La mitologia clàssica està plena de cosidores o teixidores i el fil com a element tèxtil hi té un paper important: l’element que utilitza Ariadna per guiar Teseu pel laberint de Creta, Aracte com a filadora que desafia Atenea o Penèlope fent i desfent el mateix teixit mentre espera Odisseu. Les dones que cusen a casa, broden o simplement “fan labors”, com es deia abans, potser no tenien aquests referents tan elevats mentre es concentraven en la tasca precisa i callada de fer un brodat o cosir la roba malmesa. Però “saber cosir” era quelcom indispensable en l’educació femenina almenys fins al tardofranquisme i sovint s’acompanyava, com si fos un ritual, del fet que allò que començaven a cosir les noies de ben jovenetes era el seu propi aixovar. Un cop en el “govern” de la casa, cosir pot ser quelcom feixuc o esdevenir també una distracció, que en aquest cas no hi entén, de classes socials.