la porta del traster darrere d'ell i de la Zoé. La Jo­séphine va veure arribar un home molt alt, molt ben vestit, què fendia l'aire amb un posat de propietari com si els passadissos del soterrani fossin seus. [Katherine Pancol. El vals lent de les tortugues (Le valse lente des tortues, trad. O. Sánchez i Vaqué). Ed. Empúries, 3ª ed. Barcelona, 2012. ISBN: 978-84-9930-392-5. 620 pàgs. Pàg. 37.].

Fendits

Vora el moll, els pescadors no treien res. Ni tan sols semblaven tenir gaire interès a què els peixos piquessin. Els peixos els devien conèixer. Restaven allà tots com si pesquessin. Un bonic sol ponent conservava encara una mica de calor al voltant nostre, i feia saltar sobre l'aigua petits reflexos fendits de blau i d'or. De vent, en venia de ben fresc de cara a través de mil fulles, en ràfegues suaus. S'hi estava bé. Dues hores senceres vam quedar-nos així sense prendre res, sense fer res. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 322.].

Fendeix

El peix circula, passa, volta, fendeix l'aigua com una llançada, gira sobre ell mateix, l'ull enterbolit per l'ombra d'una presa incerta, i queda clavat a la xarxa. (Josep Pla. El geni del país i altres proses. Ed. 62. Barcelona, 2ª ed. 1985. ISBN: 8429717986. 216 p. P. 70.).

Fendre

Un cop, és cert, una frase una mica massa recargolada li va impressionar el nervi visual: «A través d'una escletxa a la persiana de Venècia un llarg llapis de llum groga va fendre la bella foscor de l'habitació i va assenyalar directament la deli­cada sabatilla de color bronze que despuntava per sota la bata l'Angelina; va esdevenir una sabatilla d'or viu enmig de l’obscuritar.» [George Douglas Brown. La casa dels finestrons verds (The House with the Green Shutters, trad. J. Marfà). Edicions de 1984, Barcelona, 1999, 1ª ed. ISBN: 97884865540579. 302 p. P. 67.].

Fendit

L'enrenou, fendit pels crits estridents dels venedors de diaris, era eixordador; i tanta llum atabalava. [Thomas Mann. Confessions de Félix Krull, lladre i farsant (Bekenntnisse Felix Krull. Der Memoiren erster Teil, trad. J. Llovet). Ed. Navona, 1ª ed. 2019, Barcelona. ISBN: 9788419978266. 504 p P. 163.].

Fendí

De sobte, un dels ocells es deixà anar amb un ronc estrident, fendí l'aire, dret al seu davant, i aleshores, cap a les primeres cases, al llarg de la carretera, vam sentir el crepitar de les metralladores. (Manuel de Pedrolo. Avui es parla de mi. Edicions 62, 4ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429710957. 238 p. P. 112.).

Fendia

Com sempre, en el moment del clímax, Peter va sentir que havia de pas­sar la resta de la seva vida fent allò mateix amb aquella noia tan absolutament perfecta, fins i tot mentre fendia onada rere onada d'una passió que anava disminuint fins que el son el va engolir sobtadament. [Gore Vidal. L’Edat d’or. (The Golden Age, trad. R. Monton) Edicions 62, Barcelona 1ª ed. ISBN: 8429749985. 700 p. P. 437.].

Fendeix

És com un que s'enlaira admirablement i fendeix l'aire com una oreneta, però que després acaba anant a parar desconsoladora­ment en l'erma pols, un no res. [Franz  Kafka. Narracions completes volum I (trad. J. Murgades). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1982. ISBN: 8485704207. 198 p. P. 120.].

Fendia

...potser es refugiaria en el do de paraula d'un innocent oprimit, quan em va interrompre un panteix esgarrifós com els que des­prés de tres nits de calma de vegades vénen a despertar el si­lenci de la mort entre les ruïnes d'una ciutat saquejada, i simultàniament vaig veure com, amb una ganyota espantosa, la part de sota del bec de voltor de l'acusador es fendia i es badava mostrant la profunditat d'un abisme i el color d'un forn encès! [Charles Nodier. La fada de les engrunes (La Fée aux Miettes, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2008. ISBN: 97884924440108. 218 p. P. 125.].

Fendien

A peu de camí ja sentíem les seves veus que fendien l'aire matinal. La mare d'en Jon no era Ja mateixa allà a fora que tancada entre les quatre parets de casa seva, i era tan evident que me'n vaig adonar de seguida i no tinc cap dubte que el pare també. [Per Petterson. Sortir a robar cavalls (Ut og staejele hedter, trad. C. Moreno). Club Editor, Barcelona 1ª ed. 2016. ISBN: 9788473292030. 242 p. P. 62.].

Fendint

Flotava sense nom i em mirava el món com si fos la primera vegada que el veia: tenia una lluminositat estranya i era d'una bellesa cristal·lina, i aleshores vaig sentir un renill i el martelleig dels cascs. En aquell moment em va venir tot al cap com un bumerang fendint l'aire que m'encertés de ple al front... [Per Petterson. Sortir a robar cavalls (Ut og staejele hedter, trad. C. Moreno). Club Editor, Barcelona 1ª ed. 2016. ISBN: 9788473292030. 242 p. P. 33.].

Fendeix

A la primera oferta de Càndid, el patró llevantí ja havia girat la proa en direcció a la ciutat, i feia re­mar la colla amb tant de braó, que el vaixell anava més de pressa que un ocell no fendeix l'aire. [Voltaire. Càndid o l’optimisme (Candide ou l’optimisme, trad. J. Llovet) Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8482562185. 176 p. P. 159.].

Fendit

L'altra meitat feia crits i resava; les veles estaven estripades, els pals trencats, el vai­xell mig fendit. Treballava qui podia, ningú no s'en­tenia, no manava ningú. [Voltaire. Càndid o l’optimisme (Candide ou l’optimisme, trad. J. Llovet) Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8482562185. 176 p. P. 27.].

Fendint

M'agradaven aquells llocs tristos, que per als meus ajudants de camp resultaven detestables, aquell cel ennuvolat, aquells rius fangosos fendint una terra informe, sense flama, i sense un déu que n'hagi modelat el llim. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 148.].

Fendir

El minyó féu mitja volta, tra­vessà corrent les onades, amb el cap alt, tot aixe­cant ruixats d'escuma amb les cames, que havien de fendir l'aigua. [Thomas Mann. La mort a Venècia (Der Tod in Venedig, trad. J. Fontcuberta) Columna/Proa, 2ª ed. 1995, Barcelona. ISBN: 8482561529. 112 p. P. 51.].

Fendre

Tanca la porta i les dues dones es miren i senten que darrere la porta s'ha instal·lat un silenci feixuc com una pedra en fendre l'aigua. (Isabel-Clara Simó. La salvatge. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8477396930. 220 p. P. 62)

FENEDURA f.

Efecte de fendre; fenella, escletxa (Eiv.); cast. hendidura. En lo qual pla hac moltes de fenadures que la calor del sol nac fetes en la terra, Llull Felix, pt. iv, c. 4. Altre manera a fals corter o a tota fenedura d'ungles de bèsties, Flos medic. 55 vo. Pateix lo magraner a la soca y brancas talls y fenaduras sensa perill de morir, Agustí Secr. 52.

    Fon.: fənəðúɾə (eiv.).

    Var. ort. ant.: fanadura (Ordin. Palat. 307).

    Etim.: derivat de fendre.

