N

NABAB m.

Príncep musulmà de l'India; per ext., Personatge que torna d'un país llunyà amb una gran fortuna; cast. nabab. Ab posa majestàtica de nabab nou, Galmés Flor 16. Aquells homes eminents, nababs de la banca o directors de les grans empreses, Caselles Mult.72.

    Etim.: pres modernament del cast. i fr. nabab, mat. sign., que vénen de l'àrab nuwāb, pl. de nāib, ‘governador, lloctinent’. 

Nababs

...lliure de prejudicis, va ser el gust singular, per no dir fastuós, en la manera de vestir d'aquell boig i la desimboltura amb què portava aquelles riqueses, indolent com un muntanyenc de les Highlands quan baixa a la plana embolcallat en la seva capa. Em va semblar que una cadena d'or lleuger i dúctil, d'aquelles que els nababs porten de l'lndia, li sostenia un medalló sobre el pit, i el xal de teixit més fi i amb una decoració més elegant que mai hagi sortit dels tallers del Caixmir la transparentava com s, fos un collar vaporós. [Charles Nodier. La fada de les engrunes (La Fée aux Miettes, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2008. ISBN: 97884924440108. 218 p. P. 30.].

NADELLA f.

Llémena de les parpelles, segons Nebrija Dict. i Lacavalleria Gazoph.

    Etim.: V. lladella.

Nadelles

E no us pensets que sol d'ocells se tingués festa en aquell dia, ans null animal no hi fallia, que caminés o portés ales : vespes, abelles e cigales, verms, moscards, mosques e formigues, nadelles, xinxes, puces vives, llimacs, aranyes, escarbats, llémenes, polls. Tots ajustats en un aplec gint raonaven, menys los peixons, qui en mar nedaven:... (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 22.).

NADIR m., astron.

Punt que en l'esfera celeste es suposa sota els nostres peus i diametralment oposat al zenit; cast. nadir. a) fig. La visió multiplicada del seu cor en aquell nadir dels seus somnis, Adlert Salze 56.

    Etim.: de l'àrab naẓīr, ‘oposat’. 

Nadir

Les perspectives que s'obrien a l'esperit de dalt estant d'aquells turons pelats eren menys majes­tuoses que les del l’anícul, menys daurades que les de Súnion; les de Bethar n'eren el revers i el nadir. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 254.].

NÀIADE f. 

Nimfa que habitava dins les aigües, segons la mitologia grega; cast. náyade. Mas tost les fades Nàiades vendran, Febrer Purg. xxxiii, 49. La Nàiade se banya en la fontana, Atlàntida vii. Plau-me la nàyade que en les recòndites | blavors ombrívoles aboca l'àmfora, Costa Horac. 49.

    Fon.: náјəðə (Barc., Palma); náјaðe (València).

    Etim.: pres del gr. ναιάδα, mat. sign.

Nàiades

¿No has arrancat els elfs del sotabosc / verdós, les nàiades del curs del riu / i al tamarinde el somni meu d'estiu?  [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-574-9. 246 pàgs. Pàg. 67.].

Nàiades

Tot havia desaparegut. Els seus mestres de l'escola Paul Langevin, els professors del liceu de Maison Carrée, del col·legi de Hussein Dey, els capellans de la parròquia Santa Maria, les acomodadores del cinema Le Royal, en Sintes, el sabater menorquí de la Rue de Constantine, les nàiades de la platja de Bateau Cassé. Tot aquell món s'havia negat al fons d'un pou sòrdid. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 112.).

NALS

 Nals

...els grops formen part de la grapapa amb els mateios grucs que els nals vinguts posteriorment de l'obència. Grops i nals tenen la magina en comú i quan és temps de bocadia s'uneixen als peritots que, com ells, mamen la magna. Tots el qui mamen la magna tenen iques, llevat dels grops que van abandonar-los per la cora. (Manuel de Pedrolo. Totes les bèsties de càrrega. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. ISBN: 84297716076. 302 p. P. 105.).

NANELL, -ELLA adj. 

Nan (mall.). Gallina nanella: gallina camacurta. Ca nanell: ca de casta petita. Senten un ca nanell que lladra, Ignor. 15. Un geperut nanell, joglar estrafalari,Oliver Obres, i, 248. Es quinqueret nanell, Maura Aygof. 210.

    Loc.

—Esser com els cans nanells, que lladren d'enfora: cridar i amenaçar molt mentre el perill no és imminent o l'enemic és lluny (mall.).

    Fon.: nənéʎ (mall.).

    Var. form. (dialectal): aranell.

    Etim.: derivat dim. de nan.

2. NANELL m. 

Narell, forat del nas (Esporles).

Nanella

Amb el pas dels anys i amb la deguda serenor, no hauria comès el suïcidi i hauria anat oblidant, perquè l’única cosa que no s'acaba mai d'esborrar és la pena de la pèrdua definitiva, sense esperança, dels cabals. Ignoro com era Maira, però me la imagino no una borda ni una molossa, sinó una nanella d'una raça pura. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 56.).

NANQUINS m. pl.
Alanquins.

Nanquins

-Bon home? —va dir ella. Si jo arribés mai a ser una senyora, li regalaria un gec de color blau cel amb botons de diamants, uns pantalons de nanquins, una armilla de vellut vermell, un barret de tres puntes, un rellotge d'or ben gros, una pipa de plata i una caixa de diners. . [Charles Dickens. David Copperfield. (David Copperfield, trad. J. Sellent). Ed. Navona, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 9788417181505. 992 pàgines. Pàgines 57-58.].

1. NAP m.

|| 1.   Planta crucífera de l'espècie Brassica napus, de fulles glauques i glabres, flors grogues en raïms terminals, siliqua dehiscent no articulada, que es conra com a hortalissa per aprofitar la seva arrel comestible, anomenada també nap; cast. nabo. Certificam-vos que d'espinachs e de naps e de cols e de brotons... se dóna de totes aquestes coses lo XI, doc. a. 1373 (Hist. Poll. i, 237). Perque la salssa, per als naps mustius hi vells, vella deu ser axí com ells, Somni J. Joan 1370. Nap de la porreta: varietat de nap casporrudet, blanc, saborós (Val.). Nap de La Iessa: és blanc, llarg i prim, i és la classe millor (Val., Sueca).

|| 2.   Nap rodó, o Nap de bou, o Nap boal: crucífera de l'espècie Brassica rapa, d'arrels grosses molt carnoses, globuloses o fusiformes, de menys qualitat com a comestible; cast. nabo gallego.

|| 3. Nap bord: planta campanulàcia de l'espècie Campanula rapunculus, més coneguda amb el nom de repunxó; cast. rapónchigo.

|| 4. Nap coent: planta cucurbitàcia de l'espècie Bryonia dioica (La Selva). V. carabassina.

|| 5. Nap del diable: arrel de briònia.

|| 6. fig. Cigar amb punta a cada cap (Llofriu, ap. Griera Tr.)

|| 7. fig. Persona petita, sia per poca edat, sia per no haver crescut prou; cast. recoquín, figurilla. Y em recorda que quan jo era un nap..., Mercè Bellam. 8. L'agenolles als peus del confessor, ignocent y nap com és encara, Oller Rur. Urb. 42.

|| 8. fig. Persona beneitota, curta d'enteniment (Empordà); cast. calabacín. Es diu també nap torrat i nap boal. Tu també, nap boal? Ja t'atraparé sense córrer!, Ruyra Pinya, ii, 50. a) pl. Nom satíric que es dóna als habitants d'Aleixar.

|| 9. fig. Bufetada, cop a la cara (Gir.); cast. soplamocos.

    Loc.—a) Com ara plouen naps: es diu per indicar dubte o incredulitat en allò que un altre diu (val.).—b) Esser un segar de naps: esser una feina fàcil i profitosa.—c) No valer un nap, o un nap torrat: no valer res, esser una cosa de mínim valor.—d) Bon nap n'havem arrancat!: es diu referint-se a un negoci o feina que no ha donat el profit que se n'esperava.—e) Ara per naps, ara per cols: ara per una cosa, ara per una altra.—f) Quan no és per naps, és per cols: quan no és per una cosa, és per una altra.—g) Que naps i que cols, o Que si naps, que si xerevies: que tal cosa i que tal altra; es diu referint-se a un assumpte en què s'al·leguen diferents pretextos i raons.—h) Tant m'estimo (o tant se me'n dóna) naps com cols: tant m'és una cosa com una altra. També es diu: «Tant m'estimo naps com cols, com xerovies o fesols».—i) Nap de neu!: exclamació, eufemisme per «cap de Déu».

    Refr.—a) «Alabeu-vos, cols, que hi ha naps a l'olla»: es diu per aquells que es vanaglorien de mèrits que corresponen a altres.—b) «Naps i cols, ventre, si en vols; cols i naps, ventre, ja ho saps»: es diu referint-se a la repetició monòtona dels mateixos menjars.—c) «Quan hem set a Monistrol, nap i col; i en ser a Montserrat, col i nap»: ve a tenir el mateix valor que l'anterior (St. Bartomeu del G.).—d) «El bon nap, per l'agost (o per sant Llorenç, o per sant Jaume) ha d'esser nat».—e) «Cada cosa a son temps, i els naps a l'advent»: significa que les coses s'han de fer en el temps oportú.—f) «Per l'advent, naps i cols a trencadent».—g) «Per un nap, no es deixa de cuinar l'olla»; «Per un nap més o menys, no deixa de coure's l'olla»: significa que per un detall petit no ha de fracassar una empresa.—h) «Mai se sap si és gros el nap, fins que ha descobert el cap»: vol dir que no es poden fer judicis prematurs.—i) «Tots als naps, i ell a la carn»: es refereix a aquells que es reserven la part millor en els assumptes col·lectius (val.).

    Fon.: náp (or., occ., val., bal., alg.).

    Etim.: del llatí napu, mat. sign. || 1.

2. NAP m.

Moneda d'un duro, en llenguatge familiar (or., men.). «M'ha costat dos naps». Entrem a dinar a Ca'n Justench; vull que aprovi un cubert de nap... Després de molt de cabilar, pogué deduhir que un nap a Barcelona eren cinch pessetes a Mallorca, Oliver Obres, v, 218.

    Etim.: abreviació de napoleó, nom d'una moneda francesa del segle XIX.

3. NAP m.

Anap. Sex taceas rotundas o naps de argent blanch, doc. a. 1420 (Villanueva Viage, vii, 79).Especialment: a) Mig escudelló que empren els escudellers per a donar la forma interior a la peça que fan, sia escudella, sia plat (Inca).

    Etim.: V. anap.

Nap

La figura no és pas molt plaent; mes, jo et tinc de pintar les coses ta com son. An aquesta dona de la que ja t'hi parlat, l'anomenava la Napa, nom femella format de Nap (xic, nano Lo viure d'aquesta dona, no deixava de tindre quelcom de misteriós. De verdures i pa solzament se mantenia, a jutjar pel que s'enduia a la seua cova i encara el pa era de espigolais i les ve dures los veïns del poble deien si les prenia dels horts. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 38.).

NAP-BUF m. 

Infant, noi petit; més petit del que hauria d'esser per l'edat que té (Lluçanès, Costa de Llevant, Igualada, Barc.). Si ab lo dit lo faig ballar, a aquest nap-buf,Vilanova Obres, xi, 60.

    Fon.: nabbúf (or.).

    Etim.: de rat-buf, modificat per analogia de nap.

Nap-buf 

Ja no és tan esquerpa i s'està convertint en una autèntica amiga. Ja no em considera per res un nap-buf que no cal tenir en compte. [Anna Frank, Diari (Het Achterbuis, trad. E. Roig). Ed. Debolsillo, Barcelona,  2007. ISBN: 978-84-9759-419-6.  382 pàgs. Pàg. 193.].

Nap-buf 

-Doncs havies d'haver-li dit: «Baixet com un nap-buf» —va objectar en Jacques Segon.

[Charles Dickens. Una història de dues ciutats. (A Tale of two cities, trad. J. Arbonès. Ed. L’Avenç, Barcelona 2015. ISBN: 9788488839862. 424 p. P. 190.].

NAPOLITA

Napolita

Atuït pel cansament, les meves mirades erraven sobre les coses de l'habitació. Trastets sense valor que havien estat sempre de la família, sobretot el cobretaula de la llar amb borles roses com ja no se'n troben a les botigues i aquell napolita de porcellana, i la taula de treball amb mirall de bisell que una tia de províncies devia posseir en duplicat. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 294.].

