P

PABORDE (i ant. pabordre). m. 

|| 1. Membre d'una comunitat religiosa (de monestir o d'església catedral) que estava revestit d'autoritat inferior a la de l'abat o del degà, però molt important sobretot en el que es referia a l'administració dels béns temporals de la comunitat; cast. preboste, paborde. De la cort en la qual són los prínceps, bisbes e priors et pebordres, comtes, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 296). Lo pabordre de Tarragona començà a fer una cava, Desclot Cròn., c. 41. Vos plàcia als dessús dits artiaca e pebordre manar esser repost de les rendes dels dits lurs benifets, doc. a. 1380 (Rubió Doc. cult. ii, 227). Al honrat moss. Johan Nadal, canonge de Tarragona y procurador del dit pabordre y capítol, doc. a. 1395 (BSAL, ix, 130). Un vestiment abrocal del paborde Vinyes, doc. a. 1626 (BSAL, vii, 324). 

|| 2. En la catedral i en la universitat de València, títol d'honor que es donava a alguns catedràtics de teologia, de cànons o de dret civil, que tenien cadira en el cor després dels canonges i usaven hàbits canonicals. Passaven pavordes, destres en tot saber, Llorente Versos 141. 

|| 3. Membre d'una obreria o junta d'administració d'una confraria (Ripollès, Cerdanya, Conflent); cast. paborde. Que cascú pebordre sie tengut sots lo dit sagrament, con per los altres pebordres e confrares en falla d'aquells sien requests, de tornar tot ço que tenga de la dita confraria, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli, 153). Cascun any sien elegits per la universitat dels dits comfrares dos o tres pabordres qui ordonen a profit de la dita comfraria, doc. a. 1400 (ibid. 142).A Ripoll, els pabordes són els ajudants de l'obrer d'una confraria, que cobren les almoines per a la capella, encenen els ciris de l'altar i serveixen la missa; hi ha el paborde gros i el petit: el gros serveix la missa major, i el petit serveix el matinal (Scriptorium, juliol 1926). 

|| 4. fig. Infant o home molt corpulent (Men.). «Ai mu mare, quin puvordu!» [sic].

    Fon.: pəβɔ́ɾðə (or.); paβɔ̞́ɾði (val.); povɔ̞́ɾðo (mall.); puvɔ̞́ɾðu (men.).

    Etim.: del llatí praepŏsĭtu, ‘avantposat’.

(PAVORDE m.: V. paborde.)

PABORDESSA f. 

Dona o noia que amb altres dirigeix una confraria, fa les captes per a la festa i procura que aquesta sigui lluïda (Ross., Conflent, Cerdanya, Ripollès, Empordà, Vall d'Àger); cast. clavariesa. Per la festa major les pabordesses treuen la Mare de Déu del Roser, Scriptorium, agost 1926.

    Fon.: pəβuɾðέsə (or.).

    Etim.: derivat femení de paborde.

Pabordesses

No seria estrany que les caramelles i els captiris al llevant de taula per les pabordesses de les confraries tibguessin origen feudal. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 186.).

Pavordesses

Ell seguia complint amb minuciosa rigidesa tots els seus deures sacerdotals, sense que mai el més petit dubte vin­gués a torbar la creença en els dogmes, ni descurés un punt les cerimònies que prescriu la litúrgia; però no po­dia estar-se de sentir més vivament la presencia de Déu en la grandiositat de boscúries i muntanyes, sota la blava volta del cel, que entre el fum de l'encens i la claror dels ciris, anà en la rònega església románica, deshonorada amb les flors de paper i les coloraines que posaven pels altars les pavordesses. (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 22.).

Pavorde

La senyora Pelegrina ho trobava ben pensat: En Piu despenjava les cortines i, com observés que la sala es retirava a la de casa el seu coronel, la mestressa li ensenyava complaguda tota la casa. Un altre dia el pavorde major es posava malalt a l'hora d’anar a cobrar els censos a Roc Panís, i la senyora Pelegrina, després de molt vacil·lar, i encomanar-li gran reserva, conferia l’encàrrec an En Piu. I en Piu posava aixeta a les bótes del vi, i En Piu inventava un nou escorredor per a les gàbies dels conills, i En Piu, en fi, resolia en un santiamén totes les dificultats que es presentaven a la casa. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 297.).

PABORDIA (ant. també pabordria). f. 

|| 1. Càrrec o dignitat de paborde; cast. prepositura, pabordia. Que li plàcia provehir al amat nostre en Francesch de Sentmenat canonge e pebordre d'Elna..., de la canongia e pebordria vagants en la sgleya de Leyda, doc. a. 1403 (Anuari IEC,v, 522). En lo meu dit alberch, lo qual posseesch en alou de la pabordia de Tarragona, doc. a. 1475 (BSAL, vii, 203). 

|| 2. pl. Drets o emoluments corresponents a l'ofici de paborde. Hi pren la casa de Sent Johan del Espital de Bergua per cinch pebordries que hi assignà A. Roger, M sòlidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 65).

|| 3. Casa on residia un paborde, o propietat rústica pertanyent a un paborde. Anà a la pabordria y sfondrà un terrat, Entrev. Eyv. 9. Desaparegut el càrrec de paborde, es conserva el mot Pabordia en la toponímia: La Pabordia és una casa situada a la vora de l'església de Sant Julià d'Aja (Cerdanya) i que era habitada pel paborde d'Aja.Carrer de la Pabordia és el nom d'un carrer de Castellterçol; Sa Pabordia és el nom de dues masies del terme de Ciutadella (Men.), i d'un arc que travessa un carrer on habitava el paborde de l'església principal de Ciutadella.

    Fon.: pəβuɾðíə (or.); puvuɾðíə (men.).

Pabordies

Però el desgovern de l'Església també havia anat bé a alguns religiosos, que s'havien agenciat pabordies i canongies. A falta de bàcul  la seva autoritat l''l'havien afermat a forra de revelacions estranyes i supersticions entre el poble baix. Fra Ribera, carregat d'erudició i de rigor tomista, detestava aquell pacte de la fam. (Bosch, Alfred. 1714. Ed. Columna, Barcelona, 2ª ed. 2004. ISBN: 84-664-0287-8. 812 pàgs. Pàg. 300.).

PACANA

El Pacaner (Carya illinoinensis) és un arbre de la mateixa família botànica que el noguer(Juglandaceae) originari del centre dels Estats Units. (Wiquipèdia)

1 m. [BOS] [AGF] Arbre semblant a la noguera, originari de l’Amèrica del Nord, de llavors comestibles, les pacanes (Carya illinoinensis). 

2 m. [IMF] [AGF] Fusta de pacaner. (IEC)

Pacana

Mentre Harold imitava Lionel Barrymore, Peter es fixà que encara hi havia ametlles de pacana salades en el plat de la fruita seca.(Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 14.).

Pacanes

Com a mostra de benvinguda i d'hospitalitat, ha preparat un sopar de molts plats, on hi ha des de gaspatxo fins a un pastís de pacanes fet de casa, i s'ofèn, més ben dit s'emprenya, quan s'adona que tots els seus esforços han estat en va.  [Paul Auster. Bogeries de Brooklyn (The Brooklyn Follies, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 8429756841. 316 p. P. 176.].

Pacanes

El Less va agafar unes quantes pacanes caramel·litzades del bol que tenia al davant. Va preguntar quin problema hi havia. Es pensava que se n'hi havia acudit una de bona. [Andrew Sean Greer. Les trifulgues de l’Arthur Less. (Less, trad. M. Rubió). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2019. ISBN: 97884416987467. 316 p. P. 59.].

Pacanes

Damunt del marbre, una galleda plena de pacanes que la Vera i jo ha­víem collit al matí. Al gran reproductor de cintes de la Vera hi sona Bésame mucbo i altres cançons melindroses. Un moment de perfecció i de proximitat entre nosaltres . [David Grossman. La vida juga amb mi. (Ití ha-hkaim-messakbeq harbé, trad. R. Lluch). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2020- ISBN: 9788429778502. 308 P. P. 35.].

1. PACA f.
Mamífer rosegador, de l'espècie Agouti paca, de cinc decímetres de llarg, bru rogenc clapat de blanc, que habita a Amèrica del Sud; cast. paca.
    Etim.: pres pels naturalistes, del quetxua paca, mat. sign.

2. PACA f.
Fardell gros de cotó, llana, herba, palla o altra matèria flonja, premsat i lligat generalment amb filferro o cintes metàl·liques; cast. paca, fardo.
    Etim.: del cast. paca, mat. sign., mot derivat de l'anglès pack.

Paques

Han posat cinc paques de fenc embolica­des amb llençols perquè ens hi asseguem. Rere nostre hi ha un gran ventall blanc de cartró en forma de petxina, amb el rètol LA REINA I LA SEVA CORT. Una de les paques de fenc l'han posada una mica més alta que les altres, i l'agafo jo. Les princeses s'escampen sota meu en un remolí. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 338.].

PACTITUD

Pactitud 

Quan en Della Royere va decidir que no en trauria cap profit, d'aquella pactitud seva contra el papa, no va. trigar gens ni mica a provar de reconciliar-s'hi.  [Mario Puzo. Els Borja. (The Family, trad. V. Aldea) Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 84-664-0120-2.  508 pàgs. Pàg. 288].

PADELLÀS m.

|| 1. Test, tros d'atuell de terrissa trencat (Sopeira, Tremp, Ponts, Urgell, Ll., Segarra, Tortosa); cast. tiesto, cacharro. «Un padellàs de flors»: tros gros d'una olla, gerra, etc., emprat per a sembrar-hi plantes de jardí. Qui ha sembrat maigs o padellassos nascuts a l'ombra d'un celler, Serra Calend. folkl. 101.

|| 2. Gibrell menut, de fons pla i vores verticals, que serveix per a donar menjar a les gallines (Ll.); cast. comedero.

|| 3. fig. Atuell o objecte dolent, inservible (occ.); cast. cacharro, trasto.

    Fon.: paðeʎás (occ.).

    Etim.: derivat augm. de padella (V. paella).

Padellassos 

Un per un, va agafant els padellassos i els busca un possible company. Com més en troba, menys possibilitats d'error queden damunt la taula. (Care Santos. Desig de xocolata. Ed. Planeta, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-9708-263-1. 432 pàgs. Pàg. 11.).

Padellassos

Els inspectors van començar a investigar a la manera dels lingüistes que proven de reconstituir una llengua antiga amb alguns padellassos. L'amo del Trianon, el bar de l'Avenue de la Libération on havien trobat un munt de casquets, va revelar que un home l'havia intrigat la setmana precedent. Preguntava molt, com si treballés per a algun diari. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 126.).

Padellassos

Però pel que fa a les un­gles, arrossegaven un mena de resignació d'allò que, sent propi, per­tany també a la terra. Eren diferents de totes les altres, i la cosa més curiosa, pensava Curris, era que les ungles d'una mateixa mà eren molt diferents entre si com petites estelles de pedres amb un mànec de carn, padellassos de pissarra. [Manuel Rivas. Els llibres fan de mal cremar (Os libros arden mal, trad. L. Felip) Edicions 62, 1ª ed. 2006, Barcelona. ISBN: 9788429759143. 526 p. P. 95.].

PÀFIA f. (argot modern)

Pesseta. Amb les noves lleis, percebreu almenys cinquanta mil pàfies, Espriu Lab. 90. 

Pàfies

Però jo era allà, què hi farem, cal fotre-se'n de si li agrada o no! Prou fantasies! En tenia almenys per cent pàfies si sabia manegar-m'ho i persistir! Altra volta calma i ciència, cago en Déu! Resistir els assalts d'observacions plenes de vi blanc que es creuen implacables per damunt del teu cap innocent, és aquesta la feina, no és gens còmoda. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 337.].

1. PAGA f.

|| 1. Acció i efecte de pagar; cosa que es dóna per pagar algú; cast. paga. Faz-uos ser saber que io no e micha de la paga que uós mi promessés, doc. segle XIII (Pujol Docs. 21). D'aquests CCC sòlidos pren cascun any per assignació del Senyor Rey... en paga de una quantitat que'l dit Senyor Rey li devia, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 151). Han falsa paga | si dona 'ls paga, Spill 8234. Y, en loch de pagar, | gran paga demanen les dones als vells, Proc. Olives 942. No volem, no,—responen—l'or i l'argent per paga, Alcover Poem. Bíbl. 72. Paga i senyal, o senyal i paga (Tortosa): penyora, diners o objecte que es deixa en garantia de compliment d'un tracte. S'ha empenyat en que prengués per paga i senyal vint duros, Oller Fig. pais. 210.

|| 2. fig. Remuneració; allò que es dóna en premi o càstig; cast. paga. Donchs puix de sos mals té ja semblant paga, Passi cobles 55. Aquesta és la paga que la tua vil persona mereix, Tirant, c. 318. Li'n donaua per paga hauer-li'n tolta la obediència, Boades Feyts 449.

    Loc.—a) Per paga: per afegitó, endemés (del que ja s'ha dit); cast. por otra parte, a mayor abundamiento. Per paga hi deu haver tres hores que es sol és post, Alcover Cont. 10. Pensant que ja eren les dues des capvespre, perque per paga era un dia calitjós y no podia calcular s'hora per es sol, A. Ruiz Pablo (Catalana, vi, 179).—b) Fer paga d'una cosa o amb una cosa: comptar-hi, refiar-se'n. E no'ns dons nostres béns, ab los quals dretament no pots fer paga, Scip. e An. 61.—c) ¿Quina paga n'és bona?: es diu quan s'ha experimentat una desgràcia per falta de precaució, per negligència (Men.).

    Refr.—a) «Bona paga hi hagi, que el treball no espanta»: vol dir que s'està disposat a treballar fort mentre se'n trobi la compensació suficient.—b) «No totes les pagues cauen per sant Joan; també en cauen per Nadal»: significa que no sempre el càstig o venjança ve aviat, sinó que arriba tard o d'hora.—c) «Qui serveix, paga mereix»: vol dir que cal retribuir dignament els treballs.—d) «Déu vos ho pag i el pare sant Francesc, que és paga de frare i no costa res»: es diu irònicament en limitar-se a donar les gràcies per un treball o servei que podria remunerar-se millor.

    Fon.: páɣə (or., bal.); páɣɛ (Ll.); páɣa (Cast., Val., Al.); páʝə (Palma, Manacor).

    Intens.: pagassa; pagueta; pagota.

    Etim.: derivat postverbal de pagar.

Paga

El cas Gray encara va estar més bé. Gray feia més d'un any que ha via desaparegut, i la seva dona ja es feia paga que era mort. Blue va seguir tots els conductes habituals i no en va treure res. [Paul Auster. Trilogia de Nova York. (The New York Trilogy, tard. J. Sellent). Edicions B / Proa, Barcelona, 1998, 1ª ed. ISBN: 8440684622. 288 p. P. 137.].

PAGO m.:

V. paó.

Pagos

La meua escola hiver­nava en un espadat. Un caminoi abrupte, a través d'un bosc amatat, duia al parc de la Schappe on m'agradava espiar els pagos engabiats. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 27.).

 PAGRE m.

Peix de la família dels espàrids, espècie Pagrus vulgaris, d'uns 30 cm. de llarg, de forma oblonga aplanada, color vermellós, molt saborós; cast. pagro. Déntols pagres y tot peix, Capit. Iuiça 21. La blavor del capaltard | brilla en el dors dels meus pagres, Moyà Ocells 11.

    Fon.: páɣɾə (or., bal.); páɣɾe (val.).

    Var. form. i sinòn.: pargo (Tortosa); pagra, f., o pàguera (Mall.).

    Intens.:—a) Augm.: pagràs, pagrarro, pagrot.—b) Dim.: pagret, pagretxo, pagretxol (men.).

    Etim.: del llatí pagru, mat. sign. 

Pagre

-Aquesta és la sala del banquet i veurà que es transforma en una pista de ball per la maiko. - L'home prem un botó i, com a la mansió d'un malvat de James Bond, la paret del fons comença a inclinar-se cap endavant fins que es converteix en un escenari, mentre que del sostre en surten uns focus. Davant d'això tots dos semblen enorme ment complaguts. El Less no sap què deu ser això de la maiko. El fan seure a tocar de la finestra, on espera ansiosament el seu kaiseki. Set plats, com abans, i l'àpat s'allarga gairebé tres hores. A la graella, bullit a foc lent o cru. Mantega, artemísia i pagre. Rep cada plat amb un somriu re de boig; hi detecta la naturalesa espiral de l'ésser, el concepte de l'etern retorn de Nietzsche. Discretament, murmura: «Una altra vegada tu». [Andrew Sean Greer. Les trifulgues de l’Arthur Less. (Less, trad. M. Rubió). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2019. ISBN: 97884416987467. 316 p. P. 299.].

PAILEBOT m.

Nau de dos o tres pals, i fins de quatre o cinc, que porta l'aparell de goleta, però sense gàbies; cast. pailebote.

    Etim.: de l'anglès pilot's boat, ‘bot de pilot’. 

Pailebot

Agradosa, humil, puntual en el compliment de la paraula, no donava a ningú motiu de queixa. Es llevava amb el dia, endreçava el piset (un entresol com la cambra d'un pailebot, a com una tassa d'argent), i, quan s'obrien les altres portes, l’Anneta ja estava amb la planxa a la mà, cota damunt la blanca taula de son obrador, llisos i lluents sos cabells, un collet emmidonat cenyint-li la gola, i apuntat sobre son vestit cendrós de teixits el davantal amb pitet, blanc com de paper setinat. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 113.).

PAIAMA

Pijama

Paiama

-Vosaltres no la coneixíeu com jo, aquesta noia, i no us podeu fer càrrec amb el que jo pugui explicar-vos de com era, però, creieu-ho, era tot un número. I ja que parlem en confiança i aleshores se'ns acostà ran del rostre, a mi mateix un dia va fer-me tornar vermell: jo havia d'anar a buscar En Manyosa un migdia per anar a l'Atracció de Forasters, que teníem reunió a la una. Vet ací que truco i la minyona em fa entrar al despatx, ja veuràs, a mi em te nen de confiança, i quina fou la meva sorpresa en trobar-hi, no En Manyosa, sinó la seva dona, i figureu-vos-la en paiama...  (Francesc Trabal. Era una dona com les altres. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 9477270724. 144 p. P. 81.).

1. PAIRE m.: 

V. pare.

2. PAIRE m., nàut. 

Paire

Una de les espècies de capa que poden fer-se, i que consisteix a bracejar les gàbies per barlovent de manera que prengui vent per la cara de proa, i arriar un poc les escotes majors; d'això se'n diu posar-se al paire o al pairo; cast. pairo. Estar al paire: estar una nau aturada amb les veles esteses, per la calma completa de la mar; cast. estar al pairo. Vas en lo coll tort; ¿què tens?—D'aguantar el paire, tota la borrasca; me fa mal lo clatell, Moreira Folkl. 142. a) fig., Estar aturat, sense poder obrar; quedar completament inactiu. (V. pairar, II).

Paire

Van disparar un tret ď avís, Van tirar a l’aigua un rai salvavides i el vaixell es va posar al paire.(Julian Barnes. Història del món en deu capítols i mig (A History of the World in 10 ½ chapters) Trad. Marta Bes Oliva. Ed. Proa, Barcelona, 1ª ed. 1997. ISBN: 84-8256-465-X. 408 pp. P. 153.).

Paire

El proppassat dilluns (31 de juliol) érem gairebé envol tats pel gel que tancava el vaixell per tots costats, i amb prou feines si ens deixava prou aigua per surar. La situació era una mica perillosa, especialment perquè ens embolcallava una boira ben espessa. En conseqüència, vam aguantar el paire tot esperant algun canvi en l'atmosfera i el temps. [Mary W. Schelley. Frankenstein o el modern Prometeu (1818) (Frankenstein or the Modern Prometheus, trad. Q. Monzó). Ed. La Magrana, Barcelona 1991, 9ª ed. ISBN: 9788474101218. 206 pàgs. Pàg. 19.].

PAÏSSA f.:

V. pallissa, art. 1. 

1. PALLISSA (i dial.païssa). f.
|| 1. Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla (Ripollès, Garrotxa, Empordà, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Ll., Segarra, Priorat, Camp de Tarr., Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat, Cast., Val., Al., Bal.); cast. pajar. Estave a la era del Colom o palissa [sic], doc. a. 1564 (Segura HSC 202). En la pallissa no y podian estar més que tres xàvegues de palla, doc. a. 1605 (arx. de Sta. Col. de Q.). L'estada de la gent era al fons del pati, després de la jaca, païssa i corts, Víct. Cat., Ombr. 21. El dit lloc cobert està situat de diferents maneres: unes vegades està al costat de l'era, altres en el pis alt de la casa de pagès, altres forma un edifici separat.
|| 2. Construcció destinada a guardar-hi l'herba seca per a alimentar el bestiar quan aquest no pot sortir a pasturar (Pirineus); cast. henil.
|| 3. Lloc on dormen i mengen les bísties; és el mateix que estable (Mall.); cast. establo, cuadra.
|| 4. Casa de planta baixa, destinada a guardar-hi la palla, el carro, les ferramentes i altres instruments de conreu (Vilafranca del Maestrat).
|| 5. Corral de bestiar de llana (Sort, ap. BDC, xx, 63).
|| 6. Niu o joca de gallines o coloms (Tortosa).
Pallissa o Pahissa: llin. existent a Barc., Molins de Rei, etc.
    Loc.—a) Et farem dormir a la pallissa: ho diuen a un infant desobedient (Cardona).—b) Esser o Fer com es rector de Sant Marçal, que pegà foc a sa païssa perquè parlassen d'ell: es diu del qui per prurit de fer-se veure fa coses que li són perjudicials (Mall.).
    Refr.
—«Tothom tira palla a la seva pallissa»: significa que tothom procura obrar en benefici propi (Rojals).
    Fon.: pəísə (or., bal.); paʎísɛ (Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa); paʎísa (Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.: pallisseta, pallissota.
    Etim.: derivat de palla.

2. PALLISSA o PALISSA f.
Tupada; sèrie de cops donats per fer mal a algú; cast. paliza. S'atlot s'embuya y rep una pallissa de patent, Ignor. 6. Hi va haver gresca i tancaren el Ros per a donar-li una palliça fora de compte, Víct. Cat., Ombr. 50. Fermat a la porta, li pegava una palissa darrere d'altra, Valor Narr. 58.
    Fon.: pəʎísə (or., bal.); paʎísɛ (Ll.); palísa (Tortosa, val.).
    Etim.: del cast. paliza.

Païssa

l quan reprenen, testes. el pas,

entre les herbes de la païssa

troben la calma de llurs quintars.

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 21.).

Païssa

xerricar d'esquinç la ingrata cridadissa de les cigales bull entorn de la païssa

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 60.).

PAIXÍ

Paixí

La paixí, com si fos un ocell caigut abans d'hora del niu, amb el mateix esment amb què ho haguera fer sa mare.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 313.).

PALAFANGA f.

|| 1. Eina consistent en una forca de ferro de tres forcons, posada al cap d'un mànec que en la part superior té un creuer per on l'agafen, i serveix per a girar profundament la terra (or., occ.); cast. palafanga. Havets molta gent ab exades e ab palafangues, Muntaner Cròn., c. 122. Una palafanga de pocha valor, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Pala fanga: Batillum, Pou Thes. 59.

|| 2. Sèquia o braçal profund per a escórrer l'aigua d'una terra humida o patamoll (Castelló de F.). No trench ni desfaça tanqua ni cloiça ni pexera ni palaffanga, doc. a. 1344 (BABL, xii, 59).

    Fon.: paləfáŋgə (or.); palafáŋgɛ (Urgell, Balaguer); palafáŋga (Calasseit).

    Sinòn.:— || 1, fanga;— || 2, clamor, conillera. 

Palafangues

Com si no haguérem de saber i recordar que, fora d'alguns invents nous i d'alguns aparells o instruments afegits (les novetats són, no cal dir-ho, infinitament més abundants i veloces en aquest temps que nosaltres hem viscut que en qualsevol dels temps passats), la nostra vida és només el resultat de moltes vides anteriors, d'avantpassats o precursors, dels qui van fer la terra, els carrers i les cases tal com els hem conegut i habitat en la nostra infantesa, en aquells anys en què ens féiem a poc a poc persones, i no persones abstractes sinó persones d'un temps nostre i d'un lloc construït pel temps passat. I jo ara, tornant a aquella finestra d'infant, voldria saber qui van ser els primers que van rompre la terra del meu hort, d'on venien, quina llengua parlaven, quins déus veneraven, si van ser descendents dels colons instal·lats a la petita Valentia romana els qui l'arrabassaren amb perpals, pics i palafangues fins a deixar la a punt per a l'aixada i l'arada, o si eren ja musulmans els primers que arrancaren canyars i jonqueres o la van netejar de garrics i margallons... (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 76.).

PALAMALL m. 

Joc semblant al de mall; cast. palamallo. Palamall: haec tudicula, hic tudes, missilis globi clava, Lacavallería Gazoph. Lloch destinat al joch del palamall: Tudicularis globi majoris stadium, ibid.

Palamall 

En espera d'ordres, havien quedat amb en Lleonart, en Bac de Roda i el capità Penjadet per jugar una estona al palamall o al joc de pilota, en funció de si trobaven lloc a un o altre espai. (Jaume Clotet - David de Montserrat. Lliures o morts. Ed. Columna, Barcelona, 2012, 1ª ed. ISBN: 978-84-664-528-6. 458 pàgs. Pàg. 202.).

PALANCA f.

|| 1. Barra inflexible mòbil al voltant d'un punt de suport, que serveix per a aixecar coses pesants; cast. palanca. La palanca constitueix una màquina simple destinada a vèncer, mitjançant una potència aplicada a un punt determinat, la resistència oposada en un altre punt. Palanca de primer gènere: la que té el punt de suport entre la potència i la resistència. Palanca de segon gènere: la que té la resistència entre el punt de suport i la potència. Palanca de tercer gènere: la que té la potència entre el punt de suport i la resistència. Es dóna el nom de palanca a una multitud d'eines i peces de màquina que tenen per objecte la funció indicada. Una palancha de palestes, doc. a. 1410 (Alós Inv. 22).a) nàut. Corda gruixuda que passa per una corriola que està a la punta de la vela i per una altra cosida al terç de la verga, i serveix per a hissar la vela.—b) fig. Impuls poderós; cosa de gran força per a determinar una acció. Es la Fe la palanca forta y dura, Llorente Versos 55.

|| 2. Passera feta de taulons entre una nau i el moll, o entre les dues ribes d'un riu o torrent (or., occ.); cast. pasarela, puente de palo. En res no guarden pont ne palancha, ne temen a sufferir fret ne calor, Muntaner Cròn., c. 20. Com pont de flors, uneix la terra a l'illa | una verdosa i rústega palanca, Canigó ii. Ja baixaràs la palanca amb tot repòs i serenitat, Rusiñol Illa 9.

Palanca: llinatge valencià.

    Fon.: pəláŋkə (pir-or., or., bal.); paláŋka (Andorra, Esterri, Pobla de S., Mequinensa, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.); paláŋkɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Fraga, Ll., Urgell, Falset, Gandesa); pəláɲсə (Palma, Manacor).

    Intens.:—a) Augm.: palancassa.—b) Dim.: palanqueta, palanquetxa, palanqueua, palancona.—c) Pejor.: palancota, palancot.

    Sinòn.:— || 1, alçaprem.

    Etim.: del llatí palanga (originàriament phalanga, del gr. φάλαγξ), ‘barra per a aixecar o portar pesos’. 

Palanques

L'amor que sentien l'un per l'altre, però, els feia anar cada nit, entre bedolls i avets, entre estanyols i palanques, fins que es trobaven i feien l'amor. [Francesc Serés. Contes russos. (Trad. A. Maxímovna). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2009. ISBN: 9788477274704. 224 p. P. 189.].

PALATRECO m.

Perdut, esquinçat (Empordà).

    Fon.: pələtɾέku (Llofriu). 

Palatreco

Des de la A d'afonar a la X de xanxejar, Vidal repassa tot de paraules que la majoria de catalans desconeix o no utilitza habitualment, encara que algunes siguin vives en zones concretes del domini lingüístic, com palatreco, un insult que es fa servir a la Catalunya del Nord i que és molt eloqüent fins i tot sense saber-ne el sentit exacte. A Perpinyà vol dir tarambana, però també es fa servir en alguns llocs com a sinònim de perdulari, mentre que palatreca, en femení, també pren el sentit de xerraire. (Diari Ara Laura Serra, Diari Ara, 26/03/2023).

Palatreca

GREGORI (amb pena): Esclar que si en tinguéssim ... Però veu­ràs ... (Bondados.) Ja m'agrada. ja, que siguis ben palatreca.

CATARINA (rien carinyosa). Veus? ... No m'ho diguis palatreca, que m 'enfadaries.

(Àngel Guimerà. Teatre. Edicions 62, 5ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 842971538X. 224 p. P. 124.).

PALICA f. (familiar)

Xerrameca, enraonamenta fàcil, abundosa (or., occ., bal.); cast. palique, retórica. ¿Que t'irrita que el teu home haja tingut salero y la seva palica llamativa?, Vilanova Obres, viii, 47. Al axeribiment físich hi ajuntava una palica de bon empordanès y la gràcia de saber triar, M. Roger (Catalana, i, 206). «No et fiïs d'aquesta noia, que té molta palica» (té bona llengua, sap enraonar molt bé i conquistar-se la gent).

    Var. form.: parlica (men.).

    Fon.: pəlíkə (or., bal.); palíkɛ (Ll.); pəɫɫíkə, pəɾlíkə (men.).

    Etim.: sembla deformació d'un derivat de parlar amb el sufix aragonès -ica (cf. la forma menorquina parlica), però és estrany que el castellà hagi adoptat la forma amb -ique. Segons G. de Diego Dicc., p. 406, palique és derivat de palo, però no explica la formació ni l'evolució semàntica.

Palica

Vivia en un cambrot a Cimiez, envoltat de revistes eròtiques americanes i d'una arma. "tour me dé­fendre..." es justificà. Amb una palica d'actor italià, un humor permanent, llegia amb una veu dolça les poesies de Pablo Neruda i de Fede­rico García Lorca.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 243.).

