T

1. TABA f. 

Astràgal, marraquinca (val.); cast. taba. Altres en dos o tres tabes, | y encara que més n'i haguera, | imitant el joch dels daus, Ros Rom. 81.

    Etim.: probablement del cast. taba, mat. sign., l'origen del qual ha estat discutit i s'atribueix amb certa probabilitat a l'àrab.

2. TABA (o tava). f. 

|| 1. Cartell o llista de coses a vendre o a arrendar per subhasta, amb les condicions d'aquesta; cast. taba. Conforme la sèrie y tenor de la tabba [sic],doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 111). Taba de les coses que's venen al encant: Haec Proscriptio, Auctionis proscriptio, Auctionis programma, Auctionarii libelli,Lacavalleria Gazoph. 370. Tava, paper que porta lo corrador que ven casa o alguna possessió, Torra Dicc. Lo previngut en la tabba de l'arrendament de la taverna, doc. a. 1750 (Aguiló Dicc., viii, 5). Se dóna y concedeix a aquell a favor del qual esta taba serà lliurada, el termini de un mes per limpiar y desenrunar tot lo sobre expresat, contador des de el dia que la present taba li serà lliurada, doc. a. 1842, de Ripoll (Scriptorium, maig 1926). 

|| 2. Xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat (or., occ., val.). Menar o Tenir taba: sostenir conversa, enraonar molt (Empordà). Donar taba: donar conversa llarga, molestar enraonant. Prendre la taba: començar a parlar, prendre la paraula. El pare... prenint la tava, com tenia de costum, començà a informar la, Rond. de R. Val. 44. Estar de taba: tenir ganes de xerrar o de bromejar (val.). Dones malfaeneres... quant estan de tava, ni pensen que tenen la casa per agranar, els xiquets per a vestir, Martí G., Tip. mod. ii, 294. 

|| 3. Mentida, enraonia (en llenguatge d'argot). Si et creus que tot lo que et vinc dient cada festa són tabes fulanyes, Vallmitjana La Xava 212 (BDC, vii, 61).

    Etim.: incerta. Wagner Argot 97 suposa que taba, ‘mentida’, ve de taba nom d'os i de joc (V. taba art. 1); però sembla més probable que tant el significat de ‘mentida’ com el de ‘conversa llarga i poc seriosa’ vinguin de taba amb el sentit de ‘cartell de condicions d'una subhasta’.

1. TABÀ m. ant. 

Mena de maletí o bossa de drap. Trobam una taula plegadissa on hauia un tabà de burell folrat de blanq, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 70). Mas prec-vos que em vullats donar | ... | un tabà que hai anit lleixat, Metge Fort. 59.

2. TABÀ m.: 

V. tavà.

Taba

Quan el pobre home i jo ens vam casar, no vam pensar-nos-ho més que si s'hagués tractat d'un joc de taba! [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 288.].

1. TABAL m. 

|| 1. Timbal; cast. atabal, timbal. Les galeres del rey d'Aragó van tocar les trompes e los tabals, Desclot Cròn., c. 166. Ab trompes e tabals e ab flautes,Muntaner Cròn., c. 296. Com tabal, que si'l tochats lança gran veu e si l'obrits trobar-l'ets buyt, doc. segle XV (Col. Bof. xiii, 220). Los moros feyen grans alegries sonant tabals, trompetes e anafils, Tirant, c. 24. 

|| 2. Caixa cilíndrica, de devers 60 cm. de diàmetre, feta de fusta prima, que a mitjan alçada està dividida en dos compartiments per una xarxa o reixeta damunt la qual es posa roba d'infant o de malalt que s'escalfa amb la calentor d'un plat o brase instal·lat a sota, quan s'ha de mudar la roba a la criatura o al malalt (Empordà, Collsacabra, Camp de Tarr.). 

|| 3. adj., fig. Cridaner o xerraire sorollós (val.); cast. tolondrón, vocinglero. a)Tabal descordat: ximplet, beneitot (Empordà).

    Loc.—a) Ventre com un tabal: ventre gros o molt ple.—b) Cap com un tabal:cap marejat o adolorit. Posar o Fer a algú un cap com un tabal: marejar-lo enraonant o cridant molt. Tenir un cap com un tabal: estar marejat o tenir el cap adolorit i confús.—c) Treure algú a so de tabal: expulsar-lo sorollosament, a crits (Maestrat, Cast.).—d) Tocar el tabal de Roses: estar embriac (Empordà).

    Refr.

—«A so de tabals, no s'agafen llebres»: significa que fent escàndol no s'aconsegueix tant com obrant pacíficament i amb diplomàcia.

    Fon.: təβáɫ (or.); taβáɫ (occ., val.).

    Intens.: tabalet, tabalot.

    Etim.: de l'àrab hispànic tabal, mat. sign. ||1.

2. TABAL m. 

Tàvec (Cotlliure, Vall d'Àneu, Sort, Peralta de la Sal, Pla del Llobregat).

 Tabals

La dona passà més d’una hora plorant i desesperant-se, ben entristida per aquella misèria aclaparadora, de la que no podien sortir per la tossuderia del seu home, d'aquell home que, mig any enrera, tenia el millor geni del món, prudent, treballador, alegre, i que d’ençà que s'havia aplegat amb aquella colla de tabals i remolers, com En Palmella, que no feien més que predicar coses destornillades, s’havia tornat rondinaire, esquerp, verinós, ple de rancúnies i recels, queixant-se sempre dels amos, trobant raquític el jornal i qualificant el treball de miserable explotació. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 148.).

Tabal

Per a escalfar robes de vestir i d'altre ús, hi havia el “tabal”, que era una mena de timbal, per la forma, buit de sota i tapat a dalt per un encordillat, a estil d'un garbell, que hom ajustava damunt del braser i en el qual es posaven les peces que hom volia escalfar. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 96.).

Tabalers

XVII

Al meu plat, quina mescla de Natura!

Les meves germanes les plantes,

companyes de les fonts, santes

que ningú no invoca...

Les tallen i vénen a la nostra taula,

i als hostals els clients tabalers que arriben amb mantes lligades amb corretges demanen «Amanida», indiferents...,

sense pensar que exigeixen a la Mare Terra

la seva frescor i els seus fills primerencs,

les primeres verdes paraules que diu, les primeres coses vives i irisants

[Fernando Pessoa. Poemes d’Alberto  Cafeiro. (Poemas de Alberto Caeiro, trad. J. Sala-Sanahuja). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2002. ISBN: 8477273553. 216 p. P. 77.].

TABALEJAR v. intr.

|| 1. Tocar el tabal; cast. tabalear. Tocar lo tabal, tabalejar, Lacavalleria Gazoph.

|| 2. Fer soroll repetit semblant al del tabal, sia amb els dits damunt una taula, sia amb un altre instrument; cast. tabalear.

|| 3. Parlar a crits, moure soroll cridant, donant cops, etc. (val.); cast. armar estrépito, vociferar. Les moltes raons, diem, | acurten una nit llarga, | quant se tabaleja molt | i se beu molt suc de parra, Martí G., Tip. mod. ii, 296. 

Tabalejant

La caravana es va aturar rere d'ells. Va sentir les protestes al llarg de tot el pont i enllà de la riba dins el bosc. La cridòria va ressonar entre els xiprers i de sobte l'aire sobre el seu cap es va omplir de ratpenats xisclaires. Si Arly odiava res, eren els rat­penats. Foteu el camp, foteu ell camp, va dir, agitant els braços frenèticament i fent bots al seu voltant tabalejant les taules. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 146.].

TABEL·LIÓ m. ant.

Escrivà. A ocórrer a la desídia que en los notaris e tabellions fins ací és estada, Const. Cat. 275.

    Etim.: pres del llatí tabelliōne, mat. sign. 

Tabel·lions

De la transcripció literal passà, sens donar-se'n compte, a la interpretació del text i li foren familiars el català o llemosi diplomàtic i la baixa llatinitat dels actuaris i tabelions. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 87.).

TABOLEJAR v. intr. 

Fer tabola; cast. alborotar, armar bulla. El noi... no salta i taboleja com abans,Pous JF 49

Tabolejar

-Clay ha vingut sol -explicà Kitty-. Enid se n'ha anat a tabolejar.

-Més val així. Aquesta és una reunió per parlar de negocis. [Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 129.].

Taboleja

Està tot el dia contenta, i ajuda els pares a desar les coses i a endreçar la casa i fa tabola a taula amb el pare, mentre dinen, perquè el pare també està content de tenir vacances i d'estar a la casa del poble i de veure l'Eva tan contenta. (Isabel-Clara Simó. Angelets. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2004. ISBN: 84-297-5397-4. 110 pàgs. Pàgsg. 27-28.).

Taboleja

Caldrà que s'hi acostumi va dir la Haze. I allà no tot serà fer tabola. El camp, el dirigeix la Shirley Holmes: l'autora de Noies de campament. [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs.Pàg. 65].

Tabolaires

Per bona sort, però, només hi havia un parell o tres de tabolaires, i la presència del sexe dèbil no era tan rara com per provocar sorpresa. [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 322.].

Taboleja

Si no salta i taboleja com abans, senyal que ja comença d'agafar l'aire... (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 51.).

Tabola

El primer és l’aparició, a les primeres pàgines, quan Aschenbach viatja en el vaporetto que el porta a la ciutat, d’un vell decrèpit, voltat d’una colla de nois que fan tabola i que s’ha maquillat com un jove per assemblar-s’hi: el contrast entre la plenitud de la vida i la decadència de la vellesa o l’anorreament de la mort es presenta en el llibre per primera vegada.(Jordi Llovet. Thomas Mann. Diari Ara, 08/06/2019, pàg. 43.).

Tabolegen

Veuré com passa tot l'espectacle... Tota una tirallonga de mariners amb llànties enceses al capdamunt de llargues perxes... N'hi ha de divertits! És la confusió!, el campi qui pugui!... Ja estan borratxos, ben contents!... Es desborden, fan capgirells, tabolegen. Criden una mica com si fossin gats... Esvaloten la gentalla. Avancen més, la seva farandola s'arrapa a un fanal...  [Louis-Ferdinard Celina. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 163.].

Tabola

A la nostra ciutat, que sempre ha estat abundosa de costum diversos i de gents estranyes, hi hagué, no fa pas gaire temps un pintor anomenat Calandrino, taujà de natural i de rars costums, el qual acostumava a estar bona part del temps amb altres pintors, anomenats l'un Bruno i l'altre Buffalmacco, ho mes molt de la gresca, però llestos i murris, els quals onze amb Calandrino perquè dels seus acudits i de la seva taujanam sovint en feien tabola. També hi havia llavors a Florència jove molt agradable, hàbil i distingit en tot allò que feia, menat Maso del Saggio, el qual, havent-se assabentat de la tojaneria de Calandrino, proposà de divertir-se a la seva esquem fent-li alguna befa o fent-li creure alguna cosa estranya.  [Giovanni Boccaccio. El Decameró. (Decamerone. Trad. F. Vallverdú). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2002. ISBN: 9788429750805. 832 p. P. 580.]. 

Tabola

I, per postres, la sala s'anava om plint a mesura que es feia tard. Cada vegada entraven clients nous per la porta principal fent una gran tabola. Molts d'ells desembarassaven un tros de taulell amb aires autoritaris, s'hi asseien i bevien a la salut dels companys. Eren els millors seients: d'allà estant es dominava tota la sala. [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 89.].

Tabolejar

Encara els sento tabolejar amb furor: l'orgullós xivarri de passos que talonegen, de veus cridaneres i gots que entrexoquen, com si vint mil nanos formessin un gran cos, un tità de pols febril en el qual se sentia bullir l'adrenalina i una pujada irreprimible de saba. [Gilles Leroy. Alabama Song (Alabama Song, trad. A. Casassas). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2009. ISBN: 9788492440207. 188 pàg. Pàg. 16.].

Tabola

Quan el mercat vigiles. municipal de punt,

amb una ullada tètrica esguardes el conjunt

d'aquella femenina i àlgida tabola,

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 45.).

Tabola

La tabola espantosa que m'havia molestat fins aleshores va esdevenir una mena de clapit suau i gairebé melodiós, modulat amb una certa coque­teria. [Charles Nodier. La fada de les engrunes (La Fée aux Miettes, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2008. ISBN: 97884924440108. 218 p. P. 92.].

TABOLL

|| 1. adj. Mig madur; que ja comença a prendre color de maduresa (val.). Segar lo blat taboll: segar-lo un poc verd (Xàtiva). Les bacores... deuan estar clavillades, pues si encara estan tabolls... solen fer-li mal al que se les menja, Martí G., Tip. mod. ii, 18. Una teoria de codonyers de fruit encara taboll, Adlert Salze 15. a) fig. Fer el taboll: fer el jove (Vilallonga de la Safor). 

|| 2. Noi petit i rodanxó que es belluga molt i es posa pertot (Falset). 

|| 3. Bajanot, curt de seny (occ.); cast. torpe, zafio. La cabra és animal teboll e fat, Albert G., Ques. 82. Vilà rústach e taboll!, Coll. Dames 798. Tonto, taboll, estúpit: Stolidus, stupidus, Lacavalleria Gazoph. Taboll: stultus, inscius, ignarus, Torra Dicc.

    Etim.: desconeguda; no cal referir-la a batoll, «majadero» com fa G. de Diego Dicc. 964.

Taboll

-Ja ho veus; ella és més assenyada que tu! Ah, que taboll ets! I de veres t'hi casaries? [Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 311.].

TABULE

El tabulé (ar: طبولة tabbulah) és una amanida d'hortalisses i pasta (bulgur o sèmola) pròpia del Magrib i de l'Orient Mitjà, originària de Síria o el Líban.

Els seus ingredients principals són el bulgur o búrgul, o bé el cuscús, juntament amb tomàquet, ceba, herbes aromàtiques finament tallades (menta i julivert). S'amaneix amb oli d'oliva, suc de llimona, sal i pebre. Segons la recepta, pot afegir-se-li pebrot i olives, i servir-se amb fulles d'enciam. (Viquipèdia)

Tabule

La veu del seu pare ressonava des del fons del passadís. La cridava amb impaciència. La Norah es va afanyar a anar-hi i el va trobar contrariat, impacient per atacar el tabule amb gambes i fruita que en Masseck havia servit als dos plats cara a cara.  [Marie Ndiaye. Tres dones fortes. (Trois femmes puissantes, trad. A. Casassas). Ed. Quadrens Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 97484777274773. 288 pp. Pàg. 18.].

Tabule

El nostre estil de vacances era aristocràtic, per què donava valor a la llibertat, al plaer, a la descoberta, a escapades meravelloses, però també era profundament democràtic: no era car, ni consumis ta, ni cridaner, ni noctàmbul, ni complicat, era accessible, proper, simple, gairebé rudimentari, una locomoció terrestre, un contacte directe amb la gent, parades sempre respectuoses amb la natura, costums i productes locals, acampada lliure sempre que era possible, aigua de la font a la plaça del po ble, amanida d'ous i tabule al migdia, carn a la brasa al vespre i, als mercats, figues de moro prepara des pel venedor, granissats de llimona, bunyols, costelles de xai comprades en una paradeta –amb el perill de tenir després mal de panxa. [Ivan Jablonka. Una casa amb rodes. (En camping-car, trad. M. Marfany). Ed. Anagrama, 1ª ed. Barcelona, 2019. ISBN: 9788433915696. 182 p. P. 122.].

TACÓ m. 

|| 1. Tip, fart (Empordà, Lluçanès, Ripoll); cast. hartazgo. «Em faig uns tacons de treballar!»«Quin tacó de riure ens hem fet!»

|| 2. Budells de xot fets a trossos, guisats amb espícies, que són un plat propi del temps pasqual (Tortosa, Baix Aragó, Maestrat, Mall.); cast. callos. A Mallorca eltacó o tacons es posa dins un budell ample que es bull i es menja amb arròs. 

|| 3. Gran quantitat de palla que, subjecta amb una xarxa de corda o amb una borrassa, és traginada de l'era a la pallissa (Valls). 

|| 4. Pallissa, tupada (or., occ.); cast. paliza, tunda. Se temia que, del tacó, la cuydarien a matar, Girbal Pere Llarch 15. 

|| 5. Paperes, inflamació de la paròtida (Conflent, Empordà, Garrotxa); cast.paperas. 

|| 6. Adob, pedaç aplicat a una roba; bocí de cuiro aplicat a unes sabates, etc.; cast.taco, remiendo. «Sant Antoni i el dimoni | van tenir quatre raons | i per sobres d'una jupa | tota plena de tacons» (corranda de St. Jaume de Frontanyà). 

|| 7. Taló de sabata; cast. tacón. Du sabates de tres soles | amb tacons de quatre gruxos, Aguiló Poes. 159. 

|| 8. Peça de cuiro per a parar la llançadora en els telers de mà (Camp de Tarr.). 

|| 9. Nom d'un peix (Pineda, ap. Griera Peixos).

    Etim.: V. tac.

Tacó

El metge estava fart d'atendre infants atonyinats pels pares que de tant en tant tenien un os trencat.

—Que u heu clavat un tacó?

—No, Déu meu!

—Ha estar la mare?

El metge va tornar endins de la consulta per anar a buscar el maletí i va agafar benes i llates per si havia d'adobar alguna extremitat trencada. No volia deixar un infant de quatre anys amb un traumatisme tota la nit. (Inès Vidal Farré. El metge i un gos d'atura. Ed. Cossetània, Valls, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-9634-156-8. 102 pàgs. Pàg. 34.).

 Tacó

I el que era pitjor... El pare, aquell hivern, atabalat per la gana que els seus fills podien passar, saltava, rugia, s'exaltava per una fotesa. I els clavava un tacó sense cap justificació. (Inès Vidal Farré. El metge i un gos d'atura. Ed. Cossetània, Valls, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-9634-156-8. 102 pàgs. Pàg. 47.).

TAF-TAF

... masculí Onomatopeia que reprodueix el soroll d’un motor d’explosió. Font: Gran Diccionari de la llengua catalana ...Font: Gran Diccionari de la llengua catalana

Taf-taf

Tot el que envoltava la propietat portuaria de Raymond Kendall desbórdava d'un desori mecànic en procés de revisió general; no hi havia res acabat, tot era incomplet, desmuntat, mullat, tot esperava peces, i, quant al soroll, se sen­tia a totes hores el taf-taf persistent del generador que feia anar els tancs d'aigua per a les llagostes del dipòsit i els eructes greixosos d'un motor gandu­lejant al moll.  [John Irving. Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra (The Cider House Rules, trad. M. Farran i N. Roig). Ed. Proa-Columna, 1ª ed. Barcelona 1996. ISBN: 8482560700, 8478098496. 572 pgs. Pg. 136.].

TAFONA f.

Conjunt del trull i la premsa de fer oli, i l'edifici o habitació on aquells enginys estan instal·lats (Mall., Men.); cast. almazara. Safareis... per replegar algun oli qui va perdut de las síquies de las tafonas quant fan oli, doc. a. 1610 (Hist. Sóller, ii, 233).Biga de tafona: la premsa de biga per a fer oli. Per a una descripció literària de la tafona mallorquiná, cf. Rosselló Many. 23 i ss., i per a la descripció material i gràfica, vegeu els articles biga i oli d'aquest Diccionari.

Tafona: topon., alqueria del terme de Capdepera (Mall.).

    Fon.: təfónə (mall.).

    Etim.: de l'àrab taḥuna, ‘molí’. 

Tafona

El cap de l'estació és una bona persona, un funcionari a l'antiga dels que saben entendre sense fer gaires preguntes. Ens deixarà els cavalls en una tafona a prop de la costa, a l'alçada de la tercera pedra termenera. He dit que han d'arribar uns amics i que hem de marxar demà abans no es faci de dia. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 117.].

TALECA f.

|| 1. Bossa a manera de sac, però de tela millor que la d'aquest, destinada a tenir-hi o transportar-hi cereals, llegums o altres coses (Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, País Valencià, Bal.); cast. talego. Lo sach o taleca: Culeus, Sorycium, saccus, follis, Pou Thes. Puer. 207. Devets fer que la vostra talequa romanga hun poch buyda, Quar. 1413, p. 4. Dix als seus ministres... los diners que pagat havien en lurs taleques a la bocha tanquassen, Corella Obres 66. D'aquest modo mestre Bruno va omplint taleques de duros, Aguiló Poes. 159. Especialment: a) Mena de sac llarguer, de tela més forta que el sac ordinari, per a tenir-hi cereals; mesura de grans equivalent a quatre barcelles (val.).—b) Bossa de pell de cabra que els pastors i cabrers duen penjada per una espatlla amb una corretja, de manera que els ve a l'alçada de la cinta, i que serveix per a portar menjar, estris de fumar i altres objectes d'ús personal (mall.); cast. zurrón. Dauid... pres la taleca en què solia portar son pa, Serra Gèn. 107.—c) Sac gros on el pastor guarda la roba i altres menesters mentre és a muntanya (Roda, ap. BDC, xix, 207).—p) Taleca de pastor: planta de l'espècie Capsella bursa-pastoris (Mall.). (V. bossa de pastor).

|| 2. fig. Els pecats que un ha comesos i de què li cal descarregar-se per la confessió (val.); cast. saco.

|| 3. Tupada, planissada (Labèrnia-S. Dicc.).

|| 4. fig. Beneitot, curt d'enteniment (Mall.). «Aquest homo és un taleca» (Alaró).

    Loc.—a) Fer taleca: morir de mort violenta; caure mort (val.). Gimo... encarà una pistola al que parlava... i top, el bolcà com un pollet... L'altre que veu al companyero que anava fent taleca, tragué un trabuch, Rond. de R. Val. 69.—b) Fer taleca: esser grossos els animals agafats en la caça, de manera que entre pocs umplen la taleca del caçador (Mall.).—c) No esser el millor gra de la taleca: no esser gaire bona persona (occ., val.).

    Refr.—a) «No digues blat fins que estiga a la taleca i ben lligat» (Massalcoreig).—b) «Ninguna taleca buida es té dreta»: vol dir que sense menjar no podem sostenir-nos (val.).

En Taleca: malnom existent a Mallorca i Menorca. En Taleca o En Pere Taleca és el nom d'un personatge de comèdia popular, que es pren com a símbol de la beneitura; per això es diu esser més ase que En Taleca o que En Pere Taleca, aplicant-ho a una persona molt curta d'enteniment.

    Fon.: təlékə (or., bal.); taléka (val.); təléсə (Palma, Manacor).

    Intens.:—a) Augm.: talecassa, talecarra.—b) Dim.: talequeta, talequetxa, talequeua, talecona.—c) Pejor.: talecota.

    Etim.: de l'àrab hispànic taʽliḳa, mat. sign. ||1. El mateix origen té la forma masculina talec. 

Taleca

El Fosser encengué la pipa. Xuclà amb magnífica indiferència i se penjà la taleca a l'espatla. De darrera la porta prengué la clau del cementeri, tota rovellosa, amb penjant de suro a una baula de llandera; la se ficà dins la colga dels calçons i partí a esperar... el difunt. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 397.).

TALEIA f. 

Ocupació o activitat fixa, assídua, que absorbeix l'atenció; dèria, idea fixa, insistent (or.); cast. tarea, obsesión. «Hem d'anar per la taleia»: hem de fer la feina que cal, l'obligació. Tenir una taleia: tenir una idea fixa, una dèria. «Té molta taleia de treballar»: té moltes ganes de treballar. Tu no més tens una taleya, y els demés que es componguin, Vilanova Obres, xi, 13. S'esbravin a llegir els que encara tinguin la taleia de saber què passa pel món, Rusiñol Illa 174.

    Fon.: təɫέјə (or.).

    Etim.: probablement del cast. tarea, modificat potser per analogia de talaia o deatalaiar.

Taleia

L'avorriren, primer, els pares, després la muller, més tard els fills; tan sols la dona de l’hereu li demostrà una mica de compassió. Vinguda d’altres terres, encara no tenia el cervell endurit per la taleia embretolidora d'animal feiner, i sentia vagament que aquell home que feia mal perquè sí, sense cap raó ni profit, no el feia per voluntat, sinó mogut per una força cega i irresistible. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 230.).

TALKAHOLISM

Talkaholism

El periodista i escriptor Dan Lyons ha obert un meló interessant en els temes de debat social als Estats Units: parlar massa. El seu reportatge a la revista Time de febrer, amb l’emblemàtica portada il·lustrada amb uns llavis tancats amb una cremallera, ha fet trontollar un dels grans tòpics nord-americans. Fins ara, el do de paraula s’havia considerat una eina clau per escalar posicions. Però ara resulta que és l’autocontrol de la paraula, saber callar, el que pot beneficiar. La setmana passada, Lyons va treure al mercat un llibre que ja forma part de la llista de bestsellers del New York Times : The power of keeping your mouth shut(in an endlessly noisy world). L’escriptor, a part d’un xerraire redimit, va ser editor de la revista Forbes i periodista a Newsweek. Va ser acomiadat per un problema derivat de la seva incontinència verbal i va haver de traslladar-se sense la seva família a Silicon Valley per una nova feina. Aquella experiència solitària li va servir per fer un treball introspectiu en un moment de crisi personal, matrimonial i professional. I va arribar a la conclusió que el seu problema es deia talkaholism. La seva dona l’hi va confirmar. És un terme que uns experts en l’estudi de la comunicació van definir com la forma extrema de parlar en excés. Lyons va explicar en el reportatge de Time la seva experiència i l’esforç per solucionar la seva addicció a la xerrameca. Prendre’n consciència, explica, no va ser fàcil. El que era una broma recurrent a casa sobre els seus “danòlegs”, un joc de paraules entre el seu nom i el terme monòleg, ara l’avergonyia. Va adonar-se del munt de comentaris inapropiats, consells no sol·licitats i discursos innecessaris que acumulava. I fins i tot de mals moments i discussions provocats, a casa i a la feina, per la seva verborrea. Per comprovar el seu nivell de talkaholism, Lyons va fer un test dissenyat pels experts que van descriure aquesta compulsió. El van crear, el 1993, Virginia P. Richmond i James C. McCroskey, de la Universitat de Virgínia de l’Oest. És un qüestionari de setze preguntes sobre els hàbits a l’hora de parlar que s’han de contestar amb una puntuació de l’1 al 5 en funció de si hi estàs d’acord o en desacord. En el càlcul del resultat final, la majoria de la població ens situem per sota dels 30 punts. Si n’obtens entre 40 i 50 se’t considera un talkaholic. Lyons, en un exercici de sinceritat amb ell mateix, va obtenir-ne el màxim possible. I va començar un procés de rehabilitació. Va contactar amb historiadors, científics socials, politòlegs, professors de comunicació, coaches i psicòlegs. Li van ensenyar tècniques per dominar la seva addicció. Va abandonar les xarxes socials, va prendre consciència del seu to de veu, va penjar-se rètols per casa que li recordessin que havia de mantenir la boca tancada i, el més important, va aprendre a escoltar els altres i preguntar com estaven. Lyons admet haver millorat com a pare, com a marit i com a professional.