NARGUIL m. 

Pipa usada entre els orientals per a fumar tabac, proveïda d'un llarg tub flexible i en la qual el fum travessa una capa d'aigua; cast. narguile.

    Var. form.: narguilé.

    Etim.: de l'àrab narjil, ‘nou de coco’.

Narguils

Peró qué és aixó?

No gaire lluny, s'aturen davant l'aparador d'una botiga especialitzada en llavors i narguils.(Vicenç Pagès Jordà. Dies de frontera. Ed. Proa, 1ª ed., Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-7588-473-8. 328 pàgs. Pàg. 123.).

Narguil

Al ves­pre, quan tornen, esgotats, aspiren a poder satisfer els seus tres petits plaers: el menjar. calent i apetitós i unes dosis de tabac amb mel i haixix, si s'escau, que fumen en narguil, sois o aple­gats al terrat per fruir-ne junts les nits d'estiu. [Alaa Al Aswani. L'edifici Iaqubian ('Imarut Ya 'qubyan. Tard. Pius Alibek). Edicions de 1984, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061804. 236 pàgs. Pàg. 21.].

NARINA f.

Nariu. L'asfíxia anava amoratant-li boca i narines, Oller Pil. Pr. 309. Jo obria les narines a l'aire roent, Maseras Contes 78. La vedella... se'n venia amb les narines totes eixamplades, Riber Geòrg. 26.

    Fon.: nəɾínə (or.). No sabem que existeixi el mot narina en el llenguatge vulgar; sembla una forma purament literària. 

Narines

S'obrien les narines de l'imminent deler.

Jo Ja mà dreta allargo per si la puc haver

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 57.).

NARINANC

Nari­nanc

Me l'ima­gino treballant amb calma, al ritme gandula de Monrauk, llevant-se card i posant-s'hi entrar el marí, fent mitja dotze­na de blocs al dia, 600 fotos, que semblen moltes però si t'hi poses tampoc són tantes, qui no n'ha fer 400 en un sol casament? I ara garlant amb l'un, «hey bro, whats up?», ara fenc un cafè amb l'altre, i aquí caic aquí m'aixeco, i nari­nanc. Com en Teju Cole a Ciutat oberta (Quaderns Crema, 2012), o com el sociòleg William Helmreich, que fa anys que es dedica a passejar per cada carrer de cada barri de Nova York. (Albert Forns. Jambalaia. Ed. Anagrama, Barcelona, 1ª ed. 2016. ISBN: 9788433915320. 304 p. P. 146.).

NARONJA f. 

Poncem; fruit de l'arbre Citrus medica, semblant a la taronja, però agre i de pell molt berrugosa; cast. toronja. Ab such de malgranes, ho de limons, ho de taronges, ho de naronges, Arn. Vil. ii, 180. Jo que per salvar-lo aniria a cercar les tres naronges d'or passant per la boca del drac, Ruyra Flames 98.

    Fon.: nəɾɔ́ɲʒə (or.); naɾɔ́ɲʤa, naɾɔ́ɲʧa (val.).

    Var. form.: naranja (Llimones, naranges y taronges, Libre de la Pesta, 70, ap. Aguiló Dicc.); naranxa (A curar puhagra prin escorxa de frexa e de pomer e de naranxa, Flos medic. 121).

    Etim.: de l'àrab naranja ‘taronja’.

Naronges

Comparem ara aquest rebuig al canvi visual amb el nul rebuig que provoquen els canvis de sabor. Des de fa temps, les naronges, les taronges i les mandarines que comprem al supermercat—els cítrics en general—són cada cop menys àcids, més dolços; les mostasses que es venen a Espanya no et pugen al nas, com haurien de fer; cada cop costa més trobar raves que sàpiguen a rave; fins les albergínies han perdut part de la seva agradabilíssima amargor.  (Quim Monzó. Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788477274766. 254 pp. Pàg. 202.).

NASSIRÓ m., dim.

de nas. Els llavis esblanqueïts, les ulleres i el nassiró moradencs, Ruyra Pinya, ii, 217. 

Nassiró

Tenia un nassiró adorable i uns enormes ulls castanys -així la hi descriuria a Hayward-, i una suau cabellera d'un color ros fosc, talment la mena de cabells que dóna bo enfonsar-hi el rostre, i una pell que era com el vori amarat per la llum del sol, i les seves galtes eren com una rosa vermella, molt vermella. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 173.].

NÀUTIL m., neol. zool.

Mol·lusc cefalòpode tetrabranquiat, orbicular amb l'obertura molt gran i dividit interiorment en diversos compartiments; pren nom del gènere Nautilus dels naturalistes; cast. nautilo. 

Nàutil

—M'aniria bé una taula portàtil -suggereix el Less, amb l'esperança de poder deixar d'escriure al cor del seu nàutil- . I un sastre. Al Marroc em vaig estripar el vestit i sembla que he perdut l'agulla de cosir. [Andrew Sean Greer. Les trifulgues de l’Arthur Less. (Less, trad. M. Rubió). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2019. ISBN: 97884416987467. 316 p. P. 247.].

NEFARI, -ÀRIA adj. 

Nefand, extremadament dolent. Aquest peccat ha quatre graus e spècies nefàries, Eximenis Lux. 11.

    Etim.: pres del llatí nefarium, mat. sign.

Nefari

Fins i tot li semblà veure en la cara de Poupin la mena d'expressió que origina la descoberta, o si més no la interrupció, en un acte nefari.  [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 421.].

NEFAS

Per fas o per nefas: per un motiu o un altre; cast. por fas o por nefas. Y per fas y per nefas hagin de sentir sa cantarella que s'ha introduhit, Ignor. 54. Per fas o per nefas no en trobava cap al seu gust, Ruyra Parada 151.

    Etim.: pres del llatí nefas, ‘il·lícit’ (per oposició a fas, ‘lícit’). 

Nefas

És gairebé tot el que ara puc dir en anglès, no sé perquè... És fàcil de recordar, és cert... «Gentlemen first!» -I per desencaparrar-lo, ens divertíem els dos tornant a parlar en anglès. Repetíem a la més mínima: «Gentlemen first!», per fas o per nefas, com uns idiotes. Res més que una broma entre nosaltres. Vam acabar ensenyant-la al mateix Henrouille que una mi ca pujava a vigilar-nos. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 368.].

Nefas

Hi tornàvem encara un altre cop per un motiu o altre, per les mitges per a varius, pel corrent faràdic òptim, pel tractament de la cel·lulitis a la regió del colze... Jo havia arribat a embolicar-me del tot segons les seves indicacions i inclinacions, per fas o per nefas, com un veritable tècnic. M'acompanyava, em precedia, en aquesta passejada infinitament xaruga, Baryton, me'n saturà, de conversa, per a tota l'eternitat. Parapine es petava de riure per dins, en sentir-nos desfilar entre les nostres enraonies durant les tallarines, tot gargallejant completament les estovalles amb el vi de bordeus del patró. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 477.].

NEGRONI

El negroni és un còctel fet amb una part de ginebra, una de vermut negre i una tercera de bíter, normalment Campari.[1] És considerat un aperitiu,[1] un combinat per a abans de dinar per tal d'estimular la gana. Sol servir-se amb glaçons en gots de vidre amples de cul pla. Es pot guarnir amb pela de taronja i amb un toc de llimona. https://ca.wikipedia.org/wiki/Negroni

Negroni

El seu pensament projectava una successió anàrquica d'imat­ges: les contorsions de la Laura, la Sofia esperant-lo a casa; la Laura miola, la Sofia es pregunta per què en Bekman no arriba; un negroni sobre la barra, i és la Sofia qui l'agafa, i quan se l'acosta a la boca, la Sofia s'ha convertit en la Lau­ra. El negroni cau a terra. (Pol Beckmann. Novel·la. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 9788477276012. 162 p. P. 24.).

NELUMBE m. 

Gènere de plantes aquàtiques de la família de les nimfeàcies, de grans fulles rodonenques i emergents i magnífiques flors; cast. nelumbo. Com la neu ens enlluernen els nelumbes, tremolant, Carner Lluna 63.

    Etim.: pres del nom oriental Nelumbo, amb què els naturalistes han designat aquest gènere botànic.

Nelumbe

í el capoll de nelumbe flotant sempre / amb el Cupido indi al riu sagrat... [Edgar A. Poe. Poesia   completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-574- 9246 pàgs. Pàg. 77.].

NEPENTESI

Nepentesi

Tot ho ha espatllat ella», pensava, amb ràbia; i, esmaperdut, bevia el nepentesi en els llavis tendres dels seus dos apassionats còmplices. [Matzneff, Gabriel. Ebri del vi perdut (Ivre du vin perdu, trad. R. Lladó i J. Lafont) Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 1989. ISBN: 8474104556. 302 p. P. 108.].

NERD

Nerd (de l'anglès nerd i pronunciat IPA /nɛɾt/) és un estereotip que representa una persona molt intel·ligent, fascinada pel coneixement, especialment científic, i generalment sol ser associat a una persona socialment maldestre i aïllada de l'entorn que l'envolta. El mot equivalent més aproximat a nerd en català seria setciències. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Nerd).

Nerd

Ella s'ha­via posat el primer que havia trobat a l'armari. Potser perquè no combinava gaire, en Pau ho va trobar sofisticat. Ell porta­va un polo Fred Perry, bermudes i náutiques; la Teresa va suposar que anava disfressat de nerd. (Vicenç Pagès Jordà. Dies de frontera. Ed. Proa, 1ª ed., Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-7588-473-8. 328 pàgs. Pàg. 39.).

NESPLA o NESPRA f. 

|| 1. Fruit del nespler, de forma rodona amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat; cast. níspola. No deu hom raebre cerves ne nesples, Arn. Vil. ii, 150. Ledons, guarofes, prunes, nesples, codonys, F. Eximenis (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 368). Car són com les nesples que, totes podrides, | en elles tots temps està 'l polzim vert, Proc. olives 1099. Fruyts stíptichs axí com són cithonia e nesples, Cauliach Coll., ll. iv, d. 2a, c. 2. 

|| 2. fig. Cop violent, especialment el que es dóna en agressió Li havia ensivellat un quern de nesples, Alcover Rond. ii, 267.

    Loc.—a) Això és tan veritat com ara plouen nesples: es diu d'una cosa que és mentida.—b) Què hermosura de nesples!: exclamació irònica, referida a coses dolentes o lletges (val.).

    Refr.—a) «¿A com van les nesples? Conforme cauen les bèsties»: es diu per riure's dels compradors que paguen sense regatejar allò que el venedor els demana (val.).—b) «Amb temps i palla, maduren les nesples»: significa que les coses no s'han de fer precipitadament, sinó dedicant-hi tot el temps i els mitjans adequats.—c) «Per sant Lluc, nesples pelluc» (Mall.); «Per sant Lluc, nesples espluc» (Men.): es diu perquè per la festa de sant Lluc és l'època bona per a collir les nesples.

    Var. form. (vulgarismes): nyespla, nyespra.

    Fon.: nésplə (or., bal.); nésplɛ (Vinaròs, Maó); néspla (Cullera); néspɾə(Solsona, Camp de Tarr.); néspɾɛ (Olot, Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset); néspɾa(Calasseit, Tortosa); nέ̞spɾa (Pego); nέspɾə (Arles, Cotlliure, Ribesaltes, Oleta);ɲéspla (Morella, Morvedre, Val.); ɲéspɾa (Llucena); ɲésplɛ (Sueca).

    Intens.:—a) Augm.: nesplassa, nesplarra, nesplarrassa.—b) Dim.: nespleta, nespletxa, nespleua, nespliua, nesplona, nesplarrina, nesplota.—c) Pejor.:nesplota, nesplot.

    Etim.: del llatí mespĭlu, mat. sign. || 1, que, segons A. Graur (Rom liii, 200), tenia en llatí vulgar la variant nespŭla.

Nespla

Suposava que els de fora casa serien iguals que son pare i el germà, que tenien un genió curt i tot sovint li prometien llenya, quan no li en­teplegaven una nespla, sense que ella sabés gaire bé per què. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 349.).