PALILÀLIA

Trastorn de la locució que consisteix en la repetició involuntària, una o més vegades, de la mateixa frase, del mateix mot. És pròpia de la demència senil amb signes de patologia extrapiramidal. (enllaç)

Palilàlia

Entre els tics vocals complexos hi ha el de repetir paraules o frases fora de context (palilàlia), el de dir paraulotes (coprolàlia) i la repetició de paraules dites pels altres (ecolàlia).

De vegades, les persones que en pateixen es fan mal amb els tics: queixalades als llavis i a la galta per dins. (Julià Guillamon, ed. Monzó com triomfar a la vida. Ed. Galàxia Gutenberg, Barcelona 2009. ISBN: 9788481098471. 296 p. P. 250.).

PALIMPSEST m. 

Pergamí o paper que ha estat utilitzat dues vegades, havent estat raspat el primer escrit per a escriure-hi de bell nou; cast. palimpsesto. El noi va créixer enmig de palimpsests i de mòmies reials, Espriu Lab. 153.

    Etim.: pres del llatí palimpsestus (< gr. παλίμφηστος), ‘pergamí o paper que s'esborra repetidament amb l'esponja per a tornar-hi a escriure’.

Palimpsest

En un retorn just al material d'una calaixera que bé podria perfilar la biblioteca de Babel de Borges, en aquesta novel·la predomina la intertextualitat, amb citacions de diversos autors, impo­sant-se la idea de la literatura com a palimpsest.  (Sobre Climent, novel·la de Josep Mª Fonalleras)  ( Lluis Muntada, La perdurabilitat. Art. revista L'Avenç. núm. 389, abril 2013. P. 62.).

Palimpsest

Cada soldat que rebi una tela l'haurà de cobrir amb la seva feina i, si la idea del palimpsest el molesta, primer haurà de decapar la meva pintura i després fer servir la tela decapada per pintar-hi ell.»

Les meves condicions eren tan clares que el senyor Donn m'ha mirat angoixat: “Però què és això que ha pintat vostè, senyora”?

Jo: «Un país que vaig estimar. Un país on vaig estimar.»

Ell: “Aquesta platja d'aquí que es repeteix...”

Jo: «Una platja on vaig viure.” [Gilles Leroy. Alabama Song (Alabama Song, trad. A. Casassas). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2009. ISBN: 9788492440207. 188 pàg. Pàg. 173.].

Palimpsest

-Un palimpsest, que és com el seu vell amic Gore Vi­dal qualifica la manera en què funciona la memòria. [Gore Vidal. L’Edat d’or. (The Golden Age, trad. R. Monton) Edicions 62, Barcelona 1ª ed. ISBN: 8429749985. 700 p. P. 647.].

PALINÒDIA f.

Retractació; cast. palinodia. Cantar la palinòdia: retractar-se. No li donava la gana de cantar la palinòdia, Soldevila Moment 132.

    Etim.: pres del llatí palínodia (< gr. παλινῳδία), ‘poema en què hom es retracta del que ha dit en un altre poema’.

Palinòdia

Aixafat! Avergonyit! Acorralat! Gairebé sucumbint sota el pes de les conxorxes... les més abjectes... Les perfídies... les més assassines!... Què feia ell en aquests casos?... Es retirava, Ferdinand.... Lliurava als xacals les graonades del Fòrum! Sí! A la solitud! A l'exili! Allà se n'anava a buscar el seu bàlsam! El valor renovellat!... Sí!... S'interrogava tot sol!... Sense ningú més!... No buscava pas els sufragis dels gossos rabiosos!... No! Ecs!... Ah! Quina palinòdia més esveradora!... I el pur Vergniaud? L'inefable? A l'hora del carnatge, quan els voltors s'apleguen damunt el carner? Quan en brolla la sentor desagradable?...  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 357.].

PALISSADA f. ant.

Obra defensiva composta de pals ficats verticalment en terra i formant a manera d'un mur; cast. empalizada. Pensà tantost de fer un mur de pals, e ab cordes qui entraven en los anells, ell féu son mur qui environava tota la host e la vila... En tal lloch eren, que no hi havia força neguna, enans eren en bell pla sens vall e sens mur, sinó aquell de la paliçada que ja us he dit, Muntaner Cròn., c. 51. Trobà que'l noble En Francesch Carroç ab los hòmens de la mar habia barrejada la pola e la paliçada, Pere IV, Cròn. 50. Que vegen les palissades, les diversitatz de les armes, Scip. e An. 42.

    Etim.: derivat de pal i del sufix -ís. 

Palissades

Les estaques de les nostres palissades s'eriçonaven de caps tallats. L'enemic torturava els seus ostatges; uns quants dels meus amics varen perdre la vida d'aquesta manera. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 79.].

PALLAGO, -AGA m. i f. 

Noi, xiquet (Ross.). Imprudens com tots los pallagos, Saisset Hist. y Com. 4. El pallago sense gorra ni berret, cara brut, Alm. Ross. Cat. 1923, p. 62.

    Fon.: pəʎáɣu (pir-or.).

Pallaga

Abans de la guerra, en Vidal, pel seu compte, ha via estudiat llatí. Ara mirava de desxifrar, encuriosit, les inscripcions del fòrum. Una pallaga pasturava les fedes, gràcil. El comandant aclucava els ulls, imaginant la vida dels romans en aquell desert. Com se la campaven? A quina hora s'aixecaven? (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 44.).

Pallaga

-Quan pensi en aqueixa pobra pallaga, tinc ganes de vomir. Si teniï al davant aqueixa grossa bestiassa d'en De Gaulle, li fariï crúixer els ossos, des musclariï aqueix podrit de merda. 

-Parla millor !-digué la tia—. Sem pas dins d'un cortal. 

(Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 120.).

Pallaga

No cal desesperar de la humanitat! En aquest món absurd, violent -on massa sovint sembla que Déu s'hagi eclipsat- poden sorgir l'amistat entre una pallaga i un assassí, la unió de les ànimes, l'amor entre una dona i un home, unes flors màgiques com la rosa del petit príncep.(Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 20.).

Pallagues

Uns avets i bardisses el voltaven. A mà esquerra, hi havia 1'estadi que unia el nostre pati amb l'escola de les pallagues. Aquest annex era l'estranger per nosaltres, unterritori desconegut com Kamtxatka, sense interès. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 53.).

Pallago

Aquella rectificació em va desvetllar records dolorosos. Quan era petit, col·leccionava zeros en ortografia. Cal dir que l'ortografia francesa presenta aberracions i paranys impensables per a un pallago. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 206.).

PALLANGA m. i f.: 

V. pellanga.

PELLANGA m. i f. 

|| 1. Persona alta i magra (Empordà, Barc., Maó); cast. perigallo, varal, gambalúa.

|| 2. Noi grandolàs, xicot ja gran (Barc.); cast. mozallón. En Carles... rebé l'ajuda de nou o deu més, ja tots pallangues, Pons Colla 29. 

|| 3. Dona bruta i malfeinera (Llofriu); cast. haragana.

    Fon.: pəʎáŋgə (or.).

Pallanga

I allavors sentia avorrició a la vista del pallanga que anava cap a la mort amb aquells andamis de còmic encarcarat. No: el reu no havia caigut en gràcia, el reu no havia sabut endur-se'n ni admiració ni pietat. Tírria, tan sols tírria i escarnots, era lo que inspirava al voltant seu. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 162).

Pallanga

Coses de ciutat, iau pots ben diru. Vetaquit que se­ternel toma ensopegà, lo pallanga aquell. No més tard que dues hores después. Davant d'un casal que prou podia ser lo bisbat de Pantruche, que ni dien los dallon­ses a la seva ciutat. [Raymond Queneau. Exercicis d’estil (Exercices de style. Trad. A. Bats – R. Lladó). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477270416. 136 p. P. 129.].

PALLARANGA f.

Dona malfeinera (Llofriu); cast. haragana.

Em feia senyal que no piulés, que també escoltés les coses... Que contemplés aquell decorat... No li agradava que el destorbessin... Em devia trobar una mica groller. Arrufava el nas.

Pallarangues

De dalt a baix, al voltant del pati, tots els rengles de finestres eren un teatre de titelles... les carotes que s'estaven a l'aguait... n'hi havia de pàl·lides, de calbes, de pallarangues... Que piulaven, rondinaven, xiulaven... I de cop s'hi afegeixen unes altres remors... Una regadora que bascula, que cau, que es va a estavellar a les grans lloses... El gerani que rellisca... que va a espetegar al mig de la barraca de la portera. Es fa a bocins.  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crèdit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 128].

PALLARD m.

Minyó o home alt i esvelt (Ripoll, Garrotxa, Empordà, Lluçanès); cast. mozallón, buen mozo.

Pallard: llin. existent a Barcelona.

    Fon.: pəʎáɾt, pəјáɾt (or.).

    Etim.: V. pillard. 

Pallard

Hi havia dues noies més i el propietari del local, un home gras i fastigós, d'uns cinquanta anys. Nikolas s'adonà de seguida que els clients es com portaven molt familiarment amb les cambreres. Les abraçaven per la cintura, les pessigaven, i un pallard que s'aixecà per anar-se'n abraçà una de les noies per l'esquena i, alhora, simulà mossegar-li l'espatlla. La cambrera li clavà una plantofada, però era evident que li plaïa l'atenció. El propietari esclafí el riure. Nikolas s'alegra que no hagués estat Xènia la que havia estat tractada d'aquella manera. S'hauria alçat per apunyalar el minyó. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 60-61.].

PALLARDÀS, -ASSA m. i f. 

Home o dona ben plantat; minyó o noia ja gran (Ripollès, Garrotxa, Empordà, Lluçanès, Plana de Vic); cast. mozallón. El pallardàs, defallent y emborniat per la soleyada, caminava pesadament, Víctor Català (Catalana, vi, 6). Un paiardàs més alt que un abre de fragata, Ruyra Pinya, i, 135.

    Fon.: pəʎəɾðás, pəјəɾðás (or.).

    Intens.: pallardassot, -ota.

Pallardassa

—Tu, Laia, arrastrada! Què hi fas ací tan arraulida? — Que et demana tracte el Tit? —féu la Farriola, una pallardassa desgarbada amb aire de garsa i que patia de mal de Sant Pau.  (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 48).

Pallardassos

Vet aquí que una tarda ella tenia una de les seves audiències... S'acabava una mica de confitura... era pels volts de les quatre... la necessitava per berenar... era el règim que feia... al racó de la taula... Puc recordar el dia exacte, era un dijous... El dia fatal de l'impressor... Feia molta calor... L'audiència tocava a la fi... La senyora ja havia fet net de tot un estol de mansos, de pallardassos del concurs, i sense perdre l'aplom... Pidolaires, busca-raons, em patollaires...   [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 334.].

Pallardassa

-Que et demana tracte el Tit? -féu la Farriola, una pallardassa desgarbada amb aire de garsa i que patia de mal de Sant Pau. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 321.).

PALLERIDA f. 

|| 1. Pegellida (Palafrugell, St. Feliu de G.). 

|| 2. Insecte que ataca els vegetals i que té la forma d'una pegellida (St. Feliu de G., ap. Griera Tr.).

Pallerida

En Salvatore en va agafar una altra, d'un color taronja molt intens; hi va tirar unes gotes de llimona i quan la pallerida va contraure el cos va sepa­rar-la de la closca amb un ganivet, la va aguantar amb el dit gros damunt de la fulla d'acer i la va acostar als llavis de la Giovanna, que la va mastegar lentament, deixant que el gust fortíssim de mar se li desfés per tota la boca. Les pallerides solien agradar més als homes que a les do­nes, però en Vitantonio no coneixia ningú que les men­gés tan de gust com la Giovanna. (Rafel Nadal. La maledicció dels Palmisano. Ed. Columna, Barcelona, 2015. ISBN: 978-84-664-1987-1. 370 pàgs. Pàgs.  145-146.).

Pallarides

Aquests musclos de roca, els consideràvem com una cosa de primeríssim ordre, sense rival possible. Sabíem que un arròs de marisc una mica carregat -un arròs de musclos, pallarides i caragolets- no podia en cap cas esdevenir un error, que la seguretat era indefectible. (Josep Pla. El geni del país i altres proses. Ed. 62. Barcelona, 2ª ed. 1985. ISBN: 8429717986. 216 p. P. 88.).

PALLET m.

|| 1. Estora petita de palla o d'espart que es posava al costat del llit o davant la porta (Empordà, Masnou); cast. esterilla.

|| 2. Sac de palla que les dones posen dins el rentador per resguardar-se els genolls i evitar que es facin mal (Cadaqués).

|| 3. Sac gran de lona dins el qual el mariner porta el matalasset, coixí, llençols i flassada, o sia, tot el que forma el seu llit a bord de l'embarcació (or., val., bal.); cast. petate.

|| 4. Conjunt de roba i objectes d'ús particular que una persona duu quan viatja; cast. equipaje, petate. Dos jochs de mangots y dos rebosillos, eran tot es seu pellet y sa seua riquesa, Roq. 26. Assegut demunt es terrat d'una diligència y recolsat cuantre es meu pellet, Maura Ayg. 32.

|| 5. nàut. a) Teixit de corda que serveix d'estora, per a guardar-hi estrais i altres cordes, veles, etc., i defensar-les contra els cops o fregadís (or., bal.); cast. pallete. Al peu d'un munt de cordes, veles i altre patifell en vaga, hi havia un pallet d'espart, Ruyra Pinya, ii, 84.—b) pl. Postetes de fusta forta, de 20 a 50 cm., que cobreixen el jaent i la soleta de proa per preservar-la del fregadís del cordatge (Val.).

|| 6. Pelusseta sota la barba, que solien portar els mariners antics (Barc.).

    Loc.—a) Arreglar es pallet: preparar les coses per a anar-se'n (Men.).—b) Agafar es pallet i ses eines i anar-se'n: abandonar un lloc, un ofici, un càrrec, etc., amb caràcter definitiu (Men.).

    Fon.: pəʎέt (or.); paʎét (val.); pəʎə́t (bal.).

    Etim.: derivat de palla, com el fr. paillet. 

 Pallets  

Escena de gran destrossa, per la qual els seus ovaris rebregats pressentien una revifalla. La cosa equivaldria a la violació d'un goril·la. El temps passava i és perillós fer esperar massa temps les corridas. Jo era la bèstia. La tripulació sencera ho exigia, fremint fins als pallets. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 134.].

1. PALLOLA o PAIOLA f. 

|| 1. Capell de palla d'ales amples; cast. pamela. Un noy... ab una cabellera que s'el menjava de viu en viu y una gran payola a mig cap, Oller Pil. Pr. 8. Amb aquella pallola de xipixapa, Ruyra Pinya, i, 131. 

|| 2. Xarampió (val., eiv.); cast. sarampión. 

|| 3. Beneitot, tonto (val.).

    Fon.: pəјɔ́lə (or., eiv.); paʎɔ̞́la (val.).

    Etim.: derivat de palla.

2. PALLOLA f. 

Quantitat d'or o d'argent afinada que resulta de l'assaig, amb la qual s'esbrina de quina llei és; cast. pallón (Salvat Dicc.).

Pallola

Mentrestant, part dedins de la casa, se sent un cant familiar i encoratjador: "Era el vídeo de Raimon, en tinc dos, perquè el primer el vaig gravar a mit­ges", comenta, quan torna, ja vestit de Fuster. Endiumenjat i paradoctor, però Fuster. L'americana, seriada i italiana, amb trenat de ratlles, com si fos de rei­xeta, oculta els elàstics subjectadors dels pantalons de tergal d'un blau desmarxat. La camisa, del mateix to opac general, una aleta de coll enlaire, l'altra, semada. Posat el coll de camisa al seu lloc, conti­nua descorbatat. Ensabatat? D'allò més. "Agarraràs la pallola", pronostica Josep, impressor, escriptor i amic.(Fuster, doctor, patint, art. El Temps, 1985, Vicent Martí. 20/05/2014, pàg. 30.).

Pallola

–Millicent Henning, cuita, digues-me si has vist el meu noi, –Miss Pynsent adreçava aquestes paraules a una mena que seia al graó del portal de la casa del costat, tot bressolant una nina llardosa i amb l'extraordinària exuberància de la seva cabellera castany fosc coronada amb una pallola esquinçada. - La nena, que amanyagava la nina a la seva falda, mirà cap amunt i després d'una mirada d'una inexpressió manifestament exagerada, respongué:

–No, Miss Pynsent; no el veig mai. - –Si sempre estàs fent el ximple amb ell, trapella! –digué la cosidora amb brusquedat–, Potser és al tombant de la cantonada jugant a baletes o... o a algun joc de saltar? –continuà Miss Pyn- sent tractant de ser suggestiva. - [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 26.].

Pallola

O de ma mare posant-me en el front un mocador doblegat xop de colònia o de vinagre i prenent-me la temperatura els dies que jo feia llit amb alguna malaltia infantil, una infecció de gola, una grip, un refredat intens o la universal i inevitable pallola o xarampió amb les taques i puntets blancs per la cara i la febre tan alta que em submergia en l'atordiment i en el deliri. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 170-171.).

Pallola

Quin matí de diumenge! En recordo pocs de tan bells. Contínuament passen charrettes amb marit i muller a dalt. L'home porta una ampla brusa de color blau fosc, capell d'ales grans, planes, que s'assembla al capell cordovès. La dona porta pallola i robes fosques. De vega- des, un mocador clar a les espatlles. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 55.).

PAL·LOR f. (poètic o molt culte)

Pal·lidesa. La faç d'ella esdevenia de pal·lor de lluna, S. Galmés (Catalana, ix, 190).

Pal·lor

Dins la fredor vespertina de la darreria de l'autumne, el dia badallava llangorosament amb badall ample, indefinit, de pal·lor verdosa de bronze vell, com gola de l'eternitat oberta allà dellà la Serra per l'extrem ponentí de la vall de Superna. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 397.).

Pal·lor

Sobre un rissament d'estratificacions de nacre, emergia la lluna, quasi plena, emmortallada de calitja, com una testa de pal·lor cadavèrica. Surava immòbil dins la solitud, vers la buidor incommensurable, de fredors blavisses. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 401.).

PALLÚS m.

|| 1. Rebuig de la palla llarga (or., mall., occ.); cast. pajaza. No el troben en bressol de pedreria | sinó sobre el pallús d'una establia, Verdaguer Bethlem 16. En blanca barraqueta, de sech pallús cuberta, Llorente Versos, i, 57. Jo, guardador d'ovelles, | que he dormit amb el cap sobre el pallús, Alcover Poem. Bíbl. 68.

|| 2. Conjunt de fragments de clovella i aresta dels cereals, producte de la batuda (Vallès, Ll., Urgell, Gandesa, Tortosa, País Valencià, Mall.); cast. cascabillo, tamo. Quan tremola | greument l'era, del batre percudida, | i el pallús frèvol vola al vent qui s'alça, Riber Geòrg. 67. Planant sobre els clapers i el pallús de les eres, Colom Juven. 137.

|| 3. Borra que es congria sota el llit en mancar-hi la neteja (Val.); cast. tamo.

|| 4. Conjunt de fragments de bajoques de faves o d'altre llegum (Mall.).

|| 5. Recipient semblant a una gerra, però fet de palla teixida, que serveix per a tenir-hi grans (Sopeira).

|| 6. adj. (f. PALLUSSA) fig. Beneitot, curt d'enteniment (Empordà); cast. badulaque, tontón. No he vist en ma vida un animal més pallús, Vilanova Obres, vii, 116. Encara'l pellús clapa la roja barretina, Jocs Fl. 1898, 235.

Pallús: llin. existent a Barcelona.

    Fon.: pəʎús, pəјús (or.); paʎús (occ., val.); pəјús (mall.).; pəús (men.).

    Etim.: derivat pejor. de palla. 

Pallús

A fora tota la vil·la ressonava ara de crides, xiscles i d'un soroll difús de passes que revelava un vaivé dels guàrdies que no aconseguien trobar-lo. Va baixar a la planta baixa, va travessar els estables embrutant-se de pallús i per fi va sortir a l'aire lliure. Un dels bàrbars el va veure immediatament. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 156.].

Pallús 

i quan tanquis els ulls,

t'espellotarà el ventre

i t'hi ficarà pallús.

Corre, vola, cabirol, que ben lluny hi ha prats més verds, hi ha femelles, hi ha aigua clara,

vespres grocs, matins més frescs. (Irene Solà. Canto jo i la muntanya balla. Ed. Anagrama, Barcelona 2019, 2ª ed. ISBN: 9788433915689. 192 p. P. 77-78.).

1. PALMAR m.

|| 1. Paret prima, mitjanada (Puigcerdà, Cercs, St. Llor. de Mo.); cast. medianera, tabique. Palmar paret: Paries medius, Torra Dicc.

|| 2. Post o pedrís prim que va unit horitzontalment a una paret o armari o a la boca de la campana de la xemeneia, i serveix per a posar-hi atuells de cuina o altres objectes (Bonansa, Pont de S., Vall d'Àneu, Sort, Pobla de S., Tremp, Balaguer); cast. anaquel, vasar.

|| 3. Estenedor de vímets, canyes, etc., per a posar-hi fruita a assecar (Cardós); cast. cañizo.

    Fon.: paɫmá (occ.); pomá (Balaguer, Àger, Montgai).

    Sinòn.:— || 1, embà, antosta, barandat;— || 2, lleixa, antosta, pinte, escudeller.

2. PALMAR m.

Lloc on creixen moltes palmeres (val.); cast. palmar, palmeral.

El Palmar: topon., illa amb un llogaret en l'Albufera de València.

    Fon.: paɫmáɾ (val.).

3. PALMAR adj.

Pertanyent o relatiu a la palma de la mà; cast. palmar. Palmar cosa de palm: palmaris, Nebrija Dict.

    Etim.: pres del llatí palmare, mat. sign.

4. PALMAR v. tr.

Aplicar la mà estesa; cast. palmar. Dexava's tocar e palmar, a mostrar que havia verdader cos, Quar. 1413, p. 327.

    Etim.: del llatí palmare, mat. sign.

Palmar

-Li farà coïssor, tindrà un regust amarg, senyor.

-Com ho sap? No ho ha provat pas. Quina filla més seriosa i solemne! En sap tant del tema, com aquest camafeu -en va agafar un del palmar de la xemeneia-. No té cap dret a sermonejar-me, vostè és una neòfita, no ha passat del llindar de la vida i no en sap absoluta ment res, dels seus misteris. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 153.].

PALMELLADA f.
Cop donat amb el palmell de la mà; cast. palmada. Es pegà una palmellada al front, Ruyra Parada 170.

Palme­lladetes

Tanmateix, es podia imaginar que aquelles mans l'acariciarien, que l'agafarien, que li farien palme­lladetes, que la consolarien. Igual que les seves mans fa­rien amb ell. [Jo Nesbø. Sang a la neu (Blod pa snø, trad. L. Segarra). Ed. Proa, Barcelona 2020, 1ª ed. ISBN: 978847588354. 172 p. P. 166.].

Palmellada

«Bé», jo que vaig dir, tot fent una palmellada com a senyal de la necessitat de prendre comiat. D'intents en el mateix sentit, per bé que no tan inequívocs, n'havia fet ja alguns, i començava a estar-ne del tot cansar. . [Franz  Kafka. Narracions completes volum I (trad. J. Murgades). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1982. ISBN: 8485704207. 198 p. P. 8.].

1. PALÓ m.
|| 1. Pala petita i estreta que els forners usen per a remenar el pa mig cuit i per a desenfornar-lo (or., occ.).
|| 2. Pala relativament petita que els agricultors empren per a fer clots a terra i sembrar-hi la llavor de blat de moro, llegums, etc. (Ripoll, Pobla de L., Plana de Vic).

2. PALÓ m.
|| 1. Cadascuna de les dents verticals del rodet de la sènia (Guardamar).
|| 2. Barró de fusta col·locat verticalment en la barana del carro (val.); cast. estaquín.
|| 3. fig. Persona rústica (Labèrnia, Escrig-Ll. Diccs.); cast. palurdo.

Paló

El terra estava dur pel gebre, però s'hi podia treballar. Ella s'havia posat els guants de pell de cérvol i, de genollons, amb un paló, havia fet una rasa poc fonda a tocar dels iris nans blaus. Després havia plantat les llavors una per una. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 219.].

1. PALOMEJAR m. 

Paramitjal; peça de fusta que va per dins el buc de la barca, de popa a proa i damunt la quilla, per resguardar aquesta (Val.).

    Etim.: de paramitjal, amb contaminació de paloma.

2. PALOMEJAR v. 

Caçar coloms salvatges amb filats; cast. palomear (Bulbena Dicc.). V. palomar,art. 2.

Palomejat

En acabat d'esmorzar ja ho tenien tot palomejat. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 55.).

PALPÍS m. 

|| 1. Part carnosa i molsuda d'un membre; cast. molledo. a) Palpís del dit: la part rodonenca de la part del dit oposada a l'ungla (Mall., Men.); cast. yema, pulpejo. 

|| 2. Tros de carn sense os (or., occ.); cast. pulpa, tajada. Sort que son ofici... era bastant descansadet, que si no, prou minvaria els palpissos, Pons Auca, 110.Rodacamins endarrerit, | carn de forca i palpís d'escorrialla, Sagarra Comte 150. 

|| 3. Moltó destinat a esser venut com a carn (Vallcebre, ap. Amades Past. 180).

    Var. form. i sinòn.: polpís.

    Fon.: pəɫpís, pəwpís (or.); paɫpís, pawpís (occ.); pəwpís, popís (mall.); pupís (mall., men.).

    Etim.: del llatí *pŭlpīcĕu, derivat de pŭlpa, ‘polpa’. La forma palpís indica influència analògica de palpar.

Palpissos

Profundament absorta en la meva feina, deixava fluir aquestes idees de manera involuntària mentre acariciava amb els palpissos dels dits un dels cantells aspres del pergamí que tenia davant meu. [Matilde Asensi. L'últim Cató (El último Catón, trad. :. Bueno Cobas). Ed. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-01-38639-X. 510 pàgs. Pàg. 11.].

Palpis­sos

Em deia després en Marcel que la Filo no sap fer res, que no té veu per cantar, que no balla, que només surt a Huir els palpis­sos. Que d'això en sap molt, que té les cuixes molt comer­cials, que és l'amiga d'en Brutom i que ell, per damunt de tot i de tots, la imposa. (Noel Clarasó. L'altra ciutat. Club Editor, Barcelona 1ª ed. 1968. 228 pgs. Pg. 71.).

Palpissos

...amb aquelles manasses enormes i botides de carn a tocar de la papada, semblava que es protegís els pits, i tot ella tremolava perquè la carn se li bellugava pels gestos i els escarafalls, els plecs dels palpissos i la panxa, les galtes caigudes i tremoloses. (Francesc Serés. La força de la gravetat. Ed. Quaderns Crema, 1ª  ed. Barcelona, 2008. ISBN: 9788477274421. 252 pgs. Pg. 90.).

Palpissos

Va engolir tres o quatre grapats de boletes sense pensar en res, excepte quantes se’n podia ficar a la boca cada vegada. No eren ni les onze del matí i estava menjant boletes de formatge. Com que havia d’escriure menjava boletes de formatge. Però no acabava de posar-s’hi, a escriure, perquè, cada cop que agafava boletes, els palpissos se li quedaven plens de partícules salades i els havia de llepar per poder posar-los damunt les tecles. I un cop els havia llepat ja tenia ganes d’agafar més boletes. (Empar Moliner. Tot això ho faig perquè tinc molta por. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2016. ISBN: 978-84-7588-606-0. 204 pàgs. Pàgs. 136.).

Palpís

Es va acabar l’ampolla de vermut. Va llepar els glaçons. Va enllestir la bossa de patates i la de boletes, però es va obligar a deixar-ne mitja de nachos. I amb el palpís del dit índex va anar recollint la sal que quedava als bols. (Empar Moliner. Tot això ho faig perquè tinc molta por. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2016. ISBN: 978-84-7588-606-0. 204 pàgs. Pàgs. 137.).

Palpis

Toco una pell, tasto un palpis de bou,

escolto un cant o ensumo qualque olor. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 141.).

PALTÓ m. 

|| 1. Varietat de levita d'abric, més llarga que la levita ordinària; cast. paletó, sobretodo. Dos senyors que duien paltó i botines amb bigoteres, Víct. Cat., Ombr. 45. 

|| 2. Jaqueta curta i folgada que portaven les gitanes (Empordà). «Les noies dels gitanos | totes porten paltó, | porten la clenxa torta | i rellotge de llautó» (cançó pop. Llofriu). 

|| 3. Jaqueta curta que porten les dones, molt semblant al gec dels homes (Pinós); cast. sayo. 

|| 4. Vestit blanc que tapa la faixa dels bolquers (Vic, ap. BDC, xvii, 89).

    Var. form.: paletó (Bosch Rec. 340); paltot (Bosch Rec. 280).

    Etim.: del fr. paletot, mat. sign.

Paltó 

Camanú i embolcallat el cos amb un paltó esfilagarsat que temps enrera van donar-li, esperà, consumit per un neguit quietós.  (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 34.).

PALTRIGADA f.

Calcigada, trepitjada; cast. pisotón. Y sens ho fer exprés, dóna una paltrigada al seu vehí, Perot Jepot 27. 

Paltrigada

Tot de parracs de vestit foren desco­berts pels esbarzers de l'entorn. La terra  estava tota paltrigada, les mates rompudes, 1 hi havia tots els senyals d'una lluita. [Edgar A. Poe, Contes, volum I. (Trad. C. Riba) Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 1991. ISBN: 8485704088. 148 p. P. 83.].

1. PALUSTRE adj.

Pertanyent o relatiu als pantans o aiguamolls; cast. palustre.

    Fon.: pəlústɾə (Barc., Palma); palústɾe (Val.).

    Etim.: pres del llatí palustre, mat. sign.

2. PALUSTRE m.

|| 1. Paleta triangular amb què els mestres de cases apliquen el morter o mescla a la paret (Tortosa i País Valencià); cast. paleta. Com la paret podrida, vella y trista, | que'ns sembla tal, de vista com de lista, | quant, reparant, n'és passat lo palustre, Somni J. Joan 1797. Lo palustre: haec trulla, Pou Thes. Puer. 8.

|| 2. Pala petita que serveix per a arrancar cards o altres herbes i per a sembrar patates (Horta de Val., Xàtiva, Gandia, Benidorm).