Fenedura

HE PREFERIT AGAFAR el metro a causa del sol. He estat una mica desconcertar per les foradadores automatiques, perb, amb l'exemple d'altres viatgers, he fet lliscar el meu bitllet per la fenedura.  [Patrick Modiano. Barri perdut (Quartier perdu, trad. A. Arranz - J.A. Martínez). Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8486433142. 144 pàgs. Pàg. 29].

Fenedures

Durant tot el dia, mentre treballa a la pedrera, respirant núvols de pols mineral, el meu pare pensa en la seva Mercy, en els plecs i els secrets del seu cos, en els globus i les fenedures carnosos, en els seus cabells, la seva olor, la seva manera de girar se cap a ell, d'oferir-se-li, de primer empegueïda, després amb moviments més desimbolts. [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 38.].

Fenedura

A mesura que avançava somrient de ràbia, els llavis se li van anar estirant fins que no van donar més de si, i la tibant fenedura va mostrar les dents fins a les arrels. Tenia les geni­ves blanques. La constricció dels llavis les havia premudes fins a no deixar-hi passar la sang. [George Douglas Brown. La casa dels finestrons verds (The House with the Green Shutters, trad. J. Marfà). Edicions de 1984, Barcelona, 1999, 1ª ed. ISBN: 97884865540579. 302 p. P. 262.].

FENENT m. 

Fenedura o trenc natural de la roca, per on s'escolen les aigües i per on és més fàcil esberlar les roques mitjançant tascons (Empordà); cast. grieta.

    Fon.: fənén (or.).

    Etim.: del llatí findĕnte, part. pres. de findĕre ‘fendre’.

Fenent

m'omplia del silenci xop i dens / de les proes fenent aigües obscures. (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 279.).

Fenent

Quan jo em trobava en aquest estat, tot em semblava bonic, la pluja que queia fenent l'aire em semblava d'argent, ho trobava tot interessant, em feia la impressió que tothom es trobava bé al meu costat, fins i tot aquells pinxos de carrer amb els dits esgrogueïts de tant fumar, la taca groga damunt dels llavis on duien permanentment enganxat el ci­garret. [Sebastian Barry. L’escriptura secreta. (The Secret Scripture, trad. J. Puntí). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2009. ISBN: 9788492440283. 352 p. P. 172.].

DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FENIGREC m.
Planta lleguminosa de l'espècie Trigonella foenum graecum L., que és una herba que es fa de 80 cm. d'altària i té les flors sèssils i els llegums llargs i gairebé cilíndrics; es cria per dins el blat i té la propietat d'embriagar, per la qual cosa el comprador del blat pot rescindir el contracte si hi troba excessiva quantitat de fenigrec barrejat (or., occ.); cast. fenogreco, alholva. Medicines que dessolven les postemes dures, axí com mirra... e ensens e fenigrech, Alcoatí 65.
    Fon.: fəniɣɾék (or.); feniɣɾék (occ.).
    Var. form.: fenugrec (Cauliach Coll., ll. ii, d. 2.a, c. 2); senigrec.
    Etim.: del llatí foenum graecum, mat. sign.

Fenigrec

Després d'això, em limito a menjar el que la dona em posa al plat. Cada matí, m'empasso una pasta espessa de llavors de fenigrec per acompanyar l'esmorzar. La suor em fa una olor més forta i em veig obligada a rentar-me les aixelles a la pica diverses vegades al dia. [Avni Doshi. Sucre cremat (Burn Sugar, trad. N. Artigas). Edcions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788416987849. 350 p. P. 313.].

FENNEC

El fennec (Vulpes zerda) és una espècie de mamífer carnívor de la família Canidae que habita el desert del Sàhara i Aràbia.[2] Amb les seves característiques orelles, es tracta de l'espècie més petita de la seva família. El seu pelatge, orelles i funció renal estan adaptats a les condicions físiques del desert: temperatures extremes i escassetat hídrica. Les orelles li serveixen de sistema de ventilació i refrigeració de la sang, que l'ajuda a suportar les elevades temperatures i el clima extrem del desert. El terme fennec prové de l'àrab, en què significa 'guineu', i l'epítet específic, zerda, que prové del grec antic, es refereix al seu sec hàbitat (xeros).  (Viquipèdia)

Fennecs

El cel, superb. L'arena en fer-se de dia és tot un festival de petjades dels animals que la nit anterior han sortit a buscar-se la vida: escarabats, serps, ocells, fennecs, llargandaixos...  (Marià Mayans. Viatjar tot fent senderisme i cultura a les Pitiüses. Art. Plecs d'història local 183, nov. 2021, pg. 15.).

FÈNIC, FÈNICA adj., neol. quím. 

Pertanyent o relatiu al fenol; cast. fénico. Àcid fènic: fenol. Precedida de fortor d'àcid fènic, Pons Com an., 132.

    Fon.: fέnik (Barc., Val., Palma).

FENIÇ, -IÇA adj. ant. 

Fenici. La lengua feniça, doc. a. 1482 (Aguiló Dicc.).

Fenicat

A part de la fantasia de la màquina d’escriure, necessita crema solar, i un sabó que sigui seu i no l’aspre sabó fenicat de la sala de bany. Però no fa res per preguntar on es pot anar a comprar.  [J.M. Coetzee. Elisabeth Costello. (Elisabeth Costello, trad. Albert Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2004. ISBN: 84-9787-032-8. 232 pàgs. Pàg. 205.].

FENIR v. ant.:
V. finir.

Fenir

Ai! cors avar, escàs, rics de mercè,

larges e francs, de tota honor complida,

lo mills del món; si no us hai fait per què,

llas!, com volets així fenir ma vida?

Trist, angoixós, desamat, plen d'esmai,

amorós bast de tota grieu tristura,

pus qu'ieu no sui vostre, de qui serai?

Mort, vine tost, feneix ma aspra ventura!

(AADD. Obra lírica. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429719318. 156 p. P. 91.).

FENYIR v. tr. ant.

Fènyer, fingir (Glos. Munich). 

Fenyien

L'endemà de matí, després de passar la nit coberta amb un llenç blanc, la massa ha via fermentat i crescut com el ventre blanc d'una dona prenyada, la fenyien encara, i amb una fulla rectangular de metall la tallaven a trossos del volum d'un puny que esdevindrien fogassetes redones, vienes o barres de pa quan la criada els les portara al forn amb una post damunt del cap coberta amb el mateix llenç blanc i tornaren a casa unes hores més tard oloroses i cuites, i per a mi va ser sempre un prodigi, un miracle, aque lla transformació de la farina blanca en pa cruixent. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 227.).

Fenyents-se

E encontinent elles agúen llur desig en haver senyo- ria; e fenyents-se obedients e humils, demanen als bèsties de marits (qui tantost los ho donen) fer- malls, anells, perles, collars, paternostres, manilles, correges, moltes vestedures e diversos ornaments. E pus són bé arreades e han bé parades llurs cambres, vénen així com a regines davant los dolents e efeminats, e de companyones que eren, ocupen a si mateixes la senyoria; car los desastrucs no es gosen alegrar ni enfellonir, donar, prestar, vendre o alienar, sinó tant com elles ordonen. Puis, ab contínua rumor e brogit, barallen-se ab los escuders e servents e catius, e ab los germans e fills del marit qui aquí estan, volent mostrar que són gordadores d'açò que desigen despendre e fondre e destrouir. (Bernat Metge. Lo somni. Edicions 62, 2ª ed. 1986, Barcelona. ISBN: 8429716149. 152 p. P. 99.).

