La casa s’ha considerat l’àmbit per excel·lència de les cures –físiques o espirituals-, fora de les situacions crítiques. Diu que “com a casa enlloc” qui veu la casa com a refugi i bàlsam contra la incertesa i l’hostilitat del món. Però qui ha proveït tradicionalment aquestes cures en l’àmbit domèstic i familiar? El pes de les cures no reglades o informals ha estat eminentment femení al llarg de la història. I encara ara les dones que treballen en les cures d’altri viuen precaritzades, i més encara quan la cuidadora no és assalariada perquè forma part del nucli familiar i hom suposa que ho fa “per amor”. Les imatges que proposem en aquest apartat van des de la cura cap a les criatures, ancians i malalts en variants diverses: tenir cura dels germans, d’una mare malalta, d’un nét que té polls o d’un malalt de la Sida. Les cures i la vida com a epicentre.