    Fon.: palústɾe (Tortosa, País Valencià).

    Intens.: palustret; palustrot.

    Etim.: derivat de pala.

Palustres

Després de travessar un terreny pantanós poblat de salzes, de joncs i d'uns arbres palustres de forma exòtica i estrafolària, vaig arribar al marge d'una clariana ondulada i arenosa que feia aproximadament una milla de llarg, amb quatre pins escadussers i atapeït d'uns arbres recargolats, semblants als roures en les dimensions però amb un fullatge pàl·lid com el dels salzes. A l'altre extrem d'aquesta clariana hi havia un dels turons, amb dos cims pintorescos i escarpats que resplendien vivament sota el sol. [Stevenson, Robert Louis. L’Illa del tresor. (Treasure Island, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788477272595. 300 p. P. 127.].

Palustre

Després ja no vam sembrar més blat, potser ja no era necessari. Vam sembrar dacsa, o patates que abans calia tallar a trossets deixant en cada tros un ull o grill i després els plantàvem un a un fent un clotet amb el palustre a la vora dels cavallons amples i ben aplanats, o cebes que també calia plantar una a una, en cavallons més prims, sostenint en la mà esquerra una garbeta de cebollí fresc i humit, activitats per a les quals vaig ser considerat hàbil i apte a partir de l'edat de vuit o nou anys i que, si no formaven part de cap obligació regular que es poguera considerar laboral, pertanyien tanmateix a les meues aficions i ocupacions eventuals, ocupacions a les quals no em resistia i que després he considerat sempre un privilegi feliç de la meua infantesa. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 91.).

PAMPANA m. 

|| 1. Personatge al qual s'atribueix humorísticament una alta autoritat o categoria imaginària; cast. archipámpano. 

|| 2. Ximple, beneit, poca-solta (Barc.); cast. tonto, bobo.

Pampanes 

Fins que, amb la mateixa contundència amb què abans calia defensar el dret a adoptar un nen sense que et mirin malament, hi hagi algú que expliqui als pampanes el dret que no et mirin malament per parir-lo.  (Quim Monzó. Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788477274766. 254 pp. Pàg. 173).

Pampana

La Yuki es va ruboritzar.

-No siguis pampana. Jo no faré cap casori.

-Fantàstic. No m'agraden els casaments. Tots aquells discursos

absurds i els pastissets durs com totxos que representa que t'has d'emportar a casa. Les tensions sobre què és de cadascú. Però bé, jo el que vull dir és que els amics no es compren. I encara menys amb diners dels comptes de despeses. [Haruki Murakami. Balla, balla, balla. (Dansu, dansu, dansu, trad. N. Parés – A. Gombau) Ed. Empúries, Barcelona 1ª ed. 2013. ISBN: 9788499307398. 384 p. P. 298.).

PAMPER, -ERA m. i f. i adj. 

Propi o habitant de les pampes o estepes sudamericanes; cast. pampero.

Pamper

...com un cadell, amb una llei de submissió esquerpa i concentrada, de poltre salvatgí, domat per la mà destra del pamper... Més, fora de son pare, ningú més havia pogut doblegar-li el geni. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 76.).

1. PÀMPOL m. 

|| 1. Fulla de cep o de figuera; cast. pámpana, pámpano. Estant en uns palaus grans e molt richs, emperamentats de pàmpols ab gran còpia de rayms, Curial,iii, 83. Los ceps molt vells, | pàmpols vermells, Spill 13416. Portava en lo cap la garlanda de pàmpols, Alegre Transf. 53. Tant se val arreplegar fulles de cep o pàmpols de figuera, Pons Auca 284. La causa de la nostra alarma no era més que una fulla de pàmpol, Ruyra Parada 27. 

|| 2. Planxa de llautó o d'altre metall, que es posa subjecta a la canya d'una llumenera i s'interposa entre la flama del llum i la vista del qui l'empra, per evitar que la claror l'enlluerni o li danyi els ulls; cast. pantalla, volante. 

|| 3. Planxa metàl·lica lluenta que serveix de reflector del llum usat en la pesca de la tonyina i en altres usos; cast. pantalla. 

|| 4. Campana, globus, con truncat o altra peça de figura adequada per a aplicar-se a un llum i concentrar-ne la claror envers un punt, impedir que danyi la vista o que oscil·li pel corrent d'aire, etc. (or., occ.); cast. pantalla, tulipa (si és cònic), globo (si és esfèric).Llavors, quan la darrera ha passat ja la porta, | la fina llum del pàmpol es torna un poc somorta, Carner Ofrena 162. 

|| 5. Pavelló de l'orella; cast. pabellón. Va callar, enrotllà una mà entorn del pàmpol de l'orella, Ruyra Pinya, ii, 94. Amb l'ànima abocada al pàmpol de les orelles,Ruyra Parada 16. 

|| 6. Peça ampla de ferro que va col·locada damunt la rella de l'arada forcada (Manresa); cast. pala. 

|| 7. Cada una de les peces amples de cuiro que van sota els vencillons del collar de carro per evitar que el coixí es malmeti pel fregadís dels vencillons (or., occ.).

    Loc.—a) Orelles de pàmpol: orelles molt amples i divergents del crani.—b) Mans de pàmpol: mans balbes, que deixen caure fàcilment les coses que sostenen; adj.,persona que deixa caure sovint allò que aguanta amb les mans (Men.).—c) Aixarop de pàmpol: el vi (es diu humorísticament).—d) No deixar ni pàmpol ni borró: no deixar res; endur-se-n'ho tot (Pòrtol).

    Refr.

—«Per sant Josep, el pàmpol al cep».

    Fon.: pámpuɫ (pir-or., or., men., eiv.); pámpoɫ (occ., val. mall.); pámpul (alg.).

    Var. form.: pampa, pampo.

    Etim.: del llatí pampĭnu, mat. sign., probablement mitjançant una forma de llatí vg.*pampŭlu produïda per canvi de sufix (Fouché Phon. 82).

2. PÀMPOL m. 

|| 1. Peix de la família dels escòmbrids, de l'espècie Centrolophus pompilus, de cos llarguer i blavós, de 30 a 60 cm. de llarg (or., val., bal.); cast. romero. La liura de pampol un sou VIII diners, doc. a. 1361 (Hist. Pollensa, I, apènd. xxix). Pampols se venen sens pes, doc. a. 1518 (BSAL, xxii, 252). Es temps de ses llampugues y pàmpols, Maura Aygof. 16. 

|| 2. Peix de la família dels pèrcids, de l'espècie Polyprion cernium, de cos oblong molt deprimit i cobert d'escates molt petites, que arriba a tenir dos metres de llargària (val.); també en diuen pàmpol rascàs; cast. cherna. 

|| 3. Peix de la família dels escòmbrids, de l'espècie Naucrates ductor, de cos llarguer, poc comprimit, amb faixes transversals blavoses fosques alternades amb altres de color argentat (val., bal.); cast. piloto. 

|| 4. Pàmpol pudent: peix de l'espècie Centrolophus microchirus (Tarr.).

    Fon.: pámpuɫ (or., men., eiv.); pámpoɫ (val., mall.). 

Pàmpols

El vell estable no té sostre ni un terra com cal, però com a mínim és espaiós, i com a mínim té electricitat. A les parets hi ha llums amb pàmpols i quadres... (J.M. Coetzee, Desgràcia, Desgrace, trad. D. Udina. Ed. Columna, 2ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8300-377-5. 406 pàgs. Pàg. 138.).

Pàmpol

La senyora Maria del Roser Golorons et va fer una gran impressió. També ella semblava una intrusa, com tu, però a l'inrevés. Era una senyora que hauria pogut disfressar-se de minyona sense cridar l'atenció, la tan planera, franca i simpàtica corn era. Us va rebre ella mateixa al peu de la gran escala de marbre. «Vagin amb compte amb el pàmpol», us va dir, assenyalant una de les motllures de la balustrada, massa recarregada pel teu gust. Vas agafar-te les faldilles, ni poc ni massa, per no ensopegar ni ensenyar el turmell, i vas tirar escales amunt, rere l'amfitriona. .(Care Santos. Desig de xocolata. Ed. Planeta, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-9708-263-1. 432 pàgs. Pàg. 265.).

Pàmpol

Els components del jurat fan figura d'estar satisfets amb allò que conta el doctorand, i la doctora Badia pren no­tes. Nosaltres, parem l'orella. Ventura s'engipona un pàmpol amb la mà dreta.(Fuster, doctor, patint, art. El Temps, 1985, Vicent Martí. 20/05/2014, pàg. 32.).

Pàmpol

...son pare era un home violent, s'havia eixugat una llàgrima amb un mocadoret blau pàl·lid de seda, això sí que ho recorda clarament; era en aquella cafeteria Canadà on es refu­giaven les vegades que ell anava a buscar-la a la biblioteca vella de la Universitat, amb llums groguencs de pàmpol a les taules, un vi­gilant amb bata blava i prestatges com armaris amb portes de vidre, després eixien pel carrer de la Nau, i només travessant la plaça del Patriarca trobaven aixopluc en aquesta cafeteria llavors nova i moderna, un ambient elegant i reservat,... (Joan F. Mira. Purgatori, Ed, Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-535-8. 292 pàgs. Pàg. 218.).

Pàmpols

Tenim tractes amb flors, pàmpols i fruits. No / parlen sols la llengua de l'anyada. Puja del fosc / una evidència virolada (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 434.).

Pàmpols

Feien el senyal d'una gran dansa olímpica sàtirs peluts, nimfes coronades de toses, Pan i Silvà, tot fent sonar flautes de canya; Bacus, a cavall d'una bóta, la cara embotornada d'embriac pintada de color ocre i roig, coronat de pàmpols, recomanava el suc de raïm; Mart, amb cuirassa de llautó, anava al costat de Minerva, que duia a la mà la testa de la Medusa; li feia conversa el déu Terme.  (Francesc Curet i Lola Anglada. Costums, festes i solemnitats. Visions barcelonines, IV. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1983. ISBN: 84-85403-52-5. 344 pàgs. Pàg. 196.).

Pàmpols

La biblioteca només estava il·luminada per un llum de petroli al damunt de la taula i la seva llum, tancada pel pàmpol, es projectava tota cap avall, en una llarga taca sobre la taula verda i en un feix de llum que fugia cap al paviment. S'estimava a gust enmig de l'austeritat d'aquella cambra, entre els armaris negres i senzills i aquella serietat dels llibres que ensenyaven els lloms amples amb caràcters d'or. [Italo Svevo. Una vida (Una vita, trad. R. del Guerra i D. Casas). Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 8429724818. 304 pgs. Pg. 175.].

Pàmpols

Les finestres són de vidre emplomat. La impressionant porta principal és de roure, i la delicada entalladura del voltant és obra de Horton Graff, el més reputat dels escultors de Bloomington, que posteriorment esdevindria soci de la firma Lapiscan, junta ment amb Hector MacIwraith i Cuyler Goodwill. (Graff havia fet aquella obra quan encara era jove, i aquell entrellaçament de pàmpols, sarments i raïms està considerat un bell exemple d'Art Nouveau.) [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 101.].

Pàmpols

I tot plegat només era un saló molt bonic amb un recambró; a tots dos hi havia catifes unes blanques, en què hi havia estampades unes garlandes de flors molt llampants, als sostres, blancs immaculats, hi havia unes motllures que figuraven gotims de raïm i pàmpols que contrastaven vivament amb els luxosos sofàs i les otomanes de color carmesí que havia sota; en canvi, sobre el marbre blanc del palmar de la xemeneia hi brillaven cristalls de Bohèmia, d'un roig encès i, entre les fi mestres, hi havia uns grans miralls que reflectien aquella mescla de meu i foc. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 116-117.].

Pàmpols

Per exemple, no permetia que piquessin els grans de raïm, tot deixant-los desfigurats, i hauria estat feliç si li haguessin demanat el raïm a ell, en primer lloc perquè així no hauria sospitat de qualsevol lladre o de qualsevol estrany, en veure'l tallat, i en segon lloc perquè sabia, en aquella selva de pàmpols, on eren els ceps del moscatell, o d'un altre raïm que no fos per al vi. Els fills ho acceptaven tot, perquè el vell era allà des de feia tant de temps abans que ells, i perquè havien estat educats a sentir-se pobres. [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 64.].

Pàmpol

El fum, mandrós, és un fil blavenc que s'entortolliga al voltant del pàmpol del llum. (Manuel de Pedrolo. Avui es parla de mi. Edicions 62, 4ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429710957. 238 p. P. 168.).

Pàmpols

I vint centímetres encara més amunt, es presentava al paladar avesat la rara degusta­ció d'un galó trenat una mica acacauat. Tastàrem tot se­guit el xiclet de la baralla, les castanyes de la irritació, els raïms de la còlera i els pàmpols de l'amargura. [Raymond Queneau. Exercicis d’estil (Exercices de style. Trad. A. Bats – R. Lladó). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477270416. 136 p. P. 85.].

Pàmpol

Era incongru­ent que al somni encara portés cua, perquè a aquella edat ja anava a una perruqueria, la del senyor Mario, a Sherbrooke, a prop de Victoria. Ara que hi penso, ¿ahir vas passar per Grunwald's a buscar el pàmpol? És la tercera vegada que t'ho demano, i m'ho vas prometre. ¿Te n'has tornat a descuidar? [Mordecai Richler. El cas d’en Barney Panofsky. (Barney’s Version, trad. X. Pàmies). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. 2013. ISBN: 9788477275459. 522 p. P. 329.].

Pàmpols

En d'altres moments, m'exer­citava en la pràctica d'una llibertat alternant: les emocions, les idees, les feines havien de poder ser, a cada instant, interrom­pudes i després represes; la certesa de poder-les bandejar o fer­les acudir com si fossin esclaus els llevava tota ocasió de tirania, i a mi tot sentiment de servitud. I encara més: vaig arribar a disposar l'activitat de tot un dia al voltant d'una idea predilecta, sense deixar-la un sol moment; tot el que hauria pogut fer-me'n desdir o distreure-me'n, els projectes o els treballs d'un altre ordre, les paraules sense importància, els mil incidents diaris, s'hi adossaven com pàmpols al furt d'una columna. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 53.].

Pàmpol

El director no sabia on ficar-se, fins i tot es va començar a rascar darrere les orelles, que les té grans. No és que tingui allò que es coneix com orelles de pàmpol, és clar, en proporció, les seves ore­lles no són de cap de les maneres gaire grans, el que passa és que aquest home tot ho té gran i, per tant, tam­bé les orelles. [Robert Walser. Jakob von Gunten (Jacob von Gunten. Ein Tagebuch, trad. T. Vinardell) Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 1999. ISBN: 8477272786. 174 p. P. 132.].

PANADÍS m. 

Inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits; cast. panadizo.

    Fon.: pənəðís (or., bal.); panaðís (occ., val.); pənəlís (Palma); pəɾəðís (or., men. vulgar).

    Sinòn.: arístol, espitlla, naixedura, rastella.

    Etim.: del llatí panarīcium, mat. sign.

Panadís

De fet, la mare tenia el vici, des de petita, d'arrencar-se els repelons: ja havia tingut un panadís, i tot seguit se li va pelar el dit, una vegada, a l'internat. [Natalia Ginzburg. Lèxic familiar. (Lessico famigliare, trad. E. Rodríguez). Ed. Âtic dels Llibres, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 9788416222254. 264 pp. P. 44.].

Panadís

Ja podia jo enginyar-me per tractar-la amb miraments, a fer-me notar el menys possible, a trobar-ho tot bé (quan en realitat en el seu ofici no havia fet res més que disbarats abominables), que la meva arribada, la meva paraula li feien horror d'entrada. Res a fer-hi. Una llevadora vigilada és amable com un panadís. Ja no saps on ficar-la perquè et faci el mínim de mal possible. Les famílies sobreeixien de la cuina fins als primers esglaons a través del pis, barrejant-se amb els altres parents de l'edifici. I si n'hi havia, de parents! [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 336.].

PANCARITAT m. 

|| 1. Repartiment de pa que les cases riques feien als pobres del poble que hi compareixien, el dissabte de Pasqua (Porreres); repartiment de pa a les famílies pobres, fet pels antics jurats de Mallorca cada any el diumenge de l'Àngel (Penya Mos. i, 210). La benedicció del tal pa solia fer-se a l'esglesieta del Temple (Ciutat de Mallorca); la feia la comunitat parroquial de Santa Eulàlia anant-hi en processó i davant davant les comunitats de les altres parròquies. 

|| 2. Berenada que es fa fora de la vila el dia de la segona festa de Pasqua (Men.) o algun altre dia pròxim a aquella festa (Mall.). «Està molt estesa i arrelada dins Mallorca sa costum d'anar aquesta setmana a fer una bauxa, a fora-vila, dalt un turó, a qualque casa de camp, a sa vorera de mar: se n'hi duen panades i robiols i altres bobons i allà s'ho enfloquen, rient i folgant; i això se diu es pan-caritat» (Alcover Cont. 249). «Ets antics Jurats de Mallorca... repartien un pa a totes ses famílies pobres, i aquella bona gent a's capvespre el s'anaven a menjar per devora Sa Riera; i an aqueixa modesta bauxa li deien pan-caritat perque se menjaven aquell pa que per caritat havien rebut, i aqueix nom després se va estendre a totes ses bauxes que es feien sa setmana de Pasco a fora-porta i per fora-vila» (Alcover Cont. 250). Dia d'es Pancaritat: el dia immediat després de Pasqua (Ciutadella). 

|| 3. Vega, forada en general (Mall.); cast. gira. «Avui ses nines de s'escola són a fer un pancaritat». Gastar amb vegues y pancaritats, Roq. 32.

    Fon.: paŋkəɾitát (mall., men.).

    Etim.: del llatí pane caritatis, ‘pa de caritat’.

Pancaritat

Tot el puig on s'alça es un pinar frondós freqüentat per es­portistes, passejants i famílies, en el qual el segon diumenge de Pasqua, Dia de l'Àngel Custodi, se celebra un pancaritat (berenada) popular.(Marga Font. Art. Castell de Bellver. Guardià de Palma. Revista Sàpiens núm. 206, maig 2019. Pg. 76.).

PANDEMÒNIUM m.: cast. pandemonio.

|| 1. Lloc imaginari de reunió de tots els esperits infernals.

|| 2. fig. Lloc on es reuneix molta gent en desorde o en conspiració malèfica.

    Etim.: pres del gr. πανδαιμóνιον, ‘de tots els esperits’. 

Pandemònium

Milions de persones estiren el coll per veure'l. Si totes les veus que avui pronuncien el seu nom es fessin sentir a l'uníson, es produiria un pandemònium que el sentirien des de Mart. [Alfred Polgar, La vida en minúscula (Kleine Schriflen. Trad. M. Lobo). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 1998. ISBN: 8477271909.142 p. P. 73.].

1. PANER m.
|| 1.   Recipient fet de vímens, esquerdes de canyes o joncs entreteixits, de forma trococònica invertida, generalment amb una ansa de banda a banda, i que serveix originàriament per a tenir pa i també per a portar fruita, roba, etc.; cast. cesta, cesto. Un paner de verduchs, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 286). Veé exir de un gran paner en què tenia lo pa molt gran fum, Eximplis, i, 22. Dos paners per dar pa als morts, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 417). Les cullidores trabuquen els paners plens d'oliva, Rosselló Many. 27. Paner d'oferir: el que serveix per a portar el pa de l'oferta a la missa. Paner coitor (collitor): el que serveix per a posar-hi les olives mentre les van collint (Mall.). Paner bugader: cistella molt fonda que serveix per a posar-hi la roba de la bugada (Tortosa). La forma del paner és variable, i la seva grossària també. Al Pallars és un recipient molt planer (Vall d'Àneu). A gran part del Principat i a les Balears és bastant més alt que ample, i molt més petit que el cove, del qual es distingeix també per tenir una sola ansa que va de banda a banda, mentres que el cove en té dues i laterals. En canvi, a certes regions el paner té la mateixa forma que el cove (Pont de S., Oliana, Penedès, Camp de Tarr., Tortosa) i en algunes comarques es considera que el paner és més gran que el cove (Costa de Llevant, Terrassa).
|| 2. Covador, recipient on fan el niu els coloms (Morella). Netejar los sistells, paners y llochs ahont crien, Agustí Secr. 161.
|| 3. Joc de prestatges de fusta que es penja al sostre i serveix per a posar-hi els pans després de treure la fornada (Llofriu).
|| 4. fig. Les anques o darreres (Gandesa); cast. trasero.
    Loc.—a) Fer un paner: enviar un obsequi consistent en fruita o altra cosa col·locada dins un paner (Mall.).—b) Esser un paner foradat: esser molt xerrim, no saber guardar cap secret (Mall.).—c) Tenir es paner sense ansa: no tenir memòria (Men.).—d) Fer es paner caramull a qualcú: acabar-li la paciència o fer-li perdre la serenitat (Mall.).—e) Vessar com un paner: vessar molt, deixar anar abundantment el líquid o altra cosa que conté (Mall.).—f) Perdre un paner: equivocar-se, dir o prendre una cosa per una altra (Mall.).—g) Esser figues d'altre paner: esser una cosa molt diferent d'allò que algú es pensava o volia suposar. «Això són figues d'altre paner!».
    Refr.—a) «Qui fa un paner, fa un covo»; «Qui fa un covo, fa un paner»; «Qui sap fer un paner, en sap fer cent»: significa que el qui té habilitat o coratge per a fer una cosa, també en tindrà per a fer-ne una altra de semblant.—b) «Amor de senyor, aigua de paner»: vol dir que els poderosos no solen tenir amor forta a ningú (Men.).
    Fon.: pəné (Empordà, Berguedà, Costa de Llevant, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q., Mall., Men., Eiv.); pané (Pont de S., Conca de Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Gandesa, Tortosa, Morella, Alg.); panέ (Esterri, Sort).
    Intens.:—a) Augm.: paneràs, panerarro.—b) Dim.: paneret, paneretxo, panerel·lo, panereu, paneriu, panerí, paneró, paneretet, paneronet, paneroi, paneroneu, panerrí. L'amo Dols, taverner de Santa Maria, aporta un paneroi de panses y dina en casa, doc. a. 1787 (BSAL, xxv, 129). Sa mare no ha enviat paner, y el panerrí que me ha enviat son onclo Dols sols contenia cosa de una lliura de panses, doc. a. 1786 (ibid. 114).
    Sinòn.: cistell, cistella.
    Etim.: del llatí panarĭu, ‘recipient per a tenir el pa’.

2. PANER, -ERA adj.
|| 1. Que menja molt de pa o li agrada menjar-ne; cast. paniego.
|| 2. Que produeix blat (Escrig-Ll. Dicc.).
Paner: llin. existent a Anya, Anglesola, Valls, Alcoi, etc.
    Etim.: derivat de pa.

Paner

O, si no, ordena: «Flexió del tronc cap endavant!», i llavors li produeix un plaer singular clavar un cop de canya a tall de regal al paner de pobre noi. [Robert Walser. Jakob von Gunten (Jacob von Gunten. Ein Tagebuch, trad. T. Vinardell) Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 1999. ISBN: 8477272786. 174 p. P. 60-61.].

PANEROLA f. 

|| 1. Crustaci terrestre del gènere Armadillidium, de color gris, cos semicilíndric, que s'enrotlla fàcilment sobretot quan el toquen o quan se sent en perill (Ll., Urgell, Segarra); cast. cochinilla de humedad. Cuchs redons axí com mitja fava e són appellades paneroles, Cauliach Coll., ll. ii, d. 2a, c. 2. 

|| 2. Insecte de l'espècie Blatta orientalis (Val., Al., Alcoi, Elx); cast. corredera, cucaracha.

    Fon.: paneɾɔ́lɛ (Ll., Urgell, Alcoi); paneɾɔ̞́la (Val.); paneɾɔ́lɔ (Al.).

    Var. form.: panderola.

    Sinòn.:— || 1, trugeta, aranya del Bon Jesús, somereta;— || 2, panderola, panera, curiana, cuca molla, cuca patxa.

Guerra a les rates i les paneroles. Passejar pel barri mariner del Serrallo o gaudir d'una terrassa a al part alta de Tarragona va perdre, l'estiu passat, tot el seu encant, per la plaga de paneroles i rates que afectava la ciutat, just en l'època de l'any amb més turisme i amb més tarragonins al carrer. (Carina Filella, art. Revista Presència, 12-18/04/2013, p. 14.).

PANEROT m. 

|| 1. Paner o panera de grans dimensions; cast. canastón, cestón. 

|| 2. Caminadors (Cast., ap. ALC, carta 433). 

|| 3. Anques grosses (bal.); cast. trasero. 

|| 4. Tupada forta; derrota en el joc (mall.); cast. tunda, paliza. 

|| 5. Home totxo (Ribera del Flamisell).

Panerot

-Però no ho féu com ho vol intentar el teu cone­gut -digué el Cònsol molt seriós- ni manllevant les ales a les àguiles com ho feren alguns antics, Sinó gràcies a un panerot junyit mitjançant unes corrioles a vint-i-cinc oques nostrades que es repartien el seu pes i en ser tantes gairebé ni el notaven i podien volar falagueres.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 76.).

PANESCALM o PENESCALM (i ses var. panescal i panescam). ant.

Barca de panescalm: barca ràpida, de molts de rems, que solia estar al servei d'una nau o altre vaixell gran, per a transportar passatgers o càrrega d'aquest a terra o a una altra embarcació. Quan uiren la nostra senyera conegren que la galea era nostra, e lexaren-se caer en la barcha de penescalm e uengueren sempre a nós, Jaume I, Cròn. 111. La mès en una bella barca de panesçal de la nau, que hom li tench empaliada, Muntaner Cròn., c. 95. Anant a la vela aquests carregaren la barcha de perascal [sic] de pedres del trabuch, doc. a. 1343 (BSAL, ii, 261). E Nós fem metre partida dels servents nostres almugàvers, car tots no y podien caber, en les galeres e en barques de panescal de les naus, Pere IV, Cròn. 137. Bona barcha de panescalm armada de rems a doble, doc. a. 1394 (Misc. Fabra 164). Quatre barques de panescam ab què 'ns en devallen riu avall, doc. a. 1393 (Est. Univ. xiv, 358). Metre la barca de panescam en mar, Decam., jorn. ii, nov. 7.

    Etim.: del genovès barca de parascalmo, mat. sign., que prové del gr. πολύσκαλμος ‘de molts de rems’ (cf. Vidos Storia 528-530). La relació de panescalm amb panàtica o amb pa, suposada per Bofarull en la seva edició de la Crònica de Pere IV, fou causa que el diccionari Bulbena traduís panescal per «qui transporte du pain», interpretació equivocada, com també ho és la relació amb panès suposada pel mateix Bofarull (pàg. 131 i 137 de la seva edició de la Crònica citada).

Panescalm

Aleshores, no trobant altre remei per a llur salvament, tenint cadascú esment només de si mateix, gitaren al mar un panescalm, i decidint que era més fiable la barca que la nau esta vellada, els patrons hi baixaren; després dels quals, adés l'un, adés l'altre, tots els homes que hi havia a la nau, malgrat que els primers que havien davallat al panescalm els ho impedien amb coltells a la mà, hi pujaren, i cuidant fugir de la mort, la troba ren, car, en no poder governar tants com eren el panescalm per l'adversitat del temps, s'enfonsà i tots moriren.  [Giovanni Boccaccio. El Decameró. (Decamerone. Trad. F. Vellverdú). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2002. ISBN: 9788429750805. 832 p. P. 148.]. 

PANFONTETA f. 

|| 1. Menja composta de crosta de pa remullada d'aigua i mullada dins una mescla d'oli, sal i vinagre (Mall.). Sas panfontetas s'han abolit molt, y encara se van abolint més, Ignor. 77. 

|| 2. De panfonteta: de per riure, de molt poca categoria (Mall.); cast. de mentirijillas. Misser de panfonteta!, Maura Aygof. 176. A Menorca es diu de pampunteta.

    Fon.: paɱfontə́tə (mall.); pampuntə́tə (men.).

    Etim.: aglutinació de pa en fonteta.

Panfonteta

L'estiu de 197... vaig esser maoista. Però no un maoista de veres, com el meu oncle i els seus amics, aquells estudiants barbuts de casa bona, abillats amb texans clars i niquis de colors, que el dematins nedaven a la piscina i els horabaixes jugaven a tenis o congriaven la revolució; no, jo vaig esser un maoista de calçons curts i EGB, un maoista que encara col·leccionava madelmans i no havia sortit mai de l'Illa: un maoista de panfonteta, vaja. (Emili Manzano. L'estiu vermell. Art. L'Avenç, 388, març 2013, p. 10.).

PANICAL m.

|| 1. Planta umbel·lífera de l'espècie Eryngium campestre (or., occ., val.); cast. cardo corredor. Cerques pel món la flor del panical?, Sagarra Comte 237. «Me despedixc d'esta casa | i també del romeral, | me despedixc de Maria | que és la flor del panical» (cançó pop. Maestrat). Entre els penicals i les esparragueres, Einer Capcigrany 149. (V. card || 5).

|| 2. Panical blanc: planta de l'espècie Eryngium Bourgatii (Boí, ap. Masclans Pl. 169).

|| 3. Panical marí: planta umbel·lífera de l'espècie Eryngium maritimun (Tarr., Montblanc, Tortosa, Val.); cast. cardo marino.

|| 4. Panical blau: planta de la família de les compostes, de l'espècie Echinops Ritro, de tronc vellós, fulles coriàcies pinnado-lobulades, corol·les de color blau fosc (Garrotxa, Empordà, Vic, Ll., Urgell, Segarra); cast. cardícula. També es diu panical blau l'espècie Echinops sphaerocephalus (Masclans Pl. 169).

    Fon.: pənikáɫ (or.); panikáɫ (occ., val.); pənikáw (ross.).

    Var. form. ant.: panicalt (Per confegir la reyll del penicalt, Flos medic. 197).

    Etim.: desconeguda. El panical és anomenat panicau en provençal i panicaut en francès (cf. Bloch-Wartburg Dict.). 