Tots hem experimentat la maleïda sensació d’haver parlat massa en algun moment de la nostra vida. Si això és habitual, és que potser hi ha un problema. Diuen que somniar que et cauen les dents és un símptoma de la sensació d’haver xerrat més del compte. També hem sigut víctimes de bocamolls, garlaires i ralladors empedreïts que per narcisisme, ansietat o necessitat d’acceptació ens deixen estabornits per un soliloqui insuportable. Hem evitat sopars, trobades, converses o reunions per estalviar-nos les dissertacions inaguantables d’algú proper. Bellíssimes persones que, potser, ni tan sols s’han parat a escoltar-se a elles mateixes. Si no sabeu com avisar-los, potser el test de Richmond i McCroskey, o el llibre de Dan Lyons, us pot servir d’indirecta. (Mònica Planas Callol, Ara Diumenge 23/03/2023) 

TALLA-COLOMINS

Talla-colomins

Frare Anselm diu. -- Senyor ase, segons el proverbi, “mala capa cobre sovint bon be vedor"; així em sembla de vós. Car, qui us veu tan negre, escorxat i sense cua, pensa que en vós no hi hagi cap subtilesa, sinó que sigueu llord i ignorant, per bé que, pel que veig, vos sou un gran talla-colomins. I si jo us hagués tan ben conegut al comença nient de ma disputa com faig ara, jo us juro en veritat que no me les hauria emprès amb vós, en fet de disputa.  (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 140.).

TALLOSQUEJANT

Tallosquejant 

En Jaume donà els darrers punts al collar, féu nus i s'aixecà. Penjà el collar, i al mateix punt es recordà que el matxo tenia unes grans pelusseres a les potes, que totes li enfangaven quan caminava. La cort del matxo era com una gôla de llop i el tragué a fora per esquilar-lo. Tot tallosquejant amb les tisorasses esmussades, passava revista. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 224.).

TALPER, -ERA m. i f. i adj.

Pertanyent o relatiu al talp; cast. topero. a) Talpaire (Centelles).—b) Animal que caça talps (Centelles).—c) fig. Calmós, encongit, que va lentament com un talp (Lluçanès). d) Herba talpera: planta de l'espècie Datura stramonium (Empordà).

    Fon.: təɫpé, təwpé (or.). 

Talpers

Va cercar alguna cosa a dir sobre els munts de terra dels talpers alineats al costat de la casa, sobre els sostres de cartró enquitranat dels ruscs que es veien entre les pomeres carregades, va cercar algun tema sobre l'esmola­dora a l'altra banda del reixat i sobre el plantatge sota els seus peus, va cercar alguna cosa a dir com un animal afamat cerca una presa, però els seus ullals esmussats no podien retenir res. [Sofi. Oksanen. Purga (Phudistus, trad. E. Claret – E. Pyrhönen). Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 9788482649573. 366 p. P. 30.].

TAMARINDE

El tamarinde (Tamarindus indica) és un arbre tropical que pertany a la família de les lleguminoses o Fabaceae. És l'única espècie coneguda dins del gènereTamarindus. (Viquipèdia)

Tamarinde

¿No has arrancat els elfs del sotabosc / verdós, les nàiades del curs del riu / i al tamarinde el somni meu d'estiu?  [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-574-9. 246 pàgs. Pàg. 67.].

TAMARQUEIA

Tarmaqueia

Però, què podran obrar ta valentia i tes armes / contra un somni que no entenc i un prodigi que m'espanta? Per scrutar i intercapir del somni les formes vàries mon ingeni requireix, no la valentia i armes. Refereix-me, doncs, lo somni i los prodigis enarra, que les arts divinatòries tinc en l'ungla epilogades: / quiromància, geroscòpia, / nicromància, piromància, profecia, vaticini, / tarmaqueia, matemàtiques, la crispilina i auguri, enomància, capromància, generliaca, goètica, / et reliquas artes màgiques. (Francesc Fontanella – Joan Ramis i Ramis. Teatre barroc i neoclàssic. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 842971930X. 250 p. P. 48.).

TAMBORA f.
|| 1. Tambor gros; cast. tambora.
|| 2. Sedàs de pell (Andorra, ap. Krüger HPyr C, iii, 360).
|| 3. Peix blau, un poc blanquinós pel ventre, semblant a la tonyinola (Llucmajor).

    Fon.: tambóɾa (Andorra); təmbóɾə (Mall.).

    Etim.: derivat de tambor, feminitzat amb vàlua augmentativa.

Tambora

Els músics parlaven en veu baixa. Podia veure el negre de dents lluents, una dama amb vestit de seda, uns platerets que semblaven una gran tambora de fira, un violoncel enorme, dret en un racó. El negre va sospirar tot acariciant amb l'un- gla una mena de guitarra que brunzia i gemia amb un so cavernós. [Irène Némirovsky. El ball. (Le bal. Trad. L. Comes). Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 848643369X. 74 pàgs. Pàg. 57.].

TAMBORELL m.

Carro de trabuc (Rosselló, Cerdanya, Conflent, Vallespir, Empordà, Garrotxa); cast. volquete. Demano al primer pagès que trobo, un lloc en el seu carro o en el seu tamborell, Pla Pagesos 26.

    Fon.: təmbuɾéʎ (pir-or., or.).

    Etim.: metàtesi d'una forma tombarell, derivada de tombar o presa del fr. tombereau, mat. sign. 

Tamborells

En els últims decennis, els pagesos han venut tones i tones de vestigis de la tradició. La tradició, se l'han emportada a tamborells, a carros, a camions. Ho han fet amb una naturalitat perfecta, convençuts que tot el que és vell és horrible, i tot el que és modern, magnífic. (Josep Pla. El geni del país i altres proses. Ed. 62. Barcelona, 2ª ed. 1985. ISBN: 8429717986. 216 p. P. 110.).

TAMPATANTAM m.

|| 1. Soroll insistent de tambor o de cosa semblant. Y el tamborí més de pressa | va fent lo tampatantam, Verdaguer Jov. 115.

|| 2. Tip, acció i efecte de menjar en abundància (Empordà). «Hem anat a buscar bolets i me n'he fet un tampatantam» (Llofriu). 

Tampatantams

El bon vent animava les banderes, i a les persones el bon humor, l'aire s'havia espessit amb flors i tampatantams de tambors. [Sofi. Oksanen. Purga (Phudistus, trad. E. Claret – E. Pyrhönen). Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 9788482649573. 366 p. P. 207.].

TAMPIS adv. (gal·licisme) 

|| 1. Pitjor, més mal (Empordà). «Si no ho fa, tampis per ell!»

|| 2. Tant se val, tant se me'n dóna (Gir., Palafrugell). «Si no ve gaire gent, tampis!»

|| 3. Res més!; s'ha acabat; no en parlem més! (Olot, Amer, Lluçanès, Mataró); cast.basta!, se acabó. «Si no em volen, me n'aniré, i tampis!»

    Fon.: támpis (pir-or., or.).

    Etim.: del fr. tant pis, ‘tant pitjor’.

Tampis

Filla única i òrfena de pare, des de petita la Teresa s'havia acostumat a viure les crisis sola o -rares vegades- amb la mare. Durant l'adolescència no havia tingut una germana ni un cosí per compartir els dubtes o les pors. Com que no sempre podia comptar amb l'amiga molt amiga, s'havia habituat a gestionar els problemes pel seu compte, a decidir les tàcti­ques més apropiades, a consolar-se ella mateixa, a aprendre la lliçó de cada derrota, a resoldre en cada circumstància si era millor fer passos cap a la conciliació o si perseverar en un enfrontament difícil que a la llarga podia donar fruits.

L'església catòlica ha vinculat el sofriment en aquesta vall de llàgrimes amb la recompensa ulterior en el cel. "Feliços els qui ploren: Déu els consolarà", diu Jesús en el sermó de la muntanya. La Teresa, però, no era d'aquest parer.

L'idioma francès té una expressió difícil de traduir, tant pis, que a l'Empordà ha adoptat la forma tampis, pronunciada amb l'accent a la primera síl·laba. S'utilitza per comunicar un punt de resignació davant l'inevitable. A mig camí entre el budisme zen i la ironia local, podem interpretar el tampis com una indiferència festiva, un semenfotisme que pot semblar arrogant però que funciona com una forma civilitzada de conformitat. El Diccionari Alcover-Moll proposa un exemple aclaridor: "Si no ve gaire gent, tampis!". Imaginem-­nos algú que ha organitzat un acte amb tota la il·lusió, n'ha fet la publicitat pertinent, ha convocat la premsa, ha preparat la presentació, les cadires, el piscolabis... Ara, si algú no ve, són ells que s'ho perden. 

Tampis

El tampis funciona com un instrument per evitar la desmoralització, la malenconia, la tendència a autocompadir-se. Alguna cosa ha fallat, sí, sens dubte hauríem preferit que tot plegat hagués succeït d'una altra manera, però no cal ofegar­-se en un got d'aigua. Es més: potser les conseqüències seran millors que si tot hagués sortit rodó, ja que a vegades dels imprevistos en resulten desencallaments, canvis de rumb, millores que ningú no hauria gosat sospitar.

És amb aquesta flexibilitat esportiva que la Teresa va assumir que en Paula deixava. No ens enganyem: en un primer moment ho va trobar molt gros. Al cap d'uns dies, però, va recuperar la resignació amb què havia aprés a entornar les decisions de la seva mare. No és que no fos dolorós o que no li sabés greu: és que la crosta li creixia molt de pressa.

Tampis

Com li va fer veure la Lola, encara que els anys de relació amb en Pau havien estat satisfactoris, en termes materials no compartien res més que el lloguer, el Peugeot 206 i un comp­te corrent no gaire galdós. Que ell la deixés no era pas una bona noticia, però no s'acabava pas el món. Si més no, s'estalviaven complicacions legals, económiques, familiars. Era millor assabentar-se'n d'improvís que no pas deixar-ho cór­rer després d'una llarga agonia. Potser era preferible inter­rornpre-ho en aquell moment, quan no hi havia res que els impedís separar-se, quan conservava tants bons records, quan encara podía comentar alguna altra cosa amb possibi­litats d'éxit. Com deia la Vero, si una porta es tanca s'obre una finestra. Va ser horrible... però després, tampis! (Vicenç Pagès Jordà. Dies de frontera. Ed. Proa, 1ª ed., Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-7588-473-8. 328 pàgs. Pàgs. 189-190.).

1. TAMPÓ m.
Porticó (Alós, Borén).

2. TAMPÓ m.: cast. tampón.
|| 1. Corró de fusta folrat de cuiro, que els gravadors empren per a tamponar els corrons d'estampar.
|| 2. Feltre xopat de tinta amb què se suca per pressió la superfície d'un segell.
    Etim.: pres del fr. tampon, mat. sign.

Tampó

Entretant arribava la Clara, amb una labor sota el braç: semblava que busqués algú. Se'ls veia desem­parats, els joves de la colla, igual que es veia gris i de­sert el Lido sota el plugim que tornava a caure en la boira que s'esfilagarsava. Algun tampó, més blanc, vacil·lava entre les crestes de la muntanya. [Alberto Vigevani. Un estiu al llac (Estate al lago. Trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477274674. 144 p. P. 112.].

TANAGRA f. 

Estatueta de ceràmica com les descobertes a la ciutat grega de Tanagra; fig., figura de dona molt fina i atractiva; cast. tanagra. El nas, mateix que en les tanagres, els ve en línia recta del front, Rusiñol Illa 67. Alícia... era la tanagra predilecta dels salons, Roig Flama 29.

Tanagres

Era, en definitiva, una literatura elitista i refinada que defugia els esquemes realistes i les formes convencionals de la narrativa, com, de manera anàloga, ho van ser també les escultures (tanagres, bibelots, bustos, retrats) i els dibuixos de Smith, amic de la majoria d’aquests escriptors decadents.   (Revista L'Avenç num.425, juliol-agost 2016, pàg. 29.).

TANGARA

Tangara és un gènere d'ocells de la família de les tàngares/tràupids (Thraupidae). Moltes de les espècies d'aquests tàngares, tenen petites àrees de distribució. La majoria tenen colors molt brillants, de manera que algunes d'elles es poden considerar entre les aus amb coloració més espectacular del món.

Moltes de les espècies habiten la copa dels arbres de la selva, però algunes ocupen hàbitats més oberts.

La femella s'encarrega de construir un niu en forma de tassa, generalment ben ocult, on pon dos ous color marró o blanc clapat de lila, que coven durant 13-14 dies. Els pollets estan completament emplomallats als 15-16 dies. Els dos pares alimenten les cries amb insectes i fruits, i potser siguin assistits per ajudants.

Aquests tàngares recullin insectes de les fulles, o de vegades en vol, però la fruita és la part més important de la dieta, representant el 53-86% en aquelles espècies que han estat estudiades.

Tàngаres

Pit-rojos, pinsans, gaigs blaus, oriols, tàngаres escarlates, corbs, pardals, canyissos, cardenals, merles i, de tant en tant, algun abellerol. Per a tu els ocells eren tan estranys com els estels, i com que casa seva era a l'aire, et semblava que els ocells i els estels formaven part de la mateixa família. [Paul Auster. Informe de l’interior (Report from the interior.Trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788429772067. 308 pàgs. Pàg. 14.].

TANÍ m., neol. quím. 

Substància amorfa, àcida, fortament astringent, que s'extreu de diversos productes vegetals (agalles, escorça d'alzina, del sumac, etc.) i té importants aplicacions per a l'adob de les pells i per a la fixació de diverses matèries colorants; cast. tanino.

Taní

En 1371, el Consell de l'urbs regulava els salaris dels garbelladors de tots els productes següents, habituals en el magatzems dels seus mercaders: grana, màstec, encens, laca, indi, canyella, camamilla, roja, pebre, clavell, gingebre, alcaraüja (alcaravia), alquena, gala (agalla), alum, orxica, ametlló, tàrtar, sofre, taní, comí, batafalua i arròs. (AADD. De la conquesta a la federació hispànica. Història del País Valencià vol. II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 84-297-2988-7. 552 pàgs. pàg. 241.).

Taní 

¿Com és la seva manera? Que l'aigua arrenqui el bull amb el te a dins. Aquest bull desprèn el taní de la fulla i Ii dóna gust. ¿Com ho saps? Del te m'ho sé tot, hi entenc.  (Noel Clarasó. L'altra ciutat. Club Editor, Barcelona 1ª ed. 1968. 228 pgs. Pg. 82.).

Taní

Les escorces que havia amuntegat a l'aire lliure, mentre esperava el comprador que havia d'endur-se-les, es podririen totes. El pare voltava desfet al voltant dels pilons, mirant els rierols vermells del taní que corrien cap avall. Desesperat, es va embarcar cap a Livorno on vivien els comerciants, i ningú no el va tornar a veure mai més. [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 130.].

Tanins

E1 porter rega les plantes a baix. Les fulles en descompo­sició deixen anar els tanins; els bassals són tan foscos com el te. [Avni Doshi. Sucre cremat (Burn Sugar, trad. N. Artigas). Edcions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788416987849. 350 p. P. 297.].

TANNARA 

|| 1. f. Trena de cabells embolicada en forma rodonenca (Barc., Empordà). Mireu si em cau bé aquest llaç, si ses flors me van millor així o al costat de sa tannara, Ruyra Pínya, i, 124. La mare de Pibernat hi apareixia pentinada a la moda de l'època, el front net i coronat per un cilindre de cabell fosc, que s'aprimava cap als polsos, la tannara sobresortint en darrer temps, Soldevila Moment 161. 

|| 2. m. Ximplet, beneitó (Puigcerdà).

    Fon.: tənnáɾə (or.).

Tannara

A la llotja de Marieta hi havia una dama amb una mantellina vermella, amb una enorme tannara, i dos homes: el general, que era el marit de Marieta i era un home bell...(Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 373.).

1. TÀNTAL
Nom d'un rei llegendari de Lídia, castigat pel seu pare a patir perpètua fam i set estant dempeus dins un estany les aigües del qual s'abaixaven quan ell s'inclinava per beure'n, i tenint prop d'ell arbres fruitals les branques dels quals s'elevaven quan ell provava d'abastar-les; d'aquí ve el nom de suplici de Tàntal, aplicat al turment de qui té a tocar allò que desitja però sense poder-ho assolir; cast. Tántalo.

2. TÀNTAL m., neol. quím.
Metal·loide molt dur, d'aspecte molt semblant al de l'acer, de pes atòmic 181; cast. tántalo.

TANTÀLIC, -ÀLICA adj., neol. quím.
Pertanyent o relatiu al tàntal; que conté tàntal; cast. tantálico.

Tantàlica

Tot és pura percepció, però la certesa d'allò inas­sequible és ben viva i és el motor de l'escriptura, de la vida. l és aquest esforç, aques­ta angoixa tantàlica, allò que manté viu i el poeta, allò que el fa escriure. (Poema. Revista L’Avenç 515, gener 2025. P. 12.).

TANTEIG m.: 

V. tempteig.

TEMPTEIG m. 

Acció de temptejar; cast. tanteo. L'estricta veritat és que tots aquests tempteigs successius no foren un esforç llarg, Pla Rus. 147.

    Var. ort.: tanteig (Labèrnia, Bulbena, Saura, Escrig, Martí G. Diccs.).

Tanteig

La Lina, com que ja feia sense el trasbals dels primers dies, no s'havia pogut estar de llançar mirades a l'operació i, fins i tot en algun moment, havia paralitzat els seus comptes escoltant dels homes les veus escasses de tanteig. (Maria Barbal, Carrer Bolívia. Edicions 62, Barcelona2005, 1ª ed. ISBN: 84-297-5656-6. 384 p.P. 61.).

TANTOST adv. i conj. 

|| 1. adv. ant. Tan prompte; cast. tan pronto. Tantost l'ome no vol pujar a vós per oració, que sempre no siats vós devallant a ell, Llull Cont. 92, 14. 

|| 2. adv. Tot seguit; immediatament; cast. enseguida. Si vida volets, dues coses havets de fer tantòs [sic], Muntaner Cròn., c. 113. Saltà en lo pou, lo qual aprés tantost se tanchà, Genebreda Cons. 12. Les dites portes me foren tantost ubertes, Metge Somni iii. E aquelles coses dites, tantòs morí, Eximplis,ii, 310. 

|| 3. conj. Tot seguit que; tot just; cast. así què, apenas, enseguida que. a) Formant la combinació tantost com. Lexaren les lances tantost con foren denant nós,Jaume I, Cròn. 251. Que sia posat en scrits entre ells tantost com seran elegits, doc. a. 1455 (Col. Bof. viii, 468).—b) Formant la combinació tantost que.Sent Pere e Sent Andreu pescaven, e tantost que Déus los appellà, tantost lo seguiren, Sermons SVF, ii, 47.—c) Usat simplement, sense conjunció auxiliar.L'infant Jesús un matí, | tantost apuntava el dia, | baixà amb la Verge Maria,Verdaguer Flors Mar. 34. Els reguerons tantost nascuts cuiten a fugir del devant meu, Massó Croq. 11. 

|| 4. adv. Gairebé, amb un poc més (Empordà, Urgell, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Gandesa, Maestrat); cast. por poco, casi casi. «Això tantost és igual com allò altre». «Para compte, que tantost caus». «He caigut, i tantost em trenco el cap».

    Fon.: tantɔ́st (or., occ., men.).

    Var. form.: tantot, tantostes.

    Etim.: aglutinació de tan i tost.

Tantost

Si demano massa coses, deia, no faig sinó perdre temps i energies, tallaré el freixe de seguida, va dir, i el va tallar, vaig pensar. Tantost va te­nir l'arbre a terra, se li acudí que no li hauria calgut sinó córrer les cortines i abaixar les persianes. Va esbocinar l'ar­bre caigut sense el nostre ajut, vaig pensar, i restablí l'or­dre que li esqueia allà on hi havia hagut el freixe.  [Bernhard, Thomas. El malaguanyat. (Der Untergeher. Trad. J. Fontcuberta). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1995. ISBN: 84-8256-151-0. 128 pàgs. Pàg. 62].

Tantost

I Miller sentia que dintre seu se li encenien tot de llumetes, però que s'apagaven a l'acte, sense tenir temps de precisar llur claror. Experimentava la sensació que a cada moment havia d'ensopegar amb «la idea», però que tantost anava a agafar-la li fugia, s'escapava, esmunyedissa com una anguila fosforescent. Veia Picàbia ben seu. Ell podia moure'l segons els seus desigs, podia fer-li fer el que volgués. I l'ambició, la cobejança d'haver, no solament la voluntat del seu amic, sinó les possessions del seu amic, anava guanyant li el cor.  (Francesc Trabal. L'home que es va perdre. Ed. Quaderns Crema, 1º ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8485704258. 160 p. P. 127.).

Tantost

Tantost es decidia a llançar-se als peus del seu marit revelant-li el que havia passat el vespre anterior, confessant-li la seva culpa, confiant-li els seus pressentiments, com, de seguida, s'adonava que aquest pas no donaria cap resultat i que no podia esperar de cap manera de convèncer el seu marit d'anar a trobar Werther. (Johan Wolfgang Goethe. Les desventures del jove Werther. Trad. J. Alavedra. Ed. Selecta-Catalònia, 2ª ed. Barcelona, 1969. ISBN: 8476670699. 172 pàgs. Pàg. 167.). 

Tantost

Però ara que em conec una mica, de vega- des m'avanço a totes les vacil·lacions tantost comencem d'alçar-se dintre meu; els tallo els camins que em farien perdre temps i decideixo en un instant, sigui com sigui Per això sovint he fet l'efecte d'un home decidit. Em sembla que molts decidits són d'aquesta mena. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França I. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 254.).

Tantost

Cada mata, cada atzavara li pamasa filla; corrent s'hi atansava, mes, tantost hi era, la veritat la a tornar al greu del deshonort. S'enfosquí del tot lo dia i començà a lluir la clara lluna. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 33.).

Tantost

Li agafà por i es a correr bella estona. Es posar un collet descobrí de cop dintre de la vall la claror blanqueïda de l'envelat, mentres onades de l'aire li duien esmortuit tantost baladrer, els espinguets de la cobla. Niceta l'esperava. Del poble, no se'n veia res, perdut, com entre les tenebres. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 95.).

Tantost

A l'apuntar l'alba, tantost fou abaixat el pont del castell s’esmunyi com una fantasma per entre la mitja claror matinal el trobador ben abrigat en sa capa esparracada. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 214.).

Tan tost

Per què, per què me fou tan tost represa

un cop m'havia ja sigut donada

i jo pogui conèixer-la per meva

com cap me fou ni m'ho serà cap altra?

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona, 3ª ed. 1987. ISBN: 8429718028. 142 p. P. 102.).

1. TANY m. 

|| 1. Brot que surt a la soca d'un arbre (Tremp, Empordà, La Selva, Plana de Vic, Camp de Tarr., Mall., Eiv.); cast. vástago, renuevo, pimpollo. Tany per lo brot,March Rims 89. A un tany de taronger sa lira d'or penjava, Atlàntida viii. En vaig plantar un tany al meu jardí, Ruyra Parada 85. 

|| 2. Grop de la fusta (Pobla de S., Urgell); cast. nudo. 

|| 3. Estella, tros de llenya que se separa del tronc a cops de destral (Pena-roja); cast. astilla. 

|| 4. Aixingló gros de raïm (Eiv.). 

|| 5. Cadascuna de les plomes sense acabar de fer, que xuclen la sang a l'ocell; cast. chupón, pluma en sangre (Labèrnia-S. Dicc.).

    Fon.: táɲ (or., occ., bal.).

    Etim.: sembla que podria venir del gòtic tains, ‘sarment’; però Coromines («Archivum», iv, 57-58) renuncia a aquesta etimologia perquè troba els paral·lels de tany en l'aragonès tano ‘branca gruixuda tallada de l'arbre’, ‘grop’ i en el murcià i andalús oriental tana, «cayada, garrote», i el fet de no presentar ɲ sinó ndemostra que la base ha d'esser amb nn i no amb ni.

2. TANY m. ant. 

Taní. A Igualada es pagava impost per la venda de tany, calç i guix, segons un document de l'any 1340 (arx. mun. d'Igualada). Preneu oli e tany e cagaferro e sumach, Anim. caçar 36 v.o

3. TANY m. (castellanisme) 

Toc o so d'un instrument musical; cast. tañido. Sa veu, que era tany de l'arpa, | truny com rugit d'huracà, Camps i F., Poes. 82.

    Etim.: derivat del cast. tañer, ‘sonar un instrument’.

Tany

En mi pots contemplar l’estació de l’any / quan ja ben poques fulles (o cap) pengen encara, / tremoloses pel fred, de branques sense tany,/ cors on fa poc cantaven ocells amb la veu clara. [William Shakespeare. Els sonets (trad. S. Oliva). Ed. Empúries, 1ª ed. 2009, Barcelona. ISBN: 978-84-9930-017-7. 366 pàgs. Pàg. 189.)].

Tanys

Una ombra corba sota un feix de tanys va aparèixer al límit d'un camp de rostolls i de seguida es va esvanir com un somni. En aquell moment, va ressonar el cant d'un gall des d'un mas llunyà anunciant un dia gris i pàl·lid, i després es va apagar com si la boira se l'hagués empassat. Només veus d'homes travessaven la broma. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 15.].

Tany

La demència, Roseanne, té moltes flors que creixen del mateix tany. [Sebastian Barry. L’escriptura secreta. (The Secret Scripture, trad. J. Puntí). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2009. ISBN: 9788492440283. 352 p. P. 263.].

TAP-ARAP-TAT-TAT-ARAP-TAP  (onomatopeia, soroll de la màquina d'escriure) 

Tap-arap-tat-tat-arap-tat

-Oh! -exclamà Dorothy, agafant-se al braç del seu marit,

Després emmudí, meravellada davant l'escena que s'oferia als seus ulls.

Tap-arap-tat-tat-arap-tat.

