K

KITSCH

Kitsch és el tipus d'art considerat una còpia inferior d'un estil existent o, en un sentit més general, qualsevol art de descarada mala qualitat i alhora pretensiós, que cau en el mal gust i la lletjor, o també a productes comercials vulgars volent ser art.[1][2]

El kitsch està associat a l'art sentimental perquè va néixer com una resposta a una gran quantitat d'art al segle xix, en el qual l'estètica artística es confonia amb un sentit del sentimentalisme exagerat o melodrama. Tanmateix, també pot ser kitsch qualsevol tipus d'art deficient per raons similars. Imita el superficial d'allò artístic quan vol semblar o resultar sentimental, elegant, teatral, o creatiu. També es diu sovint que depèn només en merament repetir una convenció o una fórmula, però sense el sentit de creativitat i originalitat mostrada en l'art genuí.

El Kitsch s'ha considerat com un producte comercial de la societat industrial que ha sigut produïda pels mitjans de comunicació de massa. Aquests productes comercials eren reproduïts mecànicament amenaçant el veritable art. Aquest terme està vinculat amb els arquetips i clixés, ja que no té una originalitat pròpia. Més tard, s'ha relacionat el terme amb l'estètica del mal gust en l'art i posteriorment ha estat reivindicat per ser divertit, retro, amb un humor involuntari o irònic.

Cal destacar, que el kitsch s'associa generalment a la cultura europea o nord-americana. Per exemple, el concepte de la cultura japonesa Kawaii és una qualitat oposada a l'ideal estètic de refinament i té un paper destacat en la cultura popular i l'entreteniment. https://ca.wikipedia.org/wiki/Kitsch

Kitsch

-Sí! -diu el Nicholas, animant-se-. L'odio. La detesto. Em posa malalt. És tant kitsch ... Sap exactament quins són els moviments correctes i els fagots. Es lleugera i vulgar. Em sorprèn que hi hagi algú que encara la to­qui. No, pensant-ho bé, no em sorprèn. A alguns els haurien d'examinar les orelles. Per cert, Piers, les teves orelles són massa grosses. Bé, com us deia, jo no sóc pas un esnob. Hi ha molta música lleugera que m'agrada, però ... [Vikram Seth. Una música constant (An Equal Music, trad. A. Torrecasana) Ed. Anagrama / Empúries, Barcelona 1ª ed. 2000. ISBN: 8475967132. 398 pàgines. Pàg. 68.].

Kitsch

En totes les èpoques de la civilització urbana hi ha hagut lacais de l'statu quo que han viscut com paràsits d'aquesta mena d'ence­gament inevitable: la comèdia àtica tardana o les arts decorati­ves hel·lèniques ja són kitsch, tot i que encara no disposaven de la tecnologia de la reproducció mecànica ni de l'aparell indus­trial l'arquetip dels quals semblen representar les ruïnes de Pompeia. Si llegim novel·les d'entreteniment de fa cent anys, com ara les de J ames Fenimore Cooper, hi trobarem en forma rudimentària tot l'esquema de Hollywood. L'estancament de la indústria cultural segurament no es deu en primer terme a la seva posició monopolística, sinó que de bon començament deu haver estat un tret propi de l'anomenat entreteniment. El kitsch és aquesta estructura d'elements invariables que la mentida filosò­fica adscriu als seus projectes solemnes. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 202.).

Kitsch

Com més pretén ser art el cinema, més sembla d'oripell. Els seus protagonistes ho poden assenyalar i, com a crítics d'una interioritat esdevinguda kitsch, es poden creure, amb el seu kitsch cruament material, que són una avantguarda. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 281.).

Kitsch

El que es continua usant malgrat el desgast transmet una candidesa provinciana i una calma con­servadora. És tan forta la tendència a degradar els matisos a simples «flavors» i a vendre'ls per separat que fins les subtilitats literàries més refinades fan la mateixa olor que mots desgastats com lluor, pensívol o agradós. Els gestos contra el kitsch s'estan tornant kitsch, decoratius; hi ressona el consol estúpid d'aquell món interior femení que a Alemanya es «coordinà» amb el rè­gim igual que el llaüt i els vestits tradicionals. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 304.).

Kitsch

El kitsch ho posa en evidència, perquè la seva mentida ni tan sols fingeix ser veritat. Si el kitsch té tants enemics, és perquè esbomba el secret de l'art i el parentiu entre la cultura i els salvatges. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 313.).