Nespla

LUCIO

I tant si ho havia fet! Però em vaig resignar a negar-ho; altrament m'haurien casat amb aquella nespla podrida. [Shakespeare, William. Mesura per mesura. (Measure for measure, trad. J. M. De Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1986. ISBN: 8402107478. 152 p. P. 118.].

NEULAR v. tr. 

Mustigar, pansir una planta, fruita, etc., per efecte de la boira o d'altres accidents atmosfèrics; cast. añublar, agostar. Set espigues... primes, estèrils, neulades,Corella Obres 58. Se li pudrí el rahim, se li va neulâ el blat, Caseponce Faules 112. Oliva neulada: la que es panseix i cau de l'arbre abans d'hora (Súria).Taronja neulada: la que no arriba a madurar (Pineda). Figues neulades: figues assecades abans d'acabar de madurar (Eiv.). Carbassó neulat: el carabassó que no arriba a madurar (Sta. Col. de Q.). «Les faveres no granaran perquè s'ha neulat la flor» (Pla d'Urgell). a) ant., aplicat també a la sal: Los saliners donen fort leja sal, molt terrosa, hoc e a vegades neulada que amarga, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 84).—b) fig. aplicat a les persones: Neulat: raquític, amb aspecte de mala salut (Empordà, Garrotxa, Vic). A tu no te'n só volgut | perque n'ets massa neulada, Milà Rom. 376.

    Fon.: nəwlá (or.); newlá (occ.).

    Etim.: derivat de neula, || || 1 i 2.

Neulat

-Pensa, Biel, que la puta guerra m'ha neulat la casa i els camps. Ja no sé fer de pagès, creu-me: és massa sang per tornar a agafar l'aixada com no sigui per encertar-la al cap d'un traïdor -i en Galceran gairebé no s'adonava del que havia dit, però sabia que deia veritat per més que li dolia. (Jaume Cabré. Galceran, l'heroi de la guerra negra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-324-X. 112 pàgs. Pàg. 94.).

Neulit

Quan vivia l'anterior comandant, tota la colònia era plena de partidaris seus; tinc en part la força de convicció de l'anterior comandant, però em falta totalment el seu poder; a conseqüència d’això els partidaris s'han neulit, n'hi ha encara molts, però cap no ho confessa. [Franz  Kafka. Narracions completes volum I (trad. J. Murgades). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1982. ISBN: 8485704207. 198 p. P. 83.].

Neulida

Era una noieta neulida, d'ulls grossos. La seva presència i la de les seves dones m'importunà una mica al llarg d'un viatge, que sobretot importava que es fes sense retard. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 153.].

Neu­lit

És cert que tota relació una mica duradora em procurava inevitablement l'amistat d'un espòs cepat o neu­lit, pretensiós o tímid, i gairebé sempre cec, però generalment en treia poc plaer i encara menys profit. [Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià (Mémoires d’Hadrien, trad. J. Creus) Proa, 1ª ed. 2023, Barcelona. ISBN: 9788419657220. 358 p. P. 72.].

Neulat

Si sentim «Quin nyicris!» és que ens parlen d'algú 'escarransit i, alhora, malaltís', i si algú exclama «Quin secall!» vol dir, solament, que és 'molt magre'. Les criatures 'mancades de vigoria' són neulides, que no és ben bé igual que neulades, és a dir, 'amb cara de mala salut'. Val a dir que neulat el DIEC no el recull aplicat a les persones; ens diu tan sols que neular-se, aplicat a les plantes, vol dir 'malmetre's per la neula' (neula és un sinònim de boira). Com ja hem dit alguna vegada, el català és una llengua que fila molt prim. (Jordi Badia i Pujol. Salvem els mots. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788418033971. 246 p. P. 176.).

NEURELLA f.:

V. neulella. 

Neurella  

Era tota remeiera malicots de dits, agraviaments de nirvis i espatllats de la neurella. I duia al fondo de la seva cistella les seves arrels i les seves herbetes i les seves ampolles d'olis compostos, que no faltava qui els hi havia vist fer miracles. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 142.).

NIAL

|| 1. m. Covador; lloc on les gallines ponen i coven (Ribagorça, Andorra, Pallars, Cast.); cast. ponedero.

|| 2. m. Ou artificial, generalment de guix, que es posa dins el nieró o covador perquè les gallines hi vagin a pondre (Gir., Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Organyà, Tremp, Balaguer, Ll., Urgell, Priorat, Calasseit, Val., Xàtiva, Benidorm); cast. nidal.

|| 3. adj. (Ou) que ha estat covat i no ha produït pollet; ou dolent, corromput (Empordà, Penedès, Mall., Men., Eiv.); cast. huero, gárgol. Tots ets altres varen esser nials, Ignor. 56.

|| 4. adj. (f. NIALA) fig. dial. Buit, mancat de substáncia o de bona gràcia (mall.); cast. huero. Tot axò embrollat dins una forma grossera, niala, buida, Galmés Flor 9. Aquesta virtut no servex més que per fer niales ses altres dues, Roq. 4.

|| 5. adj., fig. Indispost, mancat de salut completa o de bon humor (mall.); cast. alicaído. Son pare va xerecot i fa dies que no s'és aixecat de sa nitedat que du i de lo nial que va de que li siguem fuites, Alcover Rond. vii, 26.

    Fon.: niáɫ (or., occ., val., bal.).

    Etim.: del llatí *nīdāle, ‘niada’, ‘propi del niu’. 

Nials

-Bona l'hauríem feta, Toni! Aquesta virtut, en el dia, no serveix més que per fer nials ses altres dues. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 70.).

NICS

Nics

Són més clars els altres -riu ell-. Escolteu... "... i també l'exemple del gragol diu el pensador que únicament opera per mitjà de formes lògiques que sol seguir els nics en les seves manicades i els bans en l’exercici de l'afona, mentre mai no s'ha vist cap nic..." (Manuel de Pedrolo. Totes les bèsties de càrrega. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. ISBN: 84297716076. 302 p. P. 107.).

NICOTIANA - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

https://ca.wikipedia.org › wiki › Nicotiana

... l'ambaixador francès a Lisboa que importà a França al tabac de Virgínia el 1560. Nicotiana prové del francès nicotiane, nom culte del tabac.

 Nicotiana

Li dóna flors del seu jardí, pèsols d'olor, nicotiana, clavells, flors de mostassa i boques de conill. I també enciam, quan és el temps, i raves, pastanagues i faves. I també pots de melmelada de baies o de ruibarbre confitat. Una vegada, un joc de tovallonets de te amb les puntes brodades; una altra vegada, un sobretaula de ganxet amb un centre de punt reixat. [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 18.].

NICTANTES

Nictantes

La nictantes també, sagrada flum, / que perfumant la nit tem el perfum;• i la clítia, el dubte entre molts sols, [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016.  ISBN: 978-84-7727-574-9. 246 pàgs. Pàg. 73.].

NIELL m.

|| 1. Relleu que es fa en el metall amb el burí o cisell; cast. niel. Les grans caps letres són florejades de ploma ab obra de niell de diverses colors, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. ii, 116).

|| 2. Corc de les dents; càries (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Igualada).

|| 3. nàut. Escletxa petita deixada a cada banda del paramitjal perquè l'aigua de la sentina pugui anar a la caixa de bombes (St. Feliu de G., Mataró, St. Pol, Barc.).

|| 4. Crull, escletxa molt estreta per on s'escorre el líquid contingut dins un recipient de terrissa, dins una bóta, etc. (Pineda, Artesa de S.); cast. rendija.

|| 5. Escull, roca que surt a flor d'aigua (Blanes); cast. escollo. A la boca de la badia les ones s'agegantaven... Al davant de Tossa hi ha un niell en el qual s'estavellaven en bona part, Ruyra Pinya, ii, 82.

Niell: llin. existent a Palamós, Pals, Arenys de Mar, Sineu, Bunyola, etc.

    Fon.: niéʎ (or., occ., bal.).

    Etim.: del llatí nigĕllu, ‘negret’. 

Niells

La boga, contra el que creu molta gent, no és pas un peix blau: és un peix de roca que es captura amb la xarxa de les bogueres, voltant els niells de més o menys profunditat. És un peix una mica eixut, que guanya servit molt fresc, a la brasa, amb una vinagreta una mica subratllada. El moixó és un peix petit, que menja la vegetació del litoral i amarga una mica; té el gust una mica acre de les pastures assolellades. (Josep Pla. El geni del país i altres proses. Ed. 62. Barcelona, 2ª ed. 1985. ISBN: 8429717986. 216 p. P. 74.).

Niella

El Nen Jueu ja era tot un home. De guapot i escarràs de feina no n'hi havia cap altre al poble. Ja ningú el martiritzava, cert, mes ell bé massa ho coneixia, que entre aquell blat fent de niella. En les feines de la terra s'apartava de les no prenent part gairebé mai en ses converses, i quedant- mera al tornar a casa, caminant maimó i trist com si por mort a sobre. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 93.).

Niells

Cada tarda esperàvem al sorral Tamorrada de les barques i, de tant en tant, el retorn d'algun veler de les remotes mars d'Amèrica o de la Xina. El meu pare també va ser pilot i anà fins a Rússia, a través d'aigües gelades, vorejant niells de glaç. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 359.).

Niell

No em banyava i em va aparèixer niell al voltant de les genives. [Avni Doshi. Sucre cremat (Burn Sugar, trad. N. Artigas). Edcions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788416987849. 350 p. P. 168.].

 NIERADA (escrit també niarada). f.

|| 1. Conjunt d'ous o d'ocells d'un mateix niu; cast. nidada. Y la nierada austera | que obri el bec a la vorera | de l'abim, la't manté Déu, Riber Sol ixent 33.

|| 2. Conjunt d'animals d'una mateixa ventrada, o d'infants d'una mateixa família; cast. nidada. Una casa amb cinc infants..., amb aquella niarada tan atxerovida, Alcover Cont. 34.

|| 3. fig. Niu, lloc d'on neixen moltes coses; cast. nido. El Cau-ferrat és una nierada de bellesa que lliura caliu a l'ànima, Roig Flama 52.

    Fon.: niəɾáðə (or., bal.).

    Etim.: derivat de niera, o doble intensiu de niu. 

Nierada

Lliscant pel marge escarpat, una tarda crua de desembre, se li enganxà la xarxa en una nierada de terregalls d'alguna vella riuada i s'enfonsà en una teranyina d'enfiladisses gruixudes i mortes que el subjectaren. Es debaté durant un moment i després es quedà quiet. La teranyina era estranyament confortable, una hamaca que se li ajustà perfectament un cop es relaxà. Buscà a les palpentes el flascó de Four Roses que duia amagat dins el folre de manta de la seva jaqueta llarga de dril i en féu un glop. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 154.].

 NIGOLOGIA

Nigologia

Pangloss ensenyava la metafísico-teòlogo-cosmolo-nigologia. 7 Demostrava d'una manera admirable que no hi ha mai efecte sense causa, i que en aquest món, el millor dels mons possibles, el castell de monsenyor el baró era el més bell dels castells i la senyora la millor de les baronesses possibles.

7. Paròdia dels noms forats pel filòsof Christian Wolff (1679· 1754), divulgador de les teories de Leibniz. Wolff havia estar l'intro­ductor del terme “cosmologia”, o estudi de les lleis generals de l'uní­vers, com a ciència independent de la metafísica. “Nigologia” és paraula inventada per Voltaire, després d'una sèrie de temptatives i no, i no sembla que vulgui dir res de res.  [Voltaire. Càndid o l’optimisme (Candide ou l’optimisme, trad. J. Llovet) Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8482562185. 176 p. P. 11.].

NINADA f. 

Feta pròpia de nins, d'infants; cast. niñada.

Ninades 

La vaig mirar atònita.

-Demanar-te que callis és saber de què parlem?

-Au, va, Ottavia! No em vinguis amb ninades! Com pots ignorar que el teu pare era un campieri?

Per què la vaig entendre? No ho sé.

[Matilde Asensi. L'últim Cató (El último Catón, trad. N. Bueno Cobas). Ed. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-01-38639-X. 510 pàgs. Pàg. 355].

NIGUL m. (dial. mall.) 

Núvol; cast. nube. S'en pujan com un nigul, Aguiló Poes. 36. Crestes de Lluch axecau-vos | de niguls d'argent vestides, Guiraud Poes. 7.

    Refr.

—«Nigul geperut, va net i du brut» (Mall.).

    Fon.: niɣúɫ (mall.).