Tornà a sentir-se el tecleig, precisament al pis de sota. Es van abocar a la barana, per mirar a baix, i van veure un home assegut davant una màquina d'escriure, collocada en una tauleta arrambada al balcó. No s'havia adonat que se'l miraven. Devia haver esmorzat a l'aire lliure, al bat del sol, perquè, a un costat de la taula, es veia una safata amb una tassa i una cafetera. També hi havia una pila de quartilles amb un plat al damunt, que privava que el vent se les emportés.  [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 312.].

TAP DE BARRAL

Tap de barral

No vaig pas tornar a casa decebut, ja que des de feia temps considerava com a superats aquells autors que el professor havia reprovat tan fortament; però no em sentia gaire inclinat a estudiar els llibres que m'havia recomanat. El senyor Krempe era un tap de barral, amb veu ronca i rostre repulsiu, de tal manera que el seu aspecte no em va predisposar gens a favor de la seva doctrina. A més, jo menys preava l'ús modern de les ciències naturals. [Mary W. Schelley. Frankenstein o el modern Prometeu (1818) (Frankenstein or the Modern Prometheus, trad. Q. Monzó). Ed. La Magrana, Barcelona 1991, 9ª ed. ISBN: 9788474101218. 206 pàgs. Pàg. 38.].

TAPARRONA

Taparrona

Quan han tingut aparcat el transatlàntic -dos minuts bons de maniobres-, han baixat del cotxe una parella ti­rant a còmica. Ella, rossa i taparrona, és un clon envellit de la Melissa, mentre que ell, alt com un sant Pau i tot calb, semblava l'anticarisma en persona. (Albert Forns. Jambalaia. Ed. Anagrama, Barcelona, 1ª ed. 2016. ISBN: 9788433915320. 304 p. P. 290.).

TAPENADA

La tapenada (en occità) és una mena de salsa o pasta d'olives aixafades, que poden ser verdes, si és la tapenada verda, o negres, per a la tapenada negra. Se sol servir sobre llesques de pa torrat a l'estil del català pa amb tomàquet, però també es pot utilitzar com a salsa per a carns, per farcir, o fins i tot, dissolta en oli d'oliva, per a amanir enciam, cogombre, tomata, etc. Les tàperes, encara que no en són l'ingredient principal, no hi poden mancar pas, ja que el mot tapenada ve precisament de l'occità tapena (tàpera en català).

És una preparació que es fa a la costa mediterrània d'Occitània i al Rosselló. A Catalunya i a la resta de Països Catalans es fa una preparació molt semblant, que no conté tàperes i es diu olivada. (Viquipèdia)

Tapenade

Pari troba divertida, i fins i tot atractiva, la manera com es posa vermell i com remena el cap, torbat i vergonyós. entre mengen pa i una tapenade d’olives negres, la Pari li lança alguna mirada. [Khaled Hosseini. El ressó de les muntanyes. (And the Mountains Echoed, trad. A. Noya). Edicions 62, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788429771046. 416 pp. Pàg. 229.].

1. TAQUÍ, -INA adj.

Tacany (Ros Dicc. 222, del qual sembla que ho han copiat els diccionaris Escrig, Martí Gadea, Labèrnia, Saura i Bulbena).

TAQUINERIA f.

Condició de taquí; acció pròpia de taquins; cast. tacañería.

Taquineria

Des del punt de vista legal, el vincle entre pare i fill havia quedat tallat. En Ferguson era menor, i com que i'únic suport econòmic que tenia ara venia de la seva mare i el seu padrastre, als ulls de Princeton i de tot hom, era com si el seu pare hagués deixat d'existir. Aquella era la bona notícia. La dolenta era que en Ferguson per fi havia sabut la veritat sobre el seu pare, i es va disgustar tant pel que havia fet, es va enfadar tant amb ell per la taquineria i la mesquinesa envers la dona amb qui havia estat casat, que res no hauria satisfet més en Ferguson que clavar-li una bona plantofada. El malparit l'havia repudiat, i ara ell volia pagar-li amb la mateixa moneda. [Paul Auster. 4321 (4321. Trad. Albert Nolla). Edicions 62, Barcelona, 2017. ISBN: 9788429776126. 894 p. P. 509.].

TARAL·LA f. 

|| 1. Tonada que es canta taral·lejant, sense mots significatius; cast. tarará.Canturriejant una taral·la, Víct. Cat., Sol. 239. 

|| 2. Xerrameca, conversa variada, sense centrar-se en un tema; cast. parloteo. La taral·la augmenta, fins que una salutació reverencial de comiat unifica de cop la dispersa poca solta de la xerrameca, Espriu Anys 156. 

|| 3. Manifestació sorollosa d'alegria; cast. chirinola, juerga. Una taral·la sense fi seria un ideal menys que mediocre, Carner Bonh. 153. 

|| 4. pl. Coses insignificants, frívoles, mancades de substància; mentides, paraules mancades de fonament (Empordà); cast. cuentos. «No em vinguis amb taral·les». «No estem per taral·les».

    Fon.: təɾáɫɫə (or.).

    Etim.: onomatopeia del cançoneig vocalitzat sense paraules significatives.

TARAL·LÀ m. 

Ninot de palla que es penja amb cordes o es ferma a una biga que travessa un carrer, i es fa ballar per divertir la quitxalla (Banyoles).

Taral·les

Tip de veure passar bous per bèsties grosses, quan vaig conèixer Perico Pastor vaig entendre-li tot d'una les cares poc dissimuladament escèptiques amb què acollia - en còctels, catàlegs i festes - les taral·les amb què altres pintors relataven- hi estigués algú interessat o no -l' estructuració, el significat, les filigranes, la vo­luntat lúdica de l'obra, i el neguit que els produïa això de crear-la.(Quim Monzó. Zzzzzzzz... Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1988, 1ª ed. ISBN: 84-7727-008-2. 204 pp. P. 74.).

Taral·lejava

En Frederik Clinton escoltava Verdi als seus auriculars. La música era a grans trets l'única cosa de l'existència que encara el podia transportar lluny dels aparells de diàlisi i aquell dolor creixent a la base de l'esquena. No taral·lejava. [Stieg Larsson. La reina al palau dels corrents d'aire (Luftslottet som spiängdes, trad. P. J. Hernàndez). Ed. Columna, 1ª ed., Barcelona, 2009. ISBN: 978-84-664-1074-8. 848 pàgs. Pàg. 644.].

TARAL·LIROT m. i f. 

Persona eixelebrada (Barc.); cast. atolondrado. No feia sinó quequejar com un taral·lirot, Oller Febre, i, 186.

    Var. form.: tarot-lirot.

Taral·lirot

Quan penso en el poc temps que ha passat d'ençà que Marc Antoni va concedir Macedònia il·legalment al taral·lirot del seu germà Gai, i que ara és el mateix Gai el que s'ar­ronsa de por a Apol.lonia mentre els teus exèrcits crei­xen i obtenen la força que un dia serà la nostra salvació! Tant de bo el teu cosí Dècim hagués tingut el mateix convenciment i la mateixa perícia fa nou mesos, després del nostre banquet dels idus de març! [John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàg. 84.].

Taral-lirots

Els vuitanta i els noranta van ser una ostentació en aquest sentit. Recor­do que molts taral-lirots es van cansar de repetir que Barce­lona era una ciutat enfonsada en l'abisme per, deu anys des­prés, dir exactament el contrari: que era el centre del món. (Quim Monzó. Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788477274766. 254 pp. Pàg. 78.).

Taral.lirots

—Ah, aquests taral.lirots joves sempre volen el milloy de tot. ¿Oi, Mimoseta?—va dir ell ofegant la rialleta men­tre li feia un darrer pessic a l'esquena que duia descoberta.  [Patrick Denns. La tieta Mame (Auntie Mame, trad. F. Parcerisas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010, Barcelona. ISBN: 9788477274865. 382 pgs. Pg. 271.].

Taral.lirot

Esllomar-me!... Al senyor tant se li'n fot!... Es nega a contenir-se!... Sóc jo la qui el te del mullader!... Sóc jo la qui li paga els deutes! Oi que sí que a lo, taral·lirot?... El globus?, l'abandona! Ni dos rals de coratge... Vols saber què fa a l'estació del Nord? En lloc de tornar rectament a casa?...  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 318.].

Taral·lirots

En canvi, ara, en la guerra, s'hi arrapava de valent. La veritat sigui dita, era infatigable. La seva empenta, fins i tot entre tants d'altres taral·lirots, es feia dia a dia més remarcable. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 38.].

Taral·lirots

A més, jo sóc miop. A través dels vidres òptics, els objectes em rendeixen la seva imatge d'una manera desmaiada, perduda de contorns. La visió del món és tan dolça per als miops, que Bots som tímids, taral·lirots, propensos a diluir l'humor en la tendresa del paisatge, com una inconcreció més del nostre defecte visual. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 321.).

Taral·lirot

...no feia sinó quequejar com un taral·lirot» (Narcís Oller). (Jordi Badia i Pujol. Salvem els mots. Rosa dels Vent, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788418033971. 246 p. P. 192.).

TARANTA f.

Taràntula (bal.). Els que ens aferram a la calç de les parets com a tarantes, Bonet Coral 104.

    Fon.: təɾántə (bal.).

    Intens.:—a) Augm.: tarantassa, tarantarra.—b) Dim.: taranteta, tarantetxa, taranteua, tarantona.—c) Pejor.: tarantota, tarantot.

    Etim.: sembla regressió de taràntula.

Tarantes

Els fanals dibuixaven per en terra el vogament irregular de les tarantes adormissades. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 400.).

TARANTEL·LA f. 

Dansa napolitana de moviment molt viu; cast. tarantela.

    Etim.: de l'it. tarantella, mat. sign.

Tarantel·la

Era evident que s’havia acontentat a dir-me allò que jo, com a habitant d'aquest planeta, havia de tenir l’obligació de saber, que Nàpols, tota sencera, estava en mans de la camorra, que la bellesa de la badia era un aparador il·lusori i la tarantel·la, una marxa fúnebre. (José Saramago. El quadern. O caderno. Trad. N. Prats i C. Sans. Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 978-84-297-6324-9. 174 pp. P. 106).

Tarantel·la  

Havien desembarassat l'habitació i una vintena de joves, pagesos i pageses, nets i parents de la vella, ballaven al tènue so de la gaita. Era una mena de tarantel·la; els balladors només es tocaven la punta dels dits i giraven els uns al voltant dels al tres, en una mena de roda o de festeig cadenciós. [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 196.].

Tarantel·la

A coberta hi havia un engrescament de festa. Tot eren anades i vingudes a la cantina, el vi corria de mà en mà, la gent menjava a peu dret, cantava en italià, en francès, en espanyol. Hi havia ball flamenc, tarantel·la napolitana. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 20.).

TARAROT m.

|| 1. Beneitot, curt d'enteniment (Tortosa, País Valencià); cast. majadero, tonto. Canta, xiqueta; dixe'l corre an este tararot, Moreira Folkl. 119. Els dos minyons... des que la conegueren, feien les coses sense esma i es portaven com uns tararots, Mascarell Vall 28.

|| 2. Home petit i despreciable; cast. renacuajo, sacabuche (segons Labèrnia-S. Dicc.). 

Tararot

Llavors, uns quants mesos després d'això, vas escriure a en Bobby S., el capità i quarterback de l'equip de futbol de l'institut de la teva ciutat, dient-li que pensaves que era un jugador esplèndid, i com que en aquell moment eres un tararot, cosa que volia dir que la teva carta devia fregar el ridícul, que devia estar plena de faltes i de lapsus estúpids, en Bobby S. es va prendre la molèstia de contestar-te, sens dubte entendrit de saber que tenia un admirador tan petit, i com que la temporada de futbol ja s'havia acabat, et va convidar a un partit de bàsquet (jugava a futbol a la tardor, a bàsquet a l'hivern i a beisbol a la primavera: una superestrella en tres esports), indicant-te que baixessis a la pista durant la ronda d'escalfament i et donessis a conèixer, cosa que vas fer, i llavors en Bobby S. et va fer un lloc a la banqueta, on vas mirar el partit amb l'equip. [Paul Auster. Informe de l’interior (Report from the interior.Trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788429772067. 308 pàgs. Pàgs. 36-37.].

TARIDA f. ant. 

Embarcació de forma planera, que era remolcada per una galera i servia per al transport de tropes, cavalls, queviures i material de guerra; cast. tarida.Encontraren una galera e una tarida del rey de Mallorques, serray, qui carregaven de fusta per fer galeres a Mallorques, e prengueren la tarida,Desclot Cròn., c. 14. Que fes fer galeres e tarides e llenys per aportar cavalls e cavallers e vianda e civada e ginys, ibid., c. 30. E les galees, XII que n'i hauia, cada una tiraua sa tarida, e anauen trén les tarides del port gent e suau; e els sarrains sentiren-ho, e arrauataren-se, e aquests nostres qui trayen les tarides estegueren-se de remar, e estegueren gent e suau, e anaren escoltan; e aquests anauen trahén les tarides suau, Jaume I, Cròn. 59.Haguem noliejades naus e terides..., e foren les naus e les terides appareylades a compliment de CCC cauallers, ibid. 109. Las galeas e las taridas solament se tenian ab una àncora... E a mitja nit... XII galeas gitavan las taridas del port, cascuna la sua, axí suaument com podien, remolcant,Marsili Cròn., c. 18. Vench de Cochliure en Maylorques en la tarida d'en Francesch Ferran, doc. a. 1329 (BSAL, ix, 116).

    Etim.: de l'àrab ṭarīda, ‘barca de càrrega’ (cf. Vidos Storia 584-586).

Tarides

El dia s'havia aixecat grisós i més aviat trist. Durant tot el matí els cavallers, els escuders, els almogàvers i els peons ha­vien anat pujant a les vint-i-cinc naus i a les dotze galeres, mentre les provisions, els ginys de guerra, les mules i els ca­valls eren carregats a les divuit tarides que serien arrossega­des pels vaixells, i la resta de soldats es feien un lloc a les embarcacions més petites, fins a un total de cent cinquanta.  (Albert Salvadó. Jaume I el Conqueridor. Ed. Columna, Barcelona, 1ª ed. 208. ISBN: 978-84-96863-48-4. 686 pàgs. Pàgs. 274.).

TARO 

Vent fred (or.); cast. gris. Un taro bastant viu feia saltironar les fulles seques,Oller Esc. pobr. 22.

    Fon.: táɾu (or.).

Taro

L'un fumava de manera mecànica i espasmòdica; l'altre, el del cotxe de color clar, s'havia posat l'abric i n'havia apujat les solapes pel taro que feia. I el tercer anava de l'un a l'altre, esverat, i dient és que no m'ho crec, és que no m'ho puc creure, i escridassaya el gos, que era qui feia més bondat de tots.  (Jaume Cabré. Quan arriba la penombra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2017. ISBN: 97884475886701. 282 pp. Pàg. 167.).

Taro

Per astuts, per alegres burletes que ens fèiem passar, malgrat el taro, humiliant també, i aquesta por depriment de ser massa generosos amb les distraccions i d'haver de penedir-nos-en l'endemà, potser fins i tot durant tota una setmana. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 530.].

1. TARONGINA o TORONGINA f.

|| 1. Planta labiada de l'espècie Melissa officinalis, vellosa i molt ramosa, que fa olor de poncem, té les fulles peciolades ovals i acorades, rugoses i un poc festonades, flors amb corol·les grogues i després blanques amb taques rosades (or., occ., val.); cast. toronjil. Aygua calda... en la qual haja bullit torongina, fulles de lor, camamilla, Arn. Vil. ii, 254. En Jordi... trenca un brotet de tarongina, Verdaguer Jov. 203. Amb l'aire fragant de tarongina i altres efluvis de la primavera, Mascarell Vall 16.

|| 2. Tarongina borda: planta labiada de l'espècie Calamintha officinalis (or.).

    Fon.: təɾuɲʒínə (or.); taɾoɲʤínɛ (Ll.); taɾoɲʤína (Cast.); taɾoɲʧína (Val.).

    Etim.: de l'àrab turunjil, mat. sign., amb la terminació modificada per analogia del gènere femení de taronja (V. tarongina art. 2).

2. TARONGINA f.

|| 1. Flors de taronger; cast. azahar. Se sent pujar, d'allà la plana, una gran flaire de tarongina, Rusiñol Illa 168.

|| 2. Taronja agra i no madurada (Mall., Men.).

Tarongina

-Aguanta'l un moment, Friar -va dir, tota excitada, posant el ram a les mans de la cambrera.

Després, agafà el vel de seda i se'l posà al cap, i, prenent de sobre el tocador uns brots de tarongina, se'ls va subjectar damunt el vel.

-Dóna'm el ram, ara -digué, i el va prendre de les mans de la cambrera-, Faig goig, Friar? [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 41.].

Tarongina

-Oh, quin goig que feu! -exclamà Dorothy. Gladys es va mirar al mirall.

-Trobo que semblo Madame Recamier —va dir, després d'una pausa-, i Ann sembla Josefina.

Friar s'havia acostat a la finestra. -Han arribat els cotxes, senyoreta -va dir.

-Però si encara no és l'hora! El vel! I la tarongina! -exclamà Dorothy. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 41.].

TAROT m. 

|| 1. Capell cilíndric, copalta; es diu en to despectiu; cast. chistera. Aquells colls de levita! aquells tarots!, Roq. 25. Sinyors en tarot de copa, Moreira Folkl. 238. S'estirava els guants, s'enfonsava més el tarot, Santamaria Vida 92. 

|| 2. Capell vell o espatllat; cast. sombrerote. Un roc s'enduu el tarot de la captaire, Espriu Lab. 38. 

|| 3. Broc gros del càntir, del porró o d'un altre recipient semblant (Empordà, Garrotxa, La Selva); cast. boca. Tenia... un porró blau lligat de gallet a tarot amb una cordella, Ruyra Pinya, ii, 29. 

|| 4. fig. Persona eixelebrada; tabalot (Solsona, Cardona, Penedès). Es diu també de les dones. «Deixa-la, que és una tarot!»

    Fon.: təɾɔ́t (or.).

Tarot

L'home es calava el tarot amb les dues mans. Un núvol feia un remolí sobre els bassals, feia a sopa. Bis bassals tremolaven, rodaven com una roda de Sant Joan.(Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 161.).

TAROTA f.

|| 1. Canal de terrissa o de metall que, sortint del ràfec, recull l'aigua de la teulada i la llança al carrer (Palamós, Lledó).

|| 2. Mena de llum amb reverber per a anar a pescar granotes (Pla de Barcelona).

|| 3. Instrument musical de vent, zampoña o pepitaña segons Labèrnia i Saura Diccs.

|| 4. fig. Nas gros (Empordà).

    Fon.: təɾɔ́tə (or.).

Tarota

La Mireille, a més d'aquell cul magnífic, tenia uns ulls de romanço, l'esguard captivador, però un nas sòlid, una tarota, la seva autèntica penitència. Quan la volia humiliar una mica: «No és conya -li deia-, Mireille! De debò que tens un nas d'home!..."  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 23].

TARQUIM m. 

Llot, solatge d'un dipòsit d'aigua o d'un lloc on ha passat una riuada (Tortosa, País Valencià); cast. tarquín, lodo. Com les ranes... en sus de l'aygua fugen totes | fins qu'al tarquim bax cascuna's fica, Febrer Inf. ix, 78. Qui del tarquim | de culpa y crim | nos deixa purs, Spill 10867. Quan em furtà la dona... ho fèu per ensorrar-me més i més al meu tarquim, Casp Proses 106.

    Loc.

—Eixir de l'aigua i caure en el tarquim: sortir d'una situació dolenta per a incórrer en una de pitjor.

    Var. form.: tarquí.

    Fon.: taɾkím (Tortosa, País Valencià); taɾkí (Benavarre, Mequinensa).

    Etim.: probablement de l'àrab hispànic *tarkim, ‘amuntegament de llot’, derivat del verb rákam, ‘amuntegar’, segons raona Corominas DECast., s. v. tarquín.

Tarquim

Normalment es tractava d'adobs mixtos, vegetals i animals, que tots els llauradors mantenien als seus corras: s'hi mesclaven des dels excrements animals i humans fins a la palla i altres restes vegetals, els jaços o llits dels cucs de seda, arena, algues marines i tarquim de les sèquies;... (AADD. L'època borbònica fins a la crisi de l'Antic Règim. Ed. 62, Barcelona1990, 1ª ed. 438 pàgs. Pàg. 50.).

Tarquim

Ai, sí que n'estaves, de malalta, quan vas arribar aquí, tenies el fetge brut com el tarquim de l'arrossar, i es taves inflada com un bot, pobreta, i ara que estàs tan ma ca no et puc veure, tant li fa, estàs bé i t'has fet ben maca, que ja és tot el que volia. ¿Veus? La darrera visita que em feu, ara ja estàs bé i ton pare està tranquil. Ara, que quan va venir la primera vegada estava espantat, el pobre, en cara el veig, apartant les cortines amb una xiqueta a coll...  (Francesc Serés. La força de la gravetat. Ed. Quaderns Crema, 1ª  ed. Barcelona, 2008. ISBN: 9788477274421. 252 pgs. Pg. 107.).

Tarquim

Quan sentien el xiulet, els mocosos es llan çaven a la pila del greix, llauraven tot aquell merdissar fins a torçar-se els peus, corrien cap a la bimba, a tota pastilla al mig del fangar, s'empastifaven, s'esquitxaven els ulls, els morros, amb el llot del camp... Quan s'acabava el partit ja no eren els nostres noiets, eren uns ninots de tarquim, unes argiles regalimoses... i, per postres, amb tofes de colomassa al damunt. Com més enllardats, hermètics, folrats de merda havien quedat, més feliços esta ven, més contents... Deliraven de goig a través de les crostes que els arrebossaven, un motlle tot d'una peça. [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 183.].

Tarquim

Els pagesos van parar d'enraonar... Es van treure les gorres... Totes les pagesetes, les joves, les velles, no paraven de fer senyals de la creu... amb els pinrés ben clavats al tarquim... I vinga a ploure a portadores... Anaven mastegant les oracions... Redéu com queia l'aigua!... Aleshores el xofer de l'am bulància es va enfilar al seient... va encendre els llums... Pet! Pet! Tap! Pet! Pet! Tap! Pet! Pet! Uns rots terribles!...  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 440.].

1. TARTÀ m. (molt usat en pl.: tartans)
Tela de llana, amb lligat de plana i combinacions de colors vius, generalment quadrejades, que s'usava altre temps per a folros de vestits, per a faldes de dona i vestits d'infant; cast. tartán. Un mostruari d'indianes y llistetes y tartans, Roq. 11.

2. TARTÀ m.:
V. tartrà.

Tartà

La llet va venir als pits de l' Adelaide, més de la que el nen podia beure al principi. No va tenir més remei que alimentar-lo. La llet li vessava i li deixava taques fosques als vestits camisers de tartà verd clar. Ella es movia desesperadament, aclaparada pel dolor. No ignorava del tot el nen, però es negava a posar-li un nom. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 21.].

TARTANY (o tartrany). m. 

Llombric, cuc de terra (Ll.). La pesca del barb amb canya, ham i esquer de tartrany, Bladé País 29.

Tartany

...que cau a terra, entre els peus i les sabates, arròs corrent paquet de mig, o de quilo, filla meya, la Mita Comandante, molt vellota, plena d'inflors toxémiques, liquides i gasoses, zarademnada, també, a les sànies, al tartany, a la foscor de...(Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 61.).

TARTARÍ, -INA

|| 1. adj. Tartre, tartaresc; cast. tártaro. E'ls tartarins e molts altres pagans, Anònim (Cançon. Univ. 248).

|| 2. m. ant. Tela preciosa que s'usava per a vestits de senyora i per a ornaments sacerdotals; cast. tartarí. De drap d'or e de vellut... e de tartarí e domasquí e d'altres precioses vestidures, Eximenis Dones 19 vo (ap. Aguiló Dicc.). 

Tartarí

El premi era de cent francs. El brau era temible, un brau de debò que engrescava els marsellesos, els quals, segons diuen, tenen sang de tartarí. Ningú no s'atrevia a davallar a l'arena. Els ulls càndids, els ulls riolers del mestret s'encengueren. Era el fulgor de l'heroisme. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 34.).

TARTE

Tarte

L'endemá de la meua arribada, em vaig presentar a la caserna Dupleix  on vaig impressionar tothom amb l'uniforme de catador i sobretot la tarte. Com a científic del contingent, tenia dret a una cambra individual. En realitat la caserna Dupleix només em proposava una llitera de res pisos en una quadra amb un centenar de soldats digna de les comèdies de Georges Cburteline. No grácies... (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 310.).

TARTERA f. 

Tarter || 1 (Rosselló, Cerdanya, Pallars, Ribagorça). Un viarany... us porta a una tartera de pedra plomosa, calenta de sol a l'estiu, Oller Hist. 132.

Tartera: a) topon., Llogaret del municipi de Das (Cerdanya). Apareix anomenatTartaria en un document de l'any 958 (Abadal CC, ii, 97).—b) Llin. existent a Moià.

    Fon.: təɾtéɾə (pir-or.); taɾtéɾa (Bonansa, Pont de S.).

    Etim.: V. tarter.

Tartera

S'acostaven a una tartera que sortia del barranc i portava al camí del Bosco de Lucignano.(Rafel Nadal. La maledicció dels Palmisano. Ed. Columna, Barcelona, 2015. ISBN: 978-84-664-1987-1. 370 pàgs. Pàg.  246.).

Tarteres

Avançant fatigosament entre aiguamolls i esbarzers, pujant amb penes i treballs per lúgubres tarteres i penya-segats traïdors, es troba com un pres fent una marxa forçada i no pensa altra cosa que poder fugir. Les paraules de Thoreau l'avorreixen, i li costa con centrar-se.  [Paul Auster. Trilogia de Nova York. (The New York Trilogy, tard. J. Sellent). Edicions B / Proa, Barcelona, 1998, 1ª ed. ISBN: 8440684622. 288 p. P. 156.].

Tartera

Els Galtung eren una família aristocràtica noruega, una de les poques que no havien sigut importades, un fet que en Tony no parava de repetir. Potser per això havia decidit no dir-li encara que ella era com ell: d'orígens normals, humils, una roca grisa a la tartera, una arribista. [Nesbø, Jo. El lleopard. (Panserhjerte, trad. L. Font), Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2015. ISBN: 9788416334490. 706 p. P. 634.].

TARTRE, TARTRA, o TÀRTAR, TÀRTARA m. i f. i adj.