Panicals

El meu paisatge més que parlar-me del riu, ho fa de la soledat, de la pols i dels panicals i em retorna a un sol alt, a un cel blau, a una llum transparent i neta, a la jaqueta damunt les espatlles perquè el setembre es­tà avançat i refresca, a un ambient perfumat per l'autor d'estable i de magdalenes acabades de sortir del forn i al sabor de saliandra i matafaluga en els dolços fets a ca­sa. (Teresa Ibars. Soc Atles. Article rev. L’Avenç 516, febrer 2025. Pàg, 13.).

PANÍCULA f., neol. bot.

|| 1. Panolla; cast. panícula, panoja.

|| 2. Raïm que té els eixos laterals ramificats de nou en raïm o en espiga; cast. panícula.

    Etim.: pres del llatí panicŭla, mat. sign. 

Panícules

Ella contempla les panícules violades, podrides ja, enganxades a la fusta. Li fan una mica de fàstic. S'imagina que parlen d'ella, allà baix. [Marion Brunet. L’estiu circular (L’Été circulaire. Trad. M. Tarradas) Club, 1ª ed. Barcelona 2020. ISBN: 97884732922566. 222 p. P.  32.].

PANNA f.

|| 1. Paella, recipient per a fregir (pir-or.); cast. sartén. Cercats en torn de les bullentes pannes, Febrer Inf. xxi, 124. De segí en panna cremat, Gaudal Visio 321. La panna sempre vol | mascarar lo perol, Saisset Poc de tot, 11. Panna castanyera: paella amb foradins que serveix per a torrar castanyes (Perpinyà). Negre com una panna: molt negre (Ross.). Gormand com una panna: molt gormand (Ross.).

|| 2. ant. Patena del calze; cast. patena. Un calze d'argent... ab sa panna tota blanqua, Altre calze... ab sa panna daurada, doc. segle XV (arx. de Montblanc).

|| 3. Fragment pla, ample i gruixut; cast. témpano. Sortien | de Calpe els esgardissos i arrels a l'ample espai, | en daus cairuts i pannes que sa buidor omplien, Atlàntida viii. Ara, la panna de pega, com un assabetge gegant, llu com un mirall, Girbal Oratjol 46. Panna de gel, de carn, de xulla. Panna de suro: peça quadrangular de suro que s'arranca de l'arbre en pelar-lo. Grans estibes de suro pelat formant amples i alts muradals de pannes superposades, Ruyra Flames 22.

|| 4. Suro pla que va lligat amb una corda al cap del sardinal i d'altres arts de pesca (Costa de Llevant, Barc., Cast., Val., Benidorm).

|| 5. nàut. Cadascuna de les posts que formen el pla d'una embarcació o vaixell; cast. pana, paneta.

|| 6. Pa de terra compacta, amb les herbes que conté, arrancat amb l'arada, l'aixada, etc. (Empordà, Men.); cast. tepe.

|| 7. Crosta de brutícia, d'una ferida, etc. (Lluçanès); cast. costra.

|| 8. Pandero, instrument musical (Banyoles). «Maria-Anna, toca la panna».

    Fon.: pánnə (pir-or., or., men.); pánna (Cast., Val., Benidorm, Al.).

    Etim.: del llatí patĭna, ‘cassola’ (cf. AIL Cuyo, iii, 130, 208).

2. PANNA f.

Pana, classe de vellut (Cast., Val., Al.); cast. pana. El jopetí de panna damunt de la samarra, Guinot Capolls 37. (V. pana).

Pannes

T'escric unes poques ratlles a corre-cuita, per dir-te que estic bé, i que el meu viatge va endavant. Aquesta carta arribarà a Anglaterra per mitjà d'un comerciant que ara torna a casa seva, des d'Arkhangel'sk; és més afortunat que no pas jo, que potser no veuré el meu país per molts anys. Tanmateix, estic ben animat: els meus homes són valerosos i, segons sembla, ferms i resoluts; no semblen desanimar-los ni les pannes de glaç que contínuament passen pel nostre costat, anunciant-nos els perills de la regió cap a la qual avancem. Ja hem arribat a una latitud molt alta; estem, però, en ple estiu i, encara que no fa tanta calor com a Anglaterra, els vents del sud que ens empenyen ràpidament cap aquelles costes on tan ardentment desitjo arribar, són d'una tebiesa vivificant que no m'esperava pas. [Mary W. Schelley. Frankenstein o el modern Prometeu (1818) (Frankenstein or the Modern Prometheus, trad. Q. Monzó). Ed. La Magrana, Barcelona 1991, 9ª ed. ISBN: 9788474101218. 206 pàgs. Pàg. 18.].

PANOLLA f.

|| 1. Espiga del blat de moro (Esterri, Gandesa, Tortosa, País Valencià); cast. panoja, mazorca.

|| 2. Minova, tumor que es forma sota l'aixella o a l'entrecuix (Agullana, Cadaqués); cast. golondrino.

|| 3. fig. Dona massa presumida (Maella).

    Fon.: panóʎa (Esterri, Tortosa, Cast., Val., Al.); panóʎɛ (Gandesa, Maella, Sueca, Alcoi); pənóʎə (Agullana, Cadaqués).

    Intens.:—a) Augm.: panollassa.—b) Dim.: panolleta.—c) Pejor.: panollota, panollot.

    Sinòn.: panotxa, pinya.

    Etim.: del llatí panŭcŭla, mat. sign. || 1. 

Panolles

Sembràvem dacsa, també dita panís, que recorde més intensament en la nova varietat americana, molt més robusta i frondosa que l'antiga i lo cal, amb tiges tan altes i fulles tan amples que a l'estiu el dacsar era com una jungla espessa, verda i ombrí vola on jo penetrava tot sol a perdre'm gatejant per la selva compacta o, amb companyia infantil femenina, a practicar amagats en la mitja foscor les nostres peti tes indecències prohibides, amb faldeta apujada i pantalons abaixats, a risc d'irritar les cuixetes, els ventres o els culs amb el tall feridor i raspós de les fulles de dacsa tan llargues i dures, i també, quan les panolles eren ja grans i peludes, a arrancar-los de la punta els pèls rossos o bruns que després ens posàvem sota el nas, precàriament enganxats amb saliva, per imitar grans mostatxos rogencs que calia aguantar traient els morrets cap amunt i pressionant amb força amb el llavi superior. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 93.).

PANÒPLIA f.: cast. panoplia.

|| 1. Armadura completa. Espècie d'escut sobre el qual es disposen ordenadament armes diverses. Davant la lluna de Venècia en forma de panòplia, Pons Com an. 151.

|| 2. Part de l'arqueologia que tracta de les armes antigues i de llur significació.

    Fon.: pənɔ́pliə (Barc., Palma); panɔ́plia (Val.).

    Etim.: pres del gr. πανοπλία, mat. sign. || 1.

Panòplies

Vaig re­córrer, extàtic, totes les seccions. Ni al supermercat l'Escale de Perpinyá amb els seus personatges de Walt Disney que penjaven del sostre, havia vist tantes ampolles de coca-cola, tantes capses de Savane Bros­sard, tantes llaunes de xarop Teisseire, tantes joguines, tantes aven­tures de Tintín, tants soldats de plom, tants castells, tantes panòplies aplegades al mateix lloc. Si el padrí Jean hagués estat aquí, m'hauria regalar quasibé tot el que li hauria demanat.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019.  ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 150.).

Panòplies

Així, quedar-se sol a casa seva, sense la seva presència, li apareixia ara com l'ideal d'aquelles hores Tot allò que voltava el general li era simpàtic, el subjugava: els draps, els joiells de les vitrines, els amulets, les panòplies, els armaris de vidre amb les enormes vestimentes centenàries, la disposició de les cambres, i les comoditats innúmeres, l'arravataven. L'ambient mateix que s'hi respirava, totes aquelles minúcies, li afalagaven els sentits: l'enorme gravat acolorit de la muller...  (Francesc Trabal. L'home que es va perdre. Ed. Quaderns Crema, 1º ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8485704258. 160 p. P. 84.).

Panòplies

L'home que gambava impacient per les àmplies sales d'aquell palau bastit antany pels Selèucides, que jo mateix (quin avorriment!) havia decorat en honor seu amb inscripcions elogioses i panòplies dàcies, ja no era el que m'havia acollit al campament de Colònia ara feia prop de vint anys. Fins les seves virtuts ha­vien envellit. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 89.].

PANÒPTIC, -ÒPTICA adj., neol. 

|| 1. Que es pot veure totalment des d'un punt; cast. panóptico. 

|| 2. (Mètode de coloració) que diferencia totes les estructures observades amb el microscopi; cast. panóptico.

    Etim.: derivat del gr. πανóπτης, ‘el qui ho veu tot’.

Panoptisme

De la mateixa manera que el dret penal com a forma d’expressió defineix un camp de dicibilitat (els enunciats de delinqüència), la presó com a forma de contingut defineix un lloc de visibilitat (el «Panoptisme», és a dir, un lloc on es pot veure tot a cada instant, sense ser vist). Aquest exemple remet a l'última gran anàlisi d'estrat, que Foucault du a terme a Surveiller et punir. [Gilles Deleuze. Foucault. (Foucault, trad. Víctor Compta). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-297-2643-8. 160 pàgs. Pàg. 61].

PANTEIXAR o PANTAIXAR v. intr.

|| 1. Respirar amb panteix; cast. jadear, acezar. Dix lo Mestre pentexant com hom las, Febrer Inf. xxxiv, 83. Sentí gran fegó al ventre e pentexà fort, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 67). Pentaxar d'agonia, Orlandis Poes. 40. Son pit panteixava, Ruyra Parada 90.

|| 2. Gemegar, queixar-se fort d'algun mal (Tremp, Pla d'Urgell, Llofriu); cast. quejarse. «¿Per què pantaixes tant?»

    Var. form.: pantejar (I amb membres i ossos fora de lloc, lo món panteja, Atlàntida v; Deixant als infermers que se les heuen ab el malalt per a ficar-lo al llit, pantejant d'angúnia, Oller Fig. pais. 23; Com pantejava! Amb tot i haver-lo alleujat de càrrega, Ruyra Parada 29); pantegar (dialectal).

    Fon.: pəntəʃá (or., bal.); pantaјʃá (occ.); pəntəʒá (or.).

    Etim.: del grec-llatí *pantasiare, var. de phantasiare, ‘sofrir opressions’ i originàriament ‘somniar’; aquest significat originari es troba en el provençal pantaisar (cf. Levy Suppl. Wb. i Mistral Tres., s. v.). La forma catalana més correcta i etimològica és, doncs, pantaixar i el derivat postverbal pantaix; però en el català modern de Barcelona ha prevalgut la forma panteixar, perquè, a causa de la confusió de la a i la e àtones, ha passat a pronunciar-se panteixo, panteixes, etc., en lloc de pantaixo, pantaixes, i consegüentment s'ha format panteix en lloc de pantaix. També s'ha produït una contaminació analògica del sufix -ejar, de la qual ha resultat la forma pantejar usada per Verdaguer, Oller, Ruyra i altres escriptors. Finalment, en el català occidental existeix també la forma pantegar, produïda per adopció del sufix -egar, i d'ella procedeix el postverbal dialectal pantec. 

Panteixant-los

Un gran desordre que consisteix en el següent: (1) set o vuit capses de cartró buides, amb les llengües de paper fi panteixant-los a la boca; (2) un assortiment de vestits de carrer barrejats amb els seus germans de tarda, tots damunt de la taula i evidentment nous; (3) una tira de tul que ha perdut la dignitat i s'arrossega tortuosament per tota l'escena, i ( 4) sobre dues cadiretes, un mostrari de roba interior femenina impossible de descriure. [Francis Scott Fitzgerald. En aquest costat del paradís (The Side of Paradise, trad. J. Mª Fulquet). Ed. Navona, Barcelona 2019, 1ª ed. ISBN: 9788417181956. 370 p. P. 221.].

PANTIGANA f. 

|| 1.   Llagost gros i verd (Locusta viridissima), que arriba a tenir fins a 10 cm. de llargària (Barc., Segarra, Ll., Urgell, Pallars, Ribagorça); cast. langostón. 

|| 2. Baldufa (Torres de Segre, ap. Aguiló Dicc. s. v. pentigana). 

|| 3. fig. Home mancat de gràcia, d'habilitat (Segarra, Urgell).

    Var. form.: pagantana (Men.); pantingana (Litera).

    Fon.: pəntiɣánə (Barc.); pantiɣánɛ (Urgell, Segarra); pantiɣána (Sopeira, Pont de S., Esterri d'À.); pantiŋgána (Tamarit de la L.); pəɣəntánə (Menorca);pentiɣánə (Massalcoreig).

    Etim.: incerta. Per la seva forma, aquest mot es pot relacionar amb els vocables dialectals nord-italians pontigana i pantigana, que signifiquen ‘rata’ i que, segons F. Schürr (Zschr. R. Ph. xlvii, 511-512), vénen del llatí *ponticana, derivat depontĭcus (cf. els pontici mures de Plini); però pel significat, és difícil establir relació entre el mot català i els italians indicats.

Pantiganes

—On és l'Andreuet?

La gossa, amb el musell encara brut de sang que feia crostes humides, va enfilar aquel! camí que l'Andreuet no havia agafat mai. S'aturava de vegades, i mirava enrere, com volent saber que la mestressa seguia. Pantiganes i bombonots brunzien sota un sol atroç. (Inès Vidal Farré. El metge i un gos d'atura. Ed. Cossetània, Valls, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-9634-156-8. 102 pàgs. Pàg. 60.).

PANXARRUT, -UDA adj.

Panxut (mall.). Era un gust veure aquells dos subjectes, aquell botiguer panxarrut y aquell comissionista llambriner, Oliver Obres, v, 216.

    Fon.: pəɲʃərút (mall.).

    Intens.: panxarrudàs, -assa; panxarrudarro, -arra; panxarrudet, -eta; panxarrudot, -ota. 

Panxarruts

-Escolta, Jim, com és que hi ha tants immigrants obe­sos? -Me'l trobo al jardí durant la tercera passejada mati­nal, i no falla, la seva xerrameca m'arrapa-. M'estava pas­sejant per People of Walmart i hi havia un fotimer de fotos d'hispans panxarruts ... (Albert Forns. Jambalaia. Ed. Anagrama, Barcelona, 1ª ed. 2016. ISBN: 9788433915320. 304 p. P. 102.).

PANXEC m. 

Panteix (Ross.). Quis panxechs que fa, Saisset Bingnas y donas, 31.

PANTEIX o PANTAIX m. 

Respiració fatigosa; cast. jadeo, resuello. Ardent voler e amorós pentaix | voler me fan çell qui no vol ajuda, Masdovelles 26. Del falcó o del ocell que haurà pantax, Anim. caçar 68 vo. Si t'he pregat ab fort panteix | me perdonasses,Vent. Pel. 30. Al vell, quant pantaix li veda lo mot, Proc. Olives 2071. Hi quant lo vent li va manquant | crex lo pantaix, Somni J. Joan 1147. Si l'esperver a pantex, Flos medic. 119. Ix de sa gola un pantaix esgarrifós, Llorente Versos 147. Amb un panteix en son migrat pit com el vaivé d'una ona, Pons Com an. 36. Ronca un pantaix de tormenta, Riber Sol ixent 20. Metgia fan-ne pels vells que el greu panteix ofega, Riber Geòrg. 39.

    Var. form. (per canvi de sufix): panteig (Ab la por y el panteig ab què pujava, Oller Fig. pais. 109; El pit susmogut per un panteig ofegador,Caseponce Contes Vallesp. 120; Suau panteig de martiri, Riber Sol ixent 61); pantec (dialectal); pantatge (dialectal).

    Fon.: pəntέʃ (pir-or., Empordà, Vallès, Barc.); pəntáʃ (Cardona, Solsona, Gironella, Mall., Men.); pantáјʃ (Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Conca de Barberà, Tortosa, Val.); pəntέʧ (Camp de Tarr.); pantέk (Pallars, Ulldecona, Maestrat).

    Intens.: pantaixet (Trobaren-lo ab un pantaixet que paria que ja li volia exir la ànima, Villena Vita Chr., c. 86); pantaixot.

    Etim.: derivat postverbal de panteixar.

Panxecs 

Feies uns panxecs i et movies d'una maneral... Qué dimoni et passava?  (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 231.).

PANXELL m. 

Ventre de la cama (Cardós, Senet, Borén, Tremp); cast. pantorrilla.

    Fon.: paɲʧéʎ (occ.).

    Etim.: derivat de panxa.

Panxells

Així i tot, la Mary Lipinski tenia una cara prima i jovenívola, cabells foscos llargs dits a les espatlles, un pit ferm i uns panxells bonics. No estava gens malament per a una dona que devia rondar els seixanta.[Glenn Cooper. La biblioteca dels morts. (Secret of the Seventh Son / Librrary of the Dead, trad. D. Fernández Jiménez). Ed. Alisis, 1ª ed. Badalona, 2010. ISBN: 978-84-936601-0-9. 454 pàgs. Pàg. 345].

Panxell

Va tenir el mèrit de fer somriure la Céline, que es va ajupir per gratar-se una picada de mosquit al panxell. [Marion Brunet. L’estiu circular (L’Été circulaire. Trad. M. Tarradas) Club, 1ª ed. Barcelona 2020. ISBN: 97884732922566. 222 p. P.  19.].

PANXOLINA f. dim.

de panxa (Empordà). 

Panxo­lina

Em costa omplir-me els pulmons d'aire. Compto la distància que hi ha entre nosaltres amb els dits. A través de la camisa, veig bosses de pèl, una panxo­lina del whisky que es va prenent al llarg de tot el dia. [Avni Doshi. Sucre cremat (Burn Sugar, trad. N. Artigas). Edcions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788416987849. 350 p. P. 289.].

PAPADINERS m.

Pretext per a fer despendre diners; persona que en fa ús, que procura fer gastar inútilment; cast. papadineros. Ay, Senyor! Després de la desgràcia, tot són papa-diners, Víct. Cat., Cayres 66.

    Var. form. (castellanisme): papadineros (Los qui 'lse fan dir hi posen massa dolenteria, y los qui 'lse diuen sun papadineros, Caseponce Contes Vallesp. 90).

    Etim.: compost del verb papar i de diners; probablement per via del castellà papadineros. 

Papadiners

Les males pues, que ens han clavat una picossada, per quatre potingues que m'han posat! Papadiners, escurabutxaques, estafadores, per posar-te les mans a sobre volen que els donis tot el que guanyes amb feina honrada. A pencar les posaria jo, a reco­llir espart al camp, a carregar cossis de roba, a transportar cis­tells de fruita, a partir llenya, a collir olives, a ... (Isabel-Clara Simó. La salvatge. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8477396930. 220 p. P. 107)

PAPALLÓ m.

—I. || 1. Insecte lepidòpter en general; papallona (Vallès, Mall., Men.); cast. mariposa. Com és mort, ix d'ell un papalló qui engendra un verme, Llull Felix, pt. viii, c. 71. Roden entorn | del cremelló | com papalló | fins que s'i cremen, Spill 204. Com un esbart de papallons al vent, Canigó xii.

|| 2. Corc dels cereals, com la Calandra granaria, quan és alat (Mall.). Tothom se quexa de gastar-se [el blat] de papayó o fraret, Fontanet Conró 27. Hi ha espècies anomenades papalló blanc, papalló blau, etc., que perjudiquen sobretot el blat i l'ordi.

|| 3. Borrissol de card; cast. vilano (Bulbena Dicc.).

|| 4. Ventallola de la manxa de ferrer (Llucmajor).

II. || 1. ant. Tenda de campanya de forma cònica; cast. pabellón. En lo papayó [sic] del rey cantà's missa, Marsili Cròn., c. 21. Com foren dins los papallons, cascú en lo seu, adobaren-se les coses necessàries, Tirant, c. 52.

|| 2. ant. Dosser plegadís que aixopluga un llit; cast. pabellón. Un papalló gran de dit llit, Inv. Eixarch (a. 1517).

|| 3. Garbera petita, de dos o tres costals de garbes de cànem (Cast.). Una garba mal colocada en un papalló, Pascual Raval 2.

    Fon.: pəpəјó (Vallès, Mall.); papaʎó (Cast., Alg.); pəpəó, pəpó (Men.).

    Intens.:—a) Augm.: papallonàs, papallonarro, papallonot.—b) Dim.: papallonet, papallonetxo, papallonel·lo, papalloneu, papalloniu, papallonoi.

    Etim.: del llatí papiliōne, mat. sign. I, || 1 i II. 

Papallons

A les presons americanes hi ha molts reclusos que es converteixen a l'Islam. L'Alcorà diu que si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. Vostè ha fet que els boscos entrin a les presons. Als Estats Units hi ha 2 milions de reclusos, 50.000 dels quals són joves. Viuen sense cap contacte amb la natura. I vam engegar un programa perquè els presos puguin criar espècies i plantes en perill d'extinció, com la granota d'Oregon o els papallons americans. En aquests moments hem aconseguit que seixanta presons dels Estats Units facin feines de conservació, amb reclusos motivats de fer alguna cosa que va més enllà mateixos, contents de contribuir a la preservació del planeta. (Entrevista a Nalini Nadakarni. Revista Núvol, nadal 2021, pàg. 7.).

Papalló

-No te l'has de prendre massa seriosament, Griffiths. No és més que un papalló, saps? [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 401.].

PAPALLONA f.

|| 1.   Insecte lepidòpter en general i especialment els més grossos, que volategen entre les flors (Empordà, Maresme, Vallès, Penedès, Mall., Men., Alg.); cast. mariposa. Sanitosos consells que abans de gaire | com papallones volaran en l'aire, Canigó i. Parexen un esbart de papayones pintades, Ignor. 3.

|| 2. Borrissol del card; cast. vilano (Saura Dicc.).

|| 3. Vàlvula o ventallola de les manxes de ferrer (Mall.).

|| 4. Vàlvula que funciona dins un tub per a graduar el pas de l'aire, d'un vapor, etc.; cast. mariposa.

|| 5. Mecanisme que en el teixit de mantes serveix per a regular el moviment del joc collador segons el gruix de la trama que s'esmerça (Pons Ind. text.).

|| 6. Dona de vida frívola (Barc.); cast. mariposa.

|| 7. fig. Home pagat per a fingir-se comprador i induir altra gent a comprar (Barc.); cast. gancho.

|| 8. fig. Jugador a sou perquè jugui per compte de la casa de joc (Barc.).

    Fon.: pəpəʎónə (Empordà, Penedès, Camp de Tarr.); pəpəјónə (Maresme, Vallès, Mall.); papaʎóna (val., alg.); pəpəónə (Men.).

    Sinòn.:— || 1, papalló, paloma, palometa, pampallola, papillota, papiola, voliaina, voliana.

    Etim.: forma femenina de papalló. 

Papallona

La papallona (el llumenet que girava contínuament en la copa d'oli) trencava les tenebres de la nit, i ajudava Gonaria a no dormir, perquè el son li semblava temps escatimat a Déu. [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 131.].

PAPAR v. (vulg. i fam.). 

|| 1. Engolir, menjar sense mastegar; cast. papar. Pels alts, a papar, què?, mosquits,Oller Rur. Urb. 82. 

|| 2. fig. Veure, observar, adonar-se de les coses. No papar-ne una: no entendre res del que es veu o del que se sent (Val.).

    Etim.: del llatí pappare, ‘menjar’.

Papant

Ja fa molt de temps que els governs, el nostre i els altres, van dient qualsevol cosa perquè el personal estigui distret, papant mosques, per poder continuar ells amb els seus tripijocs. (Andreu Martín. Les escopinades del escarabats. Ed. Bromera, 2ª ed. Alzira, 2014. ISBN: 978-84-9096-92-7. 334 pàgs. Pàg. 283.).

PAPAORELLES f.

Insecte ortòper de cos llarguer, de color negrós, que té l'abdomen acabat amb unes puntes a manera de pinces; és l'espècie Forficula auricularia (Olot, Lluçanès, Barc.); cast. tijereta.

    Fon.: pəpəuɾέʎəs (or.).

    Sinòn.: papanovia, picanovia, estisoreta, corcollana, papapolla, papa-xolla, picapolla, picagulla, xoriguera.

    Etim.: compost de papar i de orelles, perquè hi ha la creença vulgar que aquest insecte penetra dins les orelles, perfora el timpà i arriba fins al cervell. 

Papaorelles

S'assegueren en un banc, i ell ja estava disposat a aprofitar l'oportunitat, quan la senyoreta Wilkinson va dir que estava segura que hi havia papaorelles i no va callar fins que es posaren a caminar altre cop. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 163.].

PAPILLOTA f.

|| 1. Papallona (Capcir).

|| 2. Tros de paper amb què es subjecta un floc de cabells per arrissar-lo; cast. papillota.

|| 3. Paper amb què s'embolica una costella en rostir-la; cast. papillota.

    Etim.: del prov. papilhota, ‘papallona’, i el || 2 més pròpiament del fr. papillotte, mat. sign.

Papillotes

L'endemà, a primera hora del matí, Julien copiava unes cartes a la biblioteca, quan va entrar mademoiselle Mathilde per una porteta falsa, molt ben dissimulada entre els lloms dels llibres. Mentre Julien admirava aquest invent, mademoiselle Mathilde semblava molt sorpresa i força contrariada de veure'l allà. Amb les papillotes al cap, Julien la va trobar dura, orgullosa i gairebé masculina. Mademoiselle de La Mole tenia un sistema per robar llibres de la bibliote ca del seu pare sense que es notés.   [Stendhal. El roig i el negre (Le rouge et le noir. Trad. F. Toutain). Editorial Destino, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788496863590. 608 p. P. 298.]. 

PAPIL·LOTES

Papil·lotes

Es mira els bistecs amb atenció a través del vidre gruixut, com si poguessin saltar de cop i volta de dins les seves papil·lotes de paper verd. Els llums de l'aparador li il·luminen la cara, li fan ombres de porpra sota els ulls i el nas. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 124.].

PAPU o PAPO m. 

|| 1. Cuca, insecte no volador en general (Ross., Empordà); cast. gusano, bicho. Tores, papus, grapaus ara sols s'hi passegen, Saisset Countas 18. Era com un papu, un papu tant menut que sols se podia veure am vidres d'augment,Pous Empord. 11. 

|| 2. Fantasma; ésser imaginari amb què es fa por a les criatures o a les persones neuròtiques (pir-or., or., occ.); cast. coco, fantasma. ¿Què se'ls hi en dóna als pares que nosaltres fem de papos?, Vilanova Obres, iv, 228. Nos exian al pas, embolicats com papus, Oller Fig. pais. 160. Jo vinc a ésser en la meva pàtria una mena de papu per fer por a la gent, Santamaria Narr. 188. Ens fa llevar de nits perquè veu papus, Llor Jocs 159. 

|| 3. Cucurulla que va a la processó de Setmana Santa amb la cara tapada (Griera Tr.). 

|| 4. Home tímid i esquerp, que defuig el tracte de les altres persones (Aguiló Dicc.). 

|| 5. Fer papus: fer pampallugues, moure's i gesticular en un lloc (Barc.). Si em veia un dia amb algun jove pels carrers o notava que em venien a fer papos per sota el balcó..., em treia de casa, Oller Pap. iii.

    Fon.: pápu (pir-or., or., occ.).

Papu

-Senyor! Què sóc només una dona,no pas un papu de dues tardes... [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 270.].

Papu

»Empès per aquest impuls, vaig agafar el nen quan passava, i vaig dur-lo cap a mi. Bon punt va veure'm, va posar-se les mans davant dels ulls i xisclà agudament. Li vaig treure la mà de la cara i vaig dir-li:

» Nen, què vol dir això? No vull fer-te mal. Escolta'm.

»Ell es debatia violentament,

»-Deixa'm anar! -cridà-, Monstre! Papu fastigós! Vols menjar-me i destrossar-me... Ets un ogre...! Deixa’m anar, o li diré a mon pare. [Mary W. Schelley. Frankenstein o el modern Prometeu (1818) (Frankenstein or the Modern Prometheus, trad. Q. Monzó). Ed. La Magrana, Barcelona 1991, 9ª ed. ISBN: 9788474101218. 206 pàgs. Pàgs. 128-129.].

Papus

El terra està ple de cuques i de formigues i tot de papus ben petits i apetitosos, tous per dintre i plens de sucs agradabilíssims; però també hi ha gats, tot és ple de gats, i hi ha garses que tenen un bec com una pinta gegant, i hi ha coloms que ho veuen tot. I gossos.(Isabel-Clara Simó. Angelets. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2004. ISBN: 84-297-5397-4. 110 pàgs. Pàg. 95.).

Papus

Anem, Bessie, deixem-la sola: té un cor més negre que el carbó. Ja pot resar les oracions, senyoreta Eyre, quan estigui tota sola, perquè si no se'n penedeix, potser baixarà el papus per la xemeneia i se l'endurà. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 14.].

Papu

El dramaturg sever, per la seva banda, es comporta com el Papu, que capbussa dins el seu gran tinter les criatures de la modernitat per treure-les-en ennegrides amb la seva pre­història, com uns putxinel·lis que s'agiten de cames i braços, per així jutjar-se a si mateix. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 122.).

1. PÀPULA f., neol.
|| 1. patol. Petita elevació sòlida que es forma a la pell per congestió, secreció acumulada o hipertròfia; cast. pápula.
|| 2. bot. Prominència suculenta que es forma a la superfície de certes fulles; cast. pápula.
    Fon.: pápulə (Barc., Palma); pápula (Val.).
    Etim.: pres del llatí papŭla, mat. sign.

2. PÀPULA f.
|| 1. Papalloneta que surt dels cucs de la farina (Tortosa).
|| 2. Cuc que es posa a la boca de l'arna í arriba a tapar-la i a menjar-se la mel (Gandesa).

Pàpula

La pàpula, l'erupció del nas també estava encesa. [Manuel Rivas. Els llibres fan de mal cremar (Os libros arden mal, trad. L. Felip) Edicions 62, 1ª ed. 2006, Barcelona. ISBN: 9788429759143. 526 p. P. 518.].

PARDESSÚS

Pardessús

un poc més tard un poc més tord a Saint-Lazare Saint-Lazaró

que és un garatge pels bons vagons lluco el fadrí

coll de liró

i el pardessús deia perdó

an un company un companyó per un botús per un botó prop l'autobús prop l'autobó [Raymond Queneau. Exercicis d’estil (Exercices de style. Trad. A. Bats – R. Lladó). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477270416. 136 p. P. 92.].

