L’hora del bany, la “toilette” (expressió francesa vinculada a la praxi de la higiene personal), és l’autèntic moment del cos. Del cos sense trampa i sense artifici. El moment de la veritat que ens retorna el mirall implacable, que no obstant això també ens enganya amb falses promeses fetes sovint d’artificis, lluentons i teles fines.

“Veure’ns bé” i tenir cura de nosaltres mateixos com un manament i una aliança amb el propi jo. És el “cuidar-nos” fent una pausa en el tràfec i la realitat seca i lletja. Ser indulgents, no massa implacables per saber gaudir del fet de parar i notar les gotes d’aigua regalimant a la pell o evaporar-se. El moment del cos ens diu –sempre en íntim diàleg- que la nostra carcanada és potser l’únic que en realitat posseïm. Per alguns el cos serà un temple i per altres una simple cabana: la nostra “casa de l’ànima”, feta de carn mortal.