La retratista més important del segle XVII a Anglaterra i considerada la primera pintora professional del seu país. Les seves obres destaquen per la seva elegància i per seguir la influència que Van Dyck va tenir a terres angleses. El seu pare era un pintor aficionat, membre de la “Societat dels Pintors-Coloristes”. Gràcies a ell  freqüentà artistes locals, d’entre els quals destaca Peter Lely que li farà de mestre, a més de ser deixeble directe de Van Dyck i artista que arribarà fins a la cort de Carles II. L'any 1652, a l'edat de divuit anys, es casà amb Charles Beale: químic, comerciant de teixits i que era també un pintor aficionat.

Entre els anys 1650 i 1660, es va fer pintora semi-professional, treballant principalment des de casa, però després de la Gran Plaga de 1665 instal.larà el seu taller a Pall Mall, al centre mateix de Londres. L’estudi de pintura dels Beale era una associació entre ella i el marit. Mentre Mary pintava, Charles donava suport pràctic: feia d’ajudant, era l’encarregat de barrejar les pintures, preparava els llenços, fabricava els pigments, adquiria els subministraments, s’ocupava dels comptes i a més, portava uns llibres on feia anotacions i explicacions vinculades al procés i creació de les obres.

Mary es va fer molt famosa i en el cercle dels seus amics figuraven, entre d’altres, el pintor Thomas Flatman, el poeta Samuel Woodford o l'arquebisbe de Canterbury John Tillotson. Un exemple del cènit de la seva fama seria 1677, any en què va rebre més de 80 encàrrecs. Els seus honoraris eren unes cinc lliures per un retrat de bust i arribava fins a les deu lliures si era de cos sencer. També farà classes particulars de pintura, d’entre les seves deixebles destaca Sarah Curtis, qui tindrà una certa fama com a retratista. A partir de 1680 l’estil de retrat de cort va començar a perdre popularitat i la clientela es va reduir molt, però malgrat tot, treballarà fins a l’any de la seva mort. 

Extra bonus 1: Va tenir dos fills que també es vincularan al món de l’art: Bartomeu, que pintava retrats abans de dedicar-se a la medicina, i Carles, que es va dedicar a la pintura de miniatures. A l’autoretrat de 1666 els podem veure tots dos en el quadre.

Extra bonus 2: Els seus retrats foren posteriorment reinterpretats en gravat per Robert White. Això va assegurar-ne una gran difusió en forma d’estampes. Podem destacar el d’Edmund Trench (Was he a relative of mine? Who knows?)

Extra bonus 3: El seu manuscrit “Observacions”, fet l’any 1663, sobre els materials i les tècniques emprades en la pintura d'albercocs, encara que no es va publicar, és el primer text d'instrucció artístic conegut en anglès escrit per una pintora.