    Intens.: nigulàs, nigulet, nigulot.

    Etim.: format per regressió damunt formes com nigulada, nigulat, que són deformacions dialectals de nuvolada i nuvolat.

Níguls

Des d'aquí, des de la meva finestra, no puc veure la mar. Només uns níguls de mal color, desfent-se, i la punta d'agulla del temple del Tibidabo. Res de bo. Cases de pisos, altes i lletges, amb flors esmorteïdes als balcons i veles grogues rostides pel sol.(Carme Riera. Ted eix, amor, la mar com a penyora. Ed. Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-623-0. 142 pàgs.Pàg.31.).

NING-NING m.

Onomatopeia amb què es designa el so repetit d'una campaneta. 

Ning-ning

Una preferència! Ja va ple. Ning-ning, ning-ning, ning-ning. [Raymond Queneau. Exercicis d’estil (Exercices de style. Trad. A. Bats – R. Lladó). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477270416. 136 p. P. 69.].

NOC m.

|| 1. Recipient fet d'una soca buidada per una cara, i destinat a posar-hi el menjar o abeurall de certs animals domèstics, principalment dels porcs (Rosselló, Cadaqués, La Jonquera, Espolla, Rabós d'Empordà, Lledó); cast. gamella. a) per ext., Recipient fet de pedra o de rajoles per a posar-hi el menjar del porc (Agullana).

|| 2. En el molí draper, joc de dues grans maces que mogudes per la força hidràulica baten les teles per donar-los consistència (Garrotxa, Plana de Vic, Camp de Tarr.); cast. noque, batán.

|| 3. Forat per on s'escorre l'aigua dels molins fariners un cop ha prestat el seu servei (Centelles, ap. BDC, ii, 11).

|| 4. Conducte o canal de l'aigua fins a les ales de la roda molinera (Centelles, ap. ibid.).

|| 5. fig. Forat del coll, conducte de la gargamella i de l'esòfag. «Quin noc que té!»: es diu com a sinònim de ‘gana, bon forat de coll’ (Centelles, ap. ibid.).

Noc: a) topon. Noc d'En Cols: font o brollador d'aigua situat en la comarca d'Olot, a terreny volcànic.—b) Llin. existent a Milà, Vilan. i G., etc.

    Fon.: nɔ́k (pir-or., or.).

    Sinòn.:— || 1, bassi, cóm, gobi, pica.

    Etim.: del llatí *naucu (derivat de navis), ‘objecte en forma de barca’ (cf. el prov. nauc ‘cavitat del molí’). Per completar la informació etimològica, consulti's: Rom., xliv, 291; M. de Montoliu, BDC, x, 32; Meyer-Lübke Kat. 133 i REW 5859. Cal rebutjar l'ètim aràbic nuqra proposat per Eguílaz Glos. 465. 

Noc

Semblant-me que m'anava a trencar, vaig posar-me es mans al ventre i maquinalment batia de peus com les maces d’un noc de barretinaire. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 201.).

NODÓS, -OSA adj.

Que té nodes o nusos; cast. nudoso. Labis grossos e durs, nodosos, Cauliach Coll., ll. iv, d. 1a, c. 6.

    Etim.: pres del llatí nodōsum, mat. sign. 

Nodoses

Hi havia un caminoi ple d'arbustos que baixava pel costat d'aquella selva, enmig de la columnata de soques velles i nodoses i l'arcada de les branques. El vaig seguir, esperant que aviat arribaria a la casa, però s'allargava més i més, els seus giravolts em portaven cada vegada més lluny: no hi havia cap senyal visible d'una residència ni d'un parc. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 469.].

Nodes

Aquest és l'arbre que més m'agrada, el plàtan: els nusos, els nodes i l'escorça pelada. [Vikram Seth. Una música constant (An Equal Music, trad. A. Torrecasana) Ed. Anagrama / Empúries, Barcelona 1ª ed. 2000. ISBN: 8475967132. 398 pàgines. Pàg. 368.].

NOGAT

Pasta de farina, mel i nous, cuita al forn (Fabra Dicc. Gen.). Tots aquests fruyts... si són cuyts ab mel o ab çucre, axí com a pinyonat o nogat, són menys nohiblas que en altre manera, Arn. Vil. ii, 235. L'ascolà vuy s'a menyat hun toxó ab bon noguat, Canç. Nad. 125. Varen menjar un bocí i beure un gotet de nogat, Massó Croq. 32.

Nogat

Vaig conèixer la vila molt aviat. Tots els barris. De la torre de Narbona fins a la pujada de Sant Martin, de la casa de Diana de Poitiers a la col·legial Santa Creu. Vaig conèixer la llibreria Baume i totes les botigues de nogat: France‑Nougat, Chabert, Guillot... (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019.  ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 126.).

Nogats

Quedava promès. La vida, vaja! Res en comú amb l'Àfrica decorticada de les agències i dels monuments, dels ferrocarrils i dels nogats. Ah, no! Anàvem a veure-la en el seu suc, la veritable Africa! Nos altres, els passatgers buidaampolles de l'Amiral Bragueton. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 127.].

NOGENSMENYS adv.

Sense que sigui obstacle allò que s'acaba de dir (Fabra Dicc. Gen.); cast. no obstante, sin embargo. 

Nogensmenys

Nogensmenys, també és possible de convenir que Colom no fou insubstituïble, car “Amèrica hauria estat descoberta aviat encara que Colom hagués mort d’infant al seu bressol”, cosa que hom no pot dir d’Esquil, Fídies i Plató. Si Rafael hagués mort al bressol, la Transfiguració, ben cert, no hauria estat mai pintada. [Jacob Burckhardt. Consideracions sobre Historia Universal (Weltgeschichtliche Betrachtungen. Trad. G. Muñoz). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 8429720391. 272 p. P. 212-213.].

Nogensmenys

Nogensmenys, quan hi ha una major abundància de notí- cies documentals és altament abellidor que pugui constatar-se en els grans homes l'existència d'una relació conscient

amb allò espiritual, amb la cultura de llur època; que un Alexandre, posem per cas, hagi tingut Aristòtil com a mestre. [Jacob Burckhardt. Consideracions sobre Historia Universal (Weltgeschichtliche Betrachtungen. Trad. G. Muñoz). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 8429720391. 272 p. P. 231.].

Nogensmenys

Escolteu, si no, l'estrofa

d'un poema aurifluent

i que el docte secretari

subratllava justament:

M'albiren amb manta cura

bo i curulls llurs ulls ferrenys,

que àdhuc ací nogensmenys

de quelcom sento fretura!

(Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 161.).

Nogensmenys

I, nogensmenys, un sincronisme de sentiments i d'as­piracions. una comunitat d'ideals i de neguits, donava a aquells moviments llunyans i dispersos una unitat forta i palesa. (Antoni Rovira i Virgili. Nacionalisme i Federalisme. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1982. ISBN: 8429718621. 234 p. P. 126.).

NOGUES

 Nogues

S'autoconvidà a casa dels avis. Fou la primera decepció que m'ocasionà. Va passar cinc clics a Nils i ni va portar un trist pastís. Res. Ni sous ni nogues. Va insistir perquè el dugués a Cotlliure, on es va recollir davant la tomba de Machado com a bon espanyol.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 335.).

Nogues

Exercia els seus talents amb quatre pro­fessors del contingent, pagats amb sous i nogues. De talla mitjana tirant més cap avall, els cabells rossos molt clars, uns ulls molt dolços, bigotis tímids. Quan havia ximat un xic massa, el professor Schwob em revelava intimitats. Cada cop que esmentàvem una dona bonita, sempre demanava amb una inquietud real.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 339.).

NOÏBLE adj. 

Nociu. No serà noïble ço que les gents ne diran, Llull Blanq. 7. Totes coses nohibles foragitava, doc. a. 1380 (BABL, x, 126). Qui pot saber quant al món est noïble, Ausiàs March cxii. Tal volta l'ombra mateixa te pot ser noïble,Riber Geòrg. 13.

    Etim.: del llatí nocibĭle, mat. sign.

Noïble

Sia'ns lícit tallar la branca corcada, enterrar el gastament, menyspreuar l'esforç fallit, suprimir el detall evidentment inútil o noïble a la sanitat i bellesa del conjunt -és dir, fallar sobre lo realitzat—, mes guardant-nos d'interdir el pas a manifestacions futures o de confondre lo essencial amb lo accessori, la causa amb l'efecte, renegant de la poesia pel poetastre, del matrimoni per la dona xorca. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 179.).

NOLER

Noler

El voler, és a dir, la capacitat de decisió, de llibertat i d'acció, obsessiona l'home i, fet i fet, el desborda. El voler conté sempre una desmesura i topa sempre amb la realitat. Topa amb tot el que no és ell i topa amb ell mateix. Voler i noler, és a dir, no voler, així, formen unitat. Voler sense limitacions porta a la renúncia. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 406.).

1. NOM m.

|| 1. Mot amb què és coneguda o designada una persona o cosa, o una espècie de persones o de coses; cast. nombre. Indigne que mon nom sia escrit en est libre, Llull Gentil 3. Lo plaer e voler de aquell qui nom los imposa, Metge Somni iii. Es appellada donzell per altre nom, Macer Erbes. Designar (ant. apellar) per son nom: Apela om per son nom, Hom. Org. 7 vo. Esser de nom o Tenir per nom (tal o tal paraula): En Guillem de Montpestler hac d'aquela dona una fiyla per nom Maria, Jaume I, Cròn. 2. Donar nom (a algú, a alguna cosa): transmetre el seu nom o esser causa que algú o alguna cosa tingui tal o tal nom. L'ivernal vilatge que dóna nom als estanys tenebrosos, Massó Croq. 8. Haver nom (tal o tal cosa): tenir per nom (tal o tal mot). Aquest home hauia un fill que molt amaua e qui hauia nom Fèlix, Llull Felix, pt. i, c. 1. Lo primer dels mascles qui fo primogènit hac nom En Jaume, Pere IV, Cròn. 27. Prin lo such de la erba que ha nom meculera, Flos medic. 175. Que no sé qui sou ni com aveu nom, Proc. olives 602. Nom de fonts, o de pila, o de bateig, o de batisme: el nom de sant que es posa a un individu (per oposició a llinatge o cognom). Són escrits lo nom e cognom, doc. segle XV (Miret Bech oques 21).Nom de casa o Nom de família: el cognom. Nom de religió: el nom que adopta un en fer-se religiós. N'Angelina s'era feta monja de la Caritat, prenint a la professió el nom de Sor Francina, Galmés Flor 170. Nom de guerra: pseudònim, especialment en les polèmiques. Conèixer algú de nom: haver-ne sentit parlar, però no haver-lo vist. Mal nom (escrit també malnom): sobrenom, nom que es dóna a algú per escarn o per burla. Saber posar el seu nom: saber firmar. Donar els noms: presentar-se a la vicaria els qui s'han de casar, perquè els anotin en el llibre corresponent per a fer les amonestacions (Mall.). Dia que es donen es noms i se fa es titlet, Alcover Cont. 22. a) en la milícia, Senyal que es dóna i exigeix en la guàrdia per passar o deixar passar algú; cast. santo y seña. Demanar lo nom, mot o senyal de milícia: Tesseram poscere, Lacavalleria Gazoph. Tocada la arbolada, ja està acabat y romput lo nom, perquè sols se dóne pera la nit. Moradell Prel. 13. Dia del nom d'algú: festa del sant del nom. Tedeum laudamus per esser el dia primer de maig per esser el nom de sa Magestat, Actes Cap. Seu Mall., a. 1729, fol 450.

|| 2. Fama, anomenada; cast. renombre. Senyor, sol lo nom que hom diu que uós nos uolets mal, nos és fort mal, Jaume I, Cròn. 22. No prenes nom de mal metge, Cauliach Coll., pròl. Tenia nom de primorosa, Pons Auca 23. Bon nom: bona fama, reputació favorable. Va derrera servir bé es seus parroquians y donar bon nom a la casa, Roq. 42. Fer nom o Tenir nom: tenir fama, esser célebre. Sortir amb bon nom d'alguna cosa: sortir-ne victoriós o tenir-hi bon èxit. En va sebre sortir en bon nom, Alcover Cont. 57. a) En nom d'algú: per encàrrec d'ell, obrant en representació d'ell; invocant l'auxili o protecció d'ell. En nom de Déu, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 178). En nom del Pare et del Fill e del Spirit e de la Verge, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 160). La possessió deu esser liurada en nom de la Ciutat, doc. a. 1390 (Ardits, i, 6). En nom vostre jo li dono tot lo que ell me demana, Lacavalleria Gazoph.

|| 3. Mot que designa una persona, animal o cosa (per oposició a verb, que indica una acció o un estat); cast. nombre. Paraula està en unió e en tres coses: nom e verb e preposició, Llull Cont. 327, 23. Els plurals des noms acabats en a, Aguiló Poes. iii. Nom comú: mot que designa un objecte com a un de tants. Nom propi: mot que designa un objecte considerat com únic. Nom adjectiu: paraula que expressa una qualitat o determinació d'un ésser (per oposició a nom substantiu, que indica l'ésser mateix).

|| 4. Denominació, qualificació; cast. nombre. Que lo Fenollar hi yo, som germans de nom hi de armes, Proc. olives 544. Que hu era de nom i de fets, Víct. Cat., Ombr. 23.