PARENCERIA f. ant.

Ficció, aparença; semblança que no respon a la realitat; ostentació; cast. apariencia. Car honor, que'm mostre de son joch, no vol joch volant ni de parenceria, ans lo vol estret e clos, doc. a. 1390 (RLR, vi, 374). La glòria de aquest món no sta en parenceries sinó en ben obrar, Tirant, c. 208. Rebé'ls ab molta parenceria de amor ficta, Villena Vita Chr., c. 71.

    Var. ort. ant.: parenseria (Spill 5601); parensaria (Cançon. Univ. 85); parençarya (Scachs d'amor).

Parenceries

No sabia què dir-hi. Com una bala passà pel meu davant tota la història d'Erènia: la seva psicologia, les circumstàncies en les quals la seva vida s'havia desenrotllat, l'ambient... ¿per què no podia admetre's que hagués mort així? ¿No era just que Erènia tingués un final... normal? ¿Sense parenceries? ¿Sense "misteris ni ressons excepcionals?  (Francesc Trabal. Era una dona com les altres. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 9477270724. 144 p. P. 117.).

PARENÇÓS, -OSA adj. ant.
Que té bella parença. Poguérets haver complit vostro parençós desig, doc. a. 1431 (Miret Templers 424). Encare que no sien molt gentils ni parensoses, Dieç Menesc. i, 4 vo.

Parençós

-En part m'agrada i en part no. Ets més parençós que tot això.

-Les coses milloren! -rigué Philip-c-. Abans mai no m'havies

dit que fos parençós. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 489.].

PAREMIOLÒGIC, -ÒGICA adj.

Pertanyent o relatiu a la paremiologia; cast. paremiológico.

PAREMIOLOGIA f., neol.

Tractat sobre els proverbis; estudi dels proverbis; cast. paremiología.

    Fon.: pəɾəmiuluʒíə (Barc.); paɾemioloʧía (Val.); pəɾemioloʒíə (Palma).

    Etim.: compost de parèmia i del gr. -λογία ‘tractat’.

Paremiològi­ca

Un opuscle d'aforismes en rodolins, d'entonació paremiològi­ca, bufonesc, com Els cent consells del Consell de Cent, de Pompeu Gener, àmpliament difós, podria ser una mostra perfecta de les darreres conseqüències d'aquella ideologia, a nivell ja de pa­cotilla divulgable. (Joan Fuster. Literatura catalana contemporània. Ed. Curial, Barcelona 1972, 512 pàgs. Pàg. 126.).

PARENÇÓS, -OSA adj. ant. 

Que té bella parença. Poguérets haver complit vostro parençós desig, doc. a. 1431 (Miret Templers 424). Encare que no sien molt gentils ni parensoses,Dieç Menesc. i, 4 vo.

Parençosa

En efecte, la masia que té totes les gràcies de les coses reeixides, per les seves harmòniques proporcions i que entona a meravella amb el nostre paisatge, sigui a muntanya, a la plana o a la costa, no desdiu de la casa senyorial més parençosa per la vàlua i la ponderació dels elements arquitectònics, l'ornamentació externa i la decoració interior, com pel seu agençament i el mobiliari, que agermanen la utilitat amb el bon gusti el benestar. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 28.).

PAROLA f.

|| 1. ant. Paraula. E pux no dix parola, Febrer Inf. vi, 57.

|| 2. Parleria abundant, verbositat; cast. labia, parola. Era un castellà jarrayre que... tenia una parola que encantava, Rond. de R. Val. 77. Sap més que quatre escolans y és homo de gran parola, Ignor. 15. Vaja, vaja, molta parola, molta legalidat, Roq. 5. Escoltava pacientment la parola dels negociants, Ruyra Pinya, ii, 8. Tenir bona parola: esser verbós, tenir molta facilitat per a parlar.

|| 3. Pacte verbal entre el ramader i el pastor per a la guarda del ramat durant un any (Amades Past. 182).

|| 4. Persona molt xerraire (Olot, Manacor); cast. parlanchín.

    Fon.: pəɾɔ́lə (or.); pəɾɔ̞́lə (mall., men.).

    Etim.: de l'it. parola, ‘paraula’.

Parola

I tu xisclaves: «La saviesa és poder!» i «Un nan dalt les espatlles d'un gegant és el més alt dels dos!», i jo, amb una serenitat poc freqüent, resumia els meus arguments citant allò de «La follia de confondre una metàfora amb una prova, un devessall de parola amb una deu de veritats capitals i un mateix amb un oracle és innata en nosaltres, va dir una vegada Valéry.» [Ray Bradbury. Fahrenheit 451 (Fahrenheit 451, trad. J. Subirana). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2000. ISBN: 9728484370246. 232 p. P. 145.].

PAROLERA

Parolera

La poesia d'Esclasans, també «intel·lectualista», está mancada, però, de la solidesa «intel·lectual» que salva la de Riba: no passa de la simple pompa parolera, magnificent a copia d'in­sistència, no exempta de guspires d'enginy i sempre amb una me­lodia fastuosa, penó débil en significacions vives. (Joan Fuster. Literatura catalana contemporània. Ed. Curial, Barcelona 1972, 512 pàgs. Pàg. 206.).

PARPAIOLA f.: 

V. parpallola.

PARPALLOLA f. 

|| 1. ant. Moneda rossellonesa de lliga baixa (com les que s'anomenaven en italiàparpagliole i en francès parpailloles). Les monedes d'argent que's nomenen parpalloles, e dobles, e corren en los dits comtats de Rosselló e Serdanya,doc. a. 1493 (Botet Mon. iii, 473).

|| 2. Volva, pellofa petita de cereals (Men.); cast. cascabillo. 

|| 3. Porció petita de matèria inflamada que vola o està en suspensió en l'aire (Molló, men.); cast. pavesa. 

|| 4. fig. Infladura moral, supèrbia, vanitat (Men.); cast. hinchazón. «En duu, de parpaiola, aquest jove!» (Ciutadella). 

|| 5. Parola fàcil i desvergonyida (Empordà); cast. labia. La dona tenia el gènit prompte y la parpayola ben desperta, Víct. Cat., Cayres 15.

    Fon.: pəɾpəјɔ́lə (Empordà); pəɾpəɔ̞́lə, pəɾpɔ̞́lə (Men.).

    Etim.: derivat de parpallol, ‘papallona’. En l'accepció || 5, sembla venir deparola amb interferència de parpallol.

Parpaiola

La dona tenia el geni prompte i la parpaiola ben desperta, i de sobte, allà va!... ho deixà anar tot com una escopetada. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 198).

PAROXÍSTICA

Paroxística

En canvi, il·lumina, de manera paroxística i caricatures ca, un funcionament de família, un leitmotiv tragi còmic, la dialèctica del meu pare, la seva dificultat per ser feliç i els seus remordiments lligats al fet que nosaltres tampoc érem feliços per culpa seva. En aquest sentit, aquest episodi revela una estructura de la meva infantesa. [Ivan Jablonka. Una casa amb rodes. (En camping-car, trad. M. Marfany). Ed. Anagrama, 1ª ed. Barcelona, 2019. ISBN: 9788433915696. 182 p. P. 89-90.].

PARPAL o PERPAL m. 

Barra sòlida, de ferro o de fusta, per a fer palanca; cast. alzaprima. Duos parpals ferri, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 151). Los martells e los picons e los parpals, los quals los alts murs e duras rochas e los trabucats balsos rompan, Corbatxo 69. Per un perpal ab ses mans, doc. a. 1415 (Arx. Gral. R. Val.). Maçes, malls, parpals e pichs sen(a)spriran, Coll. dames 480. Perpal per moure les pedres: Palanca para mouer las piedras, Nebrija Dicc. En plàtanos sens branques que els feien de parpals, Atlàntida vi. Parpal de desembussar: barreta de ferro gruixuda, acabada amb pala per un cap i amb una anella per l'altre, que lligada amb una corda es fa baixar per dins la canonada d'una latrina per desembussar-la (Mall.). Parpal d'escatidor: barra de ferro acabada amb punta, amb un canaló obert per una banda de l'instrument, que serveix per a remoure i arrancar la llenya podrida de la soca de les oliveres (Lledó). Alt o Llarg com un parpal: es diu d'una cosa o persona molt alta. Esser molt parpal: esser molt alt o llarguerut. Tan parpal com era, pobre senyor, Oller Fig. pais. 41.

Parpal: llin. existent a Palma i a Maó.

    Fon.: pəɾpáɫ (or., bal.); peɾpáɫ (occ., val.); palpál (alg.).

    Intens.:—a) Augm.: parpalàs, parpalarro, parpalot.—b) Dim.: parpalet, parpaletxo, parpaleu, parpaliu, parpalí, parpalina, parpaló, parpaloi, parpalinoi.

    Etim.: del llatí fĕrri palu, ‘palferro’, d'on es derivà en català *ferpal, i per dissimilació, perpal (Meyer-Lübke REW 6182).

Parpal

Encara eixí de casa una altra volta. Repenjant-se d' braç al del seu sogre i amb l’altre aguantant el bastó, que la feblesa de les cames i la por de caure clavada al so com un parpal, a cada pas, volgué anar cap als afores. Era ben entrada la primavera, una primavera neta, ci tèbia, deliciosa. El cel era d'un blau esblaimat, els brots novells d’un verd viu, alegroi, els claps de sol semblava joiells sobre la terra i els aires duien remors confoses perfums silvestres... (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 214.).

 Parpal

Les botes estaven travades entre la cadena i els engranatges, vaig haver de forçar els pinyons amb un parpal per poder treure-les d'allà dins. Un dels treballadors em va llançar un davantal i ho vaig embolicar i lligar tot tan bé com vaig saber.   (Francesc Serés. La força de la gravetat. Ed. Quaderns Crema, 1ª  ed. Barcelona, 2008. ISBN: 9788477274421. 252 pgs. Pg. 32.).

PARRUPAR v. intr. i tr. 

Fer parrups; saludar amb parrups un colom o una tórtora a l'altre; cast. arrullar. Eren ja com dos colomets que es parrupaven amorosament, Oller Febre, i, 125. a) fig. Fer un soroll semblant al parrup. Una rialleta li parrupà dintre la gorja, Oller Hist. 61.

    Fon.: pərupá (or.).

    Sinòn.: marrucar, roncar, parrupejar.

PARRUPEIG m. 

Acció de parrupar; cast. arrullo.

    Fon.: pərupέʧ (or.).

PARRUPEJAR v. intr. i tr.

Parrupar. Parrupegeu, colomins, | parrupegeu d'alegria, Verdaguer Flors Mar. 30. Ja torna la primavera; | parrupegen els tudons, Colom. Juven. 25.

    Fon.: pərupəʒá (or.).

Parrupant

Es dediquen a violar. Pensa en els tres visitants allunyant-se en el Toyota no gaire vell, el seient del darrere ple d'articles domèstics, els seus penis, les seves armes, ben calents i satisfets entre les cames... parrupant, és la paraula que li ve al cap. Devien tenir totes les raons per sentir-se complaguts amb la feina de la tarda; la seva vocació els devia fer feliços. (J.M. Coetzee, Desgràcia, Desgrace, trad. D. Udina. Ed. Columna, 2ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8300-377-5. 406 pàgs. Pàg. 171.).

Parrupejaven

A l'hora d'esmorzar, a la claror depriment i lluminosa de la cuina, amb aquella lluor, niquelada, amb aquell almanac i aquell raconet bufó que feia de menjador (que estrafeia la confiteria on, durant els dels d'estudiants, flirtejaven i parrupejaven junts la Charlotte i en Harold), s'asseia, embolcallada en la seva bata vermella, recolzada damunt la taula plastificada, la galta descansant al puny, i em fitava amb una tendresa intolerable mentre jo consumia la meva ració d'ous amb pernil.  [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 78.].

—És genial, aquest nan! —va cridar l'Hortense.

Parrupejar

En sentir la paraula «genial», en Junior va parrupejar i, per ensenyar-li fins a quin punt tenia raó, va apuntar el biberó cap a foc-us del sostre va pronunciar clarament... [Katherine Pancol. El vals lent de les tortugues (Le valse lente des tortues, trad. O. Sánchez i Vaqué). Ed. Empúries, 3ª ed. Barcelona, 2012. ISBN: 978-84-9930-392-5. 620 pàgs. Pàg. 161.].

Parrupeig

 Els parrals on, en somnis, veig  / ocells cantors entremaliats, són  / llavis, el teu parrupeig / de mots als llavis nats. [Edgar A. Poe. Poesia   completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-574- 9246 pàgs. Pàg. 101.].

Parrupeig

Un xic de connivència. Un parrupeig mut que pren el relleu de l'aire. L'essencial n'era una força estranya, sorgida de les profunditats de l'ull i que, mentre ha durat la mirada, ha semblat que li arrabassava les noies de la cambra que havia llogat, dels divertiments que els havia prescrit, per endur-se-les fora, molt lluny, en un lloc només conegut per elles i on ell, evidentment, ja no hi era convidat. [Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 32.].

PARTEL·LA f.

Cadascuna de les dues posts que resulten de serrar pel mig i de llarg a llarg les trossades de fusta que tenen de 20 a 28 cm. de diàmetre; cadascuna de les posts costeres que resulten de tallar la trossada traient del mig un sol tauló i donant a les proporcions costeres un gruix d'uns 13 cm. més que el del tauló del mig (Cost. Cat. i, 145). 

Partel·les

I commemoren l'èxit dels serradors, castells

de llates i partel·les, quadrats i rabissells.

Les soques allistades, honor de la boscúria,

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 37.).

PARTERATGE m.
Qualitat de partera; temps en què la dona és partera; cast. puerperio, parto. Cas o escusació... de malaltia o de parteratge de mullers, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 275). Els parteratges dolorits consola, | plàcida llythia, conhortant les mares, Alomar Columna 213. Morir de parteratge: morir a conseqüència del part.

Parteratge

I encara et fa més testa l'infant que duus al braç

de cada parteratge darrer, com el trofeu.

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 34.).

PARTICEL·LA f.

La part de partitura que correspon a una sola veu o instrument; cast. particela. La cobla... començà a estendre en els faristols les particel·les de la missa, Oller Vilaniu 65.

    Etim.: pres de l'it. particella, mat. sign. (literalment, ‘partícula’). 

Particel·les

-He mirat una microfitxa. No sé què pensarà del que li estic a punt de dir. Emerson Editions en fa una adaptació per a quintet de clarinet. La partitura i les particel·les. Les hi podríem encarregar. [Vikram Seth. Una música constant (An Equal Music, trad. A. Torrecasana) Ed. Anagrama / Empúries, Barcelona 1ª ed. 2000. ISBN: 8475967132. 398 pàgines. Pàg. 45.].

PARTITA

Una partita és el nom donat a una suite de danses instrumentals. Durant els segles xvi i xvii, especialment a Itàlia, era una senzilla peça instrumental; designava una glossa popular en forma de variacions per a instruments de teclat. Més tard, a mitjans del segle xviii, especialment als països germànics, designà una sèrie de variacions sobre un tema popular o religiós.[1] Johann Kuhnau, Johann Schop i compositors alemanys posteriors –de manera notable Johann Sebastian Bach–, la utilitzaren com una sèrie de peces musicals, com a sinònim d'una suite.

A vegades era una peça per a orgue, clavecí, clavicordi, etc. Entre els autors més notables de partites, a més del citats (Kuhnau, Schop i Bach) trobem G. M. Trabaci, G. Frescobaldi, J. J. Froberger, J. Pachelbel i G. Böhm.

Bach escrigué alguns conjunts de partites per a diferents instruments:

• Les partites (BWV 825-830), sis suites per a clavecí, publicades des de 1726 a 1730 com el Clavier-übung I.

• Les tres partites per a violí sol (1720), juntament amb tres sonates (BWV 1001-1006). https://ca.wikipedia.org/wiki/Partita

Partita

Les classes són un espai clar. Avui fem una partita de Bach: la de mi major. Li demano que la toqui sencera, però després de la gavota li dic que pari. [Vikram Seth. Una música constant (An Equal Music, trad. A. Torrecasana) Ed. Anagrama / Empúries, Barcelona 1ª ed. 2000. ISBN: 8475967132. 398 pàgines. Pàg. 14.].

PARTURICIÓ f.

Acte d'anar de part; cast. parturición.

    Etim.: del llatí parturitiōne, mat. sign. 

Par­turicions

Penso amb disgust en els negres símbols de les tombes egípcies: el sec escarabeu, la mòmia rígida, la granota de les par­turicions. . [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 301.].

PASSAMANAR v. tr. 

Guarnir de passamaneria; cast. pasamanar. Lo reuelo forrat o passamanat o repuntat, doc. a. 1597 (Aguiló Dicc., s. v. reuelo).

Passamanet

Es van apagar, en la foscor, to­tes les reverberacions de la porcellana, l'empremta de la sordina «Oro de ley...», l'empremta, sota la closca, pels replecs intesti­nosos de la memòria, de la llum sobre el blanc i els daurats filiformes, la fòvea nubífera i l'anseta de fantasia que pendu­lava d'una mà de nacre, postissa, talment un encenser, un branquilló rabdomántic, el passamanet ponçó sota el faldellí de la nina, en fi.... La tenebra engolia en la mateixa aigüera, en la mateixa, una inxa de porcelana i el comptable. El senyor Pe­pet plorava. (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 47.).

PASSERELL (ant. escrit passarell, i dial. paixarell).

|| 1.   Ocell de la família dels fringíl·lids, de l'espècie Acanthis cannabina, més petit que un teuladí, de plomatge rossenc, més fosc en les ales i en la coa, vermell en els pits i part del cap del mascle (el qual s'anomena passerell real a les Balears); és molt cantador, va a grans esbarts i fa el niu dalt arbres o arbusts; cast. pardillo. Veurà passar hun esparver detràs un passarell, Sermons SVF, ii, 68. Deu esser l'esperuer past axí com de polets pochs, deuant tots los altres de passarells, ho de cor de moltó, Flos medic. 114 vo. Un camí curt on no seràs sotjada | sinó d'algun aloc o un passerell, Carner Ofrena 227. Com si fóra un paixarell cantador, Pascual Tirado (Alm. Val. 1928, p. 32). Passerell marcenc: passerell que s'agafa en la temporada de la passa de primavera, i que té el color més encès que els altres.

|| 2. fig. Persona viva, astuta o molt alegre (Mall., Men.). En Rafel | també fa un bon passerell; | és un cap sense cervell, Benejam FyF, acte i. Passerell d'ombra: persona molt astuta (Men.).

|| 3. fig. Persona inexperta, sobretot entre excursionistes i esquiadors (per oposició a veterà); cast. novato.

Passerell: llin. existent a Sabadell, Badalona, Barc., Sta. Col. de Q., etc.

    Loc.—a) Haver-hi passerells: haver-hi lladres (Labèrnia-S. Dicc.).—b) Cantar com un passerell: cantar molt i bé.—c) Estar alegre (xalest, trempat, eixerit, etc.) com un passerell: estar molt alegre o trempat.—d) Tenir els passerells al cap: tenir moltes il·lusions, poca reflexió.—e) Omplir a algú el cap de passerells: fer-li concebre moltes il·lusions.

    Fon.: pəsəɾéʎ (pir-or., or., bal.); pasaɾéʎ (occ., Campello); paјʃaɾéʎ (Cast., Val., Xàtiva, Al., Alcoi, Elx); paʧaɾéʎ (Gandia, Sanet).

    Intens.:—a) Augm.: passerellàs, passerellarro.—b) Dim.: passerellet, passerelletxo, passerellel·lo, passerelleu, passerelli, passerelló, passerelloi, passerellingo.—c) Pejor.: passerellot.

    Etim.: del llatí *passĕrĕllu, dim. de passer, ‘ocell’. 

Passerell

-Ai! I l'hauria ben trobada si hi hagués estat, senyor, en­cara que fos petita com la gàbia de barrots de fusta on refila el passerell del sabater, ja que tinc la vista més fina que un linx. Però a Greenock no hi ha ni una ànima que hagi sentit parlar de la Fada de les Engrunes; i pel que fa a la seva casa de l'arse­nal, aquests senyors fantàstics la deuen haver fet enderrocar. [Charles Nodier. La fada de les engrunes (La Fée aux Miettes, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2008. ISBN: 97884924440108. 218 p. P. 209.].

1. PASTELL m.

|| 1. Pastís; cast. pastel. Carn capolaven, | feyen pastells, Spill 1693. Pastell, o panada de carn: Antocrea, Pastel de carne, Nebrija Dicc. Un pastell de farina de xeixa, Alcover Cont. 428.

|| 2. ant. Bolla o tauleta feta del suc de l'herba Isatis tinctoria, usada per a tenyir de blau; cast. pastel. No gos mesclar en lo pastell indi ni en tinta que meta, doc. a. 1387 (Col. Bof. xl, 312). No gosen tínyer alguns draps en què meten pastell, doc. a. 1393 (Capmany Mem. ii, 423). En poder d'alguns botiguers d'aquí ha certs draps dels mercaders qui són en la força e molts pastells en los bens d'ací, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxi, 246).

|| 3. Suc que s'extreu de l'herba Isatis tinctoria i que serveix per a l'obtenció de l'anyil; cast. pastel.

|| 4. Herba crucífera de l'espècie Isatis tinctoria, de siliqües cuneïformes, fulles llises, flors petites grogues, que té aplicacions en tintoreria per a tenyir de blau; cast. pastel, glasto, hierba pastelera. Carga de pastel, Leuda Coll. 1249. Tota bala de pastell cordat, Leuda Puigc. 1288. Gauda, royga, pesteyl, cardos, doc. a. 1295 (RLR, v, 87). La dita terra produeix... grana, pastell, gauda e alezflor, Eximenis (Arch. Ib. Am. xxiv, 373). Pastell, herba picada y reduhida en pasta després secada y pulverisada pera tenyir llanes, Lacavalleria Gazoph.

|| 5. tipogr. Conjunt de caràcters d'impremta desordenats; cast. pastel.

|| 6. Taca o borrositat produïda per l'excés de tinta en les estampacions; cast. pastel.

|| 7. Cadascuna de les pastades de calç i grava amb què els mestres de cases treballen (Mall.).

|| 8. Porció de mitjà, de rajola o de tova amb què el mestre de cases completa i ajusta una filada o fa un adob a la paret (Mall., Men.); cast. ripio, pastel. Tenien que davallar... per uns pastells que hi havia a sa paret, Benejam Ciut. 15.

|| 9. Peça de pedra equivalent a mig perpany, o sia, que normalment té dos pams de llarg per dos d'ample i un de gruix (Sa Pobla).

|| 10. Pedra de la grossària del puny aproximadament (Llucmajor).

|| 11. Pedaç que es posa a una peça de fusta, i especialment a l'escua d'una barca quan aquesta es trenca (Costa de Llevant).

|| 12. Peça inferior del timó d'una barca de pescar (BDC, xiv, 46).

|| 13. Entre tapers, fusta de devers quatre pams de llarg per un d'ample, on es clava l'encaix, l'enseuador i la clàvia, i s'adapta al taulell amb quatre caragols o puntes (BDC, xiii, 132); es sol donar aquest nom també a la post de llescar (ibid.).

|| 14. fig. Cosa que forma un conjunt desordenat; embull, embolic; conjunt d'accions o coses fet enganyosament; cast. pastel, embuchado.

    Fon.: pəstéʎ (or., bal.); pastéʎ (occ., val.).

    Etim.: del llatí pastillu, mat. sign. || 1.

2. PASTELL m.

V. pestell.

Pastell,

En el panorama agrícola del país que mostra Eiximenis a finals del Tres-cents, se subratlla la producció de "fruits estranys e drogues orientals" -cita els següents: "sucre, pebre, cotó, safrà, alazflor, arròs, alquena, alcaraülla, comí, alfalç, adcercó e batafalua"-, com també la seda i les plantes industrials -"lli e canem e gleda per adobar draps e grana, pastell, gauda e alazflor"- la qual cosa és un testimoni del seu nivell d'especialització.(AADD. De la conquesta a la federació hispànica. Història del País Valencià vol. II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 84-297-2988-7. 552 pàgs. Pàg. 239).

Pastell

Tot aquest sistema pivota entorn de l'activitat de Barcelona com a mercat exportador, en un entrellat molt complex de relacions que Carrère ens descriu així: les espècies importades del Llevant serveixen per pagar la llana d'Aragó, que es revén als venecians, a canvi dels ducats necessaris per comprar les espècies, o que s'intercanvien a Gènova per alum i pastell destinats a la producció a Catalunya de draps que s'exportaran a ultramar, o que es canviaran a Sicília per sucre destinat a Flandes.(Josep Fontana. La formació d’una identitat. Ed. Eumo, 4ª ed., Vic, 2014. ISBN: 978-84-9766-526-1. 486 pàgs. Pàg. 80.).

PASTIFEJAR v. tr.

Embrutar; fer les coses no gens polidament; cast. chapucear, ensuciar.

Pastifejar

Li fa nosa. Per això prefereix pastifejar el que ha creat, per poder-se trobar lliure un altre cop, vaja, allò que vostè es pensa que és la llibertat. Es fa estimar, però no suporta que l'estimin. Nil, a la meva pitjor enemiga, li desitjaria que s'enamorés de vostè. [Matzneff, Gabriel. Ebri del vi perdut (Ivre du vin perdu, trad. R. Lladó i J. Lafont) Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 1989. ISBN: 8474104556. 302 p. P. 271.].

PASTÒFOR

Sacerdot del culte als temples egipcis, responsable de portar els reliquiaris sagrats en les cerimònies oficials i processons. 

Pastòfor

Càbrias s'esgarrifa només de pen­sar que algun dia el pastòfor de Mitra o el bisbe de Crist puguin implantar-se a Roma i substituir el Gran Pontífex. . [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 305.].

PATAC m. 

|| 1. Cop fort (pir-or., or., occ.); cast. golpe. Del patac, els plats escudellers vessaren, Girbal Pere Llarch 253. Sento quatre patacs: és que s'han llevat les botes, Ruyra Parada 16. Et daré un patac al nas si tornes a riure, Carner Burg. 54. Un mal patac: un mal cop; fig., una gran adversitat o revés de fortuna. Patac d'aigua: pluja forta (Cardona, Solsona, Ll., Priorat). «Ha caigut un patac d'aigua terrible». 

|| 2. pl. Planta de l'espècie Silene inflata, les flors de la qual s'esclaten sorollosament amb un cop de mà (pir-or.); cast. collejas. (V. colissos). 

|| 3. Trosset de cartó fet d'una carta de joc, o d'una porció de capsa de llumins, que serveix als infants per a jugar (Gandesa). 

|| 4. Sanfaina o guisat en què es fan els caragols, la tonyina o els ganyims amb patates, cebeta i altres ingredients (Camp de Tarr.).

    Fon.: pəták (or.); paták (occ.).

    Etim.: onomatopeia del soroll sec d'un cop o d'una cosa que es trenca violentament.

Patac

En aquell moment es va sentir un patac espantós en al­gun indret de dintre la casa i el rostre inexpressiu de la se­nyoreta Fan es va tornar gris.  [Patrick Denns. La tieta Mame (Auntie Mame, trad. F. Parcerisas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010, Barcelona. ISBN: 9788477274865. 382 pgs. Pg. 90.].

Patac

A la ciutat no se'n parlava tant, del canvi climàtic. El riu que passa a la vora puja i baixa amb certa regularitat, però el monsó fa caure un patac d'aigües torrencials de color marró. [Avni Doshi. Sucre cremat (Burn Sugar, trad. N. Artigas). Edcions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788416987849. 350 p. P. 39.].

PATACÓ m.

|| 1. Moneda d'una unça, retallada; cast. patacón. Vostè el que hauria de fer és treure les arnes del mitjó i deixar-mé tots aquells patacons, Oller Febre, i, 61.

|| 2. Conjunt de dos bocins de cartolina de carta de joc, doblegats i encaixats un dins l'altre, que serveix als infants per a certs jocs de sort (or., occ.). Joc de patacons: per jugar-hi, posen en terra un patacó, que s'anomena «la peça»; els jugadors van tirant successivament els seus patacons respectius des d'una certa distància intentant tocar la peça i fer-la girar, i en aquest cas, guanyen tots els patacons de la parada, fora la peça, que sempre és del seu propietari. També es juga a patacons en la forma de pam i toc, com amb les bolles. També hi juguen a flendi, que consisteix a fer un quadrat a terra, posar-hi cada jugador un nombre determinat i igual de patacons, i des d'una altra ratlla els jugadors tiren els seus patacons cap al quadrat, i guanyen els patacons que poden fer-ne sortir tocant-los amb els seus.

|| 3. pl., fig. Diners (Camp de Tarr.). «No puc anar a fira perquè no tinc patacons».

|| 4. fig. Cosa molt mal feta o apedaçada (Empordà).

|| 5. Entranya del porc situada a la vora del ventre (Penedès, ap. Griera Tr.).

|| 6. Persona petita, sobretot un infant menut (Mall.).

    Fon.: pətəkó (or., bal.); patakó (occ.).

    Etim.: derivat de pataca, art. 2. 

Patacons

Les flors creixen entre la verdor espantada, entre les pedres. Cada poncella té moviment propi. Miro com es giren, fent voltes com una hèlix, fins que surten disparades cap al cel com els patacons quan era petita.

PATAQUEJAR v. tr.

Donar patacades o cops forts; cast. golpear. Pataquejà manyagament el llom de cada una de les bèsties, Pons Com an. 7. La ventada... violentament pataquejà les roques, Ruyra Pinya, i, 71. En Quimet, enllordant-se, pataquejat per l'huracà, Bertrana Herois 24.

    Fon.: pətəkəʒá (or.); patakeʒá (occ.); patakeјá (Pallars). 

Pataquejats

Uns plecs de draperia escarlata em tapaven per la dreta; a l'esquerra hi havia els vidres clars de la finestra que em protegien, però no em separaven d'aquell dia de novembre tan glaçat. A estones, mentre girava els fulls del llibre, em dedicava a estudiar els matisos d'aquella tarda d'hivern. Lluny, s'hi veia un pàl·lid llençol de boirina i núvols; més a prop, un escenari de gespa mullada i arbustos pataquejats per la tempesta i una pluja constant que escombrava salvatge ment un erm extens i desolat. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 8.].

