Al segle XVIII s’inaugura en els “hôtels” o palauets parisencs una nova manera d’habitar que incorpora un nou sentit de la privacitat. Dins de la casa, a part dels espais de “parade” i sociabilitat, apareixen els espais de “commodité”, amb especificitats tan femenines com el “boudoir”. Sense mirades escrutadores, espais per a la intimitat en companyia o en solitud. Moment d’abandonar-se a un mateix, sigui en un divan sofisticat o en una butaca arnada quan a casa no hi ha ningú. O sigui ja dins el llit, a la llum tènue de la lampadeta que ens fa ombres xineses al cos. Abandonar-nos al pensament o a la carícia i exploració autocomplaent, a la malenconia i a les inseguretats. Gaudir a la pell el contacte d’aquella seda… . El llit per fer i els llençols arrugats. En solitud i amb la guàrdia baixa, però sabent-nos la ment com a fortalesa inviolable d’allò més íntim i prohibit.