    Loc.—a) Treure noms o Posar noms a algú: designar-lo amb sobrenoms, amb noms ofensius.—b) Dir el nom del porc a algú: dir-li paraules molt gruixudes i insultants.—c) No tenir nom: esser una cosa tan insòlita per la seva maldat, que no se troba nom adequat per a designar-la com mereix.—d) En nom del cel, o de Déu, o de tots els sants: fórmula intensiva amb què es reforça un verb de petició (demanar, pregar, etc.), per indicar la vehemència del prec.

    Refr.—a) «Agafa bon nom, i cala't a jeure»: significa que en haver-se guanyat anomenada, es pot obrar de manera ben contrària sense perdre la bona fama.—b) «El nom no fa la cosa»: significa que el nom que es doni a una cosa és secundari, que el que importa és la realitat en si.—c) «El nom de Maria aigua m'envia»: es diu perquè la festa del Nom de Maria (12 de setembre) s'escau al principi de l'època de les pluges (Mallorca).

    Fon.: nɔ́m (pir-or., or., occ., alg.); nɔ̞́m (val., bal.).

    Intens.:—a) Augm.: nomàs.—b) Dim.: nomet, nomenet.—c) Pejor.: nomot, nomenot.

    Etim.: del llatí nŏmĭne, mat. sign. || 1.

2. NOM ant.

grafia aglutinada de no'm (=no em). Senes mort e senes assolament de mon cors que nom sia fet, Capit. Llorens 1211. Tem-me que nom donàs maledicció, Serra Gèn. 26.

Nom de fonts

-És anglès. -Molt millor. Quin nom té?

-Barsad —contestà en Defarge, pronunciant-lo a la francesa. Però havia posat tanta cura per aprendre-se'l bé, que després el va lletrejar correctament.

-Barsad --repetí madame Defarge—. Bé. I el nom de fonts? -John.

-John Barsad —va repetir la dona, després d'haver-lo lletrejat en veu baixa-. Molt bé. Sabem quin aspecte té? [Charles Dickens. Una història de dues ciutats. (A Tale of two cities, trad. J. Arbonès. Ed. L’Avenç, Barcelona 2015. ISBN: 9788488839862. 424 p. P. 200.].

NOMIA

Nomia

Vaig donar-i compte de tot el que desit­jà saber i en canvi jo vaig ser incapaç de convèncer-la que em digués què nomia i em mostràs el rostre, mem­bres i cos que jo havia omplert de besades deleroses i acaronat amb excitant desassossec.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 25.).

NOMOFÒBIA

La nomofòbia és el terme derivat de l'anglès 'non-mobile-phone-phobia', que defineix la por o l'ansietat extrema de caràcter irracional quan una persona no pot utilitzar el seu telèfon mòbil, per raons diverses, com no tenir-lo a la mà, haver-se quedat sense bateria o no tenir accessibilitat a internet.

Segons un informe de Sanitas, el 48% de les dones i el 58% dels homes tenen pànic a la possibilitat de no tenir accés al telèfon mòbil. A més, un 9% de les persones experimenten angúnia si tenen el telèfon apagat. Aquest fenomen pot provocar aïllament social significatiu perquè en lloc d'interactuar directament amb les persones, els individus afectats per aquesta fòbia, prefereixen comunicar-se a través d'aplicacions de missatgeria o xarxes socials. Aquest comportament incrementa l'aïllament social en lloc de fomentar connexions reals i significatives.https://cadenaser.com/cataluna/2024/05/31/nomofobia-que-es-i-com-saber-si-la-pateixes-sercat/

Nomofòbia

Cibercondria, es veu que se'n diu: tendència malaltissa a aurodiagnostícare per interner. És una de les noves ma­lalties digitals, com la nomofòbia -la por de sortir de casa sense el mòbil- o la síndrome de la vibració fantasma, també anomenada síndrome del membre amputat, segons la rumorologia internetera. En el cas de la hipocondria di­gital, els estudis demostren que, quan r'aurodíagnostiques, la majoria de vegades ho fas erròniament, i en cas que l'encertis sempre et situaràs en el pitjor escenari possible: no tindràs la grip, tindràs la grip aviària. (Albert Forns. Jambalaia. Ed. Anagrama, Barcelona, 1ª ed. 2016. ISBN: 9788433915320. 304 p. P. 157.).

NON-NON f.

|| 1. Cançó per a adormir els infants (or., occ., val.); cast. nana. «Adorm-te, nineta, | adorm si tens son; | adorm-te nineta, | adorm-te, non-non» (cançó de bressol val.). Dionisos dorm regaladament. Los sembrats del davant li rumrumegen dolçament la non-non, Víctor Català (Catalana, vi, 8).

|| 2. Fer la non-non: en llenguatge infantil, dormir (or., occ.). Y després fent la non-non | la rondalla somiava, Collell Flor. 53.

    Fon.: nɔnnɔ́n (or., occ.); nonnón (val.).

    Etim.: onomatopeia de l'alè tranquil del qui dorm (cf. nona, art. 2). 

Non-non

Quan el tren s'atura, s'entreobre la sendera suau de llums i d'ombres que condueix al país dels somnis i s'acosta de puntetes la son. Però l'escàndol del tren el foragita un altre cop. Hi ha gent que diu que li passa el contrari, que el soroll de les rodes quan giren els bressa com un non-non i el final del moviment els arrenca del sopor. I després t'etziben l'exemple del moliner, que de seguida es desperta quan s'atura el molí. A mi, el moliner no m'és simpàtic, i no en vull saber mai més res. [Alfred Polgar, La vida en minúscula (Kleine Schriflen. Trad. M. Lobo). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 1998. ISBN: 8477271909.142 p. P. 35.].

"NONSENSE" en llengua espanyola veure enllaç  a viquipèdia traducció al català: SENSE SENTIT

Nonsenses

Durant anys, aquesta pàgina de cartes dels lectors de La Vanguardia va parlar un cop i un altre d'aquell «ocell mis­teriós que sobrevola Barcelona». Va ser un exemple esplèn­did d'aquella tradició epistolar d'arrel britànica que con­sisteix a obrir un grandíssim debat per coses habitualment considerades nímies, gairebé  nonsenses. Hi va haver d'al­tres debats per l'estil, però, juntament amb el deis mitjons de rombes i el de la forma de col·locar el rotlle de paper hi­giènic al porta-rotllos, el de l'ocell misteriós va ser un deis més celebrats, i encara ara es recorda amb afecte.  (Quim Monzó. Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788477274766. 254 pp. Pàg. 79).

NORAI m., nàut. 

Columna o anella de ferro fixa en terra per a fermar-hi les amarres de les embarcacions; cast. noray. De fer... norays ab què's puxan normetjar les fustes, doc. a. 1443 (Hist. Sóller, i, 67). Donaren fondo a s'escà de sa Torre y s'amarraren a un noray, Roq. 31. 

|| Nom de lloc de la Cala de la Clota (L'Escala). Norais: lloc del port de Sóller, segons el mapa del cardenal Despuig.

    Fon.: nuɾáј (or., Sóller, men.); noɾáј (val., mall.).

Norai

L'ombra, sempre esperada, s'endinsava pel passadís, l'ocupava tot sencer, prenia forma en un cos vermell d'home que arribava a la porta del dormitori; ella amagava una pistola sota el coixí descarregava un seguit de trets sobre el cos, però era l'ombra, finalment, la que seguia avançant cap al llit: «No me mates, nenica, no me mates», tot el no-cos de don Goyo, el pare, era una queixa i un prec, mentre del fons del menjador, compassat al grinyol d'un balancí, arribava el riure enfollit de la mare, Prudència. L'endemà, l'Angustias de divuit anys va emprendre l'odissea de tornar a casa amb el desig de trobar un tenderol humil on aixoplugar-se —o potser era un norai, allò que li calia. El matrimoni amb el Boni no va funcionar, i la mentidera memòria va recórrer a les desaparegudes cartes de l'aviador per fantasiejar uns amors frustrats.  (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 49.).

Norai

L'havia trobat fumant, amb la cama dreta recolzada en un norai, al peu de la passarel·la. S'havien abraçat i el seu antic rival d'internat li havia fet broma temptant-lo una última vegada.(Rafel Nadal. La maledicció dels Palmisano. Ed. Columna, Barcelona, 2015. ISBN: 978-84-664-1987-1. 370 pàgs. Pàg.  261.).

Norais

A la platja la coneixien tant com al venedor de cocos... de tant veure-la traginar el seu fardellam... A dins hi duia brodats, «patrons», treballs de ganxet i fins i tot planxes... Hauria venut ronyons, pells de conill, qualsevol cosa perquè passéssim aquells dos mesos.

Quan fèiem feina també evitàvem el port, passar massa a la vora, per por dels norais i de les cordes, on és molt fàcil ensopegar. No hi ha lloc més traïdor. Si caus al llot, t'hi quedes aferrat, se't mengen els crancs, no et troben mai més...  [Louis-Ferdinard Celine. Mort  a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 97.].

NOSOLOGIA f. 

Estudi dedicat a classificar les malalties i observar-les en totes llurs circumstàncies; cast.nosología.

    Etim.: compost de noso- i del gr. -λογία ‘tractat’.

Nosològica

Fa unes setmanes, Carreras va aparèixer en una mena de taula rodona, a Televisió Espanyola, amb tot de periodistes, algun dels quals va insinuar -si no recordo malament- que potser havia arribat el moment de dir prou a tota aquesta exaltació nosològica que s'ha creat al voltant de Carreras. (Quim Monzó, La maleta turca. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed., Barcelona, 1990. ISBN: 84-7727-053-8. 220 pp. Pp. 172-173.).

NOVADOR, -ORA m. i f.

Qui intenta introduir innovacions, especialment en matèries de doctrina; cast. novador. Ompliu de confusió | a tot pervers novador, Goigs catalans (Serra Calend. folkl. 324).

    Etim.: pres del llatí novatōre, mat. sign. 

Novadora

Una minoria creadora s'adscriu, necessàriament, a una classe social determinada, que comparteix, a causa de les tendències econòmiques i intel·lectuals dels seus membres, l'impuls renovador i l'èxtasi profètic d'aquella, i ensems li ofereix els mitjans d'acció per a concretar-lo en el terreny de la realitat. Per aquest sol fet, la classe novadora intenta d'atreure als mites que crea - polítics, socials, artístics — les altres classes, bé siguin inferiors o superiors. (Jaume Vicens Vives. Notícia de Catalunya. Ed. L’Àncora, Barcelona 2012. ISBN: 9788429770735. 236 p. P. 66.).

NOVENÇÀ, -ANA m. i f. i adj. 

|| 1. Novell, principiant; que fa poc temps que fa una cosa, que exerceix un càrrec, etc. (Barc., Penedès, Camp de Tarr.); cast. novel. «Com que el predicador era novençà, encara anava tot lligat». Vostè deu ser novensà en l'empleo, Vilanova Obres, xi,123. 

|| 2. Primerenc, acabat de produir; produït a primera hora, als primers temps (Lluçanès, Barc.); cast. primerizo, tempranero. Una almosta de mandonguilles ab escalunyes novensanes, Vilanova Obres, xi, 237. Ab los novensans axeribiments de l'amor,Vilanova Obres, iv, 209. 

|| 3. Casat de fresc; que està dins el primer any de matrimoni o que encara no ha tingut el primer fill (Camp de Tarr., Pla d'Urgell, Tortosa, País Valencià). Feren molta de honor al Conestable e a la nouençana, Tirant, c. 205. No pens en bega... let dels meus pits, | yo novençana, | no pellicana, | plaer vull pendre, Spill 5081.Se tractave d'un matrimoni novençà, Pascual Tirado (BSCC, iii, 10).

|| 4. ant. Persona jove, núbil; cast. mancebo, muchacho. Guardau só joue delicat e nouençà, Vent. Pel. 19. Dones romanes... de fet vingueren | les ancianes | e novençanes | al Capitoli, Spill 7908.