Nadiu o propi de Tartària; cast. tártaro. Són diverses sectes... axí com tartres eretges ydolàtrics, Llull Cont. 278, 10. Saluts t'aport dels sarrains, jueus, grecs, mogols, tartres, búlgars, Llull Blanq. 61, 4. Negun rey qui fos deçà mar no ach paria ne amor ab aquells tartres, Jaume I, Cròn. 477. Hom diu que tartres són molta gent, Muntaner Cròn., c. 29. Una sclava... de linatge de tartres, doc. a. 1410 (Alós Inv. 10).

    Etim.: del llatí Tartărus, mat. sign. 

Tartre

Oli de mòculo, ràpulo, coculos, oli de mata i mantega d'asahar. Puix tinc ací mos vassalls aprenents de ma destresa, bé podré traure en públic los secrets de mes receptes. Què és lo que emblanqueix la cara? Lo tartre, blanquet, ametlles, oli, solimany, pomada, greix de gallina i mantega. I per colorir les galtes? Los paperets de Castella, el mangra, atzercol, carmí i los gresols de Florència. Per ennegrir los cabells? Caparrós i pega grega, negre d'os, carbó de pi o fer-se una cabellera. Per fer les celles voltades? Paper cremat les augmenta, vidre trencat les iguala, que és bo per majors empreses. Contra les rugues del front? Emblanquinar de paleta. I per encendre los llavis? Ungüent de cera vermella. (Francesc Fontanella – Joan Ramis i Ramis. Teatre barroc i neoclàssic. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 842971930X. 250 p. P. 151.).

TASCÓ m.

|| 1. Objecte de fusta o de metall, de secció triangular, que serveix per a obrir cossos sòlids o per a mantenir estrets dos cossos entre els quals es col·loca; cast. cuña. XX tascons de ferro entre bons e cominals, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 131). Un taschó de managuar, doc. a. 1434 (Aguiló Dicc.). Ab dos grossos canons o mascles cascuna çarabatana e ab sos tascons de ferre, doc. a. 1464 (Arx. Gral. R. Val.). Lo tescó és surtit: Lignum respuit securim, Pou Thes. Puer. 62.

|| 2. La part que surt damunt la terra, del tronc d'un arbre serrat (Mall.); cast. tocón.

|| 3. Tros relativament gruixut d'una cosa, especialment de pa; cast. zoquete. Endrapat en un minut tot aquell tascó de pa, Oller Fig. pais. 14.

|| 4. pl. Els cremalls (Esterri d'À., segons BDC, xx, 253).

|| 5. Moneda d'un duro (en llenguatge d'argot o molt vulgar).

|| 6. Ximplet, beneitot (Aguiló Dicc.).

    Loc.—a) Pitjar el tascó a algú: estrènyer-lo, tractar-lo severament, esser-li molt exigent.—b) Fer perdre el tascó: fer perdre el seny.

    Fon.: təskó (or., bal.); taskó (occ., val.).

    Intens.—a) Augm.: tasconàs, tasconarro.—b) Dim.: tasconet, tasconetxo, tasconel·lo, tasconeu, tasconiu.—c) Pejor.: tasconot.

    Etim.: del cèltic-grec τασκóς, ‘clavilla’, ‘estaca’, segons Corominas DECast, s. v. tascar. 

Tascó  

Respecte a la massa popular, ineducada i voleiadissa, només li restà de plànyer-se que, encegada per miratges revolucionaris, engrescant-se amb infantils il·lusions extremistes, deixés estimbar, gairebé sense un gest d'auxili, l'obra centenària dels seus mateixos i més esclarits fills. Bé és cert que la immigració recent havia introduït a Catalunya un tascó d'insolidaritat i intolerància, que explica, encara que no justifica, l'ensulsiada de 1936. (Jaume Vicens Vives. Notícia de Catalunya. Ed. L’Àncora, Barcelona 2012. ISBN: 9788429770735. 236 p. P. 212.).

Tascons

El senyor Toni era un homenet eixut i silenciós, taciturn, li faltaven dos dits d'una mà per duts per un mal moviment amb la serra, era un antic militant anarquista pacífic i després de la guerra havia estat tancat alguns mesos o anys a la presó: ell era l'autèntic fuster, el que treballava les peces difícils, rebaixava marcs de finestra o de porta amb la plana i la garlopa llarga, rematava amb perfecta exactitud els angles i les vores, ajustava la premsa d'encolar, encaixava els tascons, manejava la gúbia com un escultor o tornejava potes i respatllers de cadira amb un torn manual com el més consumat ebenista. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 233.).

Tasconà

Després l'americana d'ell es premé contra ella, tan suau 1 pelfada que era com si la refregués una llengua gegant. No podia agafar-se enlloc. I se sentí lliscar pel seient de plàstic, lliscar fins que la coroneta del cap se li tasconà contra la porta del conduc­tor. [Louise Erdrich. Remei d’amor (Love medecine, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 1988. ISBN: 8477270317. 272 p. P. 12.).

1. TATXA f.
|| 1. Clau curt i de cabota ampla; per ext., clau relativament petit com els que usen els sabaters per clavar les sabates; cast. tachuela, tacha. Encara en un ús més general i fora dels cercles professionals de sabaters, tapissers, etc., es diu tatxa tota mena de clau que no sigui de gran grossària; cast. clavo. Com nós haiam de gran necessitat... VI mília tatxes semblants de la mostra que us trametem, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 539). Per quatrecentes taxes per a la manegueta de la nompa, doc. a. 1457 (Arx. Gral. R. Val.). Paguí per fil, tatxes e agulles per metre los senyals reals sobre la tomba IIII s., doc. any 1458 (BSAL, ii, 232). Unes cuyrasses de brocat ab les tatxes daurades, doc. a. 1523 (Alós Inv. 40). Una capsa rodona ab tatxes y claus, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Tatxas de roseta, val lo miller sis sous, Tar. preus 72.
|| 2. Mena d'espina de fusta que es troba a l'interior del suro; tall o trosset triangular o quadrat que s'arranca de vora la geniva del suro, mentre és a l'arbre, per saber-ne el gruix i qualitat (Gir., Empordà, ap. BDC, xiii, 150).
    Fon.: táʧə (or., bal.); táʧɛ (Lleida); táʧa (val.); táʤə (pir-or.).
    Intens.:—a) Augm.: tatxassa, tatxarra.—b) Dim.: tatxota, tatxot.
    Etim.: de l'occità tacha, mat. sign. ||1, l'origen del qual és molt incert (cf. Corominas DECast, s. v. tachón).

2. TATXA f.
|| 1. Taca de cosa material (Pego, Castalla); cast. mancha.
|| 2. Taca moral, defecte; cast. tacha. Tatxa, qualseuol vici: Uitium: Tacha qualquier vicio, Nebrija Dict. Jo vench de gent sense tatxes, Roq. 22. Posar o Ficar tatxes a una cosa: retreure-li defectes, inconvenients.
    Etim.: del fr. tache, mat. sign.

3. TATXA f.:
V. taxa.

 Tatxa

Una tatxa em plantifica una visió davant dels ulls. [Daniele Mencarelli. Tot demana salvació. (Tutto chiede salvezza, trad. P. Vidal). Ed. La Segona Perifèria, 1ª ed. 2022. ISBN: 9788419059000. 224 p. P. 173.].

TATXONAR v. tr.

|| 1. Aplicar tatxes, sia per subjectar una cosa, sia per adornar-la; cast. tachonar. Bauls grans de baqueta de mascòvia tatxonats de tatxes de llautó, doc. a. 1774 (Aguiló Dicc.). a) fig. Guarnir de coses petites i lluents com cabotes de tatxes; cast. tachonar. Coronada de cascalls i embolcallada de glasses tatxonades d'estels, Pons Com an. 14.

|| 2. Tapar amb pedres petites els forats o clots que queden a una paret en acabar de fer-la (Segarra).

|| 3. Tatxolinar (Ll.). Aqueix dia tatxonen una bóta per a donar major solemnitat a l'acte, Arx. Trad. Pop. 47.

    Etim.: derivat de tatxó. 

Tatxonada

La freda habitació estava plena del perfum lleuger de les flors seques que la mare vessava dins el seu bagul, l'aroma embafadora de la taronja tatxonada d'espècies que tenia penjada a l'armari, i la de l'oli d'espígol amb què es fregava la pell a la nit. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 26.].

Tatxonat

A Grècia hi entenien més: el seu vi resinós, el seu pa tatxonat de sèsam, el seu peix voltejat a la graella vora el mar, torrat desigualment pel foc i amanit aquí i allà pel cruixit d'un gra de sorra, acontentaven de forma natural la gana sense en­farfegar amb un excés de complicacions la més simple de les nostres alegries. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 17.].

Tatxonada

...somiava que era a la muntanya, damunt d'una ca­tifa d'un verd fosc avellutat, brodada i tatxonada de flors, com si tot de petons haguessin adoptat un origen i una forma florals. [Robert Walser. Jakob von Gunten (Jacob von Gunten. Ein Tagebuch, trad. T. Vinardell) Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 1999. ISBN: 8477272786. 174 p. P. 167.].

TAÜL m.

|| 1. Home de mala vida o que no és de fiar per la seva conducta desarreglada (Barc.); cast. perdulario. Ferida de mort, tal com succeí a un perdut taül blasfemaire, Espriu Anys 157.

|| 2. Malfeiner, que no treballa podent o devent treballar (Vallès, Barc.); cast. gandul. El treballador s'hi torna taul, Coromines Presons 85.

|| 3. Curt d'enteniment (Empordà, Garrotxa, Tortosa); cast. tonto, zote. Ai, taul! No'n tens pas res de sa teua mare, Roger Pera 77.

    Fon.: təúɫ (or.); taúɫ (Tortosa).

    Etim.: del cast. tahur, ‘jugador fraudulent’. La forma vertaderament catalana, amb aquest significat, és tafur. 

Taüls

Feia ja cinc minuts que veia clarament que el problema només tenia una sortida: desemmascarar els dos taüls i explicar-li al comprador, davam ells, tota la combinació. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 228.).

Taül

Tot i així, jo tenia envers aquesta gent tan variada la cortesia indispensable. Vaig ser deferent envers els uns, flexi­ble amb els altres, taül quan convenia, hàbil, i no tan hàbil. La versatilitat m'era necessària; era múltiple per càlcul, fluctuant per joc. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 71.].

TAUP m.: 

V. talp.

TALP (dial. taup). m. 

Mamífer insectívor de l'espècie Talpa europaea, semblant a una rata però amb la coa molt curta, pèl fi i abundant de color negrós, ulls molt petits i gairebé ocults sota la pell, i les potes de davant fortes i ben disposades per a gratar la terra, en la qual obre galeries d'on surt poques vegades (pir-or., or., occ., val.); cast. topo.Aies lo talp menys dels hulls viu e mit-ho en una bella olla, MS Klag. segle XIV, 13. La cendra del talp cremat en bela ola noua, Tres. Pobr. 19. Mona, gineta, | talp, oreneta, Spill 7709. Com taups furgant ressurten del fons a quatre grapes, Atlàntida ix. Entaforant-se com un talp, s'arriba a la cambra més gran, Rusiñol Illa 207.

    Fon.: táɫp (Alacant, Alcoi); táwp (Conflent, Empordà, Ripollès, Berguedà, Garrotxa, Pla de Bages, Plana de Vic, Maresme, Segarra, Penedès, Urgell, Priorat); táw (Ll., Gandesa, Tortosa, Morella).

    Sinòn.: talpa, talpó.

    Etim.: masculinització de talpa.

Taups

I la pobra dona que no estava feta a aquella mena de vida, que sempre havia servita una parenta senyora, morta feia poc i que era neta i endreçada, modosa i sentida, va caure-hi com a l’infern, en aquell cau de taups, i al poc d’ésser-hi de fàstic, d'angúnia i de vergonya, perdé la gana i la son els colors se li trencaren i s'hauria dit que li treien de sobre la carn a grapats. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 78.).

Taup

— Doncs què et pensaves, taup? Bromes a mi, eh? romes a mi? Aquí les tens... per a ensenyar-te’n! (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 100.).

Taup

...“¿Aquestes són hores de tornar de Fustes?”, li va cridar sa mare. Ella es posà a plorar i va dir que no hi havia pas anat, a Fustes. I era així: duia la roba de cada dia i estava tota escabellada i bruta de fang. “I ca! -vaig saltar jo, enrabiat—. ¿Que no ho veus d'on ve? De l'hort, dona, de l'hort! Cria de taup mesell!... Ja te’n desniaré jo d’una vegada, d’aquest hort. Com hi ha Déu, demà estasso les flors i les colgo arreu, sense deixar-ne una!...” (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 282.).

Taups

“Són bestioles de bosc! —pensava el capellà, davant d'aquell silenci, ple d’angúnia—. Són taups de la terra, engorronits a les arrugues de les muntanyes, a on hi tenen fet el cau... Els sap greu que se'ls desvetlli, com si avorrissin la vida. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª<eed. Barcelona, 19852. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 50.).

TAUTOLOGIA f. 

Repetició viciosa de la mateixa idea amb diferents mots; cast. tautología.

    Etim.: pres del gr. ταυτολογία, ‘acció de dir la mateixa cosa’.

Tautologia

Algú podria dir que, ateses les dimensions col·lectives i cíviques dels rituals escènics, parlar de teatre i política hauria de ser una tautologia,...(Núria Santamaria, Polítics, per defecte? art. L'Avenç, 388, març 2013, p. 63.).

Tautologies

Algunes eminències lingüístiques han practicat l'autòpsia del seu vocabulari i la seva sintaxi i hi han trobat indicis de paradoxes, pleonasmes i tautologies. Qui millor l'ha definit, però, és ell mateix, amb un dribbling grouchomarxista pronunciat en una sala de premsa: «Si hagués volgut que m'entenguessis, m'hauria explicat millor».  (Sergi Pàmies. Confessions d’un culer defectuós, Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2016. ISBN: 9788416367597. 165 p. P. 121.).

Tautologia

Quan s'hagi liquidat l'úl­tim rastre d'emoció, l'únic que restarà del pensament serà la tautologia absoluta. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 167.).

TÀVEGA f. ant. 

Presó subterrània; cast. mazmorra. Solament a les postats és donat... trer los uls, tenir en tàuega preses lonch temps, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 297). Cavaler... si és request, batut, nafrat e mès en tàvega o destret per redempsó, sia esmenat per mort, Usatges 56. En la Çuda ha tres presons, ço és a saber: la tàvega en què met hom aquels qui deuen esser jutjats a mort... La segona presó és sobre la tàvega, Cost. Tort. I, iii, 5. Qui no haurà de què pusque pagar, que estiga XX dies en la tàuega dejunant pan e aygua,doc. a. 1370 (BABL, xii, 127). Si n'i ha degú que's vulle metre dejús una tàvega dejús terra, a aquell jamay li darà lo sol, Sermons SVF, i, 126. Qui en llur tàvega | mal punt és pres, | may per jamés | ne pot exir, Spill 5914. Lo loch o tàuega on estan los sclaus tanquats e ligats: Ergastulum, Esteve Eleg. k 6.

    Etim.: de l'àrab ṭábaq, mat. sign.

Tàvegues 

Ens pertanyen també unes sandàlies alades, un sac Com de Captaire —kíbisis—, que ningú no aconseguirà mai de veure ple, i una fosca cofa. Potser la paraula quasi inusitada no t’agradarà, si han empresonat el teu cervell i la teva llengua en closes, amb freqüència falsament sòlides, incompletes i nècies tàvegues de l’expressió. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 37.).

Tàvega

N'es testimoni l'injuriós i litigiós refús que Bajacet feu dels presents que Tamerlà li enviava. I els que foren oferts de part de l'emperador Solimà a 1'emperador de Calcuta li feren agafar una enrabiada tan grossa que no solament els rebutja de mala manera, dient que ni ell ni els seus predecessors no tenien el costum de prendre i que era llur tasca la de donar, sinó que a mes feu ficar al cul d'una tàvega els ambaixadors enviats a aquest efecte.  [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 195.].

1. TAVELLAR v. 

|| 1. intr. Formar tavella un llegum; cast. echar vaina. «Les faves ja tavellen».Tavellar lo llegum: posar lo llegum tavella, Lacavalleria Gazoph. 653. 

|| 2. tr. Fer tavelles; adornar amb tavelles; cast. plegar, fruncir. Han tavellat el cel uns aleteigs de plata, Ferrà Rosada 41.

    Var. form.: atavellar (La llana... continua com vano d'aygua, que una mà invisible atavellava, sacsonava y conteixia, Oller Fig. pais. 84).

    Fon.: təβəʎá (or.); taβeʎá (occ.); taveʎáɾ (val.); təvəʎá (bal.).

2. TAVELLAR m. 

Camp o tros de terra sembrat de mongeteres o tavelles (Campello).

Tavellava

Anava a missa de bon matí a rosari a entrada de fosc cada dia, els diumenges a funció de tarda, i entre any a tants combregars com assenyalaven les campanes i a tantes professons com eixien al carrer; tenia a son compte l'altar de la Puríssima, i rentava, planxava i tavellava a la palla les estovalles de tres o quatre altars més; no deixava anar cap mendicant de la porta sense fer-li almoina, i mantenia de franc una cegueta enllitegada. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 288.).

TAXONOMIA f., neol. 

Part de les ciències de la naturalesa que tracta de la classificació dels animals, de les plantes, etc.; cast. taxonomía.

    Etim.: compost damunt el gr. τάξις, ‘ordre’, i νóμος, ‘llei’.

Taxonòmic 

Fet i fet, si un terratinent no hagués espoliat la hisenda familiar ella ho hauria volgut, perquè considerava el seu estat social com a requisi indispensable en autors bons. Sentia un interès taxonòmic per la raça obrera i les mentalitats apàtrides. (P. 44)

Taxonomia

Contra tots els pronòstics, aquell àngel caigut feia uns gemecs més propis del cansament que de la mort. Van comprovar que la víctima estava més o menys intacta, així que la biologia i l’antropologia es van dedicar a manipulacions Comencem pel que és ciència segura, deia el biòleg, observi aquests tres ossos que punxen les cervicals. Fractura, fractura, el refutava l'antropòleg, la cervical no demostra cap taxonomia singular. Un defensava que bala només estava per sota de la humanitat, l’altre que hi estava abans, matís que podia moure muntanyes de tinta. (P. 128)

(Albert Sánchez Piñol. Les edats d’or. Ed.Proa, Barcelona, 2001, 1ª ed. ISBN: 84-8437-260-X. 164 pp.).

TEANTROPIA f.

Naturalesa humana de Déu; cast. teantropía.

    Etim.: pres del gr. θεανθρωπία, mat. sign.

Teantròpic

Si la petita església russa de Vevey no hagués estat tancada, hauria baixat fins a la ciutat per cremar-hi un ciri en memòria d’Angiolina, de l'amor inaudit, teantròpic, que havien viscut junts i que aquells carnets, aquelles cartes, encara amb més força que les fotos, ressuscitaven com un prodigi. [Matzneff, Gabriel. Ebri del vi perdut (Ivre du vin perdu, trad. R. Lladó i J. Lafont) Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 1989. ISBN: 8474104556. 302 p. P. 79.].

Teantròpic

Si la petita església russa de Vevey no hagués estat tancada, hauria baixat fins a la ciutat per cremar-hi un ciri en memòria d’Angiolina, de l'amor inaudit, teantròpic, que havien viscut junts i que aquells carnets, aquelles cartes, encara amb més força que les fotos, ressuscitaven com un prodigi. [Matzneff, Gabriel. Ebri del vi perdut (Ivre du vin perdu, trad. R. Lladó i J. Lafont) Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 1989. ISBN: 8474104556. 302 p. P. 79.].

TEGELL (escrit també tagell) o TIGELL m. 

|| 1. Cadascuna de les peces de fusta curtes que es col·loquen de biga a biga, en sentit perpendicular a aquestes, i serveixen per a sostenir la teulada (Ribagorça, Pallars, Maestrat, Eiv.); cast. ripia. Item LXXX tegells, II sous, doc. a. 1382 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). En hobrar bigues, tagells e altra fusta necessària en un traginat del palau, doc. a. 1405 (Rubió Docs. cult. ii, 376). Despeses en biguas tigell e lenya per a la casa, doc. a. 1416 (Miret Templers 567).

|| 2. Peça o peces curtes de fusta per a construcció, i sobretot per a sosteniment d'altres llenyams. Dos hòmens que talauen tagell per al castell, doc. a. 1416 (Miret Templers 565). Preu de vint tagells a rahó de dos sòlidos lo tagell... per obs de adobar la nora, doc. a. 1483 (Arx. Gral. R. Val.). Especialment: a) Pal plantat a la vora del camp per a sostenir barres travesseres (Lluçanès). 

|| 3. Coberta d'edifici feta de rajoles sostingudes per llistons i damunt les quals es posen les teules (Cullera).

Tegell o Tagell: llin. existent a Borges del C., Riudecanyes, etc.

    Fon.: təʒéʎ (Eiv.); tiʧéʎ (Pont de S., Senterada); tiʒéʎ (Benassal).

    Etim.: del llatí tĭgĭllum, mat. sign. ||1.

Tegells

Quan va veure la casa, es va fer una imatge mental de les fotografies icòniques que farien la volta al món. si es demostrava que era el lloc on s'havia capturat l'assassí. La casa del judici Final. Un habitatge modest de dos pisos, construït als anys quaranta, amb els tegells guerxos, finestrons blancs esvorellats i un porxo tort, on hi havia un parell de bicicletes, cadires de plàstic i una barbacoa.[Glenn Cooper. La biblioteca dels morts. (Secret of the Seventh Son / Librrary of the Dead, trad. D. Fernández Jiménez). Ed. Alisis, 1ª ed. Badalona, 2010. ISBN: 978-84-936601-0-9. 454 pàgs. Pàg. 189.].

TEBAÏNA f., neol. quím.

Alcaloide de l'opi; cast. tebaína.

    Etim.: derivat de tebaic. 

Tebaïna

Tot allò acabava, sense masses romanços ni alarmes, amb banys tebis i garrafes de xarop de tebaïna. A les poques finestres dels refectoris que donaven al carrer, els bojos hi anaven de vegades a xisclar i a esvalotar el veïnat, però l'horror se'ls quedava més aviat a l'interior. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 462.].

1. TEC m.
Menjada abundant i bona (or., occ.); cast. comilona, guateque. Oferir-los un tec en celebració de la palliça, Roger Pera 65.
    Fon.: tέk (or., occ.).
    Etim.: probablement masculinització de teca, art. 1.

2. TEC m.
Soroll d'un cos sòlid que topa amb un altre; especialment, soroll d'una bola de joc quan fa blanc i topa amb una altra (bal.). Cada tec fa llenques, cada poi un tro, Caimari Edif. 59. Fer tec: fer blanc, fer topar una bola amb una altra i guanyar un punt en el joc; fig., tenir èxit, aconseguir allò que un es proposava; cast. salirse con la suya, salir airoso. Ja veig que no faràs tech, Penya Poes. 258. No crech que fassem tech, Alcover Rond. i, 179. «A sa meva amor vaig dir: | —Deixa'm tocar es collaret.— | Me va dir:—No faràs tec, | no espers tal cosa de mi» (cançó pop. Mall.).
    Fon.: tə́k (Mall., Ciutadella).

Tec

El jueu va agafar-me un afecte molt gran, però no pot  dir-se que fes tec: me li vaig resistir encara millor que al soldat búlgar. Ja passa, que una dona honora­ble sigui violada, però la seva virtut en surt més for­ta que abans. [Voltaire. Càndid o l’optimisme (Candide ou l’optimisme, trad. J. Llovet) Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8482562185. 176 p. P. 39.].

TEIERA f.

Engraellat de ferro dins el qual es crema teia per fer llum, sia al carrer, sia dins les cases; cast. tedera. Els passos desfilaven pels carrers plens de gent, de fum i de teieres, Espriu Anys 74.

    Fon.: təјéɾə (or.); teјéɾɛ, teјéɾa (occ., val.). 

Teiera

ÀGATA: I que si fa no fa hi havia deu braces d'aigua. I que h1 es­tava bé a sota! Com que veia la teiera d'un verd de mare­perla més hermós! Veureu, tíreu's-hi un dia vosaltres. (Les altres fan que no.) (Àngel Guimerà. Teatre. Edicions 62, 5ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 842971538X. 224 p. P. 106.).

1.   TEIX m.

Arbre de la família de les taxàcies, espècie Taxus baccata, de tronc gruixut i copa d'un verd fosc, amb fulles alternes linears lluents, pàl·lides per sota i d'un verd molt fosc per damunt, flors masculines subglobuloses envoltades de bràctees a la base i les femenines reduïdes a un sol òvul, llavor metzinosa ovoide voltada d'una cúpula carnosa vermella comestible; cast. tejo. Teix, arbre: Hic Taxus, Lacavalleria Gazoph. El teix lleuger per fer-ne el jou hom talla, Riber Geòrg. 15.

Teix, topon.: a) Font del Teix: font situada a les muntanyes de Cardó (Priorat).—b) Bosc del Teix: bosc en el terme de Lilla (Camp de Tarr.).—c) Font del Teix: font del terme de Morella.—d) Es Teix: muntanya de més de mil metres situada entre Sóller i Valldemossa (Mall.).

Teix: llin. existent a Mataró.

    Fon.: téʃ (or., bal.); téјʃ (occ.).

    Etim.: del llatí taxu, mat. sign.

2. TEIX m.

Teixó (Boscà Fauna Val. 545).

Teix

-Surt i mira això. -A l'altra banda del carrer hi havia arbres, làpides, arbustos i un vell teix-. Estava desitjant poder-t'ho ensenyar; no, sé què et balla pel capino, no he dut cap dona aquí, abans; vaig haver d'aturar-me en aquesta ciutat fa uns mesos i vaig pensar que aquest lloc era màgic. Però estava sol. [Doris Lessing. El somni més dolç (The Sweetest Dream, trad. Carles Andre-Librada Piñero). Ed. La Magrana, Barcelona, 1ª ed. 2002. ISBN: 9788482643975. 408 p. P. 105.]. 

Teixos

Us vaig dir que em vaig perdre més enllà de la vella granja dels teixos, perquè no suporto fer preguntes, però no us he dit que, amb la meva habitual bona sort, perquè sempre en crec un benefici, dels meus errors, vaig anar a parar per casualitat justament al lloc que tenia curiositat per conèixer. [Austen, Jane. Mansfield Park (Trad. Mª D. Ventós) Ed. Club, 1ª ed. Barcelona 1990. ISBN: 8473290437. 338 p. P. 170-171.].

TELEFONET (MÒBIL)

Una única referència en llengua occitana:

Radio Lenga d’Òc sul  vòstre telefonet

Mercès a un auditor simpatic, dempuèi lo mes de 

Junh podètz escotar Radio lenga d’Òc sul vòstre telefonet 

( Android – Iphone – HTC… pas BlackBerry ).