Petaque­gen

Per exemple, hi ha el genèric criatura: «El bon home passava hores senceres amb els ulls clavats sobre les mo­nedes, com les criatures que, en començar a veure-hi, contem­plen estúpidament el mateix objecte» (Joan Fuster); i, més col·loquialment, marrec: «Es deleixen per jugar amb la mainada. Quan albiren un pilot de marrecs descamisats que es petaque­gen i lluiten bromejant, comencen a intentar desficiosament de [untar-s'hi» (Prudenci Bertrana). (Jordi Badia i Pujol. Salvem els mots. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788418033971. 246 p. P. 42.).

PATATRAP m.

Soroll de potes de cavall que camina. Vàrem sentir un bell patatrap de cavalls, Genís Narr. 62.

Patatrap 

El cotxer, vestit de negre, anava sobre l'alt pescant fregant gairebé les capçades deis arbres amb el barret cilíndric; el fuet vincladís acaronava les esquenes brunes deis animals i de la boca closa feia sortir, regularment, un petar de llengua més fort que el patatrap de les ferradures, semblant a un tret melòdic d'escopeta. [Joseph Roth. La Marxa de Radetzky (Radertzymarsch, trad. J. Valls). Ed. Proa, Barcelona, ISBN: 84-7588-116-5. 366 pàgs. Pàg. 32.].

PATAXAP

Pataxap

Van anar cap a la finestra i junts van aconseguir alliberar el porticó de l'única frontissa que l'aguantava; van mirar com travessava el sostre del porxo i continuava caient encara amb més facilitat a través del terra de fusta abans de fer pataxap contra el riu.  [John Irving. Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra (The Cider House Rules, trad. M. Farran i N. Roig). Ed. Proa-Columna, 1ª ed. Barcelona1996. ISBN: 8482560700, 8478098496. 572 pgs. Pg. 100.].

PATILLADA

Patillades

L'actuació de Frank Zappa a Barcelona, fa més d'una setmana, ha servit per posar en evidéncia, un cop més - i amb un claredat mai no aconseguida fans ara -, que les ressenyes musicals de la premsa que patim són una de les patillades més grans de la história de la humanitat.(Quim Monzó. Zzzzzzzz... Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1988, 1ª ed. ISBN: 84-7727-008-2. 204 pp. P. 66.).

Patilla

D'aquestes traduccions per la via de la patilla, ara en català se'n diu versions. (Quim Monzó. Zzzzzzzz... Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1988, 1ª ed. ISBN: 84-7727-008-2. 204 pp. P. 11.).

PATOLL m.

Conjunt de gent que va desordenadament. Acabada l'oració | se començà un gran soroll; | la gent anava a patoll | per veure la funció, canonge Tagell, a. 1740 (ap. Aguiló Dicc.). A patolls: a grups confusos, desordenats, amb moviment accelerat i violent.

    Fon.: pətóʎ (or.). 

Patolls

De barques i de barquetes, només se'n veien, si més no de la porta estant, al lluny, esmunyint-se a patolls pels forats que deixaven els vaixells grossos. Però, darrera de tot, s'alçava Nova York, que es guardava a en Karl amb les cent mil finestres dels seus gratacels. Sí, en aquesta cambra hom sabia bé on es trobava. [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 14.].

Patolls

Això, però, no succeiria mai, si Sant Antoine tenia en compte els sofriments, els insults i les injustícies de què havia estat víctima! Homes i dones armats sortiren del barri a patolls, tan de pressa i amb una tal força d'atracció per arrossegar tota la purrialla del veïnat, que al cap d'un quart d'hora no hi quedava ni una ànima vivent al si de Saint Antoine, llevat d'uns quants vells decrèpits i de les criatures ploroses. [Charles Dickens. Una història de dues ciutats. (A Tale of two cities, trad. J. Arbonès. Ed. L’Avenç, Barcelona 2015. ISBN: 9788488839862. 424 p. P. 250-251.].

Patollar

En comptes d'això, vam guiar els cavalls per una altra senda que es desviava cap a l'est i una mica més endavant ja no era més que un pas d'ants que feia ziga-zagues entre bedolls vells i altissims, quan tiraves el cap enrere i clavaves la mirada en el fullatge senties murmurejar les capçades im­ponents, jo ho vaig fer fins que vaig notar una punxada al clatell i se'm van entelar els ulls, i vam passar a gual un torrent profund on l'aigua semblava gèlida. Ho era de debò, quan el patollar dels cavalls t'esquitxava els camals i et xopava els pantalons fins a les cuixes i alguna gota t'arribava a la cara mentre passaves el torrent al trot, i als cavalls els agradava, que el terreny anés canviant a mesura que ens acostàvem a la muntanya de Furufjell. [Per Petterson. Sortir a robar cavalls (Ut og staejele hedter, trad. C. Moreno). Club Editor, Barcelona 1ª ed. 2016. ISBN: 9788473292030. 242 p. P. 213.].

Patolls

De manera que per talar el bosc de la seva parcel·la aquell estiu, ara fa tants anys, el pare va haver de fer-ho com sempre s'havia fet en aquells topants: uns quants homes a peu, amb xerrac i destral i els pulmons plens d'aire net i un cavall ensinistrat, arrossegaven els troncs amb tirants fins a la llera, els apilaven i els deixaven allà a assecar, cadascun amb la marca del propietari gravada; i quan havien estassat tots els arbres que calia talar i els havien escorçat barroerament, els homes es posaven un a cada punta de tronc i amb una ganxa el feien rodolar cap a l'aigua, deixaven anar un crit de comiat que re­trunyia pel riu -uns mots tan arcaics que ja no sabia ningú què volien dir-, la flota queia a l'aigua a patolls i s'allunyava de la riba a poc a poc, portada pel corrent, abans d'agafar em­branzida i. .. i bon vent! [Per Petterson. Sortir a robar cavalls (Ut og staejele hedter, trad. C. Moreno). Club Editor, Barcelona 1ª ed. 2016. ISBN: 9788473292030. 242 p. P. 79.].

PATOTA f. 

|| 1. Nina de cartó, de pedaç, etc. (Rosselló, Conflent); cast. muñeca. Per ma tardô est joguina com al nin ses patotes, Pau Berga (Rev. Cat. v, 49). 

|| 2. fig. Persona abúlica, que es deixa governar passivament (Ross.); cast. muñeco. «Aquell home és una patota». 

|| 3. Trampa en el joc de cartes o en altres jocs o repartiments; cast. pastel, manganilla, trufa. Fer la patota: preparar un engany als companys de joc o als participants en un repartiment (or., occ.). ¿Com podia guanyar sempre, sense patotes? Espriu Anys 53.

    Fon.: pətɔ́tə (or.); patɔ́tɛ (Ll.).

Patotes

Totes les dones li agradaven. Baixetes i morenes amb els cabells arrissats i un cul pinyat, rosses i ben plantades, patotes vietnamites. Només demanava que fossin femenines amb una carona fina. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 101.).

Patotes

Unes xarxes que destenyien a la primera bu mida, petxines amb una postal blavíssima. Qualques patotes amb Stits provençals; les inevitables monografies locals per elevar el nivell. (Bezsonoff, Joan-Daniel. Les amnèsies de Déu. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788499301198. 206 p. P. 97.).

PATOLLA f. 

|| 1. Patoll. Ja m'explicaré jo, patolla de lladres, Ruyra Parada 160. 

|| 2. Embolic, conjunt de coses dites contra la veritat; cast. lío, embustería. La concurrència de mentides que relatava s'havien de pendre com ell les deya... Un havia de carregar ab lo farsell de sa patolla y endur-se'l convensut, com si fos verdader, Vilanova Obres, ix, 150. 

|| 3. Xerrameca (Empordà). 

|| 4. m. Home xerraire i embullós; cast. lioso, embustero, charlatán.

    Fon.: pətóʎə (or.).

Patollant

El Gabriel va agafar una drecera i, patollant pel llot fins a mitja cama, va guanyar el barri de l'Energia.  (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 371.).

Patollat 

Aleshores ell li havia posat un braç al voltant i se l’havia acostat més tendrament que no ho havia fet mai ningú, i ella s’havia dit, a més, miserable:  "Qui, que hagi conegut la tendresa algun dia, pot renunciar-hi voluntàriament?". A continuació havien patollat en els residus de neu fangosa de la vorera, s’havien encabit al cotxet de la Norah, gelat, incòmode.   [Marie Ndiaye. Tres dones fortes. (Trois femmes puissantes, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 97484777274773. 288 pp. Pàg. 28.].

Patollant

...el pare d'en Ferguson era un home que sabia arreglar qualsevol cosa, i mentre el jove dependent, en Mark Antonelli, era a la part de davant de la botiga venent radios i televisors als habitants de Montclair, l'Stanley Ferguson es passava la major part del temps al darrere, patollant en silenci, esventrant pacientment màquines espatllades perquè tornessin a funcionar. [Paul Auster. 4321 (4321. Trad. Albert Nolla). Edicions 62, Barcelona, 2017. ISBN: 9788429776126. 894 p. P. 118.].

Patolls

De sobte tocà una campana, i tota la mainada entrà a patolls a l'escola. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 54.].

PATOTXADA f. 

Feta o dita desencertada, irracional (or., occ.); cast. patochada.

    Fon.: pətuʧáðə (or.); patoʧáða (Tortosa).

Patotxades

L'Aleix de les Tòfones, que, cargolat com una serp, s'estava a un racó de cambra, bo com si es mofés d'aquell rècula de difunts lascius. L'altre era en Carbassot, el porquerol de l'Ensulsida, que amb els seus estirabots i patotxades, servia de comèdia a tots els sots. els peus sobre els rajols. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 117.).

Patotxades

 Senyors Illtres. Obrers del Capitol de Llevant: los Gegants venen plorant de seguir estos carrers; mirade és tornar sencers, pues apenes hem eixit lo palie amb alarit nos casa mil patotxades, cridant des de les porxades que no valem un ardit. (Francesc Curet i Lola Anglada. Costums, festes i solemnitats. Visions barcelonines, IV. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1983. ISBN: 84-85403-52-5. 344 pàgs. Pàg. 196.).

PATRIP-PATRAP m. 

|| 1. Soroll sec i repetit. «El cor li feia patrip-patrap» (Vimbodí). «La mula és cançonera; sempre patrip-patrap, i no acaba d'arribar mai». «He sentit el patrip-patrap dels esclops de la noia». I pel carrer estret, patrip-patrap, com qui torna a l'hostal, Berga MT 107. 

|| 2. m. i f. Persona que enraona molt i sense solta (Olot). «No és més que un patrip-patrap».

Patrip-patrap

T'has tornat fantasma irritant, torracollons, torrabosses. I jo, sense Greta, torno a sentir el patrip-patrap dins el cervell, les teves passes a les meves temples, els teus ulls morts que em miren per darrere les meves pròpies ninetes.  (Ramon Erra. Escolta, Volòdia!. Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2010. ISBN: 9788482649757. 192 pp. Pàg. 177.).

PATUÈS m. 

Parlar dialectal, especialment el mancat de cultiu literari i emprat únicament en el tracte familiar; cast. jerga, patués. De llavis rústechs Ell ha pres | el seu llenguatge predilecte: | humil y rònech patuès | que no arribava a dialecte, Oliver Obres,i, 91.

    Etim.: pres del fr. patois, mat. sign.

Patués

Aquestes ratlles del Financial eren, de fet, reflexos de fet, reflexos de l'acer que havia bri­llat uns quants exemplars abans al Dai­ly Telegraph, amb un tall perfecte: "Els bancs espanyols han estat incapaços de col·locar en el mercat els seus crèdits hipotecaris de fa cinc mesos, i podrien retenir fans a 40.000 milions d'euros en opcions sense vendre per dur-les al Banc Central Europeu com a valor col·­lateral." No us deixeu entabanar pel patués financer: ja fa vora mig any que la banca espanyola busca diners. (No esmenteu la recessió! El Temps, 2008, Víctor Jiménez. 20/05/2014, pàg. 138.).

PATXIP-PATXAP

• • • 1. El Meu diari de guerra, 1938-1939

• https://books.google.es/books?isbn=8484156699

• Pere Tarrés - 2004 - ‎Literary Collections

• • • 1. ... la massa negrosa i es coneixia pel soroll del caminar i del patxip- patxap dels tolls d'aigua. Em feia l'efecte de veure allí quelcom demoníac, quelcom satànic.

Patxip-patxap

-Quan haureu passat l'església, després de la casa de dos pisos, és la segna a mà dreta. Preneu la meva tranca -féu donant a Nekhliúdov un bastó més llarg que un homne; i fent patxip-patxap amb les seves enormes botes, va desaparèixer en la fosca en companyia de les dones.(Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 467.).

PAUMA f.: 

V. palma.

PALMA f.: cast. palma.

I. || 1. Palmell o cara còncava de la mà. Sia pressa erba cauallar e sia piquada e sien-ne fregades les palmes de les mans, Micer Johan 425. La vola de la mà... o palma sia aiustada ab lo musclo, Cauliach Coll., ll. v, d. 1a, c. 5. Ferint-se la una palma ab l'altra, començà a plorar y cridar, Faules Isòp. 33. Batre les palmes o Tocar les palmes: (ant.) fer ballmanetes, aplaudir. Tocar palmes: Complodo, Complaudo, Esteve Eleg. s 4. Escoltes voluntàriament aquestes coses y toques les palmes per alegria, Cordial 56. Batent les palmes lançaven crits, Alegre Transf. 14. «Palmes, palmes, que ve el pare, | palmes, palmes, que no ve, | palmes, palmes que vindrà | a la setmana que ve» (cançó infantil Val.). 

|| 2. Sola del peu o pota del bestiar, no coberta pel casc o part còrnia. 

|| 3. ant. Pala de rem, de timó, etc. Palma de rem: palma, tonsa, Nebrija Dict.

II. || 1. Arbre de diferents espècies de la família de les palmàcies, i principalment la Phoenix dactylifera (V. palmera). La palma és alta e spessa de rams, Serra Gèn. 15. La palma és arbre alt, Medic. Part. 82. Entre fulles de palma i d'atzavara, Canigó xi. a) Palma nana o Palma margallonera: l'espècieChamaerops humilis (V. bargalló). 

|| 2. Branca de palmera amb les seves fulles. Fassers de les hortes les paumes vinclau, Costa Poes. 27. Especialment: a) Branca o fulla de palmera usada com a matèria tèxtil. Serpeleres grosses e cordes grosses... de palma, Reua Perp. 1284. Quatre ventayls..., dos de palma, dos d'or et de seda, doc. a. 1373 (Míret Templers 557). Donà-los palmes de què faessen esportes, Eximplis, i,203. Obra de palma: conjunt d'objectes fets de la dita matèria. Senayes y obra de pauma, Ignor. 9. b) Palmes d'una granera: la part inferior d'una granera, que és la destinada a arreplegar i llevar la brutícia. 

|| 3. Branca de palmera presa com a símbol de triomf o de martiri. Que puga acquerir la palma dels sancts màrtirs, Vida St. Anthiogo 15. La palma y triumpho... deu rebre la verge, Viudes donz. 877. D'aquella palma, oh màrtir, que guanyàreu, Guiraud Poes. 52. Engirgolar ses paumes que han de dur a l'ofici, Alcover Cont. 73. a) fig. La mateixa victòria o triomf; la glòria. «La Beata Catalina | és de Mallorca la pauma; | son pare nomia Jaume | i sa mare Rosalina» (cançó pop. Mall.). Endur-se'n o Emportar-se'n la palma: guanyar, obtenir victòria o l'avantatge damunt els altres. No és extrany que esta s'emporte la palma y siga la que més agrade, Guinot Capolls 86. Donar la palma a algú:reconèixer-lo com a vencedor o superior als altres; concedir-li els honors de la victòria.

III. Nom de diferents plantes i altres objectes semblants a la palmera o a les seves fulles. 

|| 1. Planta de la família de les iridàcies, espècie Gladiolus segetum (Vayreda Flór. 431); cast. espadilla, cresta de gallo. 

|| 2. Palma marina: planta de la família de les timeleàcies, espècie Thymelaea hirsuta (Barc.); cast. paserina. 

|| 3. Palma Cristi: planta de l'espècie Ricinus communis (V. ricí). 

|| 4. Palma d'or: planta de l'espècie Solidago canadensis (La Selva). 

|| 5. pl. Mena de joncs de flor groga que creixen entre el blat (Caçà de la Selva). 

|| 6. pl. Núvols llarguers semblants a fulles de palmera, que van de tramuntana a migjorn i són considerats com a senyal segur de pluja (Artà, Costa de Llevant).

Palma: topon. a) Nom modern de la ciutat de Mallorca. La ciutat de Maylorques que s'appella Palma, Boades Feyts 201. El nom de Palma existia en temps dels romans, però amb la dominació aràbiga va deixar d'emprar-se; en l'edat mitjana el nom de la capital d'aquestes illes era simplement la Ciutat de Mallorques; amb el renaixement dels estudis clàssics, cap al segle XVI, es tornà a adoptar el nom de Palma.—b) Palma d'Ador o de Gandia: poble de més d'un miler d'habitants situat a la vora del riu Serpis, prop de la ciutat de Gandia. Puix pres Bayren, qui és bon castell, e puix pres Palma e Vilallonga e Rebollet, Muntaner Cròn., c. 9.—c) La Palma: poble de 500 habitants situat en el terme municipal de Cervelló (Pla del Llobregat).—d) La Palma: poblet del districte municipal de Cabanelles, veinat d'Espinavessa (Alt Empordà).—e) La Palma d'Ebre: poble de 1.000 habitants situat en el Priorat, prop de Falset.—f) Punta de la Palma: promontori de la Costa Brava catalana, prop de la vila de Tossa.

    Loc.—a) Soterrar amb palma una dona: enterrar-la en estat de virginitat (val.).—b) Portar o Dur algú amb palmes, o amb palmes d'or: obsequiar-lo molt, tractar-lo amb grans demostracions d'afecte. M'hagueren adorada e levada en palmes, Metge Somni iii. Sempre que anava, tots ballaven en un peu, rebent-lo en palmes, Rond. de R. val. 26. «Tant me som alegrat jo | com dins sa casa he entrat; | tant cunyada com cunyat | me duien amb palmes d'or» (cançó pop. Mall.).—c) Esser com les palmes d'Elx, que arribaren el matí de Pasqua: arribar molt tard (val.).

    Refr.

—«Per Sant Jaume, assoleia sa pauma» (Sóller).

    Fon.: páɫmə (pir-or., or.); páɫmɛ (Ll.); páɫma (Andorra, Calasseit, Cast., Val., Al., Alg.); páwma (Tortosa); páwmə (bal.).

    Intens.:—a) Augm.: palmassa, palmarra, palmarrassa.—b) Dim.: palmeta, palmetxa, palmeua, palmiua, palmona, palmó, palmarrina.—c) Pejor.: palmota, palmot.

    Etim.: del llatí palma, mat. sign.

PALMÀ m.: 

V. palmar, art. 1.

PAUMA

Retorn a la producció artesanal

MUSEU DE LA PAUMA Mas de Barberans recupera el patrimoni etnològic de l'Ebre

Abans de la generalització dels materials barats d’origen químic com ara el plàstic, la fabricació d'infinitat de productes quotidians passava per la transformació directa d’elements d'origen natural. És el cas del treball del margalló o pauma, nom amb què es coneix a les Terres de l'Ebre aquesta planta. Un cop assecades i degudament tractades les seves fulles, el material resultant, la llata, s’utilitzava per a la fabricació d'objectes que requerien a la vegada resistència i flexibilitat: estores, cabassos o sàrries.

LLEGAT CISTELLER

A la zona de l'actual Parc Natural dels Ports, quatre pobles estaven especialitzats en aquest tipus de producció (Alfara de Carles, els Reguers, Paüls i Mas de Barberans) fins que a la dècada del 1960, com tantes altres activitats tradicionals, va caure en desús. L'any 2010, després de dur a terme diverses recerques sobre el tema, es va obrir el Museu de la Pauma a Mas de Barberans. L’arquitecte ampostí Òscar Benet va dissenyar a aquest efecte un edifici singular del qual destaquem la façana, que reprodueix amb pedra d'Ulldecona el trenat d'una llata. Al seu interior, l’exposició permanent es divideix entre la planta baixa, on es mostra el procés que va de la planta al al teixit, i la superior, on s'expliquen les particularitats de cada poble quant a la manera de treballar i de comercialitzar, i també els diferents destins de les peces. La Sala Tallers és un espai polivalent que acull, entre altres activitats, els cursos de cistelleria i de treball de la pauma, un aspecte essencial per a un museu de patrimoni immaterial com aquest.  ROGER COSTA

(Article revista Sàpiens, núm. 151, gener 2015, pàg. 74.).

PARÈNESI f., neol.

Exhortació; discurs moral; cast. parénesis.

    Etim.: pres del llatí paraenesis (< grec παραίνεσις), mat. sign. 

Parènesi

Una de les manifestacions més lliures i més importants de tot l'Orient antic és el profeta hebraic i la seva parènesi teocràtico-política. [Jacob Burckhardt. Consideracions sobre Historia Universal (Weltgeschichtliche Betrachtungen. Trad. G. Muñoz). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 8429720391. 272 p. P. 85.].

PÀTIC, PÀTICA adj. ant., forma errònia

per hepàtic. Aloe e pàtich ensens e màstech, MS Klag. segle XIV, 9. A n'i altre que és negre e dur de trencar e a nom pàtica, Medic. Part. 104. 

Pàtica

Tot just alguna arruga de malaurança que se'ls dibuixa al front -senyal d'un esforç temi­ble oblidat des de fa temps-, algun moment d'estupidesa pàtica enmig de la lògica fixa o algun gest estrany preserva la petja de 1a vida perduda. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 76.).

Pàtica

Encara que fora d'aquesta activitat semblin uns éssers perfectament humans i racionals, són presos d'una estu­pidesa pàtica tan bon punt es posen a pensar professionalment. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 168).

PAULÒNIA f.
Arbre de la família de les escrofulariàcies, de l'espècie Paulownia tomentosa, de fulles grans, cordiformes i oposades i de flors blanques en panícules; cast. paulonia.

Paulònia

Fa una calor que rebenta. Hauria hagut de deixar els finestrons tancats durant el dia per conservar una mica la fresca, però avui se n'ha descuidat. La paulònia estira les branques cap a la finestra. [Marion Brunet. L’estiu circular (L’Été circulaire. Trad. M. Tarradas) Club, 1ª ed. Barcelona 2020. ISBN: 97884732922566. 222 p. P.  32.].

PAÜRA f. 

Gran por; cast. pavor. Jo entrava en el fosc alzinar poblat de paüra religiosa,Riber Miny. 54.

    Etim.: pres de l'it. paura, ‘por’.

Paüra

Jo resto enmig de la paüra de l'ona que l'areny tortura  [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-574-9. 246 pàgs. Pàg 59.].

Paüra

No. M'hi enfonso més i més, paralitzat pel terror. I aleshores, sense defensa com em comprenc, m'hi lliuro de grat, procuro anar fins al final de la meva paüra, la sistematitzo per tal d’anihilar-la. (Manuel de Pedrolo. Avui es parla de mi. Edicions 62, 4ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429710957. 238 p. P. 35.).

Paüra

Però entre la injustícia antiga, el plany de la qual fins es pot sentir allà on s'embelleix, i l'alienació que es presenta com un vincle, que desperta astutament una aparença de proximitat humana amb altaveus i psicologia publicitària, hi ha una dife­rència comparable a la que separa la mare que, per calmar la seva criatura que tem els dimonis, li conta una rondalla en què els bons són premiats i els dolents castigats, i el producte cinematogràfic llampant i sorollós que inculca als especta­dors la justícia de qualsevol ordre mundial en qualsevol país, per tal d'instil·lar-los de nou, més a fons encara, l'antiga paüra. Els somnis rondallescos que visiten amb tanta insistència l'in­fant que hi ha en l'home no són sinó la regressió organitzada per la Il·lustració total, i quan piquen els espectadors a l'espatlla amb confiança és quan més la delaten. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 284.).

Paüra

La noia callà, la mirà i va fer que no amb el cap. Com si no hagués entès les paraules però endevinat el sentit. Mirada sense la nosa de l'espiell, es veia que tenia tota la desespera­da brillantor als ulls que dóna la paüra. Si feia llàstima i tot ... (Isabel-Clara Simó. La salvatge. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8477396930. 220 p. P. 13)

PEÀ

«Peà» té aquests significats:

• Mètrica: Nom alternatiu del peó, peu mètric utilitzat en la poesia i la prosa clàssiques.

• Mitologia: Peà (mitologia), déu grec de la guarició.

• Toponímia: Nom alternatiu de Pià, localitat de Navès, al Solsonès. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pe%C3%A0

Peà

Fascinat, Amory observava cada filera de braços agafats quan li passaven a frec, les cares impersonals que emergien de camises de polo, la barreja de veus en un peà de triomf, fins que la processó va travessar un Campbell Arch ombriu i les veus es van anar fonent en direcció est per tot el campus. [Francis Scott Fitzgerald. En aquest costat del paradís (The Side of Paradise, trad. J. Mª Fulquet). Ed. Navona, Barcelona 2019, 1ª ed. ISBN: 9788417181956. 370 p. P. 69.].

PEBET (ant. escrit pavet o pevet). m.

|| 1. Pastilla aromàtica que es crema per perfumar l'aire; cast. pebete. Aygues, mosquets, | perfums, pevets | ab què bé olen, Spill 8340. Pavet de olor pera perfumar: Odorarius gariofilus, Lacavalleria Gazoph.

|| 2. iròn. Cosa pudenta; cast. pebete.

|| 3. iròn. Brutícia de suor o de greix a la roba; cast. mugre, pringue.

    Etim.: segons Coromines DECast, iii (s. v. pebete), la forma correcta és pevet i cal considerar-la diminutiu de peu, pel peu o sosteniment de les pastilles aromàtiques. 

Pebets

Feia l'efecte que la passió desfermada de la parella els tenia tots trasbalsats; cadascú imaginava escenes de depravació oriental; un lleu perfum de pebets exòtics, el misteri de vicis ocults, semblava tomar més feixuga l'atmosfera. Philip sentia als polsos el batec de les artèries. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 145.].

Pevets

El perfum fort dels pevets aromàtics dels canelobres de llautó es barrejava amb l'olor de la cervesa i la flaire mari­na de la salsa de soja. Núvols de fum blau de cigarrets do­naven un aspecte vagament infernal als comensals en els seus reservats. [Gore Vidal. L’Edat d’or. (The Golden Age, trad. R. Monton) Edicions 62, Barcelona 1ª ed. ISBN: 8429749985. 700 p. P. 343.].

PEBRINA f. 

|| 1. Pebre coent (Rosselló, Conflent, Gir.); cast. guindilla. Prin gingibre e pebre lonch de cascun II 3, sarcacolla e pebrina de cascun IIII 3, Alcoatí 73 vo. La pebrina és en semblant de pebre, Medic. Part. 45. Sens pebre o pebrina, un cuinat no té nom, Berga MT 77. Eri roig com una pebrina, Saisset Punyat 14. 

|| 2. Pebre, fruit del Capsicum annuum, encara que no sia coent; pebrot (Camp de Tarr., Priorat); cast. pimiento. 

|| 3. Malaltia epidèmica dels cucs de seda, que es manifesta en forma de taquetes com de mostassa que es van estenent fins a matar el cuc, deixant-lo com a momificat; cast. pebrina.

    Fon.: pəβɾínə (pir-or., or.); peβɾínɛ (Falset).

    Sinòn.:— || 1, bitxo, coralet, bitet, pebre de banyeta;— || 2, pebre, pebrot, pebrer.

    Etim.: del llatí pipĕrīna, derivat de pĭper, ‘pebre’.

Pebrina

Te vaig veure néixer i te vaig rentar les anques quan eres un mainatge a la trossa. Mira, ets roig com una pebrina. Com princ pas lo que tenes al cap. Ja t'ho vaig dir, que iníeu pas enlloc, tu i els teus amics... Podeu pas tenir raó contra la terra en tira. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 142.).

Pebrina

Vinc pas de l'hort, manyac. Te vaig veure néixer i te vaig rentar les anques quan eres un mainatge a la trossa. Mira, ets roig com una pebrina. Com princ pas lo que tenes al cap. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 140.).

PEDREGOLET

Pedregolet

Ara ja no la trobava llunya­na. El va fer posar vermell pensar que havia descobert que la seva debilitat era el fill, que continuava al límit del pedregolet, gràcil i perdut, i encara la mirava com si la volgués commoure. [Alberto Vigevani. Un estiu al llac (Estate al lago. Trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477274674. 144 p. P. 66.].

PEDRENYAL m.

|| 1. Pedra foguera; cast. pedernal. Que ninguna persona... gose tenir arcabusset ni escopeta xica de pedrenyal ni de metxa, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 934). Més estimant la tenda que el pedrenyal del mur, Guimerà Poes. 251.

|| 2. Arma de foc, a manera d'escopeta curta, que s'usava en els segles XVI i XVII i es disparava amb pedrenyera; cast. pedreñal. Voler-me tirar ab pedrenyal o altres armes, doc. a. 1568 (arx. Catedral de La Seu d'U.). Un pedrenyal ab lo pany francès usat, doc. a. 1574 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Aportave un padrenyal curt..., li trobaren en la boxaqua de les calses dit pedrenyal, y volent-le-y levar, se desparà la roda, doc. a. 1579 (Ardits, v, 194).

    Var. form.: pedrinyal (ap. Milà Rom. 99).

    Etim.: derivat de pedreny. 

Pedrenyal

A vegades somio que els aniquilo a tots. No els mato jo, sinó una altra versió de mi mateixa, un jo masculí i musculat. Deixo que es podreixin els cossos. Sagnen en colors diferents i l'Anikka està contenta que estiguin morts i sap que són més bonics d'aquesta manera. Els cremem tots junts i no els toquen ni el sutge ni el pedrenyal. [Avni Doshi. Sucre cremat (Burn Sugar, trad. N. Artigas). Edcions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788416987849. 350 p. P. 320.].