    Fon.: nuβənsá (or.); noβensá (occ., Maestrat, Val.); novensá (Cast., Al., Alcoi, Elx).

    Var. form.: jovençà.

    Etim.: d'un creuament de jovençà amb nou o novell.

Novençà 

Ja en el corredor, entre felicitació creua un "No s'acabava mai" relal amb un "Deixa que bese el nòvio d'Empar Ferrer, actriu. I a la pregunta d'una atabalada però perspicaç periodista del Levante contesta amb un " em trobe trist, em trobe vell, xiqueta torna a somriure, traïdor, el novençà de la Universitat de València.(Fuster, doctor, patint, art. El Temps, 1985, Vicent Martí. 20/05/2014, pàg. 32.).

Novençà 

Cada quart d'hora, un novençà s'aixecava per indicar ]'hora. «Il est huit heures et quart, il est huit heures et demi, il est neuf heures moins le quart etc.» El bizuth craies era encarregat de donar guixos als professors. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 90.).

Novençans

Als novençans els digueren que se situessin al bell mig, mentre els altres es plantaven tot al llarg dels murs oposats. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 54.].

No­vençans

Al Kenilworth, Amory va conèixer Burne Holiday -el dels ulls grisos es deia Kerry-, i l'estona que va durar un raquític sopar a base de sopa aigualida i ver­dures anèmiques es van dedicar a mirar els altres no­vençans, dels quals els que seien en grups reduïts sem­blaven molt més cohibits que els que ho feien en grups més nombrosos. [Francis Scott Fitzgerald. En aquest costat del paradís (The Side of Paradise, trad. J. Mª Fulquet). Ed. Navona, Barcelona 2019, 1ª ed. ISBN: 9788417181956. 370 p. P. 66.].

1. NUC m. (dialectal):

V. nus, art. 1. 

Nuc

A casa, en un angle de la cuina que en dèiem de dins, m'havia rentat les mans, la cara i el coll amb l'aigua freda d'una palangana, o directament de la bomba del pou a la cuina de fora, m'havia mirat a l'espill la careta redona i ensonyada, i ma mare, desconfiant de les meues ablucions sumàries, m'havia refregat amb força el bescoll i les orelles amb la tovallola humida abans de fer-me el nuc de la corbata, de mullar-me els cabells per pentinar-me'ls amb una clenxa recta i blanca (era a la dreta, la clenxa, o a l'esquerra?) i de posar-me damunt de la taula un bol calent de so pes de llet amb pa blanc i una gran cullerada de sucre. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 41.).

Nucs

Hi havia el matalafer, que venia només cada any, o potser cada dos, buidava en el terra ben agranat del magatzem del pinso els matalafs que li indicava ma mare, i amb dos vares flexibles corbades batia la llana amb colps regulars combinats, taca tac tac, taca tac tac, fins que desfeia del tot els grumolls, estovava altra més gran però no sempre les mateixes, que venien a casa cada any, i ma mare les convidava a un almorzar frugal abans d'omplir-los la bossa amb verdures, llegums i una dotzena d'ous i de donar-los unes poques pessetes d'almoina: elles, a canvi, ens deixaven alguna estampeta i prometien resar per la nostra fa mília. I de la mateixa manera, amb el mateix intercanvi d'oracions per queviures i almoina, hi havia la pa rella de franciscans amb el cordó de nucs a la cintura, amb sandàlies i sense mitjons encara que fóra d'hivern, que una vegada l'any ens visitaven, fent el recorregut regular de frares mendicants. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 256.).

NUGAR v. tr.:

V. nuar. 

Nugat

La noia subjectava la jaqueta amb les mans, com si s'estigués abraçant ella mateixa. Al cap, un mocador negre, o quasi negre, nugat al clatell, tapant-l'hi fins a les celles. I als peus, unes bambes que devien haver jugat molts partits o caminat moltes llegües. (Isabel-Clara Simó. La salvatge. Proa, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 8477396930. 220 p. P. 11)

NUMEN m.: cast. numen.

|| 1. Deitat dels pagans.

|| 2. Inspiració artística. Cerquen altres que es seu numen | s'esperit diví los rech, Roq. 10.

    Etim.: pres del llatí numen, mat. sign. 

Numen

Me'l vaig escoltar mentre donava el pit a la nena. Ell i la Carmen no s'acontentaven que jo residís a Nàpols, que ens veiéssim de tant en tant: em volien reintegrar al barri amb tots els honors, demanaven que complementés la Lila en qualitat de numen tutelar, pressionaven perquè actuéssim com divinitats, tot i que de vegades anéssim d'acord i d'altres estiguéssim enfrontades, que en qualsevol cas estiguéssim atentes als seus problemes. [Elena Ferrante. La nena perduda (Storia della bambina perduta,trad. C. Martínez). Debutxaca, 1ª ed. Barcelona 2020. ISBN: 9788418132452. 618 pàgs. Pàg. 270.].

NUMINÓS

numen / numinós. REL.

Allò numinós, terme (del llatí numen) introduït per Rudolf Otto, apareix com el singular estat de l'esperit que té consciència d'allò misteriós, terrible i sagrat, que inspira temor i constitueix un element fonamental de l'experiència religiosa. El numinós se singularitza com quelcom que és radicalment i absolutament diferent: l'absolutament altre que no s'assembla a res humà ni còsmic, davant el que l'home experimenta el sentiment de la seva radical inferioritat, de no ser més que una criatura (veure sagrat). (ENLLAÇ) 

Numinós

El símbol que dóna títol al llibre sembla a l'autor especial-ment significatiu, tot i que l'obra en conjunt no té potser un caràcter que el justifiqui prou, sobretot per a qui pensés en els textos estudiats per Moeller sota el títol Le silence de Dieu. Vull dir que si per El Callat podria pensar-se en una poesia predominantment dirigida cap al numinós, l'esperit que batega en molts poemes del llibre sembla més aviat decantat a la terra.  (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 77.).

Numinós

El numinós no és només aterridor. És també la bellesa serena, transparent. La transparència. Per a l'evolucionista el passat no pot interessar com a model; el passat només representa el residu, el rastre... (Lluís Solà. Llibertat i sentit

1. NUU m.: 

V. nus.

2. NUU f. ant. 

Núvol; cast. nube. Vendrà en les nuus ab los àngels del cel, Llull Doctr. Puer., c. 12. Ja se obren les nuus e n'ix pluja, Llull Sta. Mar. 58. Vaeren una nuu en semblança de foch, Muntaner Cròn., c. 206. Per què lo levant tira les nuus plujoses, Metge Somni iv. En l'ayre, allí on són les nuus, Sermons SVF, i, 52. Dins la concavitat de una nuu espessa, Alegre Transf. 43.

    Etim.: del llatí nūbe, ‘núvol’.

3. NUU, NUA adj.: 

V. nu, art. 3.

Nuu

Va formar una nuu -que se'm disculpi el mot, tan poètic com arcaic, perquè la núvola, com de seguida es comprovarà, va esdevenir, per prodigi únic, ardentment femella -que era la reproducció exacta de tots els trets i la figura de la mestressa de l'Olimp. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 35.).

NUVIAL o NOVIAL

|| 1. adj. Pertanyent o relatiu als noviis; cast. nupcial, novial. Que avets petgades VI lliures e lo vestit novial, doc. a. 1420 (Vegueria de la Vall de Ribes). Un mongil de bruneta nouial, doc. a. 1497 (arx. de Montblanc). Hont un jorn me durà | ab lo vel nuvial des de l'altar, Casas A., Poes. 172. La parella novial davant davant de la cualcada, Oliver Obres, i, 262. I a Rebeca i als seus ne fa ofrenes | per nuvial present, Alcover Poem. Bíbl. 37.

|| 2. f. Conjunt de la roba que es fa nova per a una novia (Montblanc).

|| 3. m. Conjunt de béns i objectes que s'aporten al matrimoni. Un collar de or... és lo novial de dita senyora, doc. a. 1523 (Alós Inv. 45). En què viurien els novis, lo que duria ell, el regal d'ella, el regal de Viçanteta..., el regal de Cento..., o sia tot el novial i els ors, Morales Id. 28.

Nuvial: llin. existent a Barc., Tarr., Soses, etc.

    Fon.: nuβiáɫ (or.); noβiáɫ (occ., Val.); noviáɫ (Cast., Al., Mall.); nuviáɫ (Tarr., Men., Eiv.).

    Etim.: derivat de nuvi i de novii.

Nuvial

Allí la casa nuvial espera

a l'espòs que captiva hi duu l'esposa.

Captiva sols d'amor... reina que impera,

al posar-hi les mans, en cada cosa;

i reina del sentit de l'home encara.

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona, 3ª ed. 1987. ISBN: 8429718028. 142 p. P. 25-26.).

NYAFEGÓS, -OSA adj.

Brut, ple de taques (Tortosa).

Nyafegosa

Encara retrunyia l'última campanada quan el doctor Volpi va obrir la porta. Et va mirar aclucant els ulls, amb el front arrufat i les ulleres a la punta del nas. Portava una bata de seda nyafegosa i els cabells despentinats li formaven una aurèola grisenca al voltant del cap. (Care Santos. Desig de xocolata. Ed. Planeta, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-9708-263-1. 432 pàgs. Pàg. 229.).

1. NYAM m. 

Planta de diferents espècies del gènere Dioscorea, procedent de la Xina i del Japó, cultivada en els països càlids (Cuba, Guinea, etc.) per aprofitar els seus tubercles comestibles, rics en fècula; cast. ñame.

2. NYAM m. 

Menjar, en el llenguatge infantil (Empordà, Mall., Men.). «Mira que n'hi ha, de nyam!»«Vine, faràs nyam»: vine, menjaràs.

    Fon.: ɲám (or., bal.).

    Etim.: onomatopeia de l'acció de masticar.

3. NYAM 

forma dialectal i vulgarisme, per veiam (Val., Alcoi, Benissa, Ontinyent); cast. a ver.

Nyam

Quan es van queixar que haurien preferit puré de nyam amb estofat de verdures i peix sec, vaig ignorar la mirada de l'Akin. Qualsevol altre dia hauria tornat á la cuina per aixafar nyam. [Ayòbámi Adébaáyò. Queda't amb mi. (Stay With Me, trad. Alexandre Gombau). Angle Editorial, 1ª ed. Barcelona, 2018. ISBN: 9788417214142. 318 pàgs. Pàg. 147.].

NYÀMERA

La nyàmera (nyama), pataca (de pala, de canya o petorrera), patatxo, patata de canya o batata de la Noguera, topinàmbur o heliant (Helianthus tuberosus) és una planta conreada pel seu tubercle que pertany al mateix gènere que el gira-sol (Helianthus). A Catalunya està classificada com a espècie invasora. (Viquipèdia)

Nyàmeres

Hi ha la cinta de la Légion d'Honneur enganxada amb cola a sota d'una fotografia borrosa i una recepta molt pulcra de creps de fajol. A sota de la foto, hi ha escrit amb llapis vermell: «Recordeu-vos d'arrencar les nyàmeres. Ha! Ha! Ha!» [Joanne Harris. Cinc quarts de taronja (Five quarters of the orange, trad. M. Roura). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 9788477273332. 382 p. P. 15.]. 

NYAPA f. 

|| 1. Taca (Aguiló Dicc.). 

|| 2. Fam, en l'argot estudiantesc (Saura Dicc.); cast. moros. 

|| 3. Marca o escut d'una porta (en l'argot dels malfactors). L'espasista és el que fa les claus, però abans necessita la nyapa (motllo de l'escut) del pet (pany),Vallmitjana Crimin. 30.

    Fon.: ɲápə (Barc.).

