Expressió oral
La salutació
Es manifesta:
en els gestos
en les mirades
amb paraules
Les encaixades:
típiques de la societat occidental
l'origen és manifestar voluntat de pau, amb les mans buides no es podien dur armes
al Japó són rebutjades per antihigièniques i substituïdes per una inclinació de cap
són un gest fort i breu
si és feble l'encaixada és signe de poca sinceritat
reforçada, quan s'agafa amb força l'avantbraç o s'abraça
El somriure
és una de les bases de la cortesia
acompanya tota salutació, llevat del condol
s'acompanya -llevat quan se saluda dones- treient-se el barret i els guantsvan acompanyades d'alguna expressió oral: encantat de saludar-lo
de vegades no cal quan s'entra en un lloc on hi ha moltes persones, es pot substituir per un bon dia o bones tardes
La mirada
al ulls
permet comunicar la fidelitat de sentiments
Besamans
petó al dors de la mà
estrictament es dóna a dones casades i sota sostre
mecànica
l'home s'inclina sobre la mà, ella l'aixecarà una mica per facilitar el gest
el petó no serà mai sonor ni humit
mai es farà amb una taula o altre objecte pel mig
Per besar la mà s'han de mantenir els peus junts i les cames rectes, i inclinar lleument al mateix temps que es puja la mà de la senyora. Aquesta no es besa realment, sinó que es frega o es fa un petó el mateix dit l'home. Per regla general, només es besa la mà a les senyores casades i no a les solteres. També, es besa la mà en cas que la dona estigui divorciada.
Cal tenir en compte en les circumstàncies en què es fa un petó: no s'ha de besar a l'aire lliure, ni en un lloc públic (Ministeri, aeroport o estació).
Quan es tracti d'una recepció, es besa la mà a l'amfitriona i quan a aquesta li acompanyen altres senyores, se'ls dóna la mà a les restants.
Cal recordar que la mà es besa nua, és a dir, sense guant.
També el saluda d'aquesta manera als alts càrrecs eclesiàstics. Tant homes com dones fan el gest de besar-li l'anell.