Basta pas que de telecargar l’application, de cerca 

“Radio Lenga d’òc e Hòp a setz a l’Escota !!

https://blocs.mesvilaweb.cat/paisosoccitans/?p=212172

https://www.liveradio.fr/

Telefonet

¿Per qué tal personat­ge corre a la recerca d'una cabina telefónica? ¿Per qué no es fica la mà a la butxaca i en treu el telefonet? Doncs no ho fa perquè no n'hi havia, i això marca distància. (Quim Monzó. Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788477274766. 254 pp. Pàg. 16.).

1. TELL (dial. tei). m.

|| 1. Arbre de la família de les tiliàcies, de diverses espècies del gènere Tilia; és de gran alçada, de fulles alternes peciolades cordiformes serrades i acuminades, flors hermafrodites blanquinoses o groguenques, oloroses, i fruit globulós o ovoide; cast. tilo. Los tells que el bes de l'aire fa remoure, Canigó i. Arreu trinxant pollancres i teis a tomballons, Atlàntida x.

|| 2. Planta dafnàcia de l'espècie Daphne Gnidium (or.); cast. torvisco. (V. matapoll, art. 1).

Tell: llin. existent a Vall-llobrega, St. Feliu de G., Tarr., Albiol, Alcover, Calafell, Constantí, La Masó, Reus, Valls, Vilallonga, etc. Hi ha la variant Tei (escrita Tey) a Barc., La Garriga, Granollers, Mataró, Montornés, etc.

    Fon.: tέʎ, tέј (or.); téʎ (occ.); tə́ј (bal.).

    Etim.: del llatí tĭlĭum, mat. sign.

Tell

Madame de Rênal, amb la seva mà en la de Julien, no pensava en res; vivia la vida. Les hores que van passar sota aquell gran tell, plantat, segons la tradició del país, per Carles el Temerari, van constituir per a ella un temps de felicitat. Escoltava amb delícia els gemecs del vent entre l'espès fullatge de l'arbre, i el soroll de les gotes esporàdiques que començaven a caure sobre les fulles més baixes.  [Stendhal. El roig i el negre (Le rouge et le noir. Trad. F. Toutain). Editorial Destino, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788496863590. 608 p. P. 74.]. 

1. TELLA f.
|| 1. Teula (Ribagorça); cast. teja.
|| 2. Tros de teula o de pedra plana, de forma aproximadament circular, que els xiquets usen per a jugar llençant-la contra el palet o rèbol (occ., val., bal.); cast. tejo. a) Joc de tella (dial. teia): joc en què es posen diners o altres objectes considerats de vàlua damunt o darrera el palet o rèbol, i des de certa distància els jugadors hi tiren la tella per tal de separar els diners del palet; aquell qui aconsegueix que els diners quedin més prop de la tella que del palet, guanya aquells diners. Que nuyll hom... no gos jugar a negun joch de daus... ne a negun altre joch on diners vayen, sinó a taules, e a escachs, e a balesta, e a teylla, e a traer de dart e a bylles, doc. finals segle XIII (Anuari IEC, i, 274). Ets homos solen jugar a la teia o a l'estràngol, Alcover Cont. 236.—b) Joc de tella: joc de xaranga, en què es va a peu coix i es procura a cops de punta de peu fer anar una pedra plana o un tros de test de dins una casella a les altres del dibuix fet a terra (Cast., Morella, Campello, Manacor); cast. castro.
Tella: a) topon. Nom d'una partida de terra. In ipsa Tella, doc. a. 961 (Udina Arch. 318).—b) Llin. existent a Gir., Cardona, Sabadell, etc.
    Fon.: téʎa (Ribagorça, Maestrat, Cast., Val., Al.); téʎʎɛ (Vall d'Àger); tə́јə (mall.).
    Etim.: del llatí tēgŭla, ‘teula’.

2. TELLA f.
Tell, arbre de l'espècie Tilia cordata (Ripollès, ap. Masclans Pl. 201).
    Etim.: del llati tĭlĭa, mat. sign.

3. TELLA f., grafia ant.:
V. tela.

Tella

Van deixar el riu a l'alçada del primer poble que van trobar. Una colla de nens, vestits amb brocats d'or espellifats, jugaven a la tella a l'entrada del poble; la nostra parella de l'altre món es va entretenir mirant-se'ls: els palets que feien servir eren unes peces força grosses, rodones, grogues, vermelles i verdes, que brillaven d'una manera peculiar. [Voltaire. Càndid o l’optimisme (Candide ou l’optimisme, trad. J. Llovet) Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8482562185. 176 p. P. 84.].

TEMPANELL m.

|| 1. Paret prima feta de rajoles posades de cantell, de posts, de canyissos enguixats, etc. (Empordà, Garrotxa, Gironès, Berguedà); cast. tabique. No podia recollir cap mot ni posant l'orella al tempanell, Pous Nosa 124.

|| 2. Portella de fusta o de ferro per a tapar un rec o canal (Conflent).

    Fon.: təmpənéʎ (pir-or., or.).

    Var. form.: tempanil, tempanill.

    Sinòn.:— || 1, envà, sitara, barandat.

    Etim.: del llatí *tympanĕllum, ‘alduf, pell d'alduf’.

Tempa­nells

Ha­via anat a veure l'oncle Salvi, que acabava de prendre's el bol de llet que li havia dut Engràcia, i ell li havia ex­plicat que els cops venien dels paletes que treballaven a l' altra banda de l'era, arreglant les cobertes i els tempa­nells de les corts. (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 32.).

Tempa­nells

Si l'argument és ben construït, ben fonamentat i ben desenvo­lupat, sense que els teulats degotin i els tempanells trontollin, ja hi ha molt de guanyat. La segona qualitat que ha de posseir un novel·lista és el domini, la gràcia de la llengua. (Miquel Pairolí. Paisatge amb flames. Ed. Columna, Barcelona, 1ª ed. 1990. ISBN: 8478091459. 112 pp Pàg. 17.).

TEMPERI m.

|| 1. Mal temps; tempestat (or., occ.); cast. temporal, tempestad. Branqueja com un roure dins un temperi, Verdaguer Flors Mar. 97.

|| 2. Avalot de crits de diverses persones irritades (Empordà, Garrotxa, Maresme); cast. tiberio, tremolina.

    Fon.: təmpέɾi (or.); tempέɾi (occ.).

    Etim.: del llatí (in)tempĕrĭe, mat. sign. 1. 

Temperis

-Doncs el nom sona d'allò més insegur -comentà la senyora Silving, tornant a la seva labor-. Si molt convé es decidirà a suïcidar-se a l'estil rus així que trobi un precipici adequat. De totes maneres, no em fa por. Quan penso que aquests dos anys darrers he sobreviscut a temperis, huracans, escalades amb cor des, descensos al llom d'un ase, volcans, llits durs, i als cicerones de les esglésies italianes, considero que un precipici no és la pitjor manera de sortir d'aquest món tan apassionant. ¿No trobes que ja hauríem de tornar a l'hotel, estimada Cora? Recorda que tenim convidats a sopar. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 322.].

1. TENCA f. 

Peix teleosti del gènere Tinca, i principalment la Tinca vulgaris, que és de cos ample i aplanat, color verdós fosc, llargària que arriba a 30 cm., i habita en els gorgs o aigües embassades, per la qual cosa té sovint gust llotós (or., occ., val.); cast. tenca. És acomparada la anguila e la tencha al porch perque són pexos lutuosos que poch se mouen del fanch, bé que la tencha sia més lutuosa que la anguila, Albert G., Ques. 11 v.o

    Loc.

—Ser més roí que la tenca: esser molt dolent (val.).

    Fon.: tέŋkə (or.); tέŋkɛ (Ll.); téŋka (val.).

    Etim.: del llatí tĭnca, mat. sign.

2. TENCA f. 

Penca o tallada ampla; cast. tajada, rebanada, témpano. «Una xulla és una tenca de carn magra de porc» (Cardós, ap. Coromines Card. 312). «Quines tenques més maques fa aquest bacallà!» (Empordà). Tenca de cansalada (Palamós); Tenca de suro (St. Feliu de G.). Fareu la tenca de la bleda molt sabrosa y de principal grossària si les sembrau primerament en bona terra cavada... y si molt sovint les entrecavau y femau, crexeran y vos donaran més grossas tencas, Agustí Secr. 25.

    Fon.: tέŋkə (or.); téŋka (Cardós).

    Etim.: probablement de penca, amb la consonant inicial canviada en t- per analogia del nom de peix tenca (art. 1).

Tenques 

Semblava que la foscor pugés des del llac i per un instant, en mirar cap a l’aigua, em va creuar el pensament una imatge semblant a una làmina en color d’un vell llibre de ciències naturals, però certament molt més bella i precisa que una impressió acolorida, que mostratrava nombrosos peixos lacustres dormint en els corrents pregons, com entre llòbregues parets d’aigua, els uns darrere o damunt dels altres, petits i grossos: madrilletes veres, gardins, vairons i albors, bagres i lluços, truites, silurs, sandres i barbs i tenques i tímals i carpins.   [El Rousseau de W. G. Sebald (Trad. J. Ferrarons) Art. revista El món d’ahir, núm. 3, 2017. Pàg. 134.].

Tenques 

Volia saber quin territori trepitjava. Anava a passejar al riu cada dia i m'asseia a les pedres planeres des d'on en Cassis i jo pescàvem tenques.  [Joanne Harris. Cinc quarts de taronja (Five quarters of the orange, trad. M. Roura). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 9788477273332. 382 p. P. 21.]. 

TÈNDER m. 

Carruatge enganxat darrera la locomotora d'un tren per a portar el combustible i aigua per a alimentar-la; cast. ténder.

    Etim.: de l'anglès tender, mat. sign.

«A qui?» «A en Paolo Ferrari!»

«Veus el tènder? —va preguntar en Lucio—. Has vist que també he pintat el tènder?». 

Ténder

En Lucio sempre parlava del ténder, i jo ara m'avorria amb ell. Tot i que teníem la mateixa edat, em semblava més petit.  [Natalia Ginzburg. Lèxic familiar. (Lessico famigliare, trad. E. Rodríguez). Ed. Âtic dels Llibres, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 9788416222254. 264 pp. P. 100-101.].

TENDUR m. 

Taula «camilla» (Albaida); cast. camilla.

Tendur

Fa llenya i va a buscar galledes d’aigua al pou. Pasta el pa i el cou al tendur de davant la casa de fang. Escombra el terra. A la tarda, s’ajup al costat del rierol, juntament amb altres dones del poble, per fregar la bugada a les roques. [Khaled Hosseini. El ressó de les muntanyes. (And the Mountains Echoed,tradA. Noya). Edicions 62, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788429771046. 416 pp. Pàg. 64.].

TENTINA o TINTINA f. 

Cadascuna de les passes vacil·lants que fa un infant menut, un convalescent, un embriac, etc.; cast. pinito. Era cosa de veure als xicots... fent saltirons y tantines quan ensopegaven, Vilanova Obres, iv, 267. Corre un menut darrera, fent esses y tintines, Liost Munt. 183. L'ombra que fa la vacil·liant tentina,Carner Lluna 67. ¿No veus que ja començo a fer tentines...?, Sagarra Caçador 188.

    Fon.: təntínə, tintínə (or.); tantínɛ (Ll.).

 Tentines

Roma, on tot just vaig arribar la setmana passada, després d'un llarg i esgotador viatge des d'Alexandria, via Corint, en vaixell de vela i de rems, en carro i en carreta, a cavall a vegades fins i tot a peu, fent tentines sota el pes dels meus libres. [John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàg. 120.]. 

Tentinegi

Com podràs ajudar-lo / quan tentinegi ple  / de dol obscur? (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 151.).

Tentines

De cua d'ull, la Caridad va veure com s'aixecava i fugia, fent tentines, mentre ella, prostrada al llit, anava assentint repeti­dament, prometent que corregiria el seu comportament, davant d'aquella gran dama, tan humilment vestida com costós era el per­fum que desprenia, que li recriminava les faltes com si es tractés d'una criatura i després li premiava la contrició amb uns dolços o un glopet de la xicra de xocolata que portava. Si més no, la xoco­lata era deliciosa.  [Ildefonso Falcones. La reina descalça. (La reina descalza, trad. J. Puig). Ed. Rosa dels vents, 3ª ed. Barcelona2013. ISBN: 9788401354717. 746 pp. Pàg. 526. ].

Tentines

Maleït sia! I nosaltres fent tentines a deu peus de la riba.  [Joseph Conrad. En el cor de les tenebres (Heart of Darkness trad. M. Vancells) Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1998. ISBN: 8429744555. 148 pgs. Pg. 85.].

Tentineja

Hi ha un home greument malalt. A l'hora d'esmorzar del primer matí que l'Allen és al camp, un pla mitjà ens el mostra recolzant el cap a la taula, massa feble per posar-se la cullera a la boca, i després, quan el grup és a fora aixafant rocs, amb prou feines pot aguantar el mall a les mans, tentineja de ma reig i de dolor, a punt de desmaiar-se. Un guàrdia li diu: Vinga, vinga, torna a la feina, i l'home malalt, a qui tothom coneix amb el nom de Red, respon sense forces: He de parar... l'estómac..., però el guàrdia li etziba amb ràbia: Si no treballes et faig sortir el mal d'estómac per les orelles! [Paul Auster. Informe de l’interior (Report from the interior.Trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788429772067. 308 pàgs. Pàgs. 126-127.].

Tentinejant

La ciutadella, d'A.J. Cronin, per exemple, que va fer que durant una temporada volguessis ser metge, i Green Mansions, de W. H. Hudson, que va estimular les teves gònades amb aquella sensualitat exòtica de la jungla —aquests eren els teus dos llibres favorits en aquell moment, els que recordes millor. Pel que fa als teus intents juvenils d'escriure, encara estaves sota l'influx de Stevenson, i la majoria dels teus relats començaven amb frases immortals com aquesta: «L'any de nostre Senyor 1751, em vaig trobar tentinejant cegament enmig d'una violenta tempesta de neu, intentant tornar a la meva terra ancestral». Com t'agradaven aquelles poca-soltades grandiloqüents quan tenies onze anys, però als dotze vas llegir un parell de novel·les de detectius (no recordes quines) i et vas adonar que valdria més que fessis servir una prosa més senzilla i menys pomposa, i en el primer intent de produir alguna cosa en aquell nou estil, vas seure i vas escriure una novel·la de detectius pròpia. [Paul Auster. Informe de l’interior (Report from the interior.Trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788429772067. 308 pàgs. Pàg. 82.].

Tentines

En John es va retirar, sense veure'm. El senyor Rochester va provar de caminar tot sol: va ser en va, estava massa insegur. Va tornar cap a la casa fent tentines, hi va entrar i va tancar la porta.

Aleshores hi vaig anar jo i vaig trucar a la porta. Em va obrir l'esposa d'en John. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 471.].

Tentinejar

Amb el puny no, ja s'havia destrossat prou ossos amb aquella ximpleria, sinó amb el colze. I va pegar a en Krongli allà on sabia que l'efecte era més gran: a la punta de la barbeta no, un pèl cap al costat. En Krongli va tentinejar enrere, va caure sobre la cadira giratòria baixa i va acabar per terra, amb els peus enlaire. [Nesbø, Jo. El lleopard. (Panserhjerte, trad. L. Font), Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2015. ISBN: 9788416334490. 706 p. P. 370.].

Tentines

No es pot ésser massa optimista a considerar l'altura pedagògica d'aquestes institucions ni de llur professorat en els moments de l'engegada inicial, entre 1760 i 1770. Sabem que començaren fent tentines i limitant-se a les preocupacions més elementals: matemàtiques, dibuix, nocions de física. (Jaume Vicens Vives. Notícia de Catalunya. Ed. L’Àncora, Barcelona 2012. ISBN: 9788429770735. 236 p. P. 98-99.).

Tentines

El marit de la Purvi fa tentines mentre travessa la sala i s'inclina al meu davant. Jo aparto la cara davant l'esco­mesa del seu alè. [Avni Doshi. Sucre cremat (Burn Sugar, trad. N. Artigas). Edcions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788416987849. 350 p. P. 331.].

Tentines

Quan és imminent l'atzar,

pitjor que no tres veïnes ve la lluna fent tentines

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 137.).

Tentines

Philip de bona gana hauria continuat el viatge, car li desplaïa la idea de tornar al pis, i volia prendre una mica l'aire; però de cop el desig de veure la menuda se li féu acuitador, i somrigué en evocar-la avançant cap a ell fent tentines, tot proferint un crit d'alegria. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 526.].

Tentinejava

¿l jo?, jo anava fent, Maria tentinejava com si caminés per un terreny abrupte i desconegut i jo mirava d' acompa­nyar-la. Els primers mesos després de la tornada dels sol­dats, només deixava d'enfadar-se per posar-se a plorar, no hi havia terme mig. [Francesc Serés. Contes russos. (Trad. A. Maxímovna). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2009. ISBN: 9788477274704. 224 p. P. 150.].

Tentinejava

Però a la nit, abans d'adormir-se, era diferent: com una cita, cada vegada es repetia el llarg moment en el qual, arn bla respiració alterada i el cap enfonsat al coixí, tentinejava sobre una imatge d'ella obscu­ra i fascinant. Se la imaginava nua, en la seva rique­sa secreta, acariciada per la foscor, amb les espatlles i el pit nivis il·luminats i el ventre sumit en una taca. [Alberto Vigevani. Un estiu al llac (Estate al lago. Trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477274674. 144 p. P. 46.].

Tentinejant

-Mentre havia estat amb ell, no havia conegut cap al­tre home. Ni un. Però, tot i així, ell em veia com una noia fàcil. No vaig tomar-lo a veure. No vaig avortar. Vaig de­cidir que em mataria. Si el senyor Tabata no m'hagués vist tentinejant pel carrer i no m'hagués dit res, hauria agafat el transbordador d'Oshima i m'hauria llançat al mar des de la coberta. [Haruki Murakami. Després del terratrèmol. (Kami no Kodomo-tachi wa mina odoru, trad. A. Nolla) Ed. Empúries, Barcelona2014, 1ª ed. ISBN: 9788499308623. 156 p. P. 63.].

Tentines

És CAROL, Ja petita  Conway -pot ser que tingui uns setze anys-, i ara mateix està excitadíssima sense alè i gairebé fent tentines sota un embalum de coses per a la xarada, entre les quals hi ha una caixa de puros generosament plena de vells nassos, bigotis i pati­lles postissos, ulleres i un sens fi de coses. [J. B. Priestley. El temps i els Conway (Time and the Conway, trad. J. Sellent) Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 1ª ed. 2023. ISBN: 9788418986161. 164 p. P. 24-25.].

Tentinejant

Un dels criats els precedeix, portant un canelobre per il·lu­minar el camí. Surten en silenci del menjador, enmig d'aquella claror espectral, tentinejant, com les ombres que projecten so­bre les parets. [Sándor Márai. L’última trobada (A gyertyák csonkug égnek, trad. A. García) Empúries, 1ª ed. Barcelona 1999. ISBN: 8475966950. 174 p. P. 85.].

Tentinejar

De sobte, va tentinejar, com si pel fet de pronunciar aquelles paraules hagués exhaurit les forces, com si fins ara no s'hagués adonat de l'enorme quantitat de temps que repre­senten quaranta-un anys i quaranta-tres dies. [Sándor Márai. L’última trobada (A gyertyák csonkug égnek, trad. A. García) Empúries, 1ª ed. Barcelona 1999. ISBN: 8475966950. 174 p. P. 9.].

Tentineja

Amb les mans lliures, tentineja en l'aire, com una gavina abans d'arrencar el vol. Les deixa caure i tota la còrpora s'enfonsa lentament, com per etapes: un vaixell naufragant a sota de les aigües. (Isabel-Clara Simó. La salvatge. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8477396930. 220 p. P. 119)

TENTIPOTENTI

A tentipotenti: en gran abundància o intensitat; en el grau màxim; cast. a tentebonete. Beveu-ne a tentipotenti, que ningú no es constrenyi, Espriu Esther 19. 

Tentipotenti

Oh sí, segur que bevien a tentipotenti i posaven els peus sobre els escriptoris. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 39.].

TENUTA f. 

|| 1. ant. Cabuda, capacitat; cast. cabida, extensión. Lo loch de la Torr de Fenolledes qui's prop les terres d'aquest comtat... qui és de gran tenuta e mal poblat de gent, doc. a. 1440 (RLR, xlix, 282). Un camp ab una era detràs la casa, de tenuta sembradura de sis corteres, Inv. Grau. 

|| 2. Possessió dels fruits i rendes d'una propietat en litigi, fins a decidir a qui pertoca; especialment, en el dret català, privilegi que té la viuda de possessionar-se i tenir l'usdefruit dels béns del marit fins que roman pagada de l'import del dot; cast. tenuta.Per levar tot dubte que poria occórrer sobre la hypotheca y tenuta dels béns del marit, Const. Cat. 355.

    Etim.: de l'it. tenuta, mat. sign.

Tenuta

Passat aquell any, i per tenir dret a la tenuta, es vendria tots els béns del seu estimat fins a rescabalar el valor del dot. (Jaume Clotet - David de Montserrat. Lliures o morts. Ed. Columna, Barcelona, 2012, 1ª ed. ISBN: 978-84-664-528-6. 458 pàgs. Pàg. 202.).

TERASEU

Teraseu

i pels radiants turons i els plans obscurs va / emprendre el seu camí, sense deixar encara el seu / reialme teraseu.   [Edgar A. Poe. Poesia   completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-574- 9246 pàgs. Pàg. 79.].

TERATOLOGIA f., neol. 

Estudi de les monstruositats i anomalies de l'organisme animal o vegetal; cast.teratología.

Teratològics

RECEPTA PER MATAR UN HOME

Agafeu unes quantes desenes de quilos de carn, ďossos i de sang, segons els patrons adequats. Disposeu-los harmoniosament en cap, tronc i membres, farciu-los de vísceres i ďuna xarxa de venes i nervis, intentant evitar errors de fabricació que després serveixin de pretext per a l’aparició de fenòmens teratològics. El color de la no té cap importància. (José Saramago. El quadern. O caderno. Trad. N. Prats i C. Sans. Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 978-84-297-6324-9. 174 pp. P. 87).

Teratologies 

Anna Ballbona, redactora al diari El Punt Avui i col·laboradora en diversos mitjans culturals, abans de revelar la seva veu pròpia en aquesta primera novel·la, havia publicat dos llibres de poesia. A Joyce i les gallines, explora els punts de fuga de la racionalitat, una veta que en la literatura contemporània catalana presenta credencials fermes: la mestria d’Albert Forns; les síncopes d’Imma Monsó, en què l’aparent irrealitat acaba de ser un dels principals atributs de la realitat; o el cas de Margarida Colom, que a l’aplec de relats La senyoreta Keaton i altres bèsties recorre a una exposició de teratologies en què la deformitat esdevé la mesura més fidedigna de la realitat humana. (Revista L'Avenç num.425, juliol-agost 2016, pàg. 61.).

TERBOLINAR v. intr.

Moure's formant terbolí; cast. arremolinarse.

Terbolinen

Les botigues rutilen. Dues farmàcies en previsió de l'hivern, la millor pastisseria de la Ciutat on terbolinen les bunhas quan acriba Nadal, una llibreria on els vells del barri tastanegen de tot: reculls de poemes en llengua d'oc, revistes pornogràfiques luxoses d'Anglaterra i Le McJeoeg, mensual de Phnom Penh en francés... (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 158.).

TERMENAL

|| 1. adj.: V. terminal.

|| 2. Fita o sèrie de fites que assenyalen els límits o divisòria entre dues terres de diferent propietat o jurisdicció (Berguedà, Lluçanès, Plana de Vic, Segarra, Penedès); cast. lindero, linde. De la pastura que és apelada Belurtz que és al termenal de Orbanya, doc. a. 1308 (RLR, viii, 49). Tot hom qui jugàs o travasàs dins los termenalls de la vila de Casteylló, doc. segle XIV (RLR, xv, 45).

|| 3. m. Punt o objecte final d'una activitat; cast. término. Camino, ab pròspera fortuna o adversa, al termenal de ma esperança, J. Duran Espanya (Catalana, ix, 3). És llei que fini qui arriba al termenal de plenitud, Carner Lluna 138.

|| 4. m. Terreny pertanyent a una persona distinta de l'amo del ramat que hi pastura, el qual ha adquirit el dret de dur hi el seu ramat a pasturar (Ripoll, ap. BDC, xix, 209).

    Fon.: təɾmənáɫ (or.).

    Etim.: del llatí termĭnāle, ‘propi del terme’. 

Termenals

Aquesta psicologia de privilegi féu que els prohoms no comprenguessin la renovació social que portaven els moviments. de la Busca a la ciutat i dels remences al camp, i que

llur beneficiari fos exclusivament la monarquia, l'Estat. També explica l'enrunament progressiu de la prohomia burgesa durant els segles XVI i XVII, cada vegada més arraconada cap a un panxacontentisme satisfet i una vulgar assimilació dels gustos creats enllà dels termenals de Catalunya, a Castella. (Jaume Vicens Vives. Notícia de Catalunya. Ed. L’Àncora, Barcelona 2012. ISBN: 9788429770735. 236 p. P. 73.).

TERMOS m., neol. 

Aparell compost essencialment de dues botelles que van una dins l'altra amb un espai buit entre elles, de manera que un cos que es posa dins la botella interior a una temperatura superior o inferior a la de l'aire ambient conserva llarg temps la seva escalfor o fredor; cast. termo.

    Etim.: pres del gr. θερμóς, ‘calent’.

Termos

Vénen d'enlloc; són aquí per fer feliç el meu amor, Emöke va llançar el cap enrere, el saxo plorava i sanglotava i jo continuava dient versos, més i més versos, sorgits d'una estranya inspiració que no he conegut ni abans ni després, en aquell moment eren tan bells com la cançó de Salomó, i encara més bells, perquè aquella noia no havia sentit en tota la seva vida una cosa semblant, mai ningú no li havia dit que era un marcís de Saron, mai ningú no li havia dit el teorema pitagòric de l'amor Amiga meva, que n'ets de bella!, perquè durant tota la seva breu existència no havia estat res més que una propietat que algú havia adquirit, un termos de carn i sang i ossos, ara però escoltava un poema que un home havia escrit per a ella, que rajava del cor d'un home, una màgia desconeguda en aquest nostre segle de les telecomunicacions l'havia traslladat del cor i de la gola d'un cantant negre dels afores de Memphis fins les cordes vocals d'un intel·lectual de Praga, en la sala de societat d’un centre de vacances, en l'estat socialista de Txecoslovàquia, però Emöke no sabia res de la pintoresca genealogia d'aquella cançó i únicament la percebia de la manera ideal de percebre la poesia, perquè cada poema s'escriu ad hoc, per a una dona, i si no no és un poema, no val la pena llegir-lo ni escoltar-lo perquè no ha sorgit de l'única possible i no fingida i autèntica inspiració, semblava feliç i em va dir a l'orella El puc creure? Ho diu de debò? [Josef Skvorecky. El saxo baix (Dvc legendy, trad. Monija Zgustová). Ed. Proa, Barcelona, 1988. ISBN: 8475882005. 154 pp. Pàg. 67.].