Nyapa

I els caps dels caps... No s'apliquen les lleis, només importa treure'n nyapa i la força bruta. La gent petita és la més indefensa, un animal al bosc està més protegit. Al vostre país el bosc protegeix els animals; al nostre, les muntanyes. (Calla.) La major part de la meva vida l'he passada sota el règim socialista, ara recordo fins a quin punt idealitzàvem l'home.[Aleksiévitx, Svetlana. Temps de segona mà. La fi de l'home roig (Time: Segond and. Trad. M. Rebón). Ed. Raig Verd, 1ª ed. Barcelona, 2015. ISBN: 978-84-943854-6-9. 542 pàgs. Pàg. 444.].

Nyapa

Ells inspiren pel simple fet d'invocar-la. Veuen la nyapa que en poden treure, viuen al dia i es vanten de ser al­truistes i subscriptors d'un estat de coses en què no els faltarà mai de res. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 299.).

NYAUFAR v. tr.

Esclafar una cosa no dura (Ross., Garrotxa, Empordà, Plana de Vic, Gironella, Solsona, Ribera del Flamisell); cast. chafar. Tretes les arnes, traslladen la mel a casa, on de seguida la fan ben nyaufada amb les mans, Violant Tragí 33.

    Fon.: ɲəwfá (pir-or., or.).

Nyaufat

N'haig d'agafar un altre. Miracle! Encara hi és, el cotxe! Exactament el seu, la mateixa color, el mateix taller d'origen a Vaulxen-Velin, però hi ha una xifra de diferència. Aquest, per altra banda, está més nyaufat que una tartana.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 397.).

NYÈBIT m. 

|| 1. Noi que va perdut pels carrers (Barc.); cast. golfo. 

|| 2. Noi presumit i de poca vàlua com a persona física o moral (Empordà, Garrotxa, Bagà); cast. mequetrefe, petimetre. 

|| 3. (en to despectiu) Noi qualsevol (Barc., Tarr.); cast. rapaz, mocoso. 

|| 4. Ximple, mancat de seny (Empordà); cast. tonto. 

|| 5. Home que no serveix per a res (Tortosa); cast. papanatas, espantajo. 

|| 6. Nom que es donava als ciclistes els primers temps que corrien bicicletes (Barc.). 

|| 7. Llautó (en el llenguatge dels drapaires i dels trinxeraires barcelonins).

    Fon.: ɲέβit (or., occ.).

    Etim.: incerta. Wagner Argot 75 relaciona aquest mot amb el fr. nepe, nèpe, ‘espècie de lladregot jueu’; Sainéan relaciona aquesta forma amb el mot fr. nièpe ‘vespa’.

Nyèbit

— ¿Per què no se m'haurà acudit res millor que adreçar-me de tal manera a desconeguts? Podria ser un impostor, un nyèbit o un malearal: no saben res de mi... Potser és això el que sóc!»   [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 119.].

NYEC-NYEC

estar nyec-nyec. Diccionari de sinònims de català en línia

Softcatalà  https://www.softcatala.org › paraula › estar nyec-nyec

Resultats de la cerca per a: «estar nyec-nyec» (1 resultat). estar nyec-nyec. 1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir ...

Nyec-nyec

Les seves veus ressonaven com si fos­sin a la mateixa habitació que jo. Les molles del matalàs feien nyec-nyec sota meu. Tot l'edifici xerricava i fins i tot el terra semblava poc estable, fràgil. Si posava el peu on no tocava, estava convençuda que se m'empassaria. [Avni Doshi. Sucre cremat (Burn Sugar, trad. N. Artigas). Edcions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788416987849. 350 p. P. 135.].

NYEU-NYEU o NYAU-NYAU 

|| 1. m. Onomatopeia del parlar gemegós i nasal, com de persona pidolaire o hipòcrita. «Tot el dia me véns a fer nyeu-nyeu». 

|| 2. m. i f. i adj. Persona aparentment retreta, gata maula, hipòcrita (or., occ., bal.); cast. gatamaula. «Na Joana és una nyeu-nyeu; no te'n fiïs!»«Sempre la veus tota nyeu-nyeu, i no la fa si no pot!»En el posat de mosca morta, en son parlar de nyau-nyau, Oller Esc. pobr. 9. Li digué que era una nyeu-nyeu que no procurava més que per a ella, Víct. Cat., Cayres 225. M'agrada la vostra gosadia, tot fent la nyeu-nyeu!, Carner Preu, ii, 175.

    Fon.: ɲɛwɲέw (or., occ., bal.); ɲawɲáw (or., occ.).

Nyeu­nyeu

Però tot això no havia existit. I els tramvies, els ma­teixos tramvies grocs i pàl·lids, anaven escampant la seva nyeu­nyeu metàl·lica, fins i tot en ple estiu del zoo , mentre la Maria del Carme i jo, lluny d'aquella Leipzig, complíem un desig molt antic de Carlov.  (Ramon Erra. Escolta, Volòdia!. Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2010. ISBN: 9788482649757. 192 pp. Pàg. 98.).

Nyeu-nyeu

Oh, no, res de tendre, de sentimental! Rebregar-la i, un cop violada. llençar-la. Que se'n torni, maculada, al seu ambient burgès, amb els seus aires mentiders de puresa, d'innocència. "Potser moltes d'aquestes ja en són, de maculades, penso jo, i aquí fan el nyeu-nyeu." No puc perdonar- los llur mauleria perfumada. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França I. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 88.).

Nyeu-nyeu

-Sí, ella és tota nyeu-nyeu, però si la sentia a casa... Com del nostre rebost se sent tot lo que s'enraona a l'altre pis, l'altre dia vaig sentir que baladrejava i, la veritat, vaig pensar, veiam de què se les heuen. Me vaig posar a escoltar i, Reina del Cel, quina boca! Què es pensa! Lo mateix que un carreter, fins alls i frosques! (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 14.).

Nyeu-nyeu

A l'administrador -arqueòleg casolà que va intentar aquietar-la, l'envià a passeig dient-li que si es cuidés tant de lo que calia com de comprar desferres i coses arnades, no passaria lo que passava; a la cuinera li retragué brou salat que li havia fet un mes enrera, a la cambrera jove l'amenaçà amb tirar-la al carrer per respostejadora, i a la Glòria, la cambrera gran, li digué que era una nyeu-nyeu que no procurava més que per a ella. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 334.).

Nyeu-nyeus

Que va aparèixer a la Corunya amb la criatura. Ell tot sol. Amb la nena als braços, al tren. No li va importar gens els ai quediran ni els nyeu-nyeus ni les xafarderies. Gens. ¿Quants homes al món ho farien? [Manuel Rivas. Els llibres fan de mal cremar (Os libros arden mal, trad. L. Felip) Edicions 62, 1ª ed. 2006, Barcelona. ISBN: 9788429759143. 526 p. P. 48-49.].

1. NYIC m.,

onomatopeia del crit d'un gos quan el fereixen, d'un porc quan l'encalcen, etc. «A Campos, per tocar l'orgue, | posen dos porcs dins un sac; | un fa nyic, s'altre fa nyac, | i s'avenen com un rellotge» (cançó pop. Mall.).

2. NYIC, NYIGA (o nyica). adj.

|| 1. Migrat, revellit (Mall.); cast. raquítico. Vaja unes coques més nyiques, Ignor. 10.

|| 2. Malsofrit, irritat (Mall., Eiv.); cast. malhumorado. Si qualque nyich raons enfloca, Penya Poes. 150.

|| 3. Cric, avar (Manacor); cast. mezquino. Cap a una altra casa que no sien tan nyics i que no se fassen dolents per sa misèria d'una panada, Alcover Cont. 246.

    Refr.

—«A dona nyiga, da-li corda fins que riga»: recomana no fer el contrari a una dona cridanera, sinó anar-li per les seves (Es Capdellà).

    Fon.: ɲík (Mall., Eiv.).

    Etim.: V. nic.

1. NYEC m.

Peix malmenat per l'acumulació excessiva de peixos dins la barca (St. Feliu de G.).

2. NYEC m.

|| 1. Grinyol o gemec de gos, d'ànec o d'altre animal que produeix un crit semblant. No havien sentit un nyec d'oca, Víct. Cat., Ombr. 23.

|| 2. Criatura molt petita (Castellciutat, ap. Griera Tr.).

|| 3. Fer nyec: morir-se (BDC, xvii, 117).

|| 4. No fer nyec: no agafar res en caçar. «Avui no hem fet nyec».

    Fon.: ɲέk (or., bal.).

Nyic

Abans del canvi, a l'oliva, recordo una Joana còmplice i loquaç, sempre nyic i nyec amb la tieta. Però era un nyic i nyec enjogassat, com quan la provocava amb històries d'ins­titut uncensored. La dona es posava les mans al cap: Joana, que hi ha la xiqueta, doooona. I la xiqueta, als onze anys, als dotze, als tretze, sempre era jo, rient per davall del nas.(Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 62.). 

Nyic-nyics 

I quan fugirien de la foscor en què es quedaven quan Larch tancava la porta, quan ja no sentien més els nyic-nyics de les sabates de la infermera Echaa i de la infermera Angela en retira­da?  [John Irving. Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra (The Cider House Rules, trad. M. Farran i N. Roig). Ed. Proa-Columna, 1ª ed. Barcelona1996. ISBN: 8482560700, 8478098496. 572 pgs. Pg. 76.].

Nyic nyic

Que amb el fill no havien parlat mai de res de tot allò fins aleshores, i que ell ho atribuïa al nyic nyic de l'Elvira, que només pensa en els diners. Jo u deia: És estrany, sent filla d'un pare com el seu. (Noel Clarasó. L'altra ciutat. Club Editor, Barcelona 1ª ed. 1968. 228 pgs. Pg. 165.).

NYEQUI

Nyequi

Ara es fa l'inno­cent, aquest. Quan n'hi ha un de difunt pel mig no podem presentar-nos amb una mà al davant i una al darrere. Serà possible? Amb un ànec que encara ens fa nyequi, calentó i tot, aquí dins! Amb un cadàver de cos present, per entendre'ns. La vida és un do, ho pot veure a qualsevol documental! (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 17.).

NYEU-NYEU o NYAU-NYAU 

|| 1. m. Onomatopeia del parlar gemegós i nasal, com de persona pidolaire o hipòcrita. «Tot el dia me véns a fer nyeu-nyeu». 

|| 2. m. i f. i adj. Persona aparentment retreta, gata maula, hipòcrita (or., occ., bal.); cast. gatamaula. «Na Joana és una nyeu-nyeu; no te'n fiïs!»«Sempre la veus tota nyeu-nyeu, i no la fa si no pot!»En el posat de mosca morta, en son parlar de nyau-nyau, Oller Esc. pobr. 9. Li digué que era una nyeu-nyeu que no procurava més que per a ella, Víct. Cat., Cayres 225. M'agrada la vostra gosadia, tot fent la nyeu-nyeu!, Carner Preu, ii, 175.

    Fon.: ɲɛwɲέw (or., occ., bal.); ɲawɲáw (or., occ.).

Nyeu-nyeu

Per sa mogiqueria cançonera i sa cara fresca i grassona, sempre blavosa del pas del rasor, li deien el Sagristà; i eren son aire tan nyeu-nyeu i d’home de bé, que an el sagristà tothom li hauria donat l'hòstia sense confessar-lo. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 144.).

Nyeu-nyeu

A l'administrador -arqueòleg casolà- que va intentar aquietar-la, envià a passeig dient-li que si es cuidés tant de lo que calia com de comprar desferres i coses arnades, no passaria que passava; a la cuinera li retragué el brou salat que li via fet un mes enrera, a la cambrera jove l’amenaçà amb tirar-la al carrer per respostejadora, i a la Glòria, la cambrera gran, li digué que era una nyeu-nyeu que no curava més que per a ella. — Ah! si jo em pogués valdre!... Ah si Déu no n'hagués donat aquest gran càstig!...(Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 307.).

Nyeu-nyeu

«És la cultura i la intel·ligència destil·lades», es va enganyar Zeus, força cansat de tantes recents lluites i enterbolit per la victòria. «Casem-nos-hi.» Ja matrimoni, Metis no cessava d'advertir, amonestar i ensenyar el marit, amb una veueta de nyeu-nyeu. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 24.).

1. NYICRIS 

Expressió que té el mateix significat que nyècalis (Olot). «Dona'm el rellotge.—Nyicris!» (=no te'l vull donar).

