La dona obrera que neix amb la contemporaneïtat treballa dins i fora de casa, mentre que la burgesa se circumscriu tan sols a l’àmbit domèstic com a espai predominant en la seva vida diària i que li fan creure que té el poder de “governar”. La dona “sosté” la vida i la família i n’és el “pal de paller”, expressió que accentua un component “estàtic”, vinculat al concepte pervers d’”àngel de la llar”. A casa hi ha molta feina. I si no la fa la mestressa la farà la serventa, dona igualment però de classe subalterna. A casa sempre hi ha feina, sigui netejant, cuinant, planxant, endreçant o cosint. Actitud callada i silenciosa, com una pregària. A les imatges, només un home feineja, potser a les golfes: un avi restaura un bressol pel nét a punt de néixer –la continuïtat de l’estirp. Mares o minyones, ben poques riuen –ho faran quan es trobin amb les companyes al safareig. Però llavors ja no seran a casa…