PEDRÓ m. 

|| 1. Pedra posada en terra per sostenir un altar o una creu; cast. pie, pedestal.Farem encara fer lo pedró ho peu del altar ab la pedra del altar bona e bela,doc. a. 1331 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Con el fo muntat al padró per hon era acustumat per cramar les aufertas, Graal 161. Hi haja una creu de pedra o de ferro, assentada sobre un pedró fet de pedra y argamassa, doc. a. 1631 (Aguiló Mostres Inv. 44).

|| 2. Taula de pedra que sosté una creu, situada davant una església rural, on els diumenges es canten els evangelis i des d'on es beneeix el terme (Garrotxa, Ripollès, Plana de Vic); cast. padrón. Veyent la creu del pedró, | resaran un parenostre, Collell Flor. 112. Antigament existien aquestes taules a moltes altres comarques on avui han desaparegut, com per exemple, Mallorca (cf. Villanueva Viage, xxi, 112). 

|| 3. Cadascuna de les pedres o munts de pedreny que hi ha al llarg de les vores del camí ramader i que assenyalen la partió de dos termes municipals perquè el dit camí sol seguir la ratlla divisòria (Lluçanès); cast. hito. 

|| 4. Columna o pilar solt, especialment amb una inscripció recordatòria d'algun fet memorable (Fabra Dicc. Gen.). 

|| 5. ant., italianisme, Pedra grossa (it. petrone). E vesem a man dreta un gran pedro, Febrer Purg. iv, 101.

Pedró: a) topon. Nom d'un llogaret del municipi de Madremanya (Gironès);Pedrons és el nom d'una partida de terra del terme de Vinaixa; Pas dels Pedronss'anomena un port de les muntanyes d'Andorra; Pedró dels Quatre Batlles és el nom d'una muntanya de la serra del Cadí. A Barcelona, a Palafrugell i a altres poblacions hi ha el carrer del Pedró, que recorda l'existència d'alguna creu de pedra o altre monument semblant.—b) Llin. existent a Agramunt, Alcoi, Barc., etc. Hi ha la grafía Padró, que és variant de Pedró.

    Fon.: pəðɾó (or.); peðɾó (occ., val.).

    Var. form.: peiró.

    Etim.: del llatí *petrōne, derivat de pĕtra, ‘pedra’.

Pedrons

El cas és que el Salgueiro prenia la pala d'escoriar com si fos una ploma, encongia els Muscles del bescoll acotava la barbeta al pit, s'afermava damunt els pedrons que li feien de cames i, un cop ficada la pala dins la massa líquida, avançava amb decisió cap a la boca del forn, recolzant en la cama esquerra, amb l'extrem pla de la seva eina, arreplegava el màxim d'impureses que suraven damunt la superfície de metall fos; un cop arrossegada l'escòria cap a la boca del forn, el fonedor movia la pala amunt i avall amb un suau balanceig, anava extraient per la boca del forn grapats de matèria fosa d'un blanc roent, que, en lliscar pel pendent de ferro adossat a la boca, es feia d'un vermell encès i, en caure dins la cubeta expressament disposada a sota, passava d'un vermell grisós a un gris cendra refredat.  (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 216.).

Pedrís

Els micos vere hi jugaven a sobre sense prendre mal, i en una ocasió la Sylvia havia vist vell mandril assegut a sobre amb un bri d'herba entre els llavis, mirant. seu voltant de manera contemplativa, com un avi que passa els dies en pedrís.  [Doris Lessing. El somni més dolç (The Sweetest Dream, trad. Carles Andre-Librada Piñero). Ed. La Magrana, Barcelona, 1ª ed. 2002. ISBN: 9788482643975. 408 p. P. 338.].

PEGADELLA f. 

Crostisser produït a la pell per exudació i manca de netedat; especialment, la que es produeix en el cap dels infants de llet; cast. costra de leche. Y dali! cop d'aigua tirada delitosament pera refrescar-se i treure's la pegadella de la suor,Coromines Presons 18.

    Fon.: pəɣəðéʎə (or.); peɣaðéʎa (occ.).

Pegadella

Eren considerats com una cosa pagana i execrable que provocava la voluptuositat i excitava la concupiscència carnal tan blasmada pràcticament pels ascetes, que es feien una virtut del foment del crostam i de la pegadella. Les xafarderes del veïnat malparlaven de les dones que es rentaven massa sovint i no mancava la dita, equivalent a un refrany, que "només es renten els bruts”.(Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 28).

PEGOT m.

|| 1. Capa o untament de pega; cast. pegote, empegadura. Un estutx de cuyro negre y lluhent com un pegot, Bosch Rec. 113.

|| 2. fig. Cosa mal feta o mal posada, que no fa gens bo en el lloc on està posada; cast. pegote.

|| 3. Guisat o altra cosa massa espessa, agafallosa (val.); cast. pegote.

|| 4. Sabater que es dedica a adobar sabates velles (pir-or., or., Tortosa); cast. remendón. Ambe tots sos diners era malhurusàs, | casibé del pegot envejava la vida, Saisset A tort 7. «Sabater pegot, | panxa de granota; | quan te moriràs, | faràs la pernota» (Borges Bl.).

|| 5. fig. Persona agafallosa, que molesta amb la seva insistència (val.); cast. pegote. 

Pegot

Feia sis mesos que treballava al restaurant - ja una mica més gras i en plena florida de la seva jovenívola homenia- quan es produí un esdeveniment que transfigurà el seu món. S'enamorà.

Ella es deia Xènia. Tenia disset anys, els cabells molt negres i la cara molt blanca, amb uns ulls plens de foc. El seu pare era un sabater pegot, procedent de Cos, que s'havia casat amb una noia d'allí, i Xènia confirmava la fama que té aquella illa de produir dones boniques. Era de moviments graciosos i tenia una habilitat felina per a reposar, estirar-se o saltar sobtadament; molts la prenien per una dona voluble, però era de la mena de noies que encenen el cor dels homes sense cap propòsit deliberat. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 59.].

Pegot

No pas un grapat de miserables jueus, sinó els dèbils Romanov, els aristòcrates llibertins, la majoria d'ells terratinents absents de les seves finques, que vivien a París, fornicant, amb els diners xuclats d'una pagesia illetrada! Aquests van ser els autèntics fona ments del bolxevisme! Gott im Himmel, quan sento aquests pallussos discursejant, aquests aprenents de pegot amb camises marró, aquests pinxos convertits en màrtirs només perquè van morir en una baralla de carrer... [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 128.].

Pegot

Carrer des Petits-Champs... Era la meva zona... Mai passava del carrer del Louvre i del Palais-Royal d'una banda, tu ja m'entens... Al matí feia encàrrecs per als comerciants... A la tarda un repartiment de tant en tant, feia una mica de tot, vaja... Algun pegot... Però d'armes, ni parlar-ne, jo!... [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 50.].

Pegots

Era un carreró de sòrdids edificis amuntegats; moltes de les finestres tenien els vidres trencats i els havien adobat matusserament amb tires de diaris francesos; les portes, feia anys que no les havien pintades; als baixos hi havia tronades botigues de pegots, tintore­ries i llibreries. Criatures espellifades jugaven al mig del carrer, i un vell piano de maneta triturava una melodia vulgar. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 446.].

1. PEIRÓ m.

|| 1. ant. Taula de pedra, o tros de pedra col·locat verticalment per a sostenir un emblema religiós; cast. padrón. Deu posar la man dreta sobre'ls quatre euangelis qui estan e'l Peyró en la Cort, Cost. Tort. I, iv, 13. Pilat Jesús féu anar | en lo peyró per demanar | d'on era, Poema de la Passió, segle XIV (Bibl. Prov. de Barc.). Quant la processó és en lo payró se canta la Salve Regina, doc. segle XVII (Alm. Isl. Bal. 1867, 39).

|| 2. Creu de terme, posada sobre un pedestal de pedra (Maestrat); cast. cruz de término. Al peiró espera Vicent, Bol. Dim. 16. La creu del peiró: nom d'una creu situada a mitja hora de Tortosa.

|| 3. Pilastra que sosté una capelleta o armariet dins el qual hi ha una imatge exposada a la veneració dels fidels, en els camps i muntanyes del Maestrat i comarca de Morella. Determinaren que es fassa una nova ermita en el peiró de sant Agustí, doc. a. 1704 (Geogr. Cast. 716).

Peiró: topon. a) Nom d'un veïnat situat entre Camprodon i Sant Pau de Segúries, d'una casa de camp del Lluçanès i d'una masia en el terme de la Mussara.—b) Muntanya situada a tramuntana de Ribesaltes (Ross.).

    Loc.

—Anar a missa a Peiró: no anar a missa en dia de festa colenda (St. Joan les A.).

    Etim.: del llatí petrōne, derivat de pĕtra, ‘pedra’. (Cf. pedró).

2. PEIRÓ

1. ant. Nom propi d'home, diminutiu o afectuós de Pere; cast. Perico. Peyro Fabre, doc. a. 1275 (RLR, iv, 359). Peyro escuder, doc. segle XIV (Col. Bof. xxxix, 62).

|| 2. Llin. existent a Figueres, Olot, Avinyonet, Casavelles, Esponellà, Meià, Vall-llobrega, Berga, Artés, Moià, Castellterçol, Collsuspina, Folgueroles, Barc., Vilan. i G., Alfés, Montgai, Cast., Val., Al., Beniopa, Ibi, etc.

    Etim.: del llatí Petrōne, derivat de Petrus, ‘Pere’.

Peiró

A la parada següent, al costat mateix de la creu, o peiró, coberta per un alt templet de pedra d'arcades ogivals i teulada piramidal brillant de teules blaves, hi havia la caseta dita dels consums, on tots els queviures que entraven a la ciutat havien de pagar, des d'un temps medieval o immemorial però encara present, una gabella, taxa o arbitri municipal, i llavors o bé baixaven voluntàriament les propietàries de cabassos, cistelles i sacs, a portar la mercaderia a la bàscula o simplement sotmetre's a una breu inspecció i pagar al fielato, o bé els empleats del municipi, els consumers, amb uniforme gris no gaire diferent dels tramviaires, pujaven a inspeccionar les plataformes i a litigar amb les dones de la marjal i de l'horta que intentaven ama gar sota les faldes amples els cànters o els cistells, i fins i tot pollastres o conills... (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 47.).

PEITA f. 

|| 1. Tribut que es pagava al rei o al senyor territorial per raó dels béns seents que es posseïen; cast. pecho. Fo nostre acort que aguéssem treuga ab Seyt Abuzeit qui era lauors rey de València, e que'ns donàs la quinta de València e de Múrcia de les rendes que él hauia, leuades les peytes, Jaume I, Cròn. 25. Les quals rendes, ensemps ab les peytes, questies, cenes, monedatge, reençó d'ost, et ab tots altres drets, té En R. de Bolas de vida sua, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 50). Si hauem a fer alcuns fets notables d'armes, o per altra via, no'ns cal fer peyta nouella en la ciutat, Eximenis II Reg., c. 55. Pagar cinquanta florins de peyta... que són estats assignats per cascun any doc. a. 1388 (Archivo, vii, 323). Rebre les cenes de absència, peytes reyals, terçes de delme e altres rendes, doc. a. 1456 (Arx. Gral. R. Val.). Un rey gitaua moltes demandes e peytes a les gents del seu regne, Eximplis, ii, 180. Los prínceps de la terra deuen... no agreujar lurs sotsmesos de drets y demasiades peytes, Cordial 22. 

|| 2. Cadascuna de les servituds o lliuraments en espècie que en els contractes d'arrendament d'una propietat rústica s'estipulaven com a obligatòries per a l'arrendatari a favor del propietari, a part de l'ànnua mercè o lloguer normal de la finca (Mall., Men.); cast. carga, servidumbre. Són peytes o agatjes del present arrendament que vos obligau a aportar-los a la casa del senyor franques de tot gasto, port y contribució, las seguents: cinch odres d'oli del millor qui es farà en dit lloch, o el seu valor; una cortera d'olives verdas, una de pensidas, una cortera de favas velles triades, un paneret de fesols tenres cada vint dias, trenta quintars de garrovas o el seu valor, la llenya que necessiti per les bugades y duas carretades de estellas per la chimenea, doc. a. 1884 (BSAL, ii, 29). «Tot se'n va (o se ret) en peites»: es diu quan els beneficis que dimanen d'un contracte apareixen contrarestats per les càrregues o servituds pactades en el mateix contracte (Mall.). 

|| 3. fig. Molèstia insistent; cosa que molesta d'una manera continua o amb molta freqüència (Men.); cast. carga, cruz. «Tenim una bona peita, amb tu!»«Són una bona peita aquests al·lots que sempre juguen p'es carrer!» D'un malalt difícil de tractar, que dóna molt que fer als qui el cuiden, es sol dir que «dóna molta peita». A s'era de Ruma Vey era tan greu sa plaga de ses formigues, que... anaven per renunciar-la i no batre hi més quan a Ruma s'hi establí un frare..., s'informà d'aquella peita,Camps Folkl. ii, 94.

    Fon.: pə́јtə (Mall., Ciutadella); pέјtə (Maó).

    Etim.: del llatí pacta, ‘pactes’.

Peita

També aleshores, en 1368, el Cerimoniós reduïa a la meitat la quantitat assignada a Morvedre en concepte de peita, tribut per raó dels béns seents, donat l'escàs nombre d'habitants i l'extrema pobresa que sofrien. (AADD. De la conquesta a la federació hispànica. Història del País Valencià vol. II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 84-297-2988-7. 552 pàgs. pàg. 212.).

PEIXAR v. tr. 

|| 1. Donar el menjar a la boca (Solsona, Barc.). Una boqueta xica..., tan menuda, que sa mare, al alletar-la, per no aferrar-se-li bé al mugró, hagué de peixar-la ab porronet de fira, Pons Auca 5. 

|| 2. Alimentar (or.). Home ben peixat: home alimentat abundosament. La pobrissalla del barri s'atansava als hortolans ben peixats, Caselles Mult.135.

    Fon.: pəʃá (or.).

    Var. form.: apeixar, apeixir, afeixir.

    Etim.: derivat de péixer.

Peixava

Plorava, s'agitava, donava cops de peu a la manta per desfer-se'n i aleshores la Mariam la hi havia  de tornar a tirar amunt. De vegades li venien arcades i treia tot el que li peixava la Mariam. (Khaled Hosseini. Mil sols esplèndids. A Thous and Splendid Suns, trad. Beatriu Cajal. Ed. Amsterdam, Badalona, 2007, 1ª ed. ISBN: 978-84-96767-55-3. 366 pàgs. Pàg. 177.).

Peixes 

Ja t'he avisat què faré si no et treus del damunt aquest individu aquesta mateixa nit. De dies fa becaines al darrere, i a la nit el peixes i l'atipes de cervesa.(Carson McCullers. El cor és un caçador solitari. The Heart Is a Lonely Hunter, trad. R. Folch i Camarasa. Edicions 62, 1ª ed. 2007, Barcelona. ISBN: 978-84-96863-22-4. 378 pàgs. Pàg. 24.).

 Peixe’l

Li vaig agafar la cullera, vaig eixugar la boca al senyor Vahdati i vaig intentar peixe’l, però ell va gemegar, va tardar els ulls i va girar la cara. [Khaled Hosseini. El ressò de les muntanyes. (And the Mountains Echoed, trad. A. Noya). Edicions 62, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788429771046. 416 pp. Pàg. 121.].

Peixava

Alguns dels més petits s'havien adormit. Els altres tenien els ulls oberts, i també la boca oberta com pollets; Homer tenia la sensació que corria d'un niu a l'altre, i que la seva veu els peixava cada cop que n'hi demanaven més. La lectura, com el menjar, els feia venir son, però sovint eixorivia Homer.  [John Irving. Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra (The Cider House Rules, trad. M. Farran i N. Roig). Ed. Proa-Columna, 1ª ed. Barcelona1996. ISBN: 8482560700, 8478098496. 572 pgs. Pg. 81.].

Peixant-me

Això em procura algunes hores felices... fins que, de nou, tinc d'arrencar-me del seu costat. Ai, Guillem! on m'empeny sovint el meu cor! Quant he passat dues o tres hores assegut vora d'ella, peixant-me de la seva figura, del seu posat, de la celestial expressió de les seves paraules, i la tensió dels meus sentits es fa extrema i els ulls s'enterboleixen i s'afebleixen els sentits i em sento la gorja opresa com per la mà d'un assassí; i el cor amb batecs salvatges cerca aire amb avidesa pels sentits sufocats i acreix encara llur torbació... (Johan Wolfgang Goethe. Les desventures del jove Werther. Trad. J. Alavedra. Ed. Selecta-Catalònia, 2ª ed. Barcelona, 1969. ISBN: 8476670699. 172 pàgs. Pàg. 72.).

Peixar

Tu també sembles un xicot normal, com cal. Mentrestant ha començat a peixar el fill, o més ben dit a intentar-ho. Em fa pensar en la meva tieta quan provava de péixer el meu cosí de dos anys i el nano ser­rava els llavis. [Daniele Mencarelli. Tot demana salvació. (Tutto chiede salvezza, trad. P. Vidal). Ed. La Segona Perifèria, 1ª ed. 2022. ISBN: 9788419059000. 224 p. P. 41.].

Peixar-la

Abans, aquella mocosa ni te l'hauries mirada. I encara menys te l'hauries quedada, ni t'hauria divertit pujar-la i guarnir-la i peixar-la i paladejar una bellesa que no proce­deix de la teva biologia, però sí de la teva mirada. Existiria la bellesa, sense uns ulls que la miressin bella? (Isabel-Clara Simó. La salvatge. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8477396930. 220 p. P. 61-62)

PEIXARD, -ARDA adj.

(Cavall o egua) de color de fons vermell amb pèls blancs (Ross., Priorat). Si ja tens la gropa d'una egua peixarda, Cerdà Angeleta 239. 

Peixard

»Vaig amortir els llums, i ella em va dir sisplau, no em deixis. Joli vaig dir que no la deixava, seuré aquí, i ella va dir no, vull que t'ajeguis aquí, al meu costat, al llit, i jo vaig fer-ho, i ens vam estrènyer la mà, i ella va dir: «Ho sento. Ha estat el cavall, el que ha caigut sobre el gel. Jo sempre havia volgut un cavall peixard, i la senyora Mc Cloud me'n va donar un pel meu aniversari, fa dos anys, una euga. Tan bona caçadora, tan coratjosa. [Truman Capote. Pregàries ateses (Answered Prayers: The Unfinished Novel. Trad. J. Ainaud). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1988. ISBN: 847727021X. 160 p. P. 89.].

PEIXIR v. tr.

Péixer, alimentar (pir-or., bal.); cast. cebar, alimentar, nutrir. Cassant insectes per pexir llurs cries, Galmés Flor 43. Se'n peixeixen ells y n'atipen llurs cans, Caseponce Faules 187. (V. apeixir).

    Fon.: pəʃí (pir-or., bal.).

    Etim.: derivat de péixer per canvi del tipus de conjugació. 

Peixia

Amb el seu fràgil cos encetà una lluita ferotge contra allò que era molt més gros que ella. Estava sempre al costat del seu capçal, li mitigava la tos amb una infusió que ella mateixa havia preparat, el peixia, a les millors hores li llegia el breviari, que ell escoltava mirant-la amb els ulls que se li tornaven cada vegada més grossos. [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 194.].

Peixerien

Però totes pensaven amb malícia que, si fossin pubilles com la Laia, també peixerien la còrpora com ella la peixia. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 54.).

Péixer

Foucault encara indicava un altre diagrama al qual remetia la comunitat eclesiàstica més que no pas la societat estatal: el diagrama «pastoral»; i en detallava les categories: péixer un ramat..., com a relació de forces o acció sobre l’acció." Es pot parlar d'un diagrama grec, com veurem, d'un diagrama romà, d'un diagrama feudal... [Gilles Deleuze. Foucault. (Foucault, trad. Víctor Compta). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-297-2643-8. 160 pàgs. Pàg. 100.].

Pascut

Roma vista de nou, després de l'Orient i de Grècia, es revestia d'una mena de cosa estranya que un romà, nascut i pascut perpètuament a la Ciutat, no hi hauria trobat. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 117.].

PÈLAG (ant. escrit pèlech). m. 

|| 1. poèt. Mar profund, allunyat de la costa; cast. piélago. Que'l vent los traga del gran pèlec en què són, Llull Cont. 117. Faem leuar la àncora, e meseren mà als rems, e exim fora al pèlech, Jaume I, Cròn. 111. Notxer ha a comandar a exir de fort e entrò que sia en pèlech fora, Consolat, c. 332. Pensa en lo pèlech pregon de la mar, Ordin. Palat. 54. Pus segur nauega hom riba mar ab rems que ab gran vela al pèlech, Jahuda Cató 179. Roda el cristall del riu... i va a confondre's lluny amb el gran pèlag blau, Carner Lluna 186. a) fig. Cosa molt copiosa, de gran abundància. Perillava l'amic en lo gran pèlec d'amor,Llull Amic e Amat 303. D'amor y mercè hun pèlech sens fons, Passi cobles 149. Ones li són d'un pèlag de tristesa, Canigó x. 

|| 2. Toll, massa d'aigua embassada (Manresa, Terrassa, Penedès, Camp de Tarr.); cast. charco. Pèlech o gorch: Gurges, Torra Dicc.

    Etim.: del llatí pelăgus, mat. sign. || 1.

Pèlag

Però al Clot del Sorral ha tornat la por de les rates, que espe­rona el caminant, igual que un gos lladrador, mentre travessa, figura d'espectre espantadís, el pèlag de foscor que absorbeix mas­ses, volums i línies de fuga d'hortets i casetes del sòrdid belvede­re de pagès.  (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàgs. 45-46.).

1. PELFA f.

|| 1. Teixit de seda que té pèl en una cara o en totes dues; cast. felpa. Quatre canes y mitja de pelfa curta negra, doc. a. 1652 (Aguiló Dicc.). Capa folrada de pelfa: Heteromallo serico fultum pallium, Lacavalleria Gazoph. Una foscor envellutada semblant a la de la pelfa negra posada sota un vidre, Ruyra Pinya, ii, 35.

|| 2. fig. Tupada forta o reprensió molt aspra; cast. repasata, trepe, felpa, rabona.

    Fon.: pέɫfə (or.); pέ̞ɫfa (val.); péɫfə (mall.).

    Var. form.: felpa (Felpas de seda negra, Tar. preus 29).

    Etim.: la forma felpa sembla venir d'un mot germànic (cf. l'alemany Felbel, mat. sign.); la forma pelfa és producte d'una metàtesi de felpa, afavorida per l'analogia de pèl. De tota manera és un mot pres per via del castellà felpa.

2. PELFA f.

Dona de poc seny o de poca moralitat (Mall.); cast. casquivana. «Se n'ha anat amb aquelles pelfes» (Alaró).

Pelfa 

A més a més, hi havia una altra cosa: a la pelfa del benestar matrimonial, s'hi començaven a fer forats d'arna. Al llarg de les darreres setmanes, m'havia anat adonant que la meva Valeria grassoneta no era la de sempre; havia contret una agitació estranya i fins i tot manifestava, ara i adés, una mena d'irritabilitat que no encaixava gaire amb el personatge que, suposadament, interpretava.   [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 30.].

Pelfes

El gros de les botigues de robes el constituïen les que es dedicaven, amb caràcter general, a servir gèneres per a vestits i abrigalls, sense distinció de classes ni de qualitats, a gust de tothom i al nivell de totes les butxaques. S'hi oferien burates, baietes i baietons blancs, grana, verds i grocs, pell de diable, franel·les, bombosins, alanquins, blauets, burells, barragans, i en els establiments més importants es trobaven articles més delicats com tafetans, pelfes, sarges, montforts, maó, anascots i tota varietat d'articles de fantasia i novetats. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàgs. 51-66. Pàg. 54.).

Pelfa

El seu públic estava constituït per una sola persona, la seva filla, Daisy, que aleshores només tenia onze anys. Viatjaven, de dia, en un vagó de primera classe, per cortesia de la Indiana Limestone Com pany, l'empresa on treballaria Cuyler Goodwill. Els seients de pelfa verds eren espaiosos i luxosos, i els respatllers es podien abatre i redreçar per estar més còmode. Hi havia una enginyosa planxa de caoba que s'abatia i constituïa una taula, i un podia demanar que li servissin un te en aquella taula, un te amb una rodanxa de llimona en equilibri inestable a la vora del platet. [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 83.].

Pelfa

Duia una bata blanca de pelfa i es movia com un gat. [Jo Nesbø. Sang a la neu (Blod pa snø, trad. L. Segarra). Ed. Proa, Barcelona 2020, 1ª ed. ISBN: 978847588354. 172 p. P. 26.].

Pelfa

L'òpera també era una de les arts favorites de la senyoreta Mason Morton. Peter encara recordava l'emoció de seure en una llotja del Metropolitan Opera House quan de sobte tot quedava silenciós, la llum dels focus disminuïa, tota la pelfa vermella i els daurats del seu voltant s'enfos­quien i començava l'obertura. [Gore Vidal. L’Edat d’or. (The Golden Age, trad. R. Monton) Edicions 62, Barcelona 1ª ed. ISBN: 8429749985. 700 p. P. 531.].

PELLINGOT m. 

Tros de roba vell, esqueixat o dolent (pir-or., or.); cast. harapo, andrajo, mengajo. De pellingots vestida, treyent per tot la carn, Guimerà Pàtria 87. Peixos assecats al sol de la galeria, estesos com pellingots de cal drapaire, Llor Jocs 104.

    Fon.: pəʎiŋgɔ́t (pir-or., or.).

Pellingots

Em vaig acostar a un d'aquells llits i hi vaig entreveure, a les fosques, un ésser viu. Hi jeia una nena d'uns sis anys amb xarampió, tremolant de febre, gairebé nua, a penes tapada amb vells pellingots de llana; la palla sortia pels forats de la màrfega on estava estirada. Un metge que ens acompanyava em va fer tocar la palla. Estava podrida. [ Victor Hugo. Quan Victor Hugo va conèixer els miserable (Trad. A. Bats) Revista El món d’ahir, núm. 3, 2017. Pàg. 40.].

Pellingots

Al mateix moment es va alçar davant meu un vellet jueu, que fins aleshores estava tan discretament aclofat en els seus pellingots, que jo no l'havia vist, i acostant la cara esprimatxada i marcida pels anys i la llarga barba de color blanc argentat i punxeguda com si l'haguessin perfilada amb llima i polidor, va començar així:... [Charles Nodier. La fada de les engrunes (La Fée aux Miettes, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2008. ISBN: 97884924440108. 218 p. P. 105.].

PELLÓ m.

|| 1. a) Pell d'ovella sense tondre, especialment usada pels pastors per a jeure-hi damunt (Ribagorça, Gerri, Castellbò). Quan em cobria amb la manta damunt els pellons del jaç, Lluís Rec. 72.—b) Jaç que fan els pastors amb algunes pells sense tondre, cosides una amb l'altra; el nombre de pells oscil·la entre dues i sis (Alt Empordà, Borredà, Ribagorça).—c) Pell d'ovella que cobreix els bancs de la llar (Riba-roja, ap. Griera Tr.).

|| 2. Pellofa o fulles de la panolla de blatdemoro (Ripoll, Molló, Olot, Lledó, Blanes, Pineda); cast. perfolla.

|| 3. Clovella espinosa de la castanya; clovella de l'avellana o d'altres fruits semblants (Conflent, Vallespir, Guilleries, Plana de Vic); cast. cáscara. A cops d'esclops, de l'esclofolla | ne feya les castanyes negrenques esquitxar... tirant-li un pelló, Verdaguer Jov. 193. Que es diria una avellana | quan rosseja en el pelló, Ramon Garriga (Catalana, x, 123).

|| 4. Partícula de metall (or, argent) resultant de retallar-lo molt fi; aquestes partícules s'empren per a soldar peces dels dits metalls (Mall.).

Pelló: llin. existent a Sollana, Cullera, Xaló, etc.

    Fon.: pəʎó (or.); peʎó (occ., mall.).

    Etim.: derivat de pell. 

Pellons

Tot aquell arbratge, les fulles seques i els pellons apaivaga en Leccia, relativitzant tot el brogit de la política. (Bezsonoff, Joan-Daniel. Les amnèsies de Déu. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788499301198. 206 p. P. 87.).

PELLUCAR v. tr.

|| 1. Prendre coses d'una a una, o a miques, a petites quantitats, sobretot de cosa de menjar (or., bal.); cast. pellizcar, picar. Los animals inracionals... havets volgut que natura lur ministre en mamar e en pellucar, Llull Cont. 36, 9. Les aus sempre van pellucant les sements, ibid. 103, 6. Baixaven a posar-se-li a la falda y li pellucaven dels dits les coses que els guardava, Genís Julita 34. La nina... després d'haver pellucat en el banc de musclos, joguineja per les ones, Ruyra Pinya, i, 143.

|| 2. Collir o arreplegar els fruits escadussers que han quedat sense prendre en la collita normal, sobretot de raïms, d'olives, d'ametlles (or., bal.); cast. rebuscar. «Avui 'cabam ses solades | i demà ja pellucam, | passat demà mos n'anam, | al·lotes, totes plegades» (cançó pop. Mall.). Pellucant les baldanes d'una figuera, Galmés Flor 127.

|| 3. fig. Arreplegar coses d'ací i d'allà, aprofitant les ocasions. Sols pensa en pellucar cèntims, Aguiló Poes. 156. Pellucar notícies: procurar arreplegar-ne d'un i d'un altre.

    Fon.: pəʎuká (or., bal.).

    Etim.: del llatí *piluccare, mat. sign., segons Meyer-Lübke REW 6506, que considera aquesta forma com a derivada de pĭlu, ‘pèl’; però la forma catalana indica segurament una influència de pell. 

Pelluquem

En aquesta novella hi ha també la història d'un director d'orquestra que, tot anant al festival de música de Salzburg, adoptà una criatura nascuda al tren. El director és imaginari; la criatura, no. Una vegada, uns viatgers van fer parar el tren en el qual jo anava, per tal que pogués pujar-hi un metge i assistís una minyona de servei que estava a punt de donar a llum. Tot seguit, un bon senyor americà va interessar-se per la criatura. Els novel·listes pelluquem una mica de tot arreu, com els pardals, i jo vaig copsar aquesta història i la vaig adaptar a la meva manera.