TERRABUIT m. 

Lloc buidat de terra o de roca; desmunt; cast. desmonte. «Vagi alerta, que al capdavall d'aquest camp hi ha un terrabuit per on passa el carril» (Vilafr. del P., ap. Aguiló Dicc.). «Aquí hi hem fet un terrabuit» (Mall.).

Terrabuit

El camp on era baixava inclinat fins a un serrat que es deia serrat de Norcombe, per un vessant del qual passava la carretera que anava de Norcombe a Casterbridge, encaixada en un terrabuit. [Thomas Hardy. Lluny del brogit del món (Far from the Madding Crowd, trad. X. Pàmies). Ed. Viena, Barcelona, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-8330-721-2. 460 pàgs. Pàg. 9].

Terrabuits

Com que teníem molta llenya, i el lema era "cautela", vaig ancorar al mig del riu. El tram era estret, recte, amb marges alts, com els terrabuits d'una via de tren.  [Joseph Conrad. En el cor de les tenebres (Heart of Darkness trad. M. Vancells) Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1998. ISBN: 8429744555. 148 pgs. Pg. 74.].

TERRALÓ m.

Terral fluix (Empordà).

Terraló

"Ja fa massa temps que això dura -digué al seu xiquet-, desarma els rems, hissem la vela; lo terraló no pot tardar.

"Un cop la vela estesa com un llençol que s'eixuga, començà a inflar-se poquet a poquet.

"— Pare, el terral! (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 125.).

TERRALLÓ m.: 

V. terrelló.

TERRELLÓ 

|| 1. adj. (f. -ONA) Pertanyent a la terra, al camp (Aguiló Dicc. viii, 60). 

|| 2. m. Guarda-rodes fet de pans de terra amb herba (Aguiló Dicc.). 

|| 3. m. Treballador de la terra, sobretot el qui es dedica a cavar o a transportar terra (Plana de Vic); cast. bracero. Que los dits mestres se haguen de tenir manobras, terrallons, fusters, Canyelles Descr. 154. Els terrallons qui treballen al sol i a la serena, Verdaguer Rond. 132. a) Caminer (Rosselló, Manlleu); cast.peón caminero. De tant en tant un terrelló de la via... se'n va a pleret fins al capdavall de l'andana, Maurette Aiguat 77. 

|| 4. Prestació personal per a compondre els camins (Cerdanya, Penedès); cast.azofra, hacendera. Las obras... las podem fer a terralló, Caselles Sots 80.Cabàs de terrelló: cabàs que serveix per a traginar terra; cistell de vímens per a treure fang, pedres de riera, etc. (Vic). 

|| 5. Cove petit, de vímens, semblant a una senalla, que serveix per a traginar terra (Ripollès, Lluçanès, Montseny, Empordà, Costa de Llevant).

    Fon.: tərəʎó (or.).

Terralló

Les obres de la pobra església, les podem fer a terralló. Jo farë venir un mestre o dos de l'Ametlla, però vosaltres m'heu d’ajudar en aquesta obra santa d'aixecar el temple de Déu... (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 19852. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 50.).

TERRASSÀ

Diccionari.cat https://www.diccionari.cat › GDLC › terrassa-0

terrassà | terrassana · Persona que es dedica al conreu de la terra. · Als pobles de marina, tot aquell qui no és mariner ni pescador.

Terrassà

Recordo que un cop em va venir a consultar arran de la violació de la seva propietat per part d'un dels seus veïns: un terrassà va entrar-li a l'hort saltant la tàpia, li va robar unes pomes i el van enxampar. Després, en contra de la meva opinió, van venir a un acord amigable. [Jane Austen. Persuasió. (Persuasion, trad. J. Arbonés). Ed. La Temerària, Sabadell 1ª ed. 2020. ISBN: 9788494320170. 336 p. P. 32.].

Terrassans

Ha estat a Roma, durant els llargs àpats oficials, que se m'ha acudit de pensar en els orígens relativament recents del nostre luxe, en aquest poble de terrassans econòmics i de soldats fru­gals, tips d'all i d'ordi, sobtadament abocats per la conquesta a les cuines d'Àsia, i engolint aquells aliments complicats amb una rusticitat de camperols atacats de cassussa. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 16-17.].

Ter­rassans

Els ter­rassans, fanatitzats o terroritzats per Simó, van fer des d'un principi causa comuna amb els zelotes; cada roca esdevingué un bastió, cada vinya una trinxera; cada masoveria hagué de ser reduïda per la fam o presa per l'assalt. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 249.].

TERRATGER m.

Conrador que paga terratge; cast. terrazguero.

TERRATGE m.

|| 1. Quantitat de cereals i fruits que l'arrendatari conrador d'una terra ha de pagar al propietari com a preu de l'arrendament (Pla d'Urgell, Conca de Barberà); cast. terraje, terrazgo. Fa lo dit arrendament... ab totes e sengles rendes... e ab tots e sengles teratges, [sic] terços, quarts, quints, doc. a. 1408 (Miret Templers 449). Pren lo dit rector... la promicia de tots los tarratges que pren lo senyor..., exceptat de ço que lo dit senyor conrehe ab la pròpia reylla, doc. segle XV (arx. de Montblanc). Podrà sembrar francament las terras, acceptat lo últim any del arrendament, que haurà de pagar lo terratge al Comú, doc. a. 1769 (arx. de Montblanc).

|| 2. Impost o dret feudal que el Rei, al començament del seu regnat, cobrava damunt els fruits de la terra dels seus vassalls; cast. terraje. Anaren al Senyor Rey e proposaren-li tres coses, la primera que'ls juràs lo privilegi del bovatge e terratge, doc. any 1416 (Puig Pedro de L. 577).

|| 3. Dret de sepultura o enterratge (Empordà, segons Aguiló Dicc.). En compte dels sis cortans de ordi y sis mallals de vi claret que hauria de pagar per dret de sepultura o terratge, doc. a. 1718 (Aguiló Dicc.).

    Etim.: derivat de terra.

Terratgers

El viatge va ser avorrit, molt avorrit: cinquanta milles en un dia, dormir en una fonda i cinquanta milles més l'endemà. Durant les primeres dotze hores, vaig pensar en els últims moments de la senyora Reed: vaig veure la seva cara desfigurada i pàl·lida i li vaig sentir la veu, estranyament alterada. Vaig meditar sobre el funeral, el taüt, el cotxe de morts, la negra corrua de terratgers i criats -de parents, n'hi havia pocs. La cripta oberta, l'església silenciosa, la missa solemne. Després vaig pensar en l'Eliza i la Georgiana: l'una me la vaig imaginar com el centre d'atenció d'un ball, l'altra com l'habitant de la cel·la d'un convent; vaig rumiar i analitzar per separat aquells caràcters tan diferents. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 264-265.].

Terratgers

L'últim servei del cotxe de quatre cavalls fou el de dur sir Walter, l'Elizabeth i la senyora Clay a Bath. La comitiva partí de molt bon humor. Sir Walter s'acomiadà amb aire de superioritat dels compungits terratgers i pagesos que havien tingut l'impuls d'acudir-hi. L'Anne marxava al ma­teix temps, amb una mena de placidesa desolada, cap a la caseta on havia de passar la primera setmana. [Jane Austen. Persuasió. (Persuasion, trad. J. Arbonés). Ed. La Temerària, Sabadell 1ª ed. 2020. ISBN: 9788494320170. 336 p. P. 48.].

TERREGADA f.

|| 1. Gran quantitat de terra, de pols dipositada en un lloc o alçada pel vent (Men.); cast. polvareda.

|| 2. Barreja de terra i fullaca o altres elements vegetals i animals, que serveix per a femar les plantes (Empordà).

|| 3. Barreja de pols de terra, macolins i pellofes i altres deixalles del blat, reunida damunt l'era (St. Antoni de P.).

|| 4. Conjunt de bocins de carbó molt menuts, barrejats amb porcions completament pulverulentes (Empordà, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr., Tortosa); cast. cisco. Allí dipòsits de benzina i magatzems de terregada, Rusiñol Illa 41.

|| 5. fig. Gent baixa, de menyspreable posició social o moral; cast. purria. Tota aquesta terregada enriquida Déu sap com, van tant darrer del dictador, Sagarra Vida, i, 232. Els altres, l'anònima terregada dels pisos alts, Llor Jocs 161.

    Fon.: tərəɣáðə (or., bal.); tereɣáða (Tortosa).

    Sinòn.:— || 1, polsegada, terreguer, terregam;— || 3, polsegada;— || 4, carbonissa, molinada;— || 5, púrria, faramalla. 

Terregada

Em veig obligat a felicitar el professor. I el professor de seguida em dona notícies del poble, i de la manera com em convé captenir-me. Aquí hi ha alguns confinats, una desena en total. No els he de veure perquè està prohibit. D'altra banda són genteta, obrers, terregada. Jo, en canvi, soc un senyor, es veu de seguida. [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 17.].

TERREGALL m.

Munt de pedres menudes, de runes, d'escòries, etc. (Fabra Dicc. Gen.).

Terregall

-- Mossega'm una mica, gosset bufó!... Mossega'm a dintre! Vinga! -m'estimula ella... Fot uns bots que em tomben! Amolla tot de xisclets... Fa tuf de merda i d'ous aquell pou on em cap busso... El coll postís m'escanya... El celluloide... Em fa treure el cap del terregall... Torno a sortir a la llum... Sembla que tingui pega damunt els clissos, estic envescat fins a les celles-. Vinga! Despulla't!--m'ordena-, treu-te tot això! Que pugui veure aquest cos tan maco! De pressa! De pressa! Ja veuràs, galifardeu!... No ho has fet mai? Digues, tresor meu! Veuràs que bé que t'ho faré... Ai, aquest baconet meu... no tornarà a mirar pels forats!...  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 145.].

Terregalls  

Lliscant pel marge escarpat, una tarda crua de desembre, se li enganxà la xarxa en una nierada de terregalls d'alguna vella riuada i s'enfonsà en una teranyina d'enfiladisses gruixudes i mortes que el subjectaren. Es debaté durant un moment i després es quedà quiet. La teranyina era estranyament confortable, una hamaca que se li ajustà perfectament un cop es relaxà. Buscà a les palpentes el flascó de Four Roses que duia amagat dins el folre de manta de la seva jaqueta llarga de dril i en féu un glop. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 154.].

Terregalls

Era un home ample. Aquesta era la paraula. Fort, cepat, però, so­bretot ample. També la seva manera de parlar era així, ample. Amb els braços creuats deixava caure terregalls al peu de l'altre, sense im­portar-li si el trepitjaven o no. L'únic que tenia fora de mida eren e ulls. Una mica sortints, disparats. De petit calibre.  [Manuel Rivas. Els llibres fan de mal cremar (Os libros arden mal, trad. L. Felip) Edicions 62, 1ª ed. 2006, Barcelona. ISBN: 9788429759143. 526 p. P. 302.].

TERRELLONER m.

|| 1. Munt de terra, sobretot el que es forma davant el forat d'un cau de conills (Blancafort).

|| 2. Terrelló || 3 (Empordà, Gironès, Vic); cast. cavador, bracero. Ahines pera treballar los terralloners, doc. a. 1641 (Canyelles Descr. 503). Una orde... demanant se enviassen al camp de Barcelona setse terralloners, doc. a. 1713 (arx. mun. d'Igualada). Les paraulades dels terralloners que, a voltes, no són gaire més que lladrucs de bestioletes, Vayreda Puny. 33.

    Fon.: tərəʎuné (or.). 

Terrelloners

Els terrelloners de la legió eren secundats en la seva tasca per equips indígenes; l'erecció del mur era per a molts d'aquells muntanyesos, ahir encara rebels, la primera prova irrefutable del poder protector de Roma; la soldada que rebien eren les primeres monedes romanes que els passaven per les mans. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 150.].

TERRER adj. i subst. m.

I. adj. Pertanyent o relatiu a la terra; que va per la terra; fet de terra; cast. terreno. Fins els ocells i els animals terrers em miren, Carner Cofat 120. Llenya terrera: els arbusts que creixen entre els arbres del bosc. Pla terrer: planta baixa d'una casa (Alg., per analogia del italià pianterreno). Anar terrer un ocell: caminar per terra per dificultat de volar. Boira terrera: boira baixa, que arriba a la terra. Segar molt terrer: segar tallant les espigues arran de terra; fig., treure tot el profit possible d'una cosa,

II. m.

|| 1. Terregada || 1 (Men.).

|| 2. Munt o gruix de terra acumulada; cast. terrero. Especialment: a) Munt de terra fet per un talp, per les formigues, etc., a la boca de llur cau o niu.—b) Munt de terra al qual tiren al blanc, sia amb ballestes, sia amb armes de foc. E joch de flexa | per cego fet, | fir cascun tret | fora'l terrer, Spill 7805. No pegar en terrer: no encertar. No parlava sinó a bulto, a burrubarra y no pegant res en terrer, Rond. de R. Val. 35.

|| 3. Lloc d'on es treu terra per a la indústria terrissera; cast. barrera.

|| 4. Sòl format de terra més o menys pitjada, per oposició al sòl de roca, de rajoles, etc. (or., occ., val.); cast. tierra. Una cuina gran, negra, fumosa, amb el pis de roca i terrer, Ruyra Pinya, i, 62.

|| 5. Terreny (or., occ., val., mall.); cast. terreno. Y esclataren arreu en flors boscanes | les venes totes del incult terrer, Costa Trad. 166. Petites ondulacions del terrer separen els conreus, Massó Croq. 33. Francesc caminava davant meu, com a més coneixedor del terrer, Valor Narr. 17.

|| 6. Terra on s'ha criat o viu qualcú o quelcom; cast. solar, terruño, país. Axí regares del gran riu homèrich | l'ample terrer llatí, Costa Horac. 28. Aquí té saba el terrer, Salvà Poes. 52. Allà les venes són plenes | de la saba del terrer, Colom Juven. 70.

III. Home que treballa extraient terra, sia per a la indústria terrissera, sia per a vendre-la per a altres aplicacions; cast. terrero.

Terrer: a) topon. Terrers és nom de diverses partides de terra de Catalunya.—b) Terrer (amb ses variants dialectals Terré i Tarré) és llinatge existent a Aiguaviva, Vilaür, Barc., Artesa de S., Balaguer, Agramunt, Almacelles, St. Martí de M., Flix, Mora d'Ebre, Ribesalbes, etc. És freqüent la variant plural Terrers (Terrés o Tarrés), cognom existent a Perpinyà, Coll de Nargó, La Vansa, Arbeca, Barc., Mall., Men., etc.

    Refr.—a) «Boira terrera, aigua s'espera» (val.).—b) «Pluja de febrer, no entra al terrer».

    Fon.: təré (or., bal.); teré (occ.); teréɾ (val.).

    Etim.: del llatí terrarĭu, ‘fet de terra, pertanyent a la terra’. 

Terrer

Assaborim el nostre petit terrer amb la impudicícia del dionisíac. La forma, el color, la llum, tot entra dintre nostre, amb un baf deliciós, que ens emplena els sentits. Com perdre tot això? (Jaume Vicens Vives. Notícia de Catalunya. Ed. L’Àncora, Barcelona 2012. ISBN: 9788429770735. 236 p. P. 219.).

TERTEROLES

Terteroles

Les terteroles de fum que s'alçaven del llogarret es barrejaven en el cel amb els crits que llançava la mainada, que, enjogassada, corria per aquella porció de territori que era el seu domini. (Gironell, Martí. El primer heroi. Edicions B, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-666-5299-5. 438 pàgs.Pàgs. 35-36.).

TERRAL adj. i subst.

|| 1. adj. Pertanyent a la terra; que ve de la terra. Ella, l'amor, recull gojosa lo fruyt terral, Guimerà Poes. 213. a) (Vent) que bufa de la terra cap a la mar des del vespre fins a mitjan matí; cast. terral. Dins la nit quieta, amb deixos ardents | de la migdiada i dels terrals vents, Maragall Obres, i, 36. Feya un terral fresch y seguit que omplia tota sa vela, M. Vilà (Catalana, i, 236). El terral havia caigut, i en son lloc regnava un garbí massa novell, Ruyra Pinya, ii, 23.—b) Vent de ponent (Val.).—c) Vent del nord (Cala de l'Ametlla).

|| 2. m. Persona del camp o que treballa en coses no relacionades amb la mar (Vilan. i G.).

|| 3. m. Terrer d'on els rajolers prenen la terra per a fer les rajoles i altres productes de llur indústria (Barc.); cast. barrera.

|| 4. Extensió de terra pairal (pir-or.). O Mare de Déu Soterrana | qui domineu nostre terral!, Jampy Lliris 57.

    Fon.: təráɫ (or.); teráɫ (val.).

    Etim.: derivat de terra. 

Terral

L'endemà el temps no tenia aparences de millo­rament. Bufava terral. [Thomas Mann. La mort a Venècia (Der Tod in Venedig, trad. J. Fontcuberta) Columna/Proa, 2ª ed. 1995, Barcelona. ISBN: 8482561529. 112 p. P. 43.].

TERRÍFIC, -ÍFICA adj.

Que infon terror; cast. terrífico. Quan del brandó terrífic la llum fereix sa vista, Atlàntida v.     Etim.: pres del llatí terrĭfĭcum, mat. sign.

Terrífic

Si el timó no cedia, si els immensos volums d'ai­gua no esclafaven la coberta o trencaven les escoti­lles, si els motors no es paraven, si es podia man­tenir el rumb dins aquell vendaval terrífic, i el vaixell no se submergia sota una d'aquelles onades de les quals només podia copsar de tant en tant la visió terrífica de les crestes, llavors era possible que el Nan-Shan se'n sortís.  [Joseph Conrad. Tifó (Typhoon. Trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Laertes, Barcelona, 1982. ISBN: 8485346610. 120 p. P. 55.].

TERRÓS, -OSA adj.

|| 1. Que conté terra o sembla de terra; cast. terroso. Deuen comprar bona farina e bella, e no juylosa ne terrosa ne cruxent, Cost. Tort. IX, xiv, 1. De verge lim, | terrós tarquim | féu l'hom, Spill 10926. Es seu gust és terrós damunt sa llengo, Ignor. 4. En sa mortalla abrigat, | ja consumida y terrosa, Collell Flor. 55.

|| 2. m. Ocell petit com un gafarró, amb les plomes de color com les del pardal (Castellbò, ap. BDC, x, 94).

|| 2. De boca terrosa: boca per avall, d'abocons; cast. de bruces. Me posaré de boca terrosa fent lo mort, Bosch Rec. 288. Ajaçat boca terrosa sobre les posts del carro, Víct. Cat., Ombr. 54.

Terrós (Tarrós): a) topon. Poblet agregat al municipi de Tornabous (Baix Urgell).—b) Llin. existent a Badalona, Balaguer, Arbeca, etc.

    Fon.: tərós (or., bal.); terós, tarós (occ., val.).

    Etim.: del llatí terrōsu, mat. sign.

Terrós

Va travessar la plaça de l'Ajuntament, que resplendia tèrbolament, com un estany terrós, i va en filar cap al seu barri, cap a la Josefstadt. Va sentir uns crits sords i regulars que venien de lluny i quan girava a la cantonada va veure, encara a una certa distància, un grupet d'uns vuit estudiants, amb els colors d'una confraria, que caminaven cap on era ell.  [Arthur Schnitzler. Història somiada (Traum novelle, trad. A. Soler). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 1998. ISBN: 847727231X. 138 p. P. 33.].

TESTARRADA f.

Cop a la testa (Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast. testarazo, testarada. La bóta tornava a rodolar i recomençaven els sotracs, la foscor i les testarrades, Pous Nosa 91.

    Fon.: təstəráðə (or., bal.).

Testarrades 

No tan sols els incomptables cops als dits dels peus i les testarrades que m'he donat al llarg dels anys, no tan sols les nombroses vegades que les ulleres m'han caigut de la butxaca de la camisa en ajupir-me per cor dar-me les sabates (seguides de la vergonya encara més gran d'ensopegar i esclafar-les amb el peu), sinó també els disbarats més impensats que m'han passat en diversos moments des de la meva infantesa.  [Paul Auster. Bogeries de Brooklyn (The Brooklyn Follies, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 8429756841. 316 p. P. 15.].

TETANITZAR v. tr. 

Posar en estat de contracció convulsiva permanent; cast. tetanizar.

Tetanitza

Però malgrat el dolor, malgrat la rigidesa dels membres, malgrat la paràlisi què el venç i que li tetanitza la part dreta del cos, hi ha un pobre però irresistible impuls que l'atreu cap a aquest rostre i li fa girar suaument el coll com si volgués per darrera vegada provar d'entrecreuar la seva mirada.  [Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 160.].

TIBERNÀLIA

Tibernàlies

Després d'uns quants segles d'inflar-se i d'ocasionar tota mena d'estralls en sortir de llera, el Besòs fou degudament canalitzat i es va tornar una mena de corriol estepari sota els arcs de triomf de les torres d'alta tensió —el volien tornar assenyat, si no fos que, al cap de poc, l'Ajuntament de l'aprofitada capital va fer una neteja de cutis a la seva ciutat, es va espolsar els barraquistes que E feien nosa, i els va encolomar al poble veí instal·lant-los a la riba dreta del riu; com sigui, però, que és més fàcil planificar que no pas integrar, les coses no van sortir de la manera que havien estat pen­sades, i la desidia municipal a tots dos costats del riu va deixar pas a una excrescència: la nova Mina, un barri de ningú ple de perso­nes. Així dones, el riu va perdre el seu caràcter obert —al cap i a la fi, la gent tampoc no hi anava en cerca d'intimitat: les tibernàlies al Molinet, quan l'enterrament de la sardina, consentien la gatza­ra de les criatures i la confraternització de les comares—, i ja no hi podies contemplar un pagès de ribera fent posat de qui està sen­tint créixer les faves encarat al Sol occident. (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 367.).

TIBUR

Tibur

La finestra es reproduirà en una secció cònica del tibur, re­gal del vint-i-u de juliol de mil nou-cents seixanta-u de la tie­ta Rossita, en el cos de vidre verd d'una garrafa, sobre la calai­xera vernissada amb vernís negre, submergida en l'ombra. Imprimia una ditada blava, més profunda que el vernís, des d'un altre angle d'incidència, en el bac de la sanefa semicilín­drica que enquadrava els agafadors de bronze dels dos calaixos superiors... (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 24.).

TIJA f.

|| 1. Tronc d'una planta, especialment herbàcia o de poc gruix; cast. tallo. La tija bruna | l'aire llavores escomet, Carner Monj.14. Brosta, oh flor de profecia | de la tija de Jessé, Dolç Somni 65.

|| 2. Barra prima de metall, com la que forma el cos central i més prim d'una clau, la d'una llumenera, la que transmet moviment en una màquina, etc.; cast. tija, vástago.

    Fon.: tíʒə (Barc.); tíʧa (Val.).

    Etim.: pres del fr. tige, mat. sign. (que ve del llatí tibia, ‘flauta’). 

Tija

La Jo sembla una tija. Ha conservat el daurat de l'estiu i la pell li resplendeix malgrat el gris verdós que enfosqueix la vall i tenyeix el cel. [Marion Brunet. L’estiu circular (L’Été circulaire. Trad. M. Tarradas) Club, 1ª ed. Barcelona 2020. ISBN: 97884732922566. 222 p. P.  189.].

TILÀPIA

Tilapia és un gènere de peixos de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes. Es troba a l'Àfrica. https://ca.wikipedia.org/wiki/Tilapia

Tilàpia

A certa distància el meu pare està assegut en una cadira alta prenent-se un cafè doble, i jo m'hi sento atreta com un peix tilàpia a la boca del seu pare, sec al seu costat i ell ja m'havia demanat un cafè amb llet amb molta escuma, i un pastís amb canyella i panses, escalfat durant quinze segons. [David Grossman. La vida juga amb mi. (Ití ha-hkaim-messakbeq harbé, trad. R. Lluch). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2020- ISBN: 9788429778502. 308 P. P. 153.].

TÍLBURI m.

Carruatge de dues rodes, descobert, per a dues persones i tirat per un sol cavall; cast. tílburi. L'invità a fer un passeig en tílburi, Pla Rus. 31.

    Var. form. (vulgarisme): tílboli (Vilanova Obres, viii, 39).

    Etim.: de l'anglès Tilbury, nom de l'inventor d'aquest carruatge.

Tílburi

... Guillot, tragueu aquesta cara de babau i feu el fa­vor de pujar al tílburi. Tenim una cita amb uns xocolaters i no vull fer salat. (Care Santos. Desig de xocolata. Ed. Planeta, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-9708-263-1. 432 pàgs. Pàg. 392.).

Tílburi

El jove ben plantat va sentir tocar les nou. Després d'haver besat tendrament la seva companya, que s'havia posat seriosa i gairebé trista, va tornar cap al seu tílburi, que avançava lentament conduït per un criat vell. El xerroteig del nen estimat es barrejà amb els últims petons que li va fer l'home. [Honoré de Balzac. La dona de trenta anys (La femme de trente ans, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1999. ISBN: 8477272727. 246 p. P. 153.].

Tílburis

—Ah, jove temerari! -va dir Norbert-. Això està ple de cotxes i, a més a més, els condueixen gent imprudent. Així que aneu a parar a terra, els seus tílburis us passaran per sobre el cos; no s'arriscaran pas a fer malbé la boca del cavall aturant-lo en sec. [Stendhal. El roig i el negre (Le rouge et le noir. Trad. F. Toutain). Editorial Destino, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788496863590. 608 p. P. 301.]. 

Tílburi

Era el cotxe d'un cavaller, un tílburi;... [Jane Austen. Persuasió. (Persuasion, trad. J. Arbonés). Ed. La Temerària, Sabadell 1ª ed. 2020. ISBN: 9788494320170. 336 p. P. 132.].