FERESA (i dial. ferea). f.

|| 1. Qualitat de fer; cast. fiereza, ferocidad. No par conegues | la lur ferea | ni ta fluxea, Spill 6702. Si teniu algun jument desenfrenat que no's puga domar, lligau-lo en una figuera, prestament se domarà y perdrà la sua feresa salvàtica, Agustí Secr. 47. No hi ha, dins els reialmes obscurs de la feresa, | monstres que resisteixin el dol i la fixesa | dels ulls d'aquella mare, Alcover Poem. Bíbl. 74.

|| 2. Feredat; por intensa, espant; cast. horror, miedo. Feyen tanta morteldat que fareza seria de dir, Muntaner Cròn., c. 51. Mas vostre seny deuri' aver ferea | de fer tals fets, Ausiàs March, xlvii. Les tues orelles haurien ferea de hoir, Tirant, c. 280. Té ja molt perduda al llop la ferea, Viudes donz. 120. «Aquesta costa fa feresa»: fa por de pujar. «Els trons eren tan forts, que feien feresa».

    Fon.: fəɾέzə (or.); feɾéa (val.).

    Etim.: derivat de fer, art. 2. 

Feresa

Morir com ell, i com ell viure,

morir com mor un home lliure

davant la feresa del glaç;

morir, i que aquest plec en el llavi

de quan vivíem no s'esbravi:

viure i morir en un sol compàs”

(Isabel-Clara Simó. T’imagines una vida sense ell? Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2006. ISBN: 9788429758351. 174 p. P. 82.).

Feresa

I a I ‘entornar-se'n la bes­tiassa amb l'ovella al morro, s'entrebanca amb mi, i jo amb ell, i m'hi abraono, i li clavo tota aquesta fulla endin­tre. I ell corrent o rodolant rostos avall. i jo amb ell; ar­rapats l'un a l'altre; mossegant-lo jo an ell i ell a mi. i udo­lant los dos, més que ell jo cent vegades, com dues feres salvatgines. (la Marta l'escolta amb interès creixent, pas­sant ell de la feresa a l'entendriment.) (Àngel Guimerà. Teatre. Edicions 62, 5ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 842971538X. 224 p. P. 184.).

FERESTAMENT adv.

D'una manera feresta; cast. terriblemente. 

Feresta

Figureu-vos, idò, una gran gentada feresta d'homes, atlots i donetes, que omplien plaça i carrer i que no deixaven passar a ningú, com no fos a força de colzades i empentes; figureu-vos el tràfec de l'amo de l'Hostal, dels mossos, dels mercaders que hi tenien aviram, dels traginers que treien els seus muls amb les guarnicions mal posades, que arrossegaven els carros per a posar-los en salvament. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 78.).

Ferest

¿No és un ferest desconsol creure-se segur. Senyor.

i veure que aquest cordó

el passa tothom que vol? Si fos un cordó conforme.

(AADD. Sainets del segle XIX. Edicions 62, 1ª ed. 1979. Barcelona. ISBN: 8429714855. 238 p. P. 157.).

FERISTELA f. 

Animal salvatge no gaire gros, com llops, musteles, etc. (Plana de Vic); cast. salvajina. Claustres d'estil feixuc i barbre | on cisell tosc | les feristeles d'aquell bosc | gravat havia, Canigó ix. A la gàbia del llop hi havia un cartell que deya: Ey, que mocega! Y aixís en les demés feristeles que donavan una nota verament ensopegada, Collell Fadrin. 31.

    Fon.: fəɾistέlə (or.).

    Etim.: probablement de feristea, amb canvi del sufix ocasionat tal vegada per influència de mostela, que és un dels animals salvatges més típics del nostre país.

Feristeles

El Tiró va manar a Xisco i Abelard que tornessin per un camí diferent d'aquell per on havien vingut, un camí encara més estret i més brut de malesa. I va dir, va manar, a Julia i a Romuald que es quedessin vigilant la dona morta, que impedissin que s'hi acostessin les feristeles o els corbs (de sang n'hi havia i el braç potser el tenia arrencat, no ho puc asse-gurar).  (Ramon Erra. Escolta, Volòdia!. Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2010. ISBN: 9788482649757. 192 pp. Pàg. 160.).

Feristela

Aquella nit no l'oblidaré mai. No oblidaré mai els tips que fer de regirar-me i donar voltes al llit, i de pensar en Agnes i feristela fins a l'esgotament, i de rumiar què podia fer i què hauria de fer, malgrat la impossibilitat d'arribar a cap altra conclusió que no fos la millor manera de garantir la pau d'Agnes era no fer res i mantenir en secret allò que havia sentit. [Charles Dickens. David Copperfield. (David Copperfield, trad. J. Sellent). Ed. Navona, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 9788417181505. 992 pàgines. Pàgina 436.].

FERMANÇA f.

|| 1. Seguretat, garantia d'una cosa; cast. garantía, seguridad. Esperansa, Sènyer, nos fa demostransa e fermansa que la vostra misericòrdia és major que no són los nostres pecats, Llull Cont. 57, 25. Que aytal venda sia e esser dega sots fermansa de la duana, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 353). Mas qual déu me farà fermança que yo pusca hauer tant esforç...?, Curial, i, 29. Aqueixa pietat filial envers la llengua és penyora y fermança de noves glòries, Collell Flor. xviii.

|| 2. Acte d'obligar-se a una cosa com a garantia per un altre a qui pertoca pròpiament complir-la; la cosa que es dóna o ofereix per garantia; cast. fianza. «El seu pare va fer fermança per ell, i així el posaren en llibertat». Les coses d'en B. de Corzà les quals són a mi obligades per raó de fermanza que feren an B. pintor, doc. a. 1248 (Pujol Docs. 20). Hom te presta sens fermansa, Llull Doctr. Puer., 52. De dinés te'n deixaré, però vuy una fermansa, cançó pop. (ap. Milà Rom. 138). Fermança de tornador: seguretat que es dóna de tornar allò que s'ha manllevat. E de les messions per aquell fetes en la dita execució donant fermança de tornador, Consolat, c. 24.

|| 3. Persona que contreu aquella obligació per un altre; cast. fiador. E de tot açò entrà fermança lo rey d'Anglaterra de complir-ho, Muntaner Cròn., c. 167. Públicha carta... en la qual en T. de cabanyelles fo fermansa, doc. a. 1357 (arx. mun. de Barc.). Les dites fermançes, les quals de nesessitat hajen esser lechs, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 325). Ell fou relaxat de presó, essent jo fermansa, Lacavalleria Gazoph.

|| 4. Joia o altre objecte que els enamorats compren a la fira per obsequiar llurs estimades (Mall.). Es mira molt això de les fermances, sobre tot a Llucmajor: si el jove no regala tal objecte, és que no vol tal al·lota; si aquesta refusa la fermança, és senyal que no vol el seu enamorat. «Fadrí que no entregarà | per sa fira sa fermança, | ja pot perdre s'esperança | i en Déu sa confiança, | que s'al·lota no el voldrà» (cançó pop. Mall.).

    Refr.

—«Fermança fas, tu la pagaràs» (Olot, Empordà); «Si en ta casa hi ha bonança, no hi serà si fas fermança» (Mall.): vol dir que és perillós fer fermança, perquè sovint el qui la fa ha de pagar el deute en lloc del vertader deutor.

    Fon.: fəɾmánsə (or., bal.); feɾmánsa (occ.).

    Etim.: del llatí *fĭrmantia, derivat de fĭrmare, ‘lligar, reforçar’. 

