A partir de l’època moderna i la publicació d’obres com Il Cortiginano, de Baldassare di Castiglione, la instrucció i la cultura seran valors en alça per reforçar el prestigi de les classes benestants, per la qual cosa el col·leccionisme artístic serà vist com a signe de refinament. La música, com a art liberal, ja anava tradicionalment agermanada amb la ciència, i tots els tractats de civilitat i bones maneres l’han considerat una praxi indicativa d’una bona educació fins i tot per a les dones. També era liberal l’art de la poesia, i com a poeta retrata Fede Galizia a Paolo Morigia.

Finalment, el món modern ja serà el de la ciència i algunes dones s’hi fan un lloc, com la botànica, entomòloga i dibuixant Maria Sybila Merian, o la matemàtica Emilie du Châtelet i Marie-Anne de Lavoisier, col·laboradora del seu marit, que li donà el nom però no la fama ni el dret a ser considerada la “mare” de la química moderna.