TILLOL m.

Arbre de diferents espècies del gènere Tilia; tell (pir-or., val., men.); cast. tilo.

    Fon.: tiʎúɫ (Ross., Conflent); tiʎɔ̞́ɫ (Val.); tiɔ̞́ɫ (Men.).

    Etim.: del llatí *tiliŏlu, mat. sign.

Tillols

Quan he pujat al monestir de Santa Odila, han sorgit filaments de records. Els tillols, el camí que remingoleja i el verd blavenc del boscatge.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 81.).

TIMBA f. 

I. || 1. Precipici (or.); cast. despeñadero, precipicio. Des d'un cairell de timba penjada sobre el riu, Atlàntida ii. Del Montserrat les timbes se m'obren sota meu, Collell Flor. 35. 

|| 2. Roca que forma part del cim d'un precipici (mall.); cast. risco. Ses timbes d'alta serra ja toca es sol, Aguiló Poes. 219. Des del planiol de demunt la timba de roquissar del meu coster, Rosselló Many. 78. 

|| 3. Enderroc; conjunt de roques i terra que cau (Ribera d'Ebre, Maestrat); cast. desmoronamiento. 

|| 4. Pedra grossa, no manejable per un home sol (mall., eiv.); cast. roca, molón. Se trobava a's mig de tres timbes ben revengudes, Alcover Rond. iv (2a ed.), 77. 

|| 5. Vorera alta que formen els baixos exteriors d'una casa, i des de la qual es baixa al carrer per escalons (Felanitx). 

|| 6. nàut. Cadascun dels tions o troncs gruixats que se suspenen per fora de les dues bandes d'un vaixell fins a tocar l'aigua, quan les operacions de càrrega o descàrrega aconsellen fer-ho per mantenir l'estabilitat del buc i evitar que es tombi a la banda (Mall.); cast. percha de estabilídad. 

|| 7. Feix de llenya gros (St. Antoni de P.). 

|| 8. fig. Nas gros (Palma). «Mira aquell homo! Té una bona timba!»

II. || 1. Joc prohibit; lloc on juguen a jocs prohibits; cast. timba. Fa ballar els ossets en una timba, Pons Auca 227. 

|| 2. m. Carterista; lladre de carteres, rellotges i altres coses menudes (Barc.). Anar pel timba: anar a furtar coses menudes. En Mitja Quarta i el Serra Brut feien de tàpia quan anaven pel timba, J. Vallmitjana (BDC, vii, 62).

    Fon.: tímbə (or., bal.); tímba (val.).

    Var. form. dial.: timpa.

    Etim.: probablement d'un mot pre-romà *timpa, ‘precipici’; sobre aquesta etimolo gia vegeu: Meyer-Lübke Katal. 48; G. Rohlfs en ZRPh, xlvi, 163; Hubschmid PW 54; Corominas DECast, i, 317-318.

Timba

 -Primer em tiraria daltabaix d'una timba! (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 128.).

Timba

MARTA: Oh, sí, sí; que no n'hi ha gaire; que pel camí de tothom s'hi pot anar poc a poc; mes quan se cau timba avall se va de pressa. Doncs vàrem tomar a la porta de la iglésia i com jo anava espigant-me i veia passar tantes noietes de ma edat amb la robeta bonica de les festes, jo que li vaig dir aJ pare un dia que no havíem arreplegat gaires dinerons:

"Pare; i si treballéssim ?" I ell al cap d'una estona em va dir que ja el buscaria el treball per tots dos. I mai aquell treball arribava. (Àngel Guimerà. Teatre. Edicions 62, 5ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 842971538X. 224 p. P. 195.).

Timba

Més endavant, timba va agafar també el significat de 'casa de joc', que comparteix amb el castellà. Ens ho explica detalladament Joan Coromines: «Timba en el sentit de 'casa de joc' degué néixer en les cases de joc del Principat i València per estendre's després al castellà; (...] l'aparició en el món dels trabucaires de l'Alta Garrotxa mostra que és aquest el sentit originari, i comprova que ve de nosaltres i no del castellà: en acostar-se a les golfes de la taverna "n'eixia ressò de veus de jugadors; allò era la timba, una tuta [cova petita que servia de refugi] amb sostre de sota teulat" (Marià Vayreda, La punyalada): ve doncs de la idea de 'abisme', 'catau amagat com un avenc'». (Jordi Badia i Pujol. Salvem els mots. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788418033971. 246 p. P. 163.).

TIMBERA f. 

Precipici, timba (I, || 1). Com un avet que baixa tot rodolant de timbera en timbera, Canigó viii.

    Fon.: timbéɾə (or.).

Timberes

Per les afraus i les timberes dels sots les batallades s'hi arrossegaven amb ganseria, com si no gosessin enfilar-se rostos amunt ni trucar com sempre a les portes de les cases ensopides, amb aquella cançó de cada festa: Baixa, veí... la missa a oir... baixa veí...! Era tan espessa la boira, aquella matinada, era tan espessa i freda... que talment semblava que la gelor humida que surava arreu hagués glaçat la veu de les campanes. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 19852. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 96.).

Timbera

De timba també se'n deriva timbera ('lloc ple de tim­bes, cinglera') i de estimbar-se, estimball ('lloc on és fàcil d'es­timbar-se'). (Jordi Badia i Pujol. Salvem els mots. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788418033971. 246 p. P. 164.).

TIP I CUIT

Estar-ne fart (o fastiguejat, o tip, o tip i cuit, o tip i retip). 1 font, 2007. Sinònim: Estar-ne fins al capdamunt (o fins als dallonses).  https://pccd.dites.cat/p/Estar-ne_fart

Tip i cuit

-Estic tip i cuit d'urbanitat -va dir ell-. No he parat de parlar en tora la nit i no tenia res a dir. Però en vós, Fanny, hi trobaré pau. No cal que parli amb vós. Gaudim del plaer del silenci. [Austen, Jane. Mansfield Park (Trad. Mª D. Ventós) Ed. Club, 1ª ed. Barcelona 1990. ISBN: 8473290437. 338 p. P. 196.].

TIPI

Un tipi és una tenda de campanya de forma cònica originalment feta de pells d'animals i popularitzada pels amerindis de les Grans Planes. Aquest habitatge solia durar molt, i donava calor i confort als seus inquilins durant els freds hiverns, era sec en època de pluges, i fresc en l'estiu. https://ca.wikipedia.org/wiki/Tipi

Tipi

L'Exèrcit dels Estats Units es va espantar, tenien por que s'estigués preparant una rebel·lió, i van ordenar al besoncle de la Mare Sioux que ho deixés estar. Però l'home els va dir que s'hi posessin fulles, que al seu tipi podia re­menar l'esquelet sempre que li vingués de gust, i que no tenien cap dret a ficar-se en la -seva vida privada. [Paul Auster. Mr. Vertigo (Mr. Vertigo, trad. E. Riera. Edicions 62, Barcelona 2000, 1ª ed. ISBN: 9429747214. 254 p. P. 70.].

TIRAPEU (i dial. estirapeu). m. 

|| 1. Corretja de cuiro amb els dos caps cosits de manera que forma una mena de circumferència, que serveix al sabater per a subjectar el calçat al seu genoll quan el cus; cast. tirapié. Per donar puntada a una botina que de boca terrosa reté cautiva sobre els genolls per medi del tirapeu, Vilanova Obres, iv, 122. Donar estirapeu:pegar corretjades, tupar (mall.). 

|| 2. Mitja que no té peu, sinó taló, i que acostumen de portar els vells (prov. de Lleida, segons Aguiló Dicc.). 

|| 3. Bastó acabat amb un ganxo, que els pastors duien per a agafar pels peus els animals fugissers o indòcils (Pirineus); cast. cayado. Tirapeu, bastó de ovelles: Pedum, uncinus, uncus, agolium, Torra Dicc. El rabadà... porta tirapeu, la capa curteta, cançó pop. (ap. Milà Rom. 412). 

|| 4. Tirabrases (Terrassa, ap. BDC, xx, 253).

    Fon.: tiɾəpέw (or.); tiɾapέw (occ.); tiɾapέ̞w (val.); tiɾəpέ̞w, əstiɾəpέ̞w (bal.).

    Etim.: compost de tira, imperatiu de tirar, i peu.

Tirapeu

L'interior de la seva cabanya, tal com ara estava, era acollidor i fins i tot atraient, i la vermellor de la mica de foc, a banda de la claror de l'es­pelma, projectava el seu color càlid sobre tots els objectes on arribava i transmetia un aire alegre fins i tot als estris de cuina i a les eines. En un racó hi havia el tirapeu, i en una lleixa del costat hi havia arrenglerats ampolles i pots dels preparats senzills que s'utilitzen en la cirurgia i la medicina ovina, com ara l'esperit de vi, la trementina, la pega, la magné­sia, el gingebre i l'oli de ricí. (Pàg. 17)

Tirapeu

D'entre ells, els carre­tera i els cotxers es reconeixien pel fet de portar una tralla cargolada al barret; els que feien teulades de palla hi portaven un bri de palla trenada; els pastors tenien el tirapeu a la mà; i, així, els llogadors distingien d'un cop d'ull la gent de l'ofici que els calia. (Pàg. 46)

[Thomas Hardy. Lluny del brogit del món (Far from the Madding Crowd, trad. X. Pàmies). Ed. Viena, Barcelona, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-8330-721-2. 460 pàgs. ].

TIRIBEC m.

Tirabec (Camp de Tarr.).

TIRABEC (o estirabec). m.

Pèsol de l'espècie Pisum sativum, varietat macrocarpum, que té la tavella grossa i es menja tendra la llavor i la tavella; cast. guisante mollar.

    Fon.: tiɾəβék, əstiɾəβék (or., mall.); tiɾaβék, astiɾaβék (occ.).

Tiribecs

En preferent lloc, aprofitant del sol i amarant-se del regadiu que dos grans enjups procuraven, l'hortalissa in dispensable a tota menatgera: enciam, escarola, cols; des prés cards ben soterrats, apis olorosos; pels racons més soleiats acoralats tomatecs. En un quadro alls i cebes; com límit dels quadros, enfilats en vimets i canyes simètricament plantades, pèsols, fesols... Crestalls de faves, tiribecs, bledes, albergínies...  (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 63.).

1. TIRÓ m. 

Novici o aprenent en un art; cast. tirón.

    Etim.: pres del llatí tirōne, ‘aprenent’.

2. TIRÓ m. 

|| 1. Ànec, i sobretot l'ànec casolà (pir-or., Empordà); cast. pato. Amb l'oca que t'empaita fent tentines | i amb el tiró cobert de borrissol, Sagarra Caçador 125. 

|| 2. pl. Tirons!: nom per a cridar l'aviram, i sobretot els ànecs (Empordà, Plana de Vic, Pla de Llobregat, Pla d'Urgell). 

|| 3. Gall dindi (Tor).

    Etim.: formació imitativa del crit dels ànecs.

3. TIRÓ m. 

|| 1. Estirada (val.); cast. tirón. Tot són tirons de la brusa, Cañís 78. 

|| 2. Cadena llarga i gruixuda que s'enganxa a la braga quan s'ha de treure una embarcació a terra (Mall.). 

|| 3. pl. Fils que es posen a un estel o grua, enmig i a les dues canyes de dalt, per a enganxar-hi el fil d'enlairar. 

|| 4. Desfilada, corrua de gent que acudeix a un mateix lloc (mall.). A ca-meva és un tiró de gent qui no'm dexa reposar ni de nit ni de dia, Ignor. 34.

    Etim.: derivat de tirar.

4. TIRÓ 

Llin. existent a Arbeca.

Tirons

Se comprava un bonic segell a la posta si ningú no l'acompanyava a l'enterrament. A la tarda, la senyora Marie-Thérèse, després d'una migdiadeta, sortia si feia bon temps i baixava vora l'estany, on gitava engrunes als tirons. S'asseia en un banc a prop de l'illot més petit. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 54.).

Tiró

Un dels personatges més caricaturescos de la Khágne moderna era un tal Banal. Baixet, un tros de manicaco, amb una veu de tiró malhumorat, exhibia uns bigotis ridículs que li havien valgut el motiu de cancer de la moustache. Et mirava de baix a dalt i demanava amb un vous insultant:...  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 225.).

Tirons

En Clerc adorava els relats escabrosos. Em va explicar com els soldats del Cos Expedicionari Francés a l'Extrem (Trient satisfeien la lí­bido amb els ànecs del Mekemg. "Quan tenien masses ganes de car­dar, agafaven els tirons i els enculaven. Com que tenien 1'ull del cul massa estret, els escanyaven al mateix moment.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 367.).

TISSATGE m. (gal·licisme inútil)

Operació de teixir; cast. tejido.

    Sinòn. preferible: teixit. 

Tissatge

El tissatge convenient de l'home polític hauria de ser el de saber enllaçar el que és bo per al comú amb el que és bo per a l'individu. És el punt de diferència entre els sectaris i partidistes i l'home polític. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 372.).

TITINA f. 

Ocell del gènere Motacilla; la titina ordinària és la Motacilla alba (cast. aguzanieves), i la titina groga és la Motacilla flava i la M. boarula (cast. aguzanieves amarilla). Es diu titina a Mallorca, Ciutadella i Eivissa, i tetina a les poblacions alacantines influïdes per la immigració mallorquina del segle XVII, com són Patró, la Vall de Gallinera, Sanet, etc. Volatetja la titina caçant insectes, Salvà Poes. 77.

    Loc.—a) Lleuger com una titina, o Més lleuger que una titina: es diu d'un animal o persona que va amb molta lleugeresa.—b) Menjar com una titina: menjar molt poc.

    Fon.: titínə (mall., men., eiv.); tetína (Sanet, Patró, Vall de Gallinera).

    Intens.:—a) Augm.: titinassa, titinarra.—b) Dim.: titineta, titinetxa, titinel·la, titineua, titiniua, titinoia, titinenga, titinona, titinó.—c) Pejor.: titinota, titinot.

    Sinòn.: cuereta, cueta, aigüerola, pastorella, pastorell, piula, piuleta, xorovit, titeta i altres de menys usats, de tots els quals tracta Sanchis Guarner en Est. Rom. v,141-159.

    Etim.: onomatopeia del caminar lleuger i elegant d'aquests ocells.

 Titina

Té un feble per les xerroteries sobre la vida privada dels poetes i narradors d'Amèrica del Sud; quin un va fer banyut a quin altre; quin poeta i diplomàtic va patir, de jovenet, una malaltia venèria que el va deixar calb com una titina i a més va treballar en secret per la CIA... però sospit que m'amolla aquestes xafarderies il·lustrades sobretot amb el propòsit d'aigualir admiració que jo hagi pogut expressar cap un o un altre. [...] (Emili Manzano, Una amistat fugissera. Art. revista L'Avenç 389, abril 2013, p. 7.).

TITOT m. 

|| 1. Gall dindi (Tortosa i País Valencià); cast. pavo. Llucianet el Menudí, en el moc penjant com un titot, Morales Id. 28. Diu que el tocava, més sèrio que un titot,Moreira Folkl. 335. 

|| 2. Bonatxàs, gairebé beneitot (Mall., Val., ap. Aguiló Dicc.).

    Fon.: titɔ̞́t (Tortosa, Val.).

Titot

Aquelles tardes jo feia la digestió al pedrís amb una mica de música a les orelles, les galtes i les cames al sol, ver­mella com un titot, i ells passaven amb les tovalloles a 1'es­patlla i Déu, déu. Quin parell, pensava. (Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 26.).

TITUBAR v. intr.

Vacil·lar; cast. titubear. Si vul parlar, hoig titubar ma lengua, Trobes V. Maria [162].

    Etim.: pres del llatí titubare, mat. sign. 

Titubant

Apareix a l'hora de sopar (una altra menjussa infecta, dilucidada en un primer pla del presoner que hi ha assegut al costat de l'Allen que endrapa el menjar amb uns bons bocins de greix i llard caient-li de la boca—), però en Red ja no pot més, s'aixeca de taula, va titubant fins al barracó i es deixa caure al llit. Una mica més tard, quan els altres homes també són al barracó, tots estirats al llit, dos guàrdies i l'encarregat entren a l'habitació. Un dels guàrdies porta un fuet, un instrument que fa mala es pina, amb un assot a la punta. A veure, diu l'altre guàrdia, digueu-me qui no ha treballat com calia. Trien algú. Li treuen la camisa i se l'enduen per assotar-lo. ¿Algú més?, pregunta l'en carregat. [Paul Auster. Informe de l’interior (Report from the interior.Trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788429772067. 308 pàgs. Pàg. 163.].

Titubava

La noia, l'estava provocant? Potser simplement era boja. Esca­pada d'un hospital. L'Aliide va recordar la dona que havia fugit de Koluvere, que portava un vestit de nit trobat en un paquet d'ajuda humanitària i titubava descalça pel poble es­copint sobre els desconeguts amb qui es creuava. [Sofi. Oksanen. Purga (Phudistus, trad. E. Claret – E. Pyrhönen). Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 9788482649573. 366 p. P. 23.].

TOCACAMPANES m. 

|| 1. Bastaix encarregat de tocar les hores pegant amb un mall a la campana de la catedral de Barcelona, cosa que no sempre complien amb puntualitat (cf. Amades Seu 82). 

|| 2. m. i f. Persona lleugera d'enteniment, ximpleta o mancada de formalitat (or., occ., mall.); cast. mequetrefe. 

|| 3. Pregadéu, insecte de l'espècie Mantis religiosa (Gandesa i País Valencià).

    Fon.: tɔkəkəmpánəs (or., mall.); tɔkakampánes (occ., val.).

Tocacampanes

Sentim homes que pensen i actuen amb admirable encert sobre una matèria, mentre que en altra es mostren vulgaríssims i fins i tot malaptes i tocacampanes.[Jaume Balmes.El criteri (El criterio, trad. J. Miracle). Ed. Selecta, barcelona 1957, 2ª ed. 320 pàgs. Pàg. 25.].

TOCATARDÀ, -ANA adj.

Que arriba tard; cast. retardado, retrasado. Per una esgarrifança tocatardana, Carner Bonh. 103. Romangué fora de la cortina amb altres tocatardans, Roig Flama 60. El tocatardà s'atansava de pressa, Espriu Anys 81.

    Fon.: tɔkətəɾðá (or.); tɔkataɾðá (occ.). 

Tocatardans

Van seguir un parell de minuts força desagradables sota els llums del vestíbul mentre el porter de nit i qua­tre clients tocatardans els miraven amb curiositat. La noia extremada amb el cap cot i el jove guapo de man­díbula prominent: la relació era evident. [Francis Scott Fitzgerald. En aquest costat del paradís (The Side of Paradise, trad. J. Mª Fulquet). Ed. Navona, Barcelona 2019, 1ª ed. ISBN: 9788417181956. 370 p. P. 323.].

TOCOM m. 

Lloc, indret (segons Fabra Dicc. Gen.). Aquest mot hauria d'esborrar-se del diccionari normatiu, perquè en realitat no existeix. Vogel Dicc. va ser el primer que li atribuí el significat de ‘lloc’ («Ort, Punkt»). Labèrnia-S. Dicc., en canvi, posà tocom com a pronom indefinit amb el significat de «algo, quelcom» (encara més absurd que l'altre). El mot tocom fou inventat inconscientment per un o alguns escriptors (Guerau de Liost, Carner, Ruyra), que sentiren dir a la gent del nord de Catalunya frases com «anar ontocom», «venir d'ontocom», i les interpretaren com si fossin «anar a un tocom» o «venir d'un tocom» (puix que l'adverbi ontocom es pronuncia untukóm, amb una síl·laba inicial un- que es pot confondre amb l'article indefinit). Vegeu-ne alguns exemples literaris: Y sobrix l'orenga, | baladrera com | una mallerenga, | per quiscun tocom, Liost Munt. 85; Aquest foll daler de viure, | ahont és? en qual tocom?, Carner Verger 48;Els tocoms on en Quimet realitzava les seves campanyes, Bertrana Herois 19;Un trist pescador lacustre... d'aquells tocoms laberíntics, Bertrana Herois 43;Me vaig topar amb un tocom inesperat, Ruyra Parada 19; Arrapant-me d'esma ací, allà, en tots els tocoms que assolia, Ruyra Pinya, ii, 110. Per aquestes dues frases de Ruyra es veu que aquest autor no atribuïa a tocom pròpiament el significat de ‘lloc’, sinó de ‘objecte ressortint, obstacle’.

Tocoms

A Barcelona, l'existència de comunes a tots els pisos no significava pas la supressió dels anomenats, amb eufemisme, ”vasos de nit”, però limitava el seu ús i, sobretot, evitava aquell perillós i clàssic crit d'"Agua va” que, en certs tocoms, es llançava, de bon matí, com a avís als refiats transeünts perquè no els agafés de ple el contingut dels estris que buidaven. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 32.).

Tocoms

No es tracta d'un judici particular i arbitrari, propi de la ficció novellística, sinó que responia a la realitat en extensos tocoms, com ho confirma dues centúries i escaig més tard Antoni de Capmany de Montpalau en les seves Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, publicades l'any 1779 a Madrid sota els auspicis de la Reial Junta Particular de Comerç barceloní (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 7.).

Tocoms

allá on habiten tots els Guls; / vota els tocoms més diabòlics, / vota els racons més melancòlics;  [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-74- 9246,  pàgs. Pàg. 165.].

Tocom

-M'havien dit que Suècia era el país aristocràtic per excel·lència; que aquí les festes eren quelcom de sobre natural, que era un paradís en la terra, que els reis i la cort era ni més ni menys que un deliciós tocom de l'Olimp, i, francament, o molt m'enganyo o això és més miserable que el nostre Oest, i la cort, en lloc d'ésser la cort dels déus, és més aviat una mena de cort de porcs, ei!, sigui dit amb perdó i millorant el present. (Francesc Trabal. L'home que es va perdre. Ed. Quaderns Crema, 1º ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8485704258. 160 p. P. 114.).

1. TOFA f. 

|| 1. Bolic, aplec de coses filamentoses, cabells, encenalls, fullaca, etc. (or., eiv.); cast. mata, manojo, copo. Tenia una tofa de cabells negres, Genís Quadros 17.Arrabassats com tofes de llana els van damunt, Atlàntida vi. Sobre una gran tofa de fullaraca arremolinada pel vent, Vayreda Puny. 98. 

|| 2. Petita massa esponjosa de neu tal com cau del cel (or., eiv.); cast. copo.

    Var. form.: tefa i tefla (mall., aplicat al bolic de neu o de matèria filamentosa:Na Rafela, de ses tefes de lli que na Maria tirava, s'ha feta una saya nova,Roq. 28).

    Loc.

—Blanc com la tofa (o la tefa o tefla) de la neu: es diu d'una cosa molt blanca.D'aquells colls emmidonats y blanchs com la tefa de la neu, Maura Aygof. 95.Estovalles blanques com la tefla de la neu, Riber Miny. 153.

    Fon.: tɔ́fə (or.); tófə (eiv.); tə́fə, tə́flə (mall.).

2. TOFA f. 

Tòfona (Ross.).

Tofa

El rostre de la dona, llarg i afuat, era una màscara hieràtica d'ulls rodons, celles llises, nas recte i boca minsa, tots remarcats a llapis; allò que hi destacava, tanmateix, era el cap, una mica més llarg que la falla de la cullera, el pentinat primorós del qual emmarcava el rostre fins als muscles; la tofa, feta de tres franges incises amb puntets, vorejava el perfil del rostre amb set formes de gemma, flor, o estrella. (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 223.).

Tofes 

Un vent d'ombres bufa cendres de propòsits morts sobre el que jo sóc de desvetllat. D'un firmament desconegut cau una rosada tèbia de tedi. Una gran angoixa inerta em maneja l'ànima per dintre i, incerta, m'altera, com la brisa altera els perfils de les tofes dels arbres.  [Fernando Pessoa. Llibre del desfici (Livro do desassossego. Trad. V. Devi i M. de Seabra). Ed. Proa, Barcelona, 1990. ISBN: 84-7739-112-2. 220 pàgs. Pàg. 98.].

Tofa

No gaire lluny hi havia un roure i s'hi va encaminar, tentinejant com un borratxo que busca el llit a les palpentes després d'una nit de disbauxa. Fent servir el bloc vermell de coixí, es va estirar en una tofa d'herba al vessant nord de l'arbre i es va quedar adormit.No gaire lluny hi havia un roure i s'hi va encaminar, tentinejant com un borratxo que busca el llit a les palpentes després d'una nit de disbauxa. Fent servir el bloc vermell de coixí, es va estirar en una tofa d'herba al vessant nord de l'arbre i es va quedar adormit.[Paul Auster. Trilogia de Nova York. (The New York Trilogy, tard. J. Sellent). Edicions B / Proa, Barcelona, 1998, 1ª ed. ISBN: 8440684622. 288 p. P. 119].

Tofa

No sé per què, però això em neguitejava, i fins i tot des­prés d'haver-la vist despullada pel forat del pany de la seva porta, i d'haver comprovat amb els meus propis ulls que tènia un parell de tetes i que no li sortia cap membre de la tofa, encara no n'esta­va del tot convençut. [Paul Auster. Mr. Vertigo (Mr. Vertigo, trad. E. Riera. Edicions 62, Barcelona 2000, 1ª ed. ISBN: 9429747214. 254 p. P. 21.].

Tofes

L'aire és fred i penetrant, i el terreny és un dibuix subtil de tofes d'herba i de terra negra: centenars d'herbes diferents, algunes cobertes de brossa emplomallada, altres, d'estrelles minúscules de quatre puntes; nabineres baixes amb les baies encara verdes resisteixen l'ímpetu i la sac­sejada del vent o s'arrissen davant seu. [Vikram Seth. Una música constant (An Equal Music, trad. A. Torrecasana) Ed. Anagrama / Empúries, Barcelona 1ª ed. 2000. ISBN: 8475967132. 398 pàgines. Pàg. 336.].

Tofa

En redreçar-se va sentir que tot girava, uns puntets blancs li alteraven la visió. La suor li xopava el clatell, sempre humit amb aquesta tofa de cabells i l'estiu que començava --se'ls hauria hagut de lligar. I la gentada, el soroll, l'escalfor dels motors que pujava de la mà­quina .... [Marion Brunet. L’estiu circular (L’Été circulaire. Trad. M. Tarradas) Club, 1ª ed. Barcelona 2020. ISBN: 97884732922566. 222 p. P.  19.].

