La gola és un dels pecats capitals però trobar-se al voltant d’una taula és un dels elements de cohesió més potents en qualsevol comunitat humana. El menjar, més que necessitat del cos, comporta sociabilitat, que seria una necessitat de l’ànima.

Sigui l’àpat frugal dels esperits poc sofisticats, o sigui la taula abundant i quasi “excessiva” de les que pinta Clara Peeters a la Holanda del segle XVII, menjar esdevé un acte tan fisiològic com social i fins i tot moral (què és pecat, caure o resistir-se als dolços conventuals de Josefa de Óbidos?) .

La taula per excel·lència és la de les grans ocasions familiars, on es reforcen vincles o s’hi creen conflictes. I perquè la relació amb el menjar és com la vida, també hi ha taules a punt per a convidats que no arriben i sopars que es refreden pel desencís de qui sap que aquella nit no serà com se l’havia imaginat.