Fermança

Des del punt de mira del nacionalisme, allò que dóna una major valor al fet de posseir un Estat és que aquest constitueix l'instrument adequat i la fermança sòlida del lliure desplegament de l'esperit propi. (Antoni Rovira i Virgili. Nacionalisme i Federalisme. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1982. ISBN: 8429718621. 234 p. P. 80.).

Fermances

La Constitució dels Es­tats Units, per exemple, prohibeix la concessió de titots de noblesa, la retroactivitat de les lleis, la supressió de Habeas Corpus fora dels casos de rebel-tió o invasió es­trangera, les condemnes sense formació de causa, la imposició de fermances i multes exagerades, etc. (Antoni Rovira i Virgili. Nacionalisme i Federalisme. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1982. ISBN: 8429718621. 234 p. P. 205.).

FERREGOT m.

Tros de ferro. El soroll que es feia anys enrera amb ferregots, llaunes o esquelles..., era enorme, Griera Espos. 53. 

Ferregots

Aquesta s'obri i l'admeté al seu apartament privat, de tres peces: el dormitori i dues més. Peces d'altes voltes, de terra fred, sense catifes, amb ferregots a les llars per cremar-hi lle­nya a l'hivern, i tots els luxes propis del rang de marquès en una època i un país adelerats de luxe. [Charles Dickens. Història de dues ciutats (A Tale of Two Cities, trad. Núria Sales). Club Editor, Barcelona 2020, 1ª ed. ISBN: 97884473292870. 606 p. P. 192.].

FERRENY, -ENYA adj.

|| 1. De ferro; propi del ferro; cast. férreo. Loc ha Infern appellat Malesvoltes, | de pedra tot e de collor ferrenya, Febrer Inf. xviii, 2. Símbols de fe y valor pintaves en son ferreny escut, Llorente Versos, i, 54.

|| 2. Fort, robust (or., occ.); cast. férreo. Brandeja amb mà ferrenya l'espasa flamejanta, Atlàntida iv.

|| 3. fig. Adust, sever; cast. adusto. Aspra y ferrenya sonarà en ses cordes | fines la llengua de ma pàtria dura, Costa Horac. 20. Fer cara ferrenya: fer mala cara, mirar severament.

Ferreny: llin. existent a Ripoll, La Bisbal, Oix, Manresa, Barc., Vendrell, Tarr., Agramunt, Albesa, Alguaire, Artesa, St. Martí de M., etc.

    Fon.: fərέɲ (or.); feréɲ (occ., val.); fərə́ɲ (mall.).

    Etim.: derivat de ferro amb el sufix -eny que indica matèria (<sufix -ĭgnu, cf. Meyer-Lübke Katal 92). 

Ferrenyes

Aquest plantejament influeix en algunes característi­ques del teatre modernista que són més aviat externes; així. en la durada de les representacions, que sovint són molt breus, ja que l'autor només pretén de comunicar un estat d’ànim, una impressió evanescent, o un quadre que permeti d'explicar, tot posant-les en moviment, les figu­res ferrenyes entrevistes en una fotografia (com a La barca dels afligits, d'Apel-les Mestres). (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 10.).

Ferreny

En canvi des de Gènova a Spezzia, i més enllà, els riallers poblets tocant a l'aigua amb les cases pintades de colors brillants i les teulades vermelles, donen una nota alegre a la vegetació frondosa i a l'aspecte ferreny de la costa. (Joaquim Torres-Garcia. Escrits sobre art. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. IBN: 8429716513. 236 p. P. 83.).

1. FESA f.

|| 1. Acte i efecte de fendre; objecte fes; cast. hendimiento, hendido. Lo usufructuari és tengut que si algun cep, figuera, oliuera o altre arbre se morrà en aquel loch on a eyl serà establit usus de fruyts, que eyl en loch d'aquels, que n'i meta e n'i plant d'altres, però les feses o els morts o arrancats per cas d'auentura són seus, Cost. Tort. III, ix, 14.

|| 2. Fenella; obertura estreta i llarguera; cast. hendidura, resquicio. Mirant aquelles feses e obertures, Villena Vita Chr., c. 277. O en la fesa de huna post | premsats li sequen, Coll. dames 324. Especialment: a) Tall llarguer i estret que es fa a l'orella d'un cap de bestiar, especialment ovelles i cabres, com a senyal per a conèixer de quin propietari són (Mall., Men.).

|| 3. Cadascuna de les dues meitats en què es divideix el porc mort, un cop trets els pernils, el cap i els menuts (Tor, Vall d'Àneu).

    Fon.: fέzə (or., Maó); féza (Esterri); fə́zə (Mall., Ciutadella, Migjorn-Gran); fə́ (Manacor).

    Etim.: forma femenina de fes (art. 3). La forma fə́, de Manacor i altres pobles de Mallorca, representa el resultat d'una contracció del mot que ha seguit aquest procés: fə́zə>fə́ə>fə́.

2. FESA f. ant.

Feces. En asò matex val fesa pastada ab mel, Flos medic. 167. Vós llevau la espuma dels pecats, però no arribau a les feses que estan en lo més fondo de vostre cor, Lib. del Roser, 93 (ap. Aguiló Dicc.).

Feses

Eren boniques basses excavades en el marès dels Apenins, que abans servien per als cavalls de l'estació postal i que ara eren freqüentades pels ramats transhumants, com es podia deduir de les denses emprem tes de petites ungles feses i de l'adob abundant estès tot al voltant. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 204.].

1. FESTEJADOR, -ORA
|| 1. adj. ant. Que s'agrada de fer festes; amic de festes. Aquesta senyora era gran festejadora e inventora de trajos, tenia cort e estrado en casa sua, hon se feyen festes e conuits tots dies, Villena Vita Chr., c. 117.
|| 2. m. i f. Qui festeja o té relacions amoroses; cast. novio, enamorado. Festejador, lo qui fa carícies o festes a les dones pera guanyarne la voluntat, Lacavalleria Gazoph. «De festejadors | en té més de trenta; | de tants que ella en té, | no sap quin ne prenga» (cançó pop. empordanesa). «Si mal tens, galant senyora, | tu mateixa el t'has cercat; | no està massa apreciat | que un fadrí se'n vaja gat | de ca sa festejadora» (cançó pop. Mall.).
|| 3. adj. Festejadís (Mall.). S'atlota justament no va festetjadora, Ignor. 16.
|| 4. m. El càntir que triga molt a omplir-se quan està dins el pou (Empordà). Diuen que això ve del costum d'anar els enamorats a veure llurs xicotes quan aquestes anaven a poar; mentres el càntir s'omplia, elles feien la xerrada amb els xicots, i com aquesta solia durar molt, en arribar elles a casa i renyar-les la mare per haver trigat tant, elles es defensaven dient que era per culpa del càntir que no acabava d'omplir-se mai; per això es diu que el càntir que triga a omplir-se és festejador (Llofriu).
    Loc.
—Espera es festejador: es diu d'una fadrina que s'ha empollastrit molt i està neguitosa esperant quelcom (Mall.).
    Fon.: fəstəʒəðó (or.); festeʤaðó (occ.); fəstəʤəðó (bal.).
    Etim.: derivat de festejar amb el sufix -dor (<llatí -tōre).

2. FESTEJADOR m.
Pedrís que hi ha a cada costat de finestra, en les cases antigues, per a seure-hi i conversar (or., occ.). Asseguda en un dels festejadors de la finestra, Girbal Pere Llarch, 233.
    Fon.: fəstəʒəðó (or.); festeʤaðó (occ.).
    Etim.: derivat de festejar amb el sufix -dor (<llatí -tōriu).

