Parlar en públic

    • La finalitat de les intervencions en públic són:entretenir, obtenir del públic una resposta de diversió.

    • informar, oferir una clara comprensió d'un assumpte.

    • convèncer, transformar l'opinió d'un auditori.

Tipus:

    • col·loquis o xerrades.

    • conferències.

Què dir:

    • contingut assequible i nítid.

    • segons els tipus d'auditori.

    • introduir alguna referència a les persones del públic.

    • informar-se del nivell educatiu, l'edat, la pertanyença a associacions polítiques, religioses, professionals.

Lloc:

    • elegir un local lleugerament insuficient. la sensació de ple absolut és sinònim d'èxit.

    • cuidar la il·luminació.

    • també la temperatura.

    • I la ventilació.

    • Saber si es parlarà a viva veu o amb micròfon.

    • Informar-se d'on col·locar els papers: de peu o asseguts.

Parts del contingut del discurs:

    1. introducció, abasta, defineix el tema; estimula l'interès. Trenca el gel inicial.

    2. cos central, ordenada exposició de fets i opinions.

    3. conclusió, resum que confirma el nucli del tema i repeteix el missatge fonamental.

Regles:

    • principi i final són les parts més impactants.

    • cal respectar l'espontaneïtat expressiva d'un mateix.

    • evitar preàmbuls massa llargs.

    • començar amb una anècdota divertida.

    • no dedicar als oïdors afalagaments recarregats.

    • motivar l'interès i vincular el públic amb el tema.

    • defugir de les frases fetes, dites i similars.

    • no abusar de les citacions.

    • no excedir-se en la repetició de paraules i expressions.

    • no anunciar insistentment un final que no arriba: per últim..., per acabar...

Principis:

    • senzillesa, economia de paraules equival a sinceritat.

    • comprensibilitat, llenguatge accessible.

    • establir comparacions, contrast i exemples.

    • posar èmfasi, ressaltant els missatges claus, parlant amb un to més alt, o amb un to diferent. Usar les pauses. Repetint conceptes.

Durada del discurs:

    • la recomanació universal exalta el fet que ha de ser breu.

    • per escrit: una holandesa a dos espais.

Ajuts escrits:

    • notes, o

    • text sencer.

Recursos:

    • evitar paraules difícils o efectes cacofònics.

    • dur els folis escrits per una sola cara.

    • deixar un marge en blanc molt ampli al final, evita el tenir que baixar ostensiblement la vista.

    • no tallar les paraules al marge dret.

    • marcar el paràgrafs que es poden suprimir si el temps és just.

    • gravar la veu.

    • cronometrar la durada.

Factors:

    1. externs o físics:

    • llenguatge

    • timbre de veu

    • gesticulació

    • indumentària

    • estil en els moviments

2. interns o psíquics:

    • voluntat

    • capacitat de suggestió

    • grau de timidesa o energia

    • molt important: pròpia convicció en el missatge.

Circumstàncies:

    • veu, cuidar-la, emprar el ritme adequat,no aflebir el volum.

    • indumentària.

    • gesticulacions, expressions de la cara- Atenció a les mans, el puny tancat indica agressivitat; l'índex estès, acusació.

    • contacte visual, o connexió fonamental amb el públic.

Objectiu final:

    • què es coneix del tema.

    • què s'ha exposat amb desimboltura.

    • que s'ha dominat en tot moment la situació