I quin viatge que ha fet aquest tren meu des de l'estació Victòria! Ha passat per la traducció de setze llengües! Un dia, fins i tot vaig veure'l en una estació de Tòquio, aquella vegada en japonès! Fa més de vint-i-cinc anys que corre, i ara em diuen que està a punt de fer un altre viatge, en llengua catalana. Bon voyage ! [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 8.].

Pellucosa

Pel que fa a les garrofes, abans de la guerra, entre els comerciants s'hi bregava per una vida pellucosa i desesperadament economitzadora. Era, entre altres adversitats miserables, la pena crònica d'aquells botiguers de veure's forçats en la seva penombra a recórrer al gas a partir de les quatre de la tarda tocades, a causa dels aparadors. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 85-86.].

Pelluca

Un corriol trasteja per assolir-vos totes.

Els vostres cans no lladren sinó a la mala gent.

Teniu panotxes i rodells sobrers de bótes.

I l'aviram pelluca desvergonyidament.

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 36.).

1. PELTRE m. 

Aliatge d'estany amb plom i zinc; cast. peltre. Un paper que y ha tres o quatre anells de peltre, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).

    Etim.: forma paral·lela de l'it. peltro, fr. peautre, esp. i prov. peltre; Meyer-Lübke REW suposa un mot romànic *peltrum com a base de totes aquestes formes, però d'origen obscur.

2. PELTRE m. 

Estar com un peltre, o gras com un peltre, o més gras que un peltre: estar molt gras (Men.).

    Fon.: péɫtɾə (Ciutadella).

    Etim.: tal vegada de l'anglès poultry, ‘aviram’.

Peltre

Darrera del taulell, dues cambreres s'a­bocaven sobre els mànecs blancs dels barrils de cervesa i el rengle de petites aixetes argentades que gotejaven sobre una plata de peltre. [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 182].

Peltre

Es van quedar sols, i Athelny alçà el pitxell de peltre fins als seus llavis. Va beure llargament. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 469.].

PENCA

Penques

Calava trossos de xarxa de cap a cap dels petits canals d'aigua que passaven entre dos bancs de sorra. Sem pretenia canyes clavades a les vores, escades amb boles de carn mig podrida. D'aquesta manera vaig pescar totes les penques, tots els albors, tots els cabots, tots els pei xets i totes les anguiles que vaig voler. Me'ls enduia a casa per menjar i mirava com la meva mare els netejava. [Joanne Harris. Cinc quarts de taronja (Five quarters of the orange, trad. M. Roura). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 9788477273332. 382 p. P. 67.]. 

PENDÍS m.

Coster, terreny pendent; cast. declive. Trescava igual que un ramat de cabres pendís amunt, Caselles Mult.88. Fent una hora de pujada a peu per pedregals y pendissos de bosch pobre, Oller Pil. Pr. 98. En un pendís de la muntanya hi ha una pastora, Maragall Obres, i, 129.

|| topon. Coll de Pendís: muntanya de 1.786 metres d'altura, situada en la serra de Cadí, entre les conques del Llobregat i del Segre.

    Fon.: pəndís (or.); pendís (occ.).

    Etim.: del llatí *penditītio, ‘pendent’. En els documents medievals apareixen diverses formes llatinitzades del mot pendís, com pendititio, pendedicii, penneditio, etc., que es poden veure ap. Balari Oríg. 76. 

Pendís

Arribà al portal de la vila. Els guardians, que estaven avesats a veure'l, el deixaren passar sense dir li res. Calamarsejava, i no trucà a la porta de casa seva fins a les onze. Quan entrà, el seu criat remarcà que no duia capell. No gosà dir-li res. El desvestí; anava ben xop. Hom trobà, després, el capell damunt d'una roca que en el pendís de la serra torreja sobre la vall, i és inconcebible com en una nit tan fosca i plujosa pogué enfilar-s'hi sense estimbar-se. (Johan Wolfgang Goethe. Les desventures del jove Werther. Trad. J. Alavedra. Ed. Selecta-Catalònia, 2ª ed. Barcelona, 1969. ISBN: 8476670699. 172 pàgs. Pàg. 160.).

Pendís

Nikolas va resar una mica devota ment, i comprà quatre ciris per al Crucifix que hi havia en un nínxol, prop de la porta. Després tornaren als boscos. Es van ajeure en un pendís, respirant l'aire càlid i perfumat, i Nikolas jugà per darrera vegada amb les negres trenes de Xènia, que la noia s'havia deixat anar sobre les espatlles; s'entretenia trenant-les i destrenant-les. Les trenes eren tan llargues, que Nikolas s'hi embolicà el coll, i tots dos van estar a punt d'adormir-se així en la soporífera tarda d'abril. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 72.].

Pendís

Els altres dos senyors també hi seran ben rebuts, si és que pensa portar-los-hi. Els llits ja són fets. Avui fa una nit càlida, és veritat, però això de dormir en un pendís no deixa de ser perillós: moltes vegades hi ha serps. [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 95.].

Pendís

A Saint-Pierre-de-Boeuf, malgrat el nom carni, me senti bé -sense cap raó- com si escoltés Nat King Cole tocant Penthouse Serenade al piano, seré com al primer coatí del món. A dalt d'un pendís, una playa s'esplaia amb una església i un cafè. La gent alegre i mudada riu.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 111.).

PENELL m. 

|| 1. ant. Plomall o banderola amb què s'adornaven els vaixells. Estaven les bandories e'ls penells per l'orla de les galeres, de popa tro sus en la proa de totes parts, Desclot Cròn., c. 165. 

|| 2. Plomall, tros de tela o peça de metall, que, voltant sobre un eix vertical, serveix per a indicar la direcció del vent; cast. veleta. Havem franch arbitre que's muda axí com fa un penell, Quar. 1413, 183. La dona... com penell li plau ser mudada, seguint cascun vent, Proc. Olives 925. Per daurar ab més colors lo penell qui és stat fet e posat damunt lo campanar del relotge, doc. a. 1437 (Arx. Gral. R. Val.). Ans axí com demostra lo panell | ab clar senyall qual vent en la mar regna, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 103). Negú no's pot regir per son penell, Ausiàs March xxx. Els penells flautejaven, giravoltant llurs banderetes, Ruyra Pinya, i, 71. 

|| 3. El barret de la xemeneia (Savellà, segons Griera Tr.). 

|| 4. fig. Persona molt variable o inconstant (Bal.); cast. veleta.

    Fon.: pənéʎ (or., bal.); penéʎ (occ., val.).

    Etim.: del llatí *pennĕllu, dim. de penna, ‘ploma’.

Penells

I a més a més, em sembla que no he trobat mai uns costums que no valguin els nostres. No m'exposo gaire, car a penes he arribat a perdre de vista els penells de casa meva. [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 212.].

PENICAL m.:

V. panical.

PANICAL m.

|| 1. Planta umbel·lífera de l'espècie Eryngium campestre (or., occ., val.); cast. cardo corredor. Cerques pel món la flor del panical?, Sagarra Comte 237. «Me despedixc d'esta casa | i també del romeral, | me despedixc de Maria | que és la flor del panical» (cançó pop. Maestrat). Entre els penicals i les esparragueres, Einer Capcigrany 149. (V. card || 5).

|| 2. Panical blanc: planta de l'espècie Eryngium Bourgatii (Boí, ap. Masclans Pl. 169).

|| 3. Panical marí: planta umbel·lífera de l'espècie Eryngium maritimun (Tarr., Montblanc, Tortosa, Val.); cast. cardo marino.

|| 4. Panical blau: planta de la família de les compostes, de l'espècie Echinops Ritro, de tronc vellós, fulles coriàcies pinnado-lobulades, corol·les de color blau fosc (Garrotxa, Empordà, Vic, Ll., Urgell, Segarra); cast. cardícula. També es diu panical blau l'espècie Echinops sphaerocephalus (Masclans Pl. 169).

    Fon.: pənikáɫ (or.); panikáɫ (occ., val.); pənikáw (ross.).

    Var. form. ant.: panicalt (Per confegir la reyll del penicalt, Flos medic. 197).

    Etim.: desconeguda. El panical és anomenat panicau en provençal i panicaut en francès (cf. Bloch-Wartburg Dict.).

Penical

Què us sembla del seny de la mustela? La qual, quan vol combatre contra la serp, s'embolca, primerament, tota de ruda, i després va a menjar rel de penical. I fet això, va a combatre contra la serp. I vet com ella sap que les dites herbes tenen força i valor contra el verí de la serp.  (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 165.).

PENGIM-PENJAM

|| 1. adv. Penjant i movent-se d'un costat a l'altre sense gràcia ni vivacitat; cast. colgando. Ja l'arramben a un sepulcre, | los braços pengim-penjam, Guimerà Poes. 237. Llevat dels cinch o sis que s'emporten el ferit pengim-penjam, Oller Rur. Urb. 163. Estava cansat i anava pengim-penjam, Santamaria Narr. 154.

|| 2. m. Acció de moure's d'una banda a l'altra una cosa penjada. Les riques arracades... fent-los a les orelles acompassat pengim-penjam, Moreira Folkl. 306.

|| 3. m. Conjunt de coses penjades. D'un pengim-penjam de bufes de greix i pernils, Ruyra Parada 152.

|| 4. m. i f. Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera, sense ajustar i sense gràcia. «El Joan és un pengim-penjam, tant s'estima anar aixís com aixàs». «Sembles un pengim-penjam». a) m. Cosa malgirbada, desgavellada, que no té orde ni gràcia. «Això és un pengim-penjam» (Barc.).

    Fon.: pəɲʒímpəɲʒám (or.).

    Etim.: derivat de penjar amb els sufixos -im i -am. 

Pengim-penjam

En Lars s'ha assegut a la llenyera, al costat de l'estufa. Ara que va amb mitjons se'l veu més jove, tal com ens passa a tots en realitat quan seiem així, amb els peus pengim-penjam. Ell té els cabells eixuts, no com jo, perquè duia gorra. [Per Petterson. Sortir a robar cavalls (Ut og staejele hedter, trad. C. Moreno). Club Editor, Barcelona 1ª ed. 2016. ISBN: 9788473292030. 242 p. P. 160.].

PENJARELLA f.

Penjarell. Al més petit mancament ne feia una penjarella a les branques de l'arbre més proper, Vayreda Puny. 141. En la qual dringaven penjarelles de medalles, Ruyra Pinya, ii, 31. Endomassada amb penjarelles de falzia, Riber Miny. 129.

    Fon.: pəɲʒəɾéʎə (or.). 

Penjarella

A l'altre l'havien tocat a la cama, que va quedar feta una penjarella. Ajagut amb els ferits de la Unió i quan hi va tocar la tanda, Stephen i l'infermer el van dur a la tenda i Sartorius li va practicar una amputació de doble penjall just damunt el genoll. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 279.].

Penjarella

-Nooo! Això és el que m'indigna. Només per ser home. Només per la penjarella d'entre les cames. Cap altre motiu. (Isabel-Clara Simó. T’imagines una vida sense ell? Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2006. ISBN: 9788429758351. 174 p. P. 69.).

PENNA f.

|| 1. ant. Ploma. Un libret de pregamí de forma pocha, scrit de penna, doc. a. 1497 (BSAL, vii, 451).

|| 2. ant. Pena, peça de folradura. Costa una penna clara al manteyl, doc. a. 1307 (Cron. May. 133).

|| 3. neol. bot. Cadascuna de les plomes més grosses dels ocells, situades en les extremitats de les ales i al punt d'arrancada de la coa.

    Etim.: pres del llatí penna, ‘ploma’. 

Penna

La cal·ligrafia del secretari, el senyor Panna, es molt es­merada, té un què de partitura, amb lletres híbrides de corxeres, una estilogràfica que imita la penna de l'oriol. [Manuel Rivas. Els llibres fan de mal cremar (Os libros arden mal, trad. L. Felip) Edicions 62, 1ª ed. 2006, Barcelona. ISBN: 9788429759143. 526 p. P. 129.].

PENOL m., nàut.

Cadascun dels dos caps o extrems de la verga o antena, des de l'empunyadura de la vela cap a fora; cast. penol. Tan secalló, devia cremar com un boscall de penol, Vayreda Puny. 88.

    Fon.: pənɔ́ɫ (Barc.); penɔ̞́ɫ (Val., Mall.).

    Etim.: sembla derivat del llatí pĭnna, ‘merlet’.

  PÈNOL m.

Roure de l'espècie Quercus robur, de glans pedunculades i pèndules; cast. roble.

    Fon.: pέnuɫ (Plana de Vic).

    Etim.: del llatí pĕndŭlu ‘que penja’.

Penol

Vaig córrer a arriar els flocs i els vaig deixar sobre coberta com vaig poder, però la vela major ja era una feina més feixuga. En escorar-se la goleta, com és normal, la botavara havia quedat fora de la borda i el penol i dos o tres pams de vela estaven submergits a l'aigua. [Stevenson, Robert Louis. L’Illa del tresor. (Treasure Island, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788477272595. 300 p. P. 230.].

Penols

Columnes de tro­pes marxaven cap al pont del riu Savannah i d'altres romanien als molls esperant l'embarcament en la flota de vaixells de guerra, cúters i paquebots, mentre els mariners s'ho miraven des dels penols de les vergues com aus dalt d'una perxa. Les anades i vingudes dels civils també estaven lligades a una sen­sació d'urgència, com si la partença de l'exèrcit fos, a la seva manera, tan aterridora com ho havia estat l'arribada. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 117-118.].

PENSÍVOL, -ÍVOLA adj.

Pensatiu. Stech entre si molt pensívol, Desclot Cròn., c. 139. L'Albert seguí en sa butaca, pensívol i confós, Oller Vilaniu 154. 

Pensívol

El que es continua usant malgrat el desgast transmet una candidesa provinciana i una calma con­servadora. És tan forta la tendència a degradar els matisos a simples «flavors» i a vendre'ls per separat que fins les subtilitats literàries més refinades fan la mateixa olor que mots desgastats com lluor, pensívol o agradós. Els gestos contra el kitsch s'estan tornant kitsch, decoratius; hi ressona el consol estúpid d'aquell món interior femení que a Alemanya es «coordinà» amb el rè­gim igual que el llaüt i els vestits tradicionals. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 304.).

PENTECONTORA

Pentecontora

La mare ens explicava la llegenda dels Argonau tes, que nosaltres repetíem a la nostra manera, la pentecontora cedia el lloc a l'autocaravana, i ens iniciava en una música estranya, entre tamborins i cigales, que jo escoltava somnolent a la graderia del teatre d'Epidaure. [Ivan Jablonka. Una casa amb rodes. (En camping-car, trad. M. Marfany). Ed. Anagrama, 1ª ed. Barcelona, 2019. ISBN: 9788433915696. 182 p. P. 110.].

PEPA f. 

1. Nom propi de dona, contracció familiar de Josepa; cast. Pepa. a) La Pepa: nom que es dóna vulgarment al cotxe municipal que va a cercar de franc els cadàvers dels indigents per a portar-los al cementeri sense cap solemnitat (Val.). 

|| 2. Nina de pedàs, de cartó, de vidre, etc., amb què juguen les nenes (Empordà, Mall.); cast. muñeca. 

|| 3. Prostituta (Empordà, Mall.). Que vostè o qualsevol altre ciutadà no eren duenyos d'anar p'es carrer sense topar amb qualque colla de pepes que li diguessen: «Senyor, que va de res?», Roq. 30.

    Loc.

—Viva la Pepa!: es diu per indicar molta eufòria i despreocupació. Al·ludeix a la Constitució del 1812, que fou promulgada el dia de Sant Josep.

    Fon.: pέpə (or.); pέpa (Val.); pέ̞pə (Palma).

Pepa 

Mossèn Florenci creia en la vocació d'en Lucien. Quan li escrivia, sempre començava la lletra amb aquesta frase: «Estimat Llucià, fill en el nostre Senyor Jesús Crist». En Lucien no era tan bon cristià com s'imaginava el mossèn. La seua devoció no l'havia privat de perdre la virginitat amb una pepa madura del barri de l'estació. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 137.).

1. PEPIDA o PIPIDA (i més dial. pepita). f. 

|| 1. Tel escatós que es forma sota la llengua de certes aus, sobretot de les gallines, per acumulació de mucositats, i que constitueix una malaltia contagiosa; cast. pepita. La gallina és sota posada a la pepida de la llengua, per no haver begut o haver begut aygua térbola, Agustí Secr. 153. Aquella gallina té la pepida,Lacavalleria Gazoph. 

|| 2. fig. Cadarn de les vies respiratòries; constipat fort de pits o de gargamella (Barc., Sóller, Men.); cast. catarro. No pot parlar gayre perquè tus desseguida.—Pobret! deu tenir la papida, Vilanova Obres, xi, 145. «He agafat una bona pipida». 

|| 3. fig. Malaltia llarga o complicada (Vallès, Penedès, Mall.). Va agafar una pipida que l'arribà a ses portes de la mort, Ignor. 20. 

|| 4. fig. Borratxera (Men.). «Ha agafat una pipida que no s'aguanta dret».

    Loc.—a) No tenir pepida: esser llengut, tenir facilitat per a parlar, i sobretot per a defensar-se o insultar (Olot).—b) Tenir pepida: parlar engargussat o amb mitges paraules.

    Refr.

—«Visca la gallina, visca amb sa pepida»: es diu per expressar el desig que un malalt es salvi de la mort, encara que continuï malaltejant.

    Cult. pop.—La pepida de les gallines s'elimina amb una agulla, procurant treure el tel sense fer sang. Hi ha pagesos que, després de treure la pepida, l'emboliquen amb una clovella de ceba i la fan empassar a la gallina malalta, i després freguen bé amb oli i sutja la llengua de l'animal (Empordà).

    Fon.: pəpíðə (Arles, Illa del Tec, Cornellà de C., Bagà, Empordà, Barc., Penedès); pepíða (Ribera d'Ebre); pepíðɛ (Fraga, Gandesa); papíðɛ (Urgell); pipíðə (Ribesaltes, Plana de Vic, Pla de Bages, Mall., Men.); pipíðɛ (Tremp); pepíta (val.).

    Etim.: del llatí pituīta, mat. sign. || 1, que sembla que tenia ja una variant vulgar *pipita (cf. REW 6549).

2. PEPIDA o PIPIDA f. 

Pinyol de meló, de síndria o de carabassa (Men.); cast. pepita.

    Fon.: pəpíðə, pipíðə (Men.).

    Etim.: incerta. Sembla relacionable amb el llatí pepo, ‘meló’, però Meyer-Lübke considera poc probable aquesta derivació (REW 6395).

Pepida

Jo no hi acabava de veure el sentit. Però suposo que ell sí, encara que aquelles ovelles i cabres haguessin de desaparèixer en uns mesos, i el presseguer i el cirerer ja els tingui a punt de tallar perquè han agafat la pepida (aquesta és de la meva àvia paterna, justament; tenir la pepida vol dir que els arbres han agafat una malaltia i ja estan sentenciats). (Ovelles de la meva vida. Anna Ballbona Art. revista L'Avenç, 436, jul./agost 2017. P. 13.).

PEPLA

• 1. pepla. - Real Academia Española. Diccionario Usual.

Pepla

.. i el bresolava tendrament, mentre un marrec gelós, de dos o tres anys, feia el pepla tant com podia...   [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 210.].

PERAIRE m.: 

V. paraire.

PARAIRE (ant. escrit també perayre). m. 

El qui es dedica a preparar la llana per a esser teixida, és a dir, a pentinar-la, cardar-la, perxar-la, etc.; cast. pelaire. «Lo paraire no val gaire, | més poc val l'emborrador; | més m'estimaria un sastre | si no fos tan mentidor» (cançó pop. del Pallars). «Tenedors, toneu ran ran, | que es paraire no se queix, | perque diu que estima més | sa de més prop de sa carn» (cançó de tondre, Mall.). Joan Castelo parayre, doc. a. 1275 (RLR, iv, 359). Ordonaren... que tot perayre haje aperellar bé e leyalment tots los draps axí bé los qui li seran donats apparellar com los propris seus, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 268).Terra de paraire: argila esmèctica, mena de terra groga que empren les mares per a curar el foc de les criatures (Labèrnia-S. Dicc.).

Paraire o Peraire: llin. existent a Campmany, Figueres, Vilanova de la Muga, Calella, Sallent, Badalona, Balsareny, Cast., Culla, St. Mateu, Ivars de Noguera, etc.

    Fon.: pəɾáјɾə (or., bal.); peláјɾe (Tamarit de la L., Roda, val.).

    Etim.: del llatí parātor, ‘preparador’. Cal considerar inadmissible la derivació depĕlle, proposada per Niepage Mall. Urk. 72 i per Montoliu (BDC, iii, 71), perquè ni l'ofici de paraire tenia res a veure amb les pells ni seria explicable que la ll llatina s'hagués convertit en r. La forma castellana pelaire és un catalanisme.

Perai­res

El resultat inevitable era la progressiva subdivisió dels oficis: uns de nova creació; altres, els més freqüents, de creixent diversificació, com els referits a les indústries metal·lúrgica («ballesters», «beiners», «daguers», «espasers», «ferrers», «llan­cers»), del cuiro («blanquers», «aluders», «assaonadors», «pellissers», «sabaters», «calceters») o del tèxtil («tintorers», «brunaters», «teixidors», «velluters», «perai­res», etc.). Una especialització que encaixava malament amb el sistema tradicional d'associació gremial única i amb el principi de representació política indiferenciada davant el consell. (Pàg. 312).

(...) a causa de la favorable posició que la ciutat tenia en l'abastament de llanes (locals, aragoneses i castellanes), colorants i alums italians o orientals, s'especialitzà en l'acabat de draps de fabricació externa destinats al comerç italià i mediterrani (Alexandria, Nàpols, Sicilia, Granada i Àfrica del Nord); hegemonia de les petites unitats de producció de tipus familiar i d'establiment urbà, controlades més que per mercaders-empresaris (verlager) per tintorers i peraires, aïllats o formant companyies amb teixidors, que encarregaven o compra­ven les produccions dels tallers artesanals. Si en el camp s'eixamplà aviat el sistema domèstic de producció (verlagssystem), en la ciutat predominà fins a finals de segle la compra del producte acabat (kaufsystem). Per la seua part, la producció local sedera, fortament comprimida durant la primera meitat del segle xv per importa­cions estrangeres, experimentà un notable impuls a partir de 1475, segons J. Guiral, rivalitzant amb les importacions italianes, mitjançant la imitació de les seues tèc­niques, transmeses per artesans genovesos i llombards establerts a la ciutat de València. (Pàg. 316)

Paral·lelament, les tensions en el món inter i intragremial, entre mestres rics i mestres pobres o entre oficis afins, es recruen. Una escalada de friccions intergre­mials, com ha assenyalat R. García Cárcel, es manifesta a finals del segle xv i ateny la seua fita culminant en 1518, enfrontant seders i guanters, paraires i teixidors contra corredors d'orella, tireters i guanters amb cordonera, barretaires amb passamaners i velluters amb telers. (Pàgs. 320-321).

(AADD. De la conquesta a la federació hispànica. Història del País Valencià vol. II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 84-297-2988-7. 552 pàgs.).

PERCA f.

Peix fluvial de la família dels pèrcids, espècie Perca fluviatilis, d'alots espinosos, esquena verdosa, ventre argentat i sis o set ratlles fosques als costats; cast. perca. No és nom vulgar, sinó un cultisme aplicat a designar el dit gènere de peixos.

    Etim.: del llatí perca, mat. sign. 

Perques

Quin dia tan esplèndid! Les aigües semblaven encara més encalmades i transparents, les perques més abundants. Des de la llunyania, l'església es veia més enlairada que mai i les teulades de les cases prenien la lluentor de les facetes d'una pedra preciosa. [Francesc Serés. Contes russos. (Trad. A. Maxímovna). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2009. ISBN: 9788477274704. 224 p. P. 210.].

Perca

No estava pas fent l'idiota. Fins i tot des d'on era, i per damunt del soroll de l'aire condicionat, podia sentir que en Wallace cridava alguna cosa des de la seva perca. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 329.].

Perques

-Ja pot ser, hi ha força peix allà, més que res perques -diu-, i també lluços a prop dels joncs, i amb una mica de sort truites i tot... [Per Petterson. Sortir a robar cavalls (Ut og staejele hedter, trad. C. Moreno). Club Editor, Barcelona 1ª ed. 2016. ISBN: 9788473292030. 242 p. P. 99.].

PERCAÇAR v.

Procurar d'aconseguir; cast. percanzar, buscar, procurarse. a) tr. Les bèsties... an forsa e certea de percassar so d'on prenen vida, Llull Cont. 103, 6. Yo, senyor, percacé acordadament ab gran diligència que'l meu missage vos portàs les letres, doc. a. 1331 (Anuari IEC, ii, 325). E si algú mal vos percaça, | aquell amats, Metge Sermó 47. Lo mal no'm plau e sovint lo percàs, Jordi de Sant Jordi. Dóna la sua glòria a qui la sap percassar, Tirant, c. 286. No sé per què percaces la meva ombra, Espriu Lab. 40.—b) pron. Que Nós nos percassarem de gents de mar e de terra, Muntaner Cròn., c. 103. Hoynt les grans honors que Tirant fins en aquella jornada percassat se hauia, Tirant, c. 267.—c) refl. i absol. Que us percassets com puxatz seruir, doc. a. 1251 (Pujol Docs.). S'esdevé que los hòmens se percassen en est món com ic pusquen viure, Llull Cont. 41, 14. Alcunes bèsties se percassen de dia e dormen de nit, e alcunes se percassen de nit e dormen de dia, Llull Cont. 108, 6.

    Etim.: del llatí vg. *percaptiare, ‘cercar, anar a caçar’, o, segons G. de Diego Dicc. 4931a, del llatí vg. *percalceare, ‘aconseguir’.

Percaçar

S'ha­via decantat després cap a una variada presentació de de­licadeses de confiteria, pastissets de kiwi i de mango, amb els licors de fruites, de poma, de préssec, de cireres i més tard, amb la música i el ball havia arribat a una heterogeneïtat de begudes de tota mena i de substàncies des­tinades a oblidar el món i a percaçar el plaer. (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 161.).

percaçament

Un home galant no abandona pas el seu percaçament perquè se'l rebutja, sempre que es tracti d'un rebuig de castedat, no pas de preferència. Ja podem jurar i amenaçar i queixar-nos: mentim, les estimem encara mes per això; no hi ha millor esquer que el seny si no es rude ni esquerp. 

  [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 86.].

Percaça

El camí de la paraula és un camí de coneixement, com ho és la mà, el peu, l'ull. Un camí cap amunt i un camí cap avall, cap endins i cap enfora, cap al lloc i cap a l'univers. És el camí del dia i el camí de la nit. El camí de l'ofuscació i de la il·luminació, de l’esgarriament, de la percaça i del dolor. De l'acostament a la proximitat i de la severa, rotunda, absoluta llunyania. És el camí del llamp i el camí de la tenebra. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702p. P. 68.). 

Percacem

Sí, percacem un punt, un punt insondable i infinit, del qual procediria tot i en el qual es fonamentaria tot. Però les imaginacions d'aquesta mena potser no són sinó la projecció de la nostra manera de concebre les coses. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 671.).

Percaça

Potser la seva taciturnitat ocultava un enorme menyspreu envers la raça humana que havia abandonat els grans somnis de la seva joventut i ara nedava en un peresós benestar; o tal vegada en aquells trenta anys de revolució havia après que els homes no estan preparats per a la llibertat, i pensava que s'havia passat la vida a la percaça de quelcom que no valia la pena. O qui sap si no estava cansat de tot i tan sols esperava amb indiferència la lliberació de la mort. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 119.].

Percaça

Solament una de les seves qualitats es prestava a la comparació: tenia l'escalf d'un cor bondadós; però cl seu sabor, la seva flaire i el seu cos no podien ser descrits amb paraules. Charles Lamb, amb el seu tacte inefable, si s'ho hagués proposat, hauria pogut dibuixar quadres encantadors de la vida del seu temps; Lord Byron, en una estrofa del seu Don Juan, en la seva eterna percaça de l'impossible, hauria arribat al sublim; Oscar Wilde, tot aplegant joies d'Ispahan sobre brocats de Bizanci, hauria creat imatges de torbadora bellesa. Sota el seu influx, la imaginació evocava visions dels banquets d'Heliogàbal, i les subtils harmonies de Debussv, mesclades amb la rància fragància dels calaixos on es guarden antics vestits, gorgeres, mitges i gipons de generacions oblidades, tot unit al suau perfum del muguet i al tast del formatge de Cheddar. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 355.].

Percaceu

Percaceu tan sols l'home insignificant i, tan bon punt l'hagiu aba­tut en una portalada, robeu-lo i resteu després a la seva saga, tots dos les mans a les butxaques, mentre trenca, trist del seu camí, pel carreró de l'esquerra. [Franz  Kafka. Narracions completes volum I (trad. J. Murgades). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1982. ISBN: 8485704207. 198 p. P. 15.].

Percaçament

Sobreex­citat pel treball dur i penós d'aquell matí, que li havia exigit l'atenció i la prudència més extremes, un percaçament i una voluntat escrupolosos, l'escrip­tor no havia pogut detenir, ni tan solament havent dinat, la vibració d'aquella força motriu que malda­va per crear dintre seu, aquell motus animi continuus que constitueix, segons Ciceró, la part essencial de l'eloqüència. [Thomas Mann. La mort a Venècia (Der Tod in Venedig, trad. J. Fontcuberta) Columna/Proa, 2ª ed. 1995, Barcelona. ISBN: 8482561529. 112 p. P. 7.].

1. PERCALA f. o PERCAL m. 

Tela de cotó semblant a la cretona, però de millor classe; cast. percal. Quina mortalla voleu? | —De la percala fina, cançó pop. (ap. Milà Rom. 220). Una cortineta de percala greixosa, Víct. Cat., Ombr. 29.

    Loc.

—Més ample que una percal: es diu d'una persona de poc seny (La Bisbal).

    Fon.: pəɾkáɫ, pəɾkáɫə (or., bal.); peɾkáɫ (occ., val.).

    Etim.: del cast. percal, que sembla venir del persa parkale, ‘tela lleugera’.