Festejador

El salonet es veu molt còmode i acollidor, però no té porta: no­més Ja gran arcada encortinada de la dreta. Al fons hi ha una finestra amb un graó per enfilar-s'hi i un festejador encoixinat. Les cortines estan tancades. A /'esquerra hi ha una llar de foc o una estufa d'an­tracita, d'un roig incandescent. [J. B. Priestley. El temps i els Conway (Time and the Conway, trad. J. Sellent) Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 1ª ed. 2023. ISBN: 9788418986161. 164 p. P. 24.].

1. FESTER, -ERA adj. i subst. m. i f.

|| 1. Propi de festa; cast. festivo. Dia fester: dia de festa (Rosselló, Empordà). Mitja pesseta de jornal llevat cabotes y dies festers, Víct. Cat., Cayres 188.

|| 2. Assistent o participant a una festa; cast. festero.

|| 3. Encarregat d'organitzar i administrar una festa pública; cada un dels membres d'una confraria que regeixen la festivitat del Sant patró, a les ordes del clavari (val.); cast. festero, clavario. Si no sobrara res, tratarien de pollosos mesquins y gorrominos als festers... els clavaris o festers jóvens y rumbosos, Martí G., Tip. mod. ii, 311.

|| 4. Persona que es fa veure, que es fica allà on no la demanen (Mall., ap. Aguiló Dicc.).

    Fon.: fəsté (or., bal.); festé (occ.); festéɾ (val.).

2. FESTER m.

|| 1. Graellat de ferro que forma concavitat i que, sostingut per peus de ferro o empotrat a la paret, serveix de recipient a les teies enceses que il·luminen les danses i altres espectacles nocturns de festa popular (Empordà, Mall.); cast. tedero. Per los minyons, pólvora, enramada y fester de la festa del Corpus, doc. a. 1659 (Hist. Sóller, ii, 417).

|| 2. Graellat de ferro portàtil, que fa concavitat per a portar teies enceses en la pesca nocturna, en la cerca de caragols, en la caça de titines, etc.; cast. tedero. Caminavem poc a poc..., el porqueret amb el fester de teia a l'aire per mostrarnos el camí, Rosselló Many. 69.

|| 3. pl. Fogonets que van col·locats davall el poal de la premsa de fideus per a encalentir la pasta (Porreres); cast. hogar.

|| 4. Foguera (Mall., Men.); cast. fogata, hoguera.

|| 5. fig. Conflicte o succés extraordinari, generalment de molta animació, moviment o desorde (Mall., Men.). No serà tan gros el fester com tu suposes, Penya Mos. iii, 213. De barayes d'atlots cada dia era un festé, Benejam Ciutad. 93. «Serà blau es fester!»: es diu per significar que un esdeveniment futur serà extraordinari, sia tràgic, sia còmic, festiu, etc. (Mall., Men.).

|| 6. fig. Gran quantitat o extensió d'una cosa, principalment de malaltia, plaga, etc. (Men.). «En aquest temps tan fred hi ha un fester de pulmonies».

|| 7. Fer festers: exhibir-se de manera massa pretensiosa, volent-la pintar (Mall.); cast. farolear.

    Fon.: fəsté (or., bal.); festéɾ (val.).

    Etim.: derivat de festa, per l'aplicació que tenien i tenen els festers de teia i les fogueres a la il·luminació d'espectacles fest

Festers

El carrer del Segell és ple de llum com si fos un dia de festa gran i el Virrei hagués manat encendre festers i alienares pertot arreu. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 212.).

1. FESTONEJAR v. tr.

Fer festes, acaronar; cast. acariciar, agasajar. Les mares acostumen a festonejar llurs infantons, Arx. Trad. Pop., i, 66.

    Etim.: derivat de festa.

2. FESTONEJAR v. tr.:

V. fistonejar.

Festonejats

Mira avançar-se cap a tu les ones

formant graons festonejats d'escuma:

la immensa escala va acostant-se ràpida,

temptadora als teus peus. Oh, no! No fugis:

els graons menyspreuats se desvaneixen

per l'oblidat sorral: pro ¡quants no vénen

de l'inflamat ponent, interminables!

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona, 3ª ed. 1987. ISBN: 8429718028. 142 p. P. 21.).

FESTORA

Festora

Aquell dia va començar com una festa. Els algerins volien passar els barratges policials de la Rue d'Isly i portar cistellades de menjar a la bona gent de Bab El Oued. La Sylviane repetia a l'Alain que tots els malentesos desapareixerien com una boira matinera da munt la mar. Tot s'acabaria amb una festora, un gran paella a l'aire lliure. L'arròs del segle. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 35.).

FETILL m.

Fetilla. No té fetills ni bruixes que l'aguanten, Sagarra Comte 145. 

Fetills

Era l'àngel que abraça i besa o la fada sense fetills

amb seny de mestressa molt fina. Beneïda dea d'eixampla

-cor il·lès i feiner-,

benigna fins en l'absència. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 87.).

FETXIDA f.

|| 1. ant. Mala passada; acció perjudicial per a un altre, feta intencionadament; cast. trastada. Com lo missatger... volgués gran mal a la guineu per moltes fachides que li havia fetes, Eximenis Terç, c. 117.

|| 2. Falla; frustració d'un intent, d'una esperança (Mall.); cast. fallo. «En Biel mos ha fet fetxida; ja no podem comptar amb ell». Fer fetxida una arma de foc: no sortir-ne et tret quan se la dispara. S'arma li ha feta fetxida, Alcover Cont. 228.

    Fon.: fəʧíðə (mall.).

Fetxida

servirà per fer por. Mentres dugueu ben omplida sa botella d'aigordent,

ja sabré fer de valent

si es fusell em fa fetxida. Això no falla. La duc

(AADD. Sainets del segle XIX. Edicions 62, 1ª ed. 1979. Barcelona. ISBN: 8429714855. 238 p. P. 146.).

FIACRE

Fiacre (en irlandès Fiáchra, en llatí Fiacrius, Fiacrus) és un monjo d'origen irlandès, que hauria creat als segle VII un monestir prop de Meaux, actualment a França. Va néixer vers 590 a Connacht[1] i morir a Meaux el 30 d'agost del 670[2] Després de la seva mort el lloc on va fundar el monestir va prendre el nom de Saint-Fiacre i esdevenir un centre de romeria famós. És el sant patró dels jardiners.(ENLLAÇ)

Fiacre

Una mica, és l'únic precedent que li ve a la memòria, com aquell dia, ara fa quatre anys, en qué es va desplomar en ple carrer, la bavera als llavis, i tot sentint passar molt a prop seu el vent de l'ala de la imbecil·litat, va tenir el temps just de donar a un fiacre l'adreça de la bona dona que el podia guarir.  [Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 13.].

Fiacre

Véronique i Angiolina només eren les ombres d'un somni, titelles tan irreals com els que tant el captivaven al guinyol dels Champs Elysées on, sota l'ocupació, amb el seu germà Alexandre, i vigilats per la seva mainadera, acudien amb fiacre el diumenge a la tarda abans d'anar a menjar un gelat amb préssec --i Nil tenia un record molt precís del seu primer gelat amb préssec, cova d'Ali-Babà rosa, vermella, blanca, on cada cullerada descobria una nova delíciam a can Roumpelmayer. [Matzneff, Gabriel. Ebri del vi perdut (Ivre du vin perdu, trad. R. Lladó i J. Lafont) Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 1989. ISBN: 8474104556. 302 p. P. 171.].