2. NYICRIS m. i f. i adj. 

|| 1. Persona desnerida, raquítica; magre i mancat de vitalitat (pir-or., or., occ., bal.).Que et penses que sóc un nyicris?, Roger Pera 33. 

|| 2. Poc menjador; menjamiques (Garrotxa). «Que ets nyicris! Sembla que mastegues fils» (Olot). 

|| 3. m. Planta de l'espècie Muscari comosum (Vayreda Flór. 433).

    Fon.: ɲíkɾis (or., occ., bal.).

    Var. form.: nyíqueris.

Nyicris

Consideraven els oficials que havien rebut un tracte favorable de la República una colla de lacais dels jueus, maçons i comunistes, uns nyicris que només volien complaure les masses. (Paul Preston, L'Holocaust espanyol. Ed. Base, Barcelona, 3ª ed. 2012. ISBN: 978-84-15267-23-2. 908 pp. P. 85).

Nyicris 

A més, és Púni­ca nació d'Orient que disposa d'una força semblant a un exèrcit, el qual, si més no en part, també estarà a la nos­tra disposició. D'eixam afegir, i acabo, que és més fàcil tractar amb un únic monarca fort que se sent segur en la seva posició que no pas amb mitja dotzena de manda­taris nyicris desprotegits. [John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàgs. 156-157.].

Nyicris 

Però fixa't bé: un nyicris. Juraria que prepara un primer llibre de poemes, per arribar a finalista d'algun premi de molts que ni hi ha a Lavinia o altres topants d'Alfaranja i Konilòsia. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 120.).

Nyicris 

-Abans de dir al cargol que és un nyicris, lliga't casa teva a 1'esquena i carrega-la amunt i avall una setmana -vaig replicar.  [Ayòbámi Adébaáyò. Queda't amb mi. (Stay With Me, trad. Alexandre Gombau). Angle Editorial, 1ª ed. Barcelona, 2018. ISBN: 9788417214142. 318 pàgs. Pàg. 298.].

Nyicris 

No arribava, ni de bon tros, al nivell del meu cosí Bezsonov però, almenys, era alt i fort. En Yann Bretel, capità i porter de l'equip baixet i nyicris, amb prou feines hauria pogut estossinar un canari en un combat lleial.  (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 201.).

Nyicris 

El nyicris i peculiar Noah s'havia enganxat a en Fergu­son la primera setmana, nerviós i insegur, sens dubte esperant que allí el burxés o l'insultés, però l'atac no es va materialitzar mai, i aviat va comentar a tranquil·litzar-se, i es va fer amic d'altres nens, va fer car­golar de riure els companys de cabana amb les seves imitacions d'Al­fred E. Neuman i fins i tot (en Ferguson es va quedar de pedra) es va posar moreno. [Paul Auster. 4321 (4321. Trad. Albert Nolla). Edicions 62, Barcelona, 2017. ISBN: 9788429776126. 894 p. P. 109.].

Nyicris

En Rufus només tenia vint-i-sis o vint-i-set anys. Física ment, semblava un ésser exòtic vingut d'un altre planeta, i amb el seu cap petit i perfecte, el seu rostre de color de mel i els seus braços i cames llargs i prims, era la viva imatge d'un nyicris, d'un figaflor, d'un faldilletes.  [Paul Auster. Bogeries de Brooklyn (The Brooklyn Follies, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 8429756841. 316 p. P. 228.].

Nyicris

-La Jane no és tan nyicris com us penseu -deia, resisteix el vent de la muntanya, els xàfecs i quatre flocs de neu tan bé com qualsevol de nosaltres. Té una constitució forta i sana, més adequada a suportar els canvis de clima que persones més robustes. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 433.].

Nyicris

Com podia abandonar aquell lloc per aparcar que era nostre? El pare, alt, fort, hauria enllestit fins i tot sense revòlver aquell nyicris del Kadett. No vam buscar cap més lloc per aparcar, el pare ens va tornar a portar cap a casa en un Granada on ningú no parlava. [Dirk Kurbjuweit. L’ombra del dubte. (Angst, trad. R. Monton) Ed. Amsterdam, Barcelona, 1ª ed. 2009. ISBN: 9788416743704. 226 p. P. 95.].

Nyicris

Els germans primer i segon. Els fills autèntics de la ma­drastra. John júnior era el gran. ¿Què s'haurà fet d'aquell nyicris que el seguia a tot arreu? No em puc imaginar que no hi sigui a la vora, aquell Jamie. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 266.].

Nyicris

En Truls recordava aquell nom perquè l'havia fet pensar en en Lemmy, mentre que el paio amb qui havia parlat per telèfon sonava més aviat com un nyicris turmentat. Li tre­molava la veu, tal com li passava a molta gent quan parlaven amb la policia, per molt innocents que fossin. [[Jo Nesbø. La set (Tørst, trad. M. Salvany – N. Parés). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2017. ISBN: 9788475886688. 668 p. P. 516.).

Nyicris

El secret de la integració -la joia de la unitat en absència de joia- rau en aquesta desintegració. Tot comptat i debatut, els tough guys són els veritables efemi­nats, els qui necessiten nyicris que els facin de víctimes per no haver d'admetre que ells també són uns nyicris. La totalitat i l'homosexualitat van juntes. [Adorno, Theodor W. Minima Moralia. Reflexions de la vida deteriorada (Minima Moralia. Reflexionen ausdem heschädigten Leben, trad. J. Ferrarons) Ed. Arcàdia, 1ª ed. Barcelona 2024. ISBN: 9788412745795. 370 pàgs. Pàg. 57.).

Nyicris

Final­ment, hi ha prou termes a l'hora de precisar el grau de debilitat. Guaiteu si en tenim, de mots a «salvar»: escanyolit, escardalenc, amagrit, xuclat, desnerit, escarransit, nyicris, esmerlit, neulit, esprimatxat, esllanguit ... (Vegeu raquític > escanyolit.) (Jordi Badia i Pujol. Salvem els mots. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788418033971. 246 p. P. 59.).

Nyicris

Si sentim «Quin nyicris!» és que ens parlen d'algú 'escarransit i, alhora, malaltís', i si algú exclama «Quin secall!» vol dir, solament, que és 'molt magre'. Les criatures 'mancades de vigoria' són neulides, que no és ben bé igual que neulades, és a dir, 'amb cara de mala salut'. Val a dir que neulat el DIEC no el recull aplicat a les persones; ens diu tan sols que neular-se, aplicat a les plantes, vol dir 'malmetre's per la neula' (neula és un sinònim de boira). Com ja hem dit alguna vegada, el català és una llengua que fila molt prim. (Jordi Badia i Pujol. Salvem els mots. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788418033971. 246 p. P. 176.).

NYIGUI-NYOGUI
De nyigui-nyogui: de mala qualitat, de matèria fluixa, sense solidesa; cast. de ñiquiñaque. Al peu d'un altaret de nyigui-nyogui, Oller Bogeria 180.
    Fon.: ɲiɣiɲɔ́ɣi (or.).

Nyigui-nyogui

M'injectaven fluids per una via intravenosa i antibiòtics per una altra. Totes dues vies penjaven d'un pal metàl·lic acoblat a un joc de rodetes de nyigui-nyogui que jo arrossegava allà on anava, però em cansava de seguida. [Elizabeth Strout. Em dic Lucy Barton (My name is Lucy Barton, trad. E. Tallada). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2016. ISBN: 9788415835844. 222 p. P. 10.]

Nyigui-nyogui

...i de nyigui-nyogui: «La meravella que s'ofereix als ulls d'un espec­tador sensible és la d'una sala de unos labradores ricos amb una taula de nyigui-nyogui i unes cadires desapariades, un re­llotge de pèndol desvagat» (Julià de Jòdar). (Jordi Badia i Pujol. Salvem els mots. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788418033971. 246 p. P. 73.).

NYINYOL m.: 

V. llinyol.

LLINYOL (i dialectalment ginyol i nyinyol). m. 

|| 1. Cordill o fil fort; cast. bramante, cordel. Enviam an Berenguer Vives a Tàrrega a linyol a ops de les balestes, doc. a. 1352 (Est. Univ. x, 127). Per once liures de linyol o fil de cànem qui són entrats en cusir e fer les dites faxes, doc. a. 1415 (Arx. Gral. R. Val.). Especialment: a) Fil cru empegat amb què els sabaters cusen les soles de les sabates (or., occ., val.); cast. cabo. 

|| 2. Fil per a pescar amb ham (or., occ.); cast. sedal. Oh vella malvada, ja creus veure'm a l'extrem del teu llinyol!, Ruyra E-Ch 30. 

|| 3. Llacera per a caçar (mall.); cast. oncejera. Que nigú cas cunills... ab linyols ni ab fura, doc. a. 1603 (Hist. Sóller, i, 361). Li va parà un ginyol, Ignor. 27. 

|| 4. Raig prim de vi (Montseny); cast. chorro. Apretà entre ses mans la bóta cuirosa i enfilà un nyinyol de cinc minuts sense respirar, Busquets Montseny 18.

    Fon.: ʎiɲɔ̞́ɫ (Val.); ɲiɲɔ́ɫ (or., occ., val., men., eiv.); ʒiɲɔ̞́ɫ (mall.).

    Etim.: de llinyola, per masculinització.

Nyinyol 

Abans, els sabaters els coneixíem personalment, i vèiem els fadrins com feien anar el tirapeu, el nyinyol i l'alena, així com podíem triar la pell i la sola. Ara, els sabaters són uns éssers invisibles, com certs monarques asiàtics  i la nostra relació amb la gent de ”forma” es contreu a les simpàtiques i gentils venedores abillades de negre que, carregades de paciència, ens van emprovant calçats i més calçats fins que, per no amoïnar-les més, ens quedem el que, de segur, ens anirà més malament i a l'encarregada de la caixa. Molt sovint, dins la capsa de cartó que conté les sabates hi trobem un calçador o un joc de cordons, obsequi de l'inconegut sabater. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 129.).

NYOQUIS

Nyoquis (gnocchi en italià, singular gnocco) és el nom d'un tipus de trossets de pasta cuinada, en principi a base de patata. Són un dels plats importants de la cuina italiana.

Els nyoquis apareixen sovint sota els llistats de plats referents a pasta tot i que sovint els ingredients són molt diferents i que tenen altres formes de preparació.https://ca.wikipedia.org/wiki/Nyoquis

Nyoquis

En Monte mar­xa indignar, «a casa fins i tot vam vendre alcohol durant la llei seca, aviam si ara que és legal ens deixareu sense vi!», i al cap d'uns mesos roma a Montauk amb una oferta de compra que inclou els terrenys i el secret dels espaguetis. La vídua s'ho pensa uns mesos i finalment accepta els 200.000 nyoquis. A canvi cedeix els terrenys i el seu truc més ben guardat: bullir la pasta amb aigua de mar. Tots els restaurants del clan ho van incorporar, Ferran Adrià ho faria a El Bulli anys més tard. (Albert Forns. Jambalaia. Ed. Anagrama, Barcelona, 1ª ed. 2016. ISBN: 9788433915320. 304 p. P. 135.).

1. NYORA f. 

Palet de riera; cast. guija. Són oripell | de brut estany, | portes de bany | e de riu nyores, | són cantimplores, Spill 7796.

2. NYORA f. 

Pebre coent (Crevillent, Novelda, Guardamar); cast. guindilla.

    Fon.: ɲɔ̞́ɾa (Crevillent); ɲɔ̞́ɾɔ̞ (Novelda, Guardamar).

Nyora

(...) i el pallús diu al Gabriel que digui al seu pare que s'obri un compte corrent a l'oficina bancària per tal de merèixer el termini de gràcia que demana, en sap de sobra que al seu pare tant se li'n refot, l'opinió del pixatinters, que el Boni, amb una conyeta i un som-riure d'orella a orella, es fotrà el director de la sucursal del Banc Central a la butxaca, i que ja obrirà el compte corrent quan passi pels nassos; però ell, el Gabriel, no sap fer la gara-gara vermell com una nyora, se'n va cua entre cames com si tothom l'estigués mirant, perquè la veu menyspreadora d'un cabrit rabassut i lleig, amb bigoti franquista, li ha recordat la seva inferioritat, li ha significat que els grans sempre poden donar pel sac als petits mentre els obliguen a entrar en la vida igual que ell surt, escorregut, per la porta de l'oficina del carrer de la Creu.  (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 38.).