La Verge Maria llegeix al segle XV en confortables interiors flamencs, com Sant Jeroni escriu en el seu estudi. Les dones de Vermeer escriuen i reben cartes a la Holanda comercial del segle XVII, quan els homes passen tant temps fora de casa. Llegir i escriure, sempre en relació… Serà però al segle XVIII quan es produeix una major “democratització” de la lectura: es publiquen novel·les de “fulletó” i s’obren biblioteques al públic.

Goya retrata un Jovellanos pensatiu, que ha llegit molt per poder escriure. El Set-cents també posarà en voga la lectura femenina, prou ben vista com a contenció dels impulsos passionals en l’espai privat, alhora que serà signe d’una certa distinció intel·lectual. Però ben aviat l’avidesa per llegir es percebrà com a perniciosa, terreny abonat per les “Bovary” del món. La lectura com a convit a la subversió de l’ordre i al qüestionament del mateix, heus ací el seu “perill”, abans i sempre.