Fiacre

Van baixar del vaixell a la marquesina de l'embarca­dor i van pujar a un fiacre; la cortina de cotó blanc one­java sobre el cap de la Clara i el capell de la mare, as­segudes al fons. [Alberto Vigevani. Un estiu al llac (Estate al lago. Trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477274674. 144 p. P. 19.].

Fiacre

Èxits interiors, això sí. Però ¿què en treus, d'aquests èxits? ¿Que t'alimenten, les gestes interiors? A mi m'agradaria ser ric, anar en fiacre i malbaratar diners. [Robert Walser. Jakob von Gunten (Jacob von Gunten. Ein Tagebuch, trad. T. Vinardell) Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 1999. ISBN: 8477272786. 174 p. P. 7.].

FICEL·LA f. 

Cordill molt prim o fil d'empalomar (Alt Empordà, Cerdanya, Ripollès, Sopeira); cast. cordel, bramante. L'egua trotava ras i llarg en oir l'espetec de la ficel·la,Bertrana Herois 80.

    Fon.: fisέlə (pir-or.); fisέla (Sopeira).

    Etim.: del fr. ficelle, mat. sign.

Ficel·la

—Jo tinc ficel·la -salta un dels minyons, bo i traient-ne un manyoc de la butxaca.  (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 78.).

FIÇÓ m.
Fibló, agulló d'insecte o mossegada d'altra bestiola (Ross., Cardós, Maella, Val., Alacant); cast. aguijón. lxqué com un cuet, rabicalenta y plena de fiçons, Rond. de R. Val. 30. Per mor de me parar del terrible fiçó, Saisset Bestis y gen, 16.
    Fon.: fisú (Ross.); fisó (Cardós, Al.).
    Etim.: derivat de fiçar.

Fiçons   

Sa mare, -que la volia més que a les ninetes dels seus ulls i que hasta entonces havia mirat los bous del carafal, callant com una morta ella que ou tant de xillit, que es pogué detindré? Devers la mà del tòs, ixqué com un coet, rabicalenta i plena de fiçons, i, aferrant-se de son marit com una llapassa. (AADD. Novel·les amoroses i morals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1982. ISBN: 8429718168. 376 p. P. 345.).

FILIS

1. Nom propi de dona grega; cast. Filis. Filis, Deyanira, ab altres sens nombre, Proc. olives 1977.

|| 2. Dona o donzella inspiradora d'un poeta; cast. Filis.

|| 3. Estar de filis: a) Estar inspirat (humorísticament). Per estar més de filis y aclarirme ses potències, Roq. 20.—b) Estar de bon humor, disposat a burles o a fer bona acollida; cast. estar de buen temple, de chunga. Conegué per la tibantó de sa cara que no estava de filis, Pons Auca 123.

    Etim.: del gr.-llatí Phyllis, nom de dona. 

Filis

Ca!... i que es pe sen que ens lo podrem acabar!... Què vol que els hi diga? Pepa no està prou de filis... (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 58.).

FILUSTRAR v. tr.

Guipar, veure de lluny o entre moltes coses; cast. divisar. Com que anàvem a les fosques, no vaig filustrar res, Santamaria Vida 19. 

Filustra

No s'hi val, que ella filustra. Teresa, filla, ja t'ho he dit, t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 357.).

Filus­trassa

En aquell moment el derrotat va emmudir, i li sobrevenia un vòmit profús de substància vermellosa. "Vinassa", opinà Ròmul Serafí Catarineu. "Sang, no: rajaria altrament. El del piltre fa topinada, el guipo. Qui me la xamfaini ha de davallar encara, filla. Quant a filus­trassa i volta de rodona, ningú no em pot empal·lidir prestigis." (Salvador Espriu. Ariadna o el laberint grotesc. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. 1983. ISBN: 8429716734. 154 p. P. 71.).

FILARSA

Filarsa

Fins i tot en els pitjos moments de tribulació sembla haver-hi sempre una filarsa de consciència que no deixa de para atenció a qualsevol petitesa, i la Batsheva va estar distreta amb tot all`fins que el noi també se'n va anar. [Thomas Hardy. Lluny del brogit del món (Far from the Madding Crowd, trad. X. Pàmies). Ed. Viena, Barcelona, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-8330-721-2. 460 pàgs. Pàg. 345].

FILASSA f.

|| 1. Conjunt de matèria textil que s'ha de filar o que s'ha filat; cast. hilaza. Era aquella roba per tot sens costura | de pobre filaça ordida felment, Passi cobles 108. Leix a la dita criada mia tota quanta filassa serà en ma casa filada y per filar, doc. a. 1559 (Aguiló Dicc.). Traurer ninguna lley de filassa, ço és estam ni llanes filades pera fer draps, doc. a. 1613 (Est. Univ. xviii, 60). Filassa de carades: filassa superior, feta en maços petits (Val.). Filassa de la segon rastellada: cànem que es treu de les estopes sobreres de la primera rastellada, passades de bell nou pel rastell (val.).

|| 2. Fil gruixut i desigual; cast. hilas, hilaza. Las postemas... posar-hi filases banyades ab sera fosa y finalment filases fregades ab seu de cabra, Agustí Secr. 170.

|| 3. Fil desprès de la roba per gastament o malendreç d'aquesta (Mall., Men.); cast. hilaza.

|| 4. Aplec de dones que a la nit es reunien dins una cuina per a filar totes juntes, per tal de fer menys despesa de llum (Empordà).

    Loc.—a) Esser gruixut de filassa: esser curt d'enteniment (Empordà).—b) Mostrar sa filassa: deixar de manifest un defecte propi, fer un mal paper, cometre una acció que dóna a conèixer la poca qualitat del qui la fa (Mall.). Quant més enllestides van, més mostran sa filassa, Roq. 4.

    Fon.: filásə (or., bal.); filása (val.).

    Etim.: del llatí fīlācĭa, ‘conjunt de fils o de coses a filar’. 

Filassa

De manera que un dia vaig asseure'm al costat de la Fritzie. Estava fent alguna cosa amb trossets de filassa color pruna. Per culpa d'ella, ara jo també em dedicava a fer ganxet de tant en tant. Però no ho trobava pas relaxant. Estirava tan fort el fil que es trencava, i les coses que feia acabaven sent masses informes, tibants i inútils. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 85.].

FILET m.

|| 1. Fil petit, tros de fil; cast. hilito. No consentiré que ningú vos toch ni un filet de roba, Alcover Rond. i, 188.

|| 2. Teixit de fil; cast. hiladillo. Un cortinatge de filet reixat ab quatre cortines, Inv. Exarch, a. 1517.

|| 3. Cordellina d'espart (Empordà, Val., Mall.); cast. tomiza. «Que fas filet?»: es pregunta humorísticament al qui està molt de temps a la latrina (val.).

|| 4. nàut. Cordill format per dues o més filàstiques enquitranades, torçades o conxades (Barc., Mall.); cast. meollar.

|| 5. Tabac de qualitat inferior, que fa com a fils (Mall., Men.).

|| 6. Cadascun dels apèndixs caragolats que es formen en els sarments; cast. zarcillo.

|| 7. Relleu de forma llarguera, fet per a enroscar, per a adorn, etc.; cast. filete.

|| 8. Eina de fuster que serveix per a fer la motllura o relleu anomenat «filet»; cast. filete.

|| 9. Ratlla prima i llarguera que es dibuixa o grava per a adornar, separar, etc., en un escrit o dibuix; cast. filete.

|| 10. Peça de metall amb què els impressors i enquadernadors marquen la dita ratlla; cast. filete.

|| 11. Himen, membrana de la virginitat. a) per ext., Persona verge (Mall.); cast. virgo.

|| 12. El tall de carn d'un bou o d'un porc, situat entre els ronyons i les costelles; cast. filete. Un bon filet de bou és una cosa que no té comparació possible, Pla SB 226.

|| 13. Fibra, part del cos prima i llarga com un fil. Filets dels quals depenja lo fetje, Torra Dicc.

|| 14. Raig de líquid molt prim; cast. hilillo. Si no vehuen filet de sanch per dintre, los llansen, Agustí Secr. 154. Corrien filets d'aygua, Galmés Flor 136. a) per ext.: Començà a fer una ullada de sol y a ratxar un filet de vent, Girbal Pere Llarch, 69.

