"Córdoba. Lejana y sola" és la línia inicial del famós poema "Canción de jinete", escrit per Federico García Lorca i musicat magistralment per Paco Ibáñez.
Aquesta cançó és un dels grans referents de la cançó de protesta i de la musicalització de la poesia espanyola.
Anàlisi de l'obra
L'autor del text: Pertany al llibre Canciones (1921-1924) de Federico García Lorca.
La música: Paco Ibáñez la va registrar oficialment en àlbums com Por una canción (2002), tot i que la seva interpretació a l'històric concert de l'Olympia de París (1969) és una de les més memorables.
El tema central: Descriu el viatge d'un genet que sap que la mort l'espera abans d'arribar a Còrdova.
El simbolisme: La ciutat de Còrdova representa un ideal inabastable, mentre que la lluna negra i els canapès de la sella simbolitzen el destí tràgic i la fatalitat.
Lletra de la cançó
Córdoba.
Lejana y sola.
Jaca negra, luna grande,
y aceitunas en mi alforja.
Aunque sepa los caminos
yo nunca llegaré a Córdoba.
Por el llano, por el viento,
jaca negra, luna roja.
La muerte me está mirando
desde las torres de Córdoba.
¡Ay qué camino tan largo!
¡Ay mi jaca valerosa!
¡Ay que la muerte me espera,
antes de llegar a Córdoba!
Córdoba.
Lejana y sola.
Vols que t'ajudi a analitzar les figures literàries del poema o prefereixes recomanacions d'altres poetes musicats per Paco Ibáñez?
És possible que les respostes de la IA incloguin errors. Més informació