El te i el cafè són productes preciosos i aromàtics que arriben com a exòtics a l’Europa moderna. Originari d’Etiòpia, el cafè va estendre’s per l’Orient Mitjà al segle XVI i arribarà per Venècia, que era la porta d’entrada a tota exquisidesa oriental. També el te arriba a Europa al segle XVII i el porta a Anglaterra una reina portuguesa, car els navegants lusitans feia més d’un segle que senyorejaven aventures ultramarines i comercials.

Ambdues són begudes que han assolit la virtut d’aglutinar al seu entorn una ritualitat social: la britànica “hora del te” o anar a “fer el cafè” amb qualsevol excusa poc consistent. Però també la seva ingesta es fa agradable en solitud, quan ens programem la jornada o ens submergim en meditacions profundes. Torrades al dematí o pastes de gingebre a la tarda; un i altre acompanyen lectures, confidències i vida social. Amb llet o sense? Amb sucre, sacarina o sol?