    Fon.: filέt (pir-or., or., Maó); filét (occ., val.); filə́t (Mall., Ciutadella, Eiv.).

    Intens.:—a) Dim.: filetet, filetó, filetoi, filetiu.—b) Pejor.: filetot.

    Etim.: derivat dim. de fil. 

Filet

-Ells utilitzaven el faig, utilitzaven el pollancre, utilitzaven ... ostres, fins i tot amb el filet ... la fusta de les pereres per aquí, el banús per allà, qualsevol cosa que tinguessin a l'abast. L'altre dia estava admirant un dis­seny i algú va dir: «Això és un simple filet.» «El filet mai no és simple», li vaig dir. «Mai, mai no és simple.» -Es gira cap a mi.- A mi em sem­bla que aquesta podria ser la causa del teu soroll. [Vikram Seth. Una música constant (An Equal Music, trad. A. Torrecasana) Ed. Anagrama / Empúries, Barcelona 1ª ed. 2000. ISBN: 8475967132. 398 pàgines. Pàg. 143.].

FILTIRÉ (només en espanyol)

Ministerio de Cultura de España

https://tesauros.cultura.gob.es › ...

·Tradueix aquesta pàgina

Filtiré · Tranco · Vainica · + Efectos por trama · + Estampado textil · Flecos ... Término: Filtiré. https://tesauros.cultura.gob.es/tesauros/tecnicas/1006635.

Filtiré

No podia pensar en l'Octavi, perquè aleshores no hauria pogut resistir-ho, de manera que només pensava en coses molt difícils de fer, com els boixets, o el filtiré, o la coca de llardons. (Isabel-Clara Simó. La salvatge. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8477396930. 220 p. P. 22)

FIMBRAR v. intr.

Vibrar, vinclar-se un objecte flexible sota l'acció d'una força que obra sobre seu en sentit transversal i a intervals; cast. cimbrear.

    Fon.: fimbɾá (or.). 

Fimbrant

Escotava  passar  els  carros  per  davant  la  reixa  del  jardí,  de  ve­gades  els  veia  també,  a  través  dels  clars  formats  entre  el  fullat­ge suaument fimbrant. Com els en grinyolava la fusta, de les brèn­doles i de les contrapernes, en aquell càlid estiu! Hi havia pagesos que tornaven del camp i que reien, i quasi feia vergonya. [Franz  Kafka. Narracions completes volum I (trad. J. Murgades). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1982. ISBN: 8485704207. 198 p. P. 5.].

FÍMBRIA f.

|| 1. La vora més baixa d'un vestit; cast. fimbria. Besant humil la fímbria del vel d'ella caygut, Costa Trad. fant. 184.

|| 2. Cordó i borles que es posaven penjant al davant i darrera en la dalmàtica (Gudiol Indum. 27).

|| 3. fig. Orla, sanefa. Aqueixa boira... s'estén per Ponent damunt la carena tota rivetada d'una llarga fímbria, Barceló Poes. 49.

    Fon.: fímbɾiə (Barc., Palma); fímbɾia (Val.).

    Etim.: del llatí fimbrĭa, mat. sign. || 1. 

Fím­bria

La cui­na i el guarda-roba estaven units a la caseta del por­ter, que interrompia la paret de tanca per la banda del poble amb un teulat punxegut, emmarcat per una fím­bria de fusta trepada. [Alberto Vigevani. Un estiu al llac (Estate al lago. Trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477274674. 144 p. P. 19.].

FIÓ m.: 

V. filló.

FILLÓ, -ONA m. i f., dim. afectuós 

de fill; cast. hijito, niño. Estimava massa es seus fions (=fillons) per haver-los de donar padastre, Alcover Cont. 52.

Filló: llin. existent a Llançà, Rupià, Port de la Selva, Masnou, Mataró, Barc., Igualada, Algerri, etc.

    Fon.: fiʎó (or., occ., val.); fió (bal.).

Fions

Salva't tu, Rafel. Jo no puc deixar es meus fions. I amb suavitat es desprèn del brac del seu germà i fa un parell de passes enrera.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 185.).

FIOLA f. 

Ampolla petita, de coll llarg i prim, per a tenir medicines o aigües d'olor; cast. redoma. E darrerament li donà una fiola o empolleta plena de meraueylosa liquor, Hist. Troy. 37. El servey, les vehines,... oferien encara fioles d'olor, ampolles d'esperits, Oller Febre, ii, 26.

    Fon.: fiɔ́lə (Elna, Formiguera, Empordà, Gir.).

    Etim.: sembla deformació de fiala per influència de fiol (=fillol).

Fiola

Arabella tragué cinc xillings, que era el preu estipulat, i ocutà la fiola en el pit espaiós. [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 296.].

Fiola

Cal, doncs, aprofitar aquesta joventut, fiola d'argent plena d'una quinta essència preciosa. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 98.).

Fioles

¿Dels aparadors de les perfumeries i les perruqueries. carregats de fioles en què brillaven les diverses colònies i perfums arribats de França. per als massatges a la cara i amb tot d'estoigs sumptosos. oberts. amb aquells estris delicats que es fan servir per fer-se la manicura? [Thomas Mann. Confessions de Félix Krull, lladre i farsant (Bekenntnisse Felix Krull. Der Memoiren erster Teil, trad. J. Llovet). Ed. Navona, 1ª ed. 2019, Barcelona. ISBN: 9788419978266. 504 p P. 106.].

Fiola

El vaig esperar vanament fins al vespre. Molt avançada la nit, vaig saber amb horror que l'acabaven de trobar mort al seu laboratori, amb una fiola de vidre a les mans. Aquell cor pur de tot compromís havia trobat la manera de ro­mandre fidel al seu jurament sense negar-me res. . [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 293.].

 FIRANDANT m. i f.

Qui va de fira en fira; cast. feriante. Amb ser tan gran se veu plena de firandants i firaires, Serra Calend. folkl. 315.

    Fon.: fiɾandán (occ.).

    Etim.: compost de fira i andant, a imitació de viandant. 

Firandant

-Una marxa triomfal a través d'Amèrica -va dir-ne ell, i quan va acabar de vendre'm la idea, el cor m'anava quatre vegades més de pressa del ritme normal. Déu meu, com parlava aquell home. La seva boca era una de les màquines de firandant més grans de tots els temps, i quan la feia anar a tota pastilla, els som­nis en sortien com surt el fum d'una xemeneia. [Paul Auster. Mr. Vertigo (Mr. Vertigo, trad. E. Riera. Edicions 62, Barcelona 2000, 1ª ed. ISBN: 9429747214. 254 p. P. 168.].