TÒFOLA

Tòfola

La va recordar de petita, amb espardenyes foradades per la tossuda prominència del dit gros i faldilletes apedaçades, corrent pels camps amb tota llibertat, en el seu mitja na­tural, i ensenyant a ella, nena tòfola de ciutat, criada en col·legi de monges, com s'esclaten els botons de vidiella, el gust asprívol i fresc quer deixen les fulles de romaní que es masteguen o a contemplar el vol silenciós dels rat-penats a entrada de fosc.(Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 37.).

TOFONER, -ERA

|| 1. adj. Que produeix tòfones. «Aquest tros és el més tofoner del bosc».

|| 2. m. i f. Tofonaire (Vallès). 

Tofoners

El terreny és gran, cent metres de giragonses entre joves roures tofoners fins a la piscina preciosa, que ni tan sols clapoteja. Avancen en territori conegut, encara que faci temps. [Marion Brunet. L’estiu circular (L’Été circulaire. Trad. M. Tarradas) Club, 1ª ed. Barcelona 2020. ISBN: 97884732922566. 222 p. P.  36.].

TOFUT, -UDA adj.

Que té tofa; abundant de pèl, de fulles, etc.; cast. copudo, frondoso. Lo conill de corral... és més gros y més tofut, Agustí Secr. 164. Amoxar ab la mà el tofut vellut dels prats, Oller Pil. Pr. 79. Entremig de dues de les mates més tofudes, Víct. Cat., Vida 24.

Tofuda

-Ens aturarem allà on vulguis -vaig dir. I aleshores, mentre una arbreda tofuda i altiva (roures, vaig pensar; en aquella època els arbres nord-americans depassaven els meus coneixements) comença­va a escortar el cotxe amb el seu eco verdós, a la nostra dreta un caminal de terra vermellenca i cobert de falgueres va tombar el cap abans d'endinsar-nos al bosc i vaig proposar-li que...[Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 139.].

1. TOIA f.

|| 1. Ram de flors (or., occ.); cast. ramo. Deixa'm fer una toia de tes flors, Verdaguer Idilis. La núvia ab sa toya de flors de taronger, Bosch Rec. 17.

|| 2. a) El canelobre que té tants de ciris com salms s'han de cantar a l'ofici de matines (Berga, ap. BDC, xviii, 40).—b) La darrera candela que roman encesa en el candeler triangular del fas (Berga, ap. Miss. Cor de Jesús, 1922, p. 201).

Toia

Un cotxe completament camuflat de toia encomana un especial avorriment de les flors; les flors formant corones tenen aquest mal fat: llur perfum es converteix en una fetor especialíssima que les fa desagradables.  (Francesc Trabal. Era una dona com les altres. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 9477270724. 144 p. P. 5.).

TOIX

I. adj. (f. TOIXA)

|| 1. Esmussat, mancat de tall, d'agudesa (Ripollès, Garrotxa, Empordà); cast. romo. El curandero demana unes estenalles toixes, o sia que no tallin, Scriptorium desembre 1925.

|| 2. Grosser, curt d'enteniment (mall.); cast. tocho, tosco, rudo. L'esguard toix de l'home penetrà dins la mirada insondable d'ella, S. Galmés (Jocs Fl. 1923, p. 113).

II. m.

|| 1. Capa de brutedat (Castalla, Mall.); cast. barro, mugre. Es diu especialment de la capa de fang o terra que esmussa la rella.

|| 2. Rebaix de les llapasses de la porta, fet a l'indret dels galfons perquè la porta no rasqui la paret en obrir-se o tancar-se (Aitona, ap. BDC, xx, 137).

|| 3. Grosseria mental, estupidesa (Mall.); cast. rudeza, tosquedad. «N'hi ha que són prims de paladar i gruixats de toix». Déu vos conservi es tox, Ignor. 3.

Toix, topon. a) Lo Toix: llogaret de Montagut (Garrotxa).—b) Cap Toix o Morro Toix: cap situat entre Calp i Altea (comarca de la Marina).

    Fon.: tóʃ (or., mall.); tóјʃ (val.).

    Etim.: del llatí vg. *tŭscĕu, derivat de tŭscus, que sembla que en llatí vulgar significava ‘baix, vil’, i d'aquest significat era fàcil passar al de ‘estúpid, mancat d'agudesa’ (cf. Corominas DECast, iv, s. v. tosco). El que és impossible fonèticament i semànticament és que toix vingui del llatí tŏxĭcum, ‘verí’ (com afirmava Griera en BDC, xi, 88). 

Toixesa

Les enraonies refinades sobre l'art del cinema certament escauen als pixatinters que es volen fer notar, però la invocació conscient de la ingenuïtat, de la toixesa dels serfs travessada des de fa temps per les idees dels senyors ja no serveix. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 283.).

Toixa

Si hagués tingut encara més temps de lleure per dedicar-lo a les filles, segurament no l'hauria aprofitat; al capdavall ja en tenien cura la dida i la institutriu i no els faltava pas res. Que la Fanny era toixa per als estudis? [Austen, Jane. Mansfield Park (Trad. Mª D. Ventós) Ed. Club, 1ª ed. Barcelona 1990. ISBN: 8473290437. 338 p. P. 14.].

TOIXARRUT, -UDA adj. 

|| 1. Esmussat, mancat d'agudesa (mall.); cast. romo. Conèixer la barba si el demana [al raor] prim de tall o toxarrut, Penya Mos. iii, 119. 

|| 2. Rude, grosser mentalment, estúpid (mall.); cast. tosco, grosero. Bé se campen es beneyts y toxarruts, Roq. 29. Comensen a posar sa mala i toixarruda costum de fogir de ca-seua, Alcover Cont. 260.

    Fon.: toʃərút (mall.).

    Etim.: derivat de toix.

Toixarrut

El millor tirador del comando es deia Georges Watin, àlies la boiteuse (“la coixa'). Toixarrut, fort com el roc de Bugarach, molt primitiu, mal afaitat, els ulls endurits per tantes matances, amb maneres d'australopitec, conreava una obsessió, un odi petri, mineral: matar De Gaulle. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 84.).

Toixarrut

De La Tocnaye i Watin, toixarrut, molt primitiu, esperaven el seguici en un Citroën ID a prop d'una gasolinera Antar. En Bernard i en Lajos Marton van buidar llurs metralladores. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 124.).

Toixarrut

El paleta era un individu baixet i toixarrut, de rostre colrat, amb una gran cicatriu blanca sobre el front, i unes mans amples i peludes. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 610.].

TOLIR v. tr.

Paralitzar, produir paràlisi; refl., perdre l'ús i moviment del cos o d'algun membre; cast. tullir, baldar. El jeure tant i la duresa de les marfegotes... ens va tulir de tal guisa que amb prou feines podíem adressar l'esquena, Coromines Presons 53.

    Etim.: extret de l'adjectiu tolit. 

Tolides

Les ga­vines i els corbs marins volen amb estrelles als becs i elles es desfan del braç que tenen empresonat i se'n tornen tolides al mar. Del ce­mentiri estant hi ha la millor vista de la badia. I això té a veure amb la Zamorana, la que va demanar foc al Curris la nit que va passar pel costat del cementiri. La pidolaire fa de guaita. [Manuel Rivas. Els llibres fan de mal cremar (Os libros arden mal, trad. L. Felip) Edicions 62, 1ª ed. 2006, Barcelona. ISBN: 9788429759143. 526 p. P. 40.].

TOLLA f. 

|| 1. Gorg, toll || 1 (Cerdanya). Guaiteu dins aquesta tolla d'aigua transparent,Maurette Aiguat 60. 

|| 2. Toll gran; bassa natural, formada per aigua que brolla o que corre, sobretot en els barrancs (Sopeira, Senterada, Conca de Tremp, Vall d'Àger); cast. balsa, charca. 

|| 3. A tolla: de repent i sense cap preparació; sense to ni so (Labèrnia Dicc.). Parlar a tolla: parlar desbaratadament (ibid.).

    Fon.: tóʎə (Cerdanya); tóʎa (Sopeira, Senterada); tóʎɛ (Tremp, Àger).

    Etim.: de toll, feminitzat amb valor augmentatiu.

Tolla

Tenia alguna relació amb el fet que fa milions ď anys els nostres avantpassats branquiats van sortir de la tolla arrossegant-se i que, d`aleshores ençà, ens ha paralitzat sempre la idea d’un eventual retorn? (Julian Barnes. Història del món en deu capítols i mig (A History of the World in 10 ½ chapters) Trad. Marta Bes Oliva. Ed. Proa, Barcelona, 1ª ed. 1997. ISBN: 84-8256-465-X. 408 pp. Pp. 232-233.).

TOMBALLÓ m. 

|| 1. Tombarella (or., occ., eiv.); cast. tumbo, voltereta. Seguits d'estols de feres i naus a tomballons, Atlàntida viii. 

|| 2. Moviment brusc de començament de caiguda que s'arriba a evitar; cast.trompicón. Fent idèntichs tomballons en els propis mals passos, Girbal Oratjol 61. Nosaltres hi corríem també, mig de tomballons, Ruyra Pinya, ii, 81. 

|| 3. fig. Canvi sobtat i pertorbador en un negoci, feina, assumpte, etc., amb tendència a la perdició; cast. tumbo. La ferreria anà de tomballons, Pous Empord. 115. Perque a cops y a tomballons may ixen bé les coses, Pons Auca 69.

    Fon.: tumbəʎó (or.); tombaʎó (occ.); tumbəјó (or., eiv.). 

Tomballons

Ens vam incorporar a tomballons, vam beure una mica de cafè fred, Vam recollir els estris i ens vam posar en camí a partir del punt on l'havíem deixat. Vam caminar sense descans fins a les nou o dos quarts de deu del matí i vam compatibilitzar trenta i escaig símbols de Saturn. [Matilde Asensi. L'últim Cató (El último Catón, trad. N. Bueno Cobas). Ed. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-01-38639-X. 510 pàgs. Pàg. 253.].

Tomballons

Van anar a tomballons, d'ací d'allà, estretament abraçats. Tot d'una, l'aigua els deixa anar amb un patac brutal; i, havent aterrat contra el costat de la caseta del timó, desalenats i masegats, allà van po­der aixecar-se, fent tentines, per aferrar-se on van poder.  [Joseph Conrad. Tifó (Typhoon. Trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Laertes, Barcelona, 1982. ISBN: 8485346610. 120 p. P. 52.].

Tomballons

Feia un mes que Lluís Frederic s'havia instal·lat en un Hotel pròxim als grans boulevards i com un il·luminat es passava els dies en cogitacions fosques a la seva cambra i llargues estones deambulava per les principals vies parisenques com si cerqués entre la multitud un esguard de claror inequívoca, un rostre revelador, un pas que el tragués d'aquell infern que el cremava. Ara ja no defugia les ombres malèfiques de Puh Nien-xà ni de Miller, que estaven constantment a l'aguait com dos gossos esperant la presa que va ferida i està a punt de caure en els darrers tomballons. De ve gades tots tres perseguien una noia qualsevol a través de carrerons fins que comprovaven que no era ella. De ve gades Picàbia promovia fantàstiques escenes d'escàndol increpant com un orat els seus dos acompanyants en qualsevol cafè o en qualsevol cau infecte.  (Francesc Trabal. L'home que es va perdre. Ed. Quaderns Crema, 1º ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8485704258. 160 p. P. 152.).

Tomballons

La tarda de diumenge és una pel·lícula a càmera lenta, faig tomballons del no-res cap al no-res. Demà a aquesta hora ja seré a fora, em cornaran la meva vida, finalment. Em somric a mi mateix, miro d'infondre'm alegria, però en realitat no és el sentiment que experimento. [Daniele Mencarelli. Tot demana salvació. (Tutto chiede salvezza, trad. P. Vidal). Ed. La Segona Perifèria, 1ª ed. 2022. ISBN: 9788419059000. 224 p. P. 200.].

TOMBET m. 

|| 1. Fritada composta de carn, patates i pebres, i també tomàtiga (Mall., Men.). Vaja alerta si ha de parlar de tumbet, Ignor. 77. 

|| 2. Guisat de carn amb salsa que es cou dins una olla de test, la qual és sacsejada sovint per remenar la carn (Maestrat, Cast.). S'hi aboquen els talls de la carn, els quals es regiren al tombet, Salvador FB 12. «El dinar d'aquest dia [de Sant Cristòfol] és un plat fort: el tombet. Què és el tombet? S'ha bullit caragols cristians, grossos, perfumats per les bones herbes de la muntanya. I a part s'han agafat trossos mitjans de carn de corder o de conill. Aquesta carn cal guisar-la en una olla de test de Traiguera, amb un foc lent de llenya. I en açò radica el secret del plat. Cal remoure aquesta carn dins de l'olla; però sense cullerot ni paleta, sinó prenint l'olla per les anses i sacsejant-la en l'aire, de manera que els trossos de carn vagen desplaçant-se del fons. Cal tombar el contingut a poc a poc, a tombets, dins del continent de terrissa, fins... que ja està. I està ja quan té aquell punt de sabor meravellós i únic que ha de tindre aquesta carn. Així mateix, a part, s'ha fet una salsa espessa de juliverd i all i ametles i ou i safrà. Mesclats els tres ingredients—caragols, carn i salsa—, es recalfa tot a l'ombra de l'ermita, i es menja asseguts a terra, ben a la vora la bóta o el barral de bon vi i el pitxerull amb aigua de la Font d'En Segures» (Salvador FB 69).

    Fon.: tombét (val.); tumbə́t (mall.).

Tombet

Passen els dies visitant l’illa, anant amb cotxe fins a la costa nord-oest, a la serra de Tramuntana, aturant-se per passejar pels oliverars i endinsant-se a les pinedes. Mengen porcella, un llobarro fantàstic i tombet. [Khaled Hosseini. El ressó de les muntanyes. (And the Mountains Echoed, trad. A. Noya). Edicions 62, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788429771046. 416 pp. Pàg. 237.].

TONELL m.

|| 1. Bóta gran de fusta per a tenir líquids o àrids; cast. tonel. It. tonells de tenir aygua per als cavalls, doc. a. 1354 (Bofarull Mar. 78). Un tonell de fust per tenir seguó, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.). Pus rodones tinch les anques que hun tonell, Coll. Dames 93. Pera tenir deu tonells de oll, Faules Isòp. 115. Arriba un carro feixugós amb un tonell d'aigua comprada, Salvà Ret. 50.

|| 2. Mena de falda curta de seda que els homes portaven damunt la part superior dels calçons amb bufes (Mall.).

|| 3. fig. Persona molt grassa; cast. tonel.

Tonell: llin. existent a Granollers.

    Etim.: derivat dim. del llatí tŭnna, ‘bóta’ (com el fr. tonneau). 

Tonells

Un bon dia, mentre sóc a Fargo per comprar uns quants tonells de sal al magatzem, la veig mossegant una mongeta verda i ensumant-ne la punta per com provar si és fresca. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 133.].

TOPET m.

Adorn dels cabells de les dones (documentat l'any 1591 segons Aguiló Dicc.). «En València s'usa el monyo, | en Eixàtiva el topet, | en Vallada la pebrada | i en Moixent el ramellet» (cançó pop. valenciana). 

Topets  

Tot passant de sa bena a Santa Maria, i no hi havia més que vuit-cents metres, potser un quilòmetre, havia passat d'un món a l'altre: i allà ell havia d'ajudar-la, perquè ella era pobra i sola i tot l'estamordia. Recordava la primera vegada que havia anat a l'església amb la seva mare, que havia continuat portant el vestit típic: li semblava que tothom la mirava, que aquell pobre vestit negre amb topets blancs dugués a sobre els ulls de tothom. [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 120.].

TOPINET

Topinet

Contra lo que esperava la Quimeta, no sortí a donar un tomb per la Rambla, com tenia per costum d'ençà que estava desvagat. Ella escalfà un topinet de cafè molt fluix, i se'l partiren. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 152.).

TOQUETA f. dim. 

de toca. Toqueta de cotó, brodada als caps d'or y seda, doc. a. 1640 (Aguiló Dicc.).

Toqueta

L’Ona em va fer un gest amb els ulls perquè no em Cregués ni mitja paraula del que deia la mare (com si no la conegués!) mentre jo agafava en Dani i l’aixecava fins al sostre. Feia una calor infernal en aquella casa. Tot i així, el meu nebot duia, com sempre, la seva toqueta agafada ben fort.  [Matilde Asensi. L'origen perdut.(El origen perdido, trad. T. Graells). Ed. Planeta, 1ª ed. 2008, Barcelona. ISBN: 97884925449191. 622 pp. Pàg. 610.].

1. TORB m. ant. 

|| 1. Confusió, torbació, desordre; cast. turbación. Que no matéssem los affers en brogit ne en torb, Pere IV, Cròn. 230. Per lo torp qu'és estat en la ciutat per lo avalot del Call, doc. a. 1391 (Ardits, i, 21). Qu'en semblant torb no fes alguna 'rrada, Cançon. Univ. 112. 

|| 2. Destorb, retard; cast. estorbo, retraso. Entenem que'ns daria gran torb al fet de la entrada que entenem a fer contra'ls moros, doc. a. 1329 (Anuari IEC, ii,313). Seguira-se'n gran torb a nostres affers, doc. a. 1393 (Est. Univ. xiv, 347).Som informats que per torp d'alguns pochs encare no s'és fet, doc. a. 1409 (arx. mun. d'Igualada).

    Etim.: derivat postverbal de torbar.

2. TORB m. 

|| 1. Vent impetuós que alça i arremolina la neu (Pirineus); cast. ventisca, torbellino. Aspra costera devallen | portats en ales del torb, Llorente Versos 154. An el qui s'hi ha trobat am tempestats de torb o amb el vent xiulant en fosca nit, Massó Croq. 16. 

|| 2. fig. Remolí. Els gresols fugien en un torb de pols, Ruyra Parada 77.

    Fon.: tóɾp (or., occ.).

    Etim.: del llatí tŭrbĭdu, ‘arremolinat’.

3. TORB, TORBA adj. (castellanisme) 

Que expressa irritació i amenaça; cast. torvo. Se'ls guaytava de gayrell ab una mirada ininteligent y torba que feya mals averanys, Víct. Cat., Cayres 74.

Torb 

No t'has de deixar tom­bar a la primera per aquest torb americano-canadenc, ha­via dit, a Wertheimer, vaig pensar.  [Bernhard, Thomas. El malaguanyat. (Der Untergeher. Trad. J. Fontcuberta). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1995. ISBN: 84-8256-151-0. 128 pàgs. Pàg. 81.].

Torb

El pastor vell sordeja del torb que udolador

regolfa en les cingleres i pels collets s'aplana.

Amb l'espinada corba de xacres i galvana,

davalla, pels dissabtes, a proveir el sarró.

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 37.).

Torb

Un tou de neu tapava tots els símbols de la plaça, de la plaça Blanca, i quan semblava que el torb ja no podia dur més neu, des­prés de les darreres ventades fortes, talment el vent hagués expirat en els seus últims esforços, la nevada va començar a perdre intensitat. [Francesc Serés. Contes russos. (Trad. A. Maxímovna). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2009. ISBN: 9788477274704. 224 p. P. 60.].

Torb

ESTAVA en un gran desconcert: se'm presentava per davant un viatge urgent; un malalt greu m'esperava en un poble unes deu milles lluny; un fort torb de neu colgava tot el llarg camí entre jo i ell; de carro, en tenia, lleuger, de redes grosses, d’allò més vàlid i apropiat per a les nostres carreteres; abrigat amb pells, la bossa amb tot l'instrumental a la mà, em trobava ja en el pati a punt de marxa; però faltava el cavall, el cavall. [Franz  Kafka. Narracions completes volum I (trad. J. Murgades). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1982. ISBN: 8485704207. 198 p. P. 98.].

TORBONADA f.

Nuvolada de pas, acompanyada de pluja i trons i sovint de vent fort; cast. turbión, turbonada. Una turbonada espantosa havia tret de mare l'Ariège, Oller Rur. Urb. 30. Llampegava tot seguit | pujant negra turbonada, Costa Trad. 132.

    Fon.: tuɾβunáðə (or., men.); tuɾβonáða (occ.); tuɾβoná (val.); tuɾβonáðə (mall.).

    Etim.: d'un mot llatí *turbōnāta, derivada de tŭrbōne (que és variant vulgar de tŭrbĭne), mat. sign. 

Torbonada

 L'endemà al matí vaig trucar a la Japan All Airways i vaig reservar un bitllet d'avió per a la tarda. Vaig pagar el compte de l'hotel i la Yuki i jo vam sortir cap a Makaha. Ves per on, el cel estava tapat. Apunta­va una torbonada a l'horitzó. [Haruki Murakami. Balla, balla, balla. (Dansu, dansu, dansu, trad. N. Parés – A. Gombau) Ed. Empúries, Barcelona 1ª ed. 2013. ISBN: 9788499307398. 384 p. P. 262.).

TORÇAL

|| 1. adj. Seda torçal: seda gruixuda ben torçuda de manera que sembla un cordonet (Mall.).

|| 2. m. Cordonet de seda, de cotó o de llana, retort en dues vegades, primer a dos o més caps i després dos o més d'aquests fils retorts en un, amb torsió contrària; cast. torzal, torcidillo. Dins la bosa porten... mils surets, pèls y torsal, Ros Rom. 123. Rosaris de catxumbo, la borla dels quals penjava amb els torçals escabellats, Víct. Cat., Ombr. 12.

    Fon.: tuɾsáɫ (or., men.); toɾsáɫ (occ., val., mall.).

    Intens.: torçalet. 

Torçal

En els doblecs, en els amagatalls, racons ocults dels vesats trobava els fils per empeltar i renovar el teixit. Podia adobar fil a fil, des del colze mort d'una jaqueta fins tat torçal. [Manuel Rivas. Els llibres fan de mal cremar (Os libros arden mal, trad. L. Felip) Edicions 62, 1ª ed. 2006, Barcelona. ISBN: 9788429759143. 526 p. P. 366.].

TORCAR v. tr.

Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa; cast. limpiar. Ab aquella herba qui l'avia guarit se torcà les anques, Llull Arbre Sc. ii, 347. No't vulles torquar la mà en vestidura de aquell a qui no dónes a vestir, Jahuda Dits, c. 54. Lauors torchà-li los ulls, Genebreda Cons. 26. Tres coses són de què nagun pot bé axir: mocar candela, jutjar dau e torcar cul d'infant poch, Libre de tres, n.o 25. Lançaren-li aygua-ros per la cara e torcaren-li la suor, Curial, ii, 20. Com havien menjat y begut, torcat es morros y espolsat ses miques, Ignor. 75.

    Loc.

—Torcau-li ses baves!: es diu irònicament referint-se a una persona de qui s'acaba de fer una lloança exagerada (Mall.). Atlots, treys es mocadors y li torcareu sa bava, Ignor. 58.

    Fon.: tuɾká (or., men., eiv.); toɾká (occ., mall.); toɾkáɾ (val.); toɾсá (Palma, Manacor); tulká (Alg.).

    Etim.: d'un verb llatí vg. *torcare, ‘tòrcer’, derivat de torques, ‘collar, cosa retorçuda’.

TORÇAR v. tr.

Tòrcer (Ripoll, Vallès, Urgell, Barc., Camp de Tarr., Mall.); cast. torcer. Quant d'una gran rumor fom fort torçats, Febrer Inf. xiii, 111. El Ros... torçà camí d'una embiornada no massa segura, Víct. Cat., Ombr. 72. (El torçats del passatge medieval d'Andreu Febrer que hem citat, és probablement una errada de còpia per torbats; el text italià corresponent diu sorpresi).

    Fon.: tuɾsá (or.); toɾsá (occ., mall.).

    Etim.: de tòrcer, per canvi del tipus de conjugació. Com que les formes de present i de futur en català oriental sonen igual si vénen d'un verb en -er que si vénen d'un verb en -ar, les formes d'aquells temps del verb tòrcer han estat interpretades com si pertanyessin a un verb torçar, i així s'ha produït aquest canvi de flexió.

Torcava

Digué que sí, al Gabon, però d'això feia molts anys i ara no tenia ganes de parlar-ne. Continuà menjant les sopes de llet, i quan el tassó era buit i ell es torcava la boca, va sentir tres colpets deli­cats a la porta entreoberta de la cuina, i els dos monjos tornaren a entrar. (Joan F. Mira. Purgatori, Ed, Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-535-8. 292 pàgs. Pàg. 17.).

TORCADOR m. 

Drap de torcar atuells de cuina; cast. albero. I torcadors, i llandes de rostir, i graelles, Valor Rond. ii, 24.

TORÇADOR, -ORA m. i f.: 

V. torcedor.

-T'havia guardat te, però ara ja és fred -li va dir Fedòsia, que va agafar de damunt d'una post una tetera i un gotet de llauna, embolicat en un torcador.(Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 143.).

1. TORÇUDA f. 

Torcement. No mos poden evitar ses travelades y torsudes de peu, Ignor. 8.

    Fon.: toɾsúdə (mall.); tuɾsúðə (men.).

    Intens.: torçudeta, torçudota.

2. TORÇUDA f. 

Ble (val.); cast. torcida, mecha.

    Fon.: toɾsúða (Val., Polinyà, Pego, Benidorm); toɾsúa (Monnòver).

    Etim.: adaptació del cast. torcida.

Torçuda

L'oli tingué també, des de molt aviat, un paper important. Cal no oblidar que, al costat del seu valor  com a aliment, l'oli era aleshores un mitjà -de fet, l'únic- d'il·luminació nocturna. Totes les cases tenien petites llànties de terra cuita, que funcionaven amb oli i una torçuda. (Manuel Sanchís Guarner; Miquel Tarradell. Prehistòria i Antiguitat. Època musulmana. Història del País Valencià, vol 1. Ed. 62, 1ª ed. Barcelona, 1988. ISBN: 84-297-2882-1. 424 pp. P. 107.).

TORCABOCA o TORCABOQUES m. 

Tovalló; cast. servilleta. Deu posar lo saler e pa, aprés torcaboques, Robert Coch 6. Una capceta per als torcaboques, Inv. Pr. Viana 168. Torquaboques o toualles: Mantile, Esteve Eleg. 63 vo. Posà en aquella vnes toualletes e un torqua-boca e touallola, Villena Vita Chr., c. 109. Una pinta de boix e dos torchaboques, doc. a. 1515 (Miret Templers 572). Tan grollera que no empra torcaboques, Ignor. 34.

    Fon.: tɔɾkaβóka (val.); tɔɾkəβókəs (mallorquí).

    Intens.:—a) Augm.: torcabocassos.—b) Dim.: torcaboquets (Alcover Rond. ii,164).—c) Pejor.: torcabocots.