Pintora flamenca del Renaixement a la que se li dona sovint la distinció i l’honor de ser l’autora del primer autoretrat d’un artista assegut davant d’un cavallet, de qualsevol gènere.

El seu pare, també pintor, la va introduir al món de la pintura i la va instruir en el seu taller. A l’edat de 26 anys es va casar amb Christian de Morien, l'organista de la Catedral d'Anvers. Això va suposar una brusca aturada de la seva producció artística, ja que com moltes altres dones pintores en contraure matrimoni, força vegades per pressió social, deixaven la seva carrera professional per dedicar-se a la família. Caterina va ser una esposa que donava suport a la carrera del seu marit, però més enllà del paper tradicional de bona muller, va aconseguir fer-se un nom i reconeixement artístic.

Existeixen, actualment, 13 llenços firmats i datats personalment per l'artista, entre els quals es troben un autoretrat, sis retrats i la resta són pintures de temàtica religiosa. Segurament les classes selectes de la societat van trobar atrevit i excitant ser pintats per una jove ambiciosa, pintora que es caracteritza pel seu realisme, però que va saber captar els matisos de les personalitats retratades.

Va ser una de les primeres artistes modernes i en l'àmbit europeu és una de les primeres artistes femenines mencionades en els llibres de referència, d’on podem destacar que fou inclosa en el famós llibre de Giorgio Vasari “Les vides dels més excel.lents pintors, escultors i arquitectes” publicat el 1568 a Florència. També podem ressaltar que Maria d’Hongria, regent dels Països Baixos i germana de Carles V, havia sol.licitat els seus serveis. Segurament gràcies al mecenatge reial va evitar el control del gremi artístic, contrari en aquells moments a l’accés de dones artistes.

Extra bonus 1: En el seu famós “Autoretrat” va deixar constància de l’autoria signant a la part superior esquerra amb lletres ben clares, on hi podem llegir: “Jo, Caterina van Hemessen, m’he pintat/ 1548 /a l’edat de 20 anys.” I una altra cosa, el rang social de Caterina queda palès en l’elegant vestit de vellut que porta, no gaire pràctic i adequat per a la tasca que està fent.

Extra bonus 2: A “Jove tocant el virginal” (1548) podem veure una altra representació femenina inusual a l’epoca: una noia tocant un instrument musical. La semblança amb l’autoretrat podria fer pensar que es tracta d’ella, però, tenint en compte que no posa el seu nom a la signatura, tot apunta cap a la seva germana, Christina.