FISTÓ m.: cast. festón.

|| 1. Ornament compost de flors i fullatge en forma d'arc; ornament arquitectònic que imita el de flors i fulles en arc. A cada banda del cingle | tinc finestres i balcons | amb eureres per cortines, | lligaboscos per fistó, Canigó vi.

|| 2. Ornament retallat o brodat a la vora d'un vestit, d'una cortina, etc., en forma de dentetes. El devantalet ab fistó y butxaquetes, Girbal Oratjol 227.

    Fon.: fistó, fəstó (or., bal.); fistó, festó (occ., val.).

    Etim.: pres de l'it. festone, mat. sign 

FISTONAT m.

Fistó. La molsa de color verd botella, el fistonat de les falgueres, Pla SB 328. 

Fistonat

Com que l'altiplà feia un lleuger pendent cap a l'oest, el lloc on havíem parat ens oferia una ampla perspectiva a tots dos costats. Davant nostre, per damunt dels arbres, es veia el cap dels Boscos fistonat pel rompent de les onades; darrere nostre no tan sols dominàvem l'ancoratge i l'illa de l'Esquelet, sinó també, més enllà del banc de sorra i de la plana oriental, una gran extensió de mar obert per la banda de l'est. [Stevenson, Robert Louis. L’Illa del tresor. (Treasure Island, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788477272595. 300 p. P. 274.].

FITÓ m. 

|| 1. Cadascuna de les dues pedres més petites que la fita, que es fiquen a banda i banda d'aquesta per servir-li de reforç (Tortosa). 

|| 2. Punt que es tracta de tocar amb un projectil; cast. blanco. Arrencaren com fletxes tirades a l'hora envers un mateix fitó, Ruyra Pinya, i, 84. El fitó poc importa; lo tot és que hom s'encamini, Berga MT 50. 

|| 3. Cosa menuda, insignificant (Men.); cast. bagatela, minucia. «Anar darrera fitons»: entretenir-se amb coses que no valen la pena d'ocupar-se'n (Men.). 

|| 4. Infant menut (Men.); cast. chiquillo, peque.

Fitó: llin. existent a La Junquera, La Bisbal, Vidreres, Vic, Folgueroles, Castellgalí, Manlleu, Manresa, Matadepera, Barc., Odena, Agramunt, Maials, etc.

    Fon.: fitó (or., occ., bal.).

    Sinòn.:— || 1, fillola;— || 2, blanc;— || 4, fiteu.

    Etim.: derivat de fita.

Fitons

Seien tots tres al sofà, un al costat de l'altre, com els fitons d'una barraca de tir a la diana del parc de diversions de Glen Echo.(Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 24).

Fitó

I si hagués obert els llavis o aixecat els ulls potser hauria estat inútil el seu esforç. Tot el cúmul de passions que la tenien en tensió constant, obeïen la veu d'algú: s'adonava que havia decantat a poc a poc la seva confiança en un sol fitó; ens torturàvem repetint-nos que entre nosaltres dos no podia haver-hi equívocs, quan això n'era el més gros; Erènia sentia una atracció impetuosa, en el fons de tot estimava, sense saber-ho, sense voler saber-ho ni dir-s'ho, pressentia, preveia on era el blanc vers on s'afilaven les seves inquietuds...  (Francesc Trabal. Era una dona com les altres. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 9477270724. 144 p. P. 49.).

Fitó

Aquests somnis estrafolaris, que avui de vega­des m'espanten, tampoc no diferien tant de les teories d’Heràclit sobre la identitat de l'arc i del fitó. Llavors m'ajudaven a tolerar la vida. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 64.].

FITORA f.

Forca de dues, tres, cinc o més dents de ferro, que serveix per a pescar, sobretot peixos grossos i mol·luscs; cast. fisga, tridente. Y ab darts y ses llances y bones fitores, Brama llaur. 123. Una segueta o fitora de ferre, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Al Déu potent de l'ona demana la fitora, i a Júpiter lo llamp, Atlàntida i.

    Fon.: fitóɾə (or., bal.); fitóɾa (occ., val.).

    Intens.:—a) Augm.: fitorassa, fitorot.—b) Dim.: fitoreta, fitoretxa, fitorel·la, fitoreua, fitoriua, fitorona, fitoroia.—c) Pejor.: fitorota.

    Etim.: del llatí fictōria, mat. sign., derivat de fīgĕre, ‘ficar’. 

Fitora

Aquesta astúcia no li fa pas perdre qualitat. El nom del peix és general a tota la costa excepte en el litoral de més al nord a Cadaqués, per exemple, que en diuen llops, com a França. En canvi, de l'escórpora roja de Cadaqués, a Fornells en diem rascassa, com a França, malgrat l'augment de la llunyania. Són les varietats de la vida. Jo he sentit dir que els millors llobarros són els de canya o els de fitora, però no crec pas que l'estri amb què són capturats modifiqui la qualitat dels peixos. (Josep Pla. El geni del país i altres proses. Ed. 62. Barcelona, 2ª ed. 1985. ISBN: 8429717986. 216 p. P. 62.).

Fitora

Llavors, dintre del més gran silenci, arribava el moment de tirar la fitora sobre la presa somnambúlica i immobilitzada. La fitora és un trident modificat; el trident té tres pues; la fitora pot tenir-ne un nombre més o menys gran. Les pues de la fitora tenen un mànec llarg. un pal de quatre o cinc metres, que es pot allargar si la presa es troba a més profunditat amb una corda subjecta al mànec. El pescador empunyava el mànec amb totes dues mans i, dret en el gussi, dirigia la fitora sobre el cos de l'animal amb un gest brusc i contundent, com un cop de llança. (Josep Pla. El geni del país i altres proses. Ed. 62. Barcelona, 2ª ed. 1985. ISBN: 8429717986. 216 p. P. 94.).

Fitora

M'agradava d'enforcar verticalment una gran porció d'herba, al més grossa possible, de la part superior del munt, com qui clava joiosament la fitora al llom d'un peixarràs, amb totes les meves forces, i de sentir com les pues s'endinsaven en el flonjo tossal fins a no poder més. i després haver de fer aquell gran esforç, el cos doblegat però tan ferm, que cal tenir bona resistència als ronyons d'aixecar la forca carregada d'herba, tanta com en puguis agafar, i mantenir-la dreta damunt del teu cap, com un enorme i graciós para-sol, i portar-la al carro, on cal llançar-la amb un cop airós, o bé, si la càrrega és alta, que l'home de dalt te la prengui amb la seva forca també. com qui s'emporta un present que li véns oferir. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 157-158.).

Fitorant

En el caire del barranc, el Fosser se returà fitorant la planura, el més enllà de la Serra, on covava lo desconegut, cap on tendia tot l'anhel del pobre vell. Insensiblement cessà de siular, ullprès per l'enigma de la llunyania, esborrada, anegada de polsim de sofre. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 401.).

Fitora  

...amagats i per fer-los passar sense fer soroll quan amenaçava algun perill: tots sabien també llançar el rall o disparar la fitora a l'instant precís, enfilant la tenca o l'anguila contra el llot dels desaigües. (Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1984. ISBN: 8429716521. 352 p. P. 50.).

Fitora

ÀCATA: Ha estat ... (Canviant i a l'últim rient.) Veureu com ha estat. veureu! Doncs que al caure les dotze hores de la nit, el Baltasanet, que feia d'arboraire m 'ha empres dient-me:

"Veiam, veiam, Àgata, ara que comença el teu gran dia com te llueixes amb la fitora!" (Àngel Guimerà. Teatre. Edicions 62, 5ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 842971538X. 224 p. P. 107.).