No Me Compares
Ara que cruixen les potes
del balancí neva monòton el televisor,
ara que plou a la sala i s'apaguen
espelmes d'un cel que paria claror,
Ara que corren els lents escampant poesia
i el món es desperta mandrós,
ara que tora un silenci feroç
ara ens ofega la tos,
ara què hem vist que el temps passa
i podem mirar-nos darrera el rancor,
ara t'ensenyo d'on vinc i com tinc
fet a miques el motor,
ara que troba refugi el meu bot
els teus dubtes m'esperen al port,
ara t'ensenyo d'on vinc i de quin
material tinc fet el cor.
Jo vinc de l'aire
que t'eixugava a tu la pell, amor.
Jo sóc del barri.
El carrer on vas trobar-lo a ell.
No m'equiparis.
Baixi a la terra en un pinzell per tu,
imperdonable.
Jo no m'assemblo gens a ell.
Ni a ell ni a cap altre.
Ara que salten els gats remenant les deixalles
mioles la trista cançó.
Ara que t'has quedat sense paraules
compares, compares amb tanta passió.
Ara ens podem reconèixer,
sense que s'enredi el retrovisor.
Ara t'ensenyo on va dur-me la vida,
i les ferides que em va deixar l'amor.
Ara no vull crits, ni drames
sols una conversa tranquil·la entre els dos.
Si vols t'explico el per què t'estimo
i si vols explico per què no.
Jo vinc de l'aire
que t'eixugava a tu la pell, amor.
Jo sóc del barri.
El carrer on vas trobar-lo a ell.
No m'equiparis.
Baixi a la terra en un pinzell per tu,
imperdonable.
Jo no m'assemblo gens a ell,
ni a ell ni a cap altre.
Que algú m'eixugui de la teva pell
que ens desenclavin.
I que t'esborrin del meu pols.
Si us plau no em parlis.
Que algú m'eixugui de la teva pell
que ens desenclavin.
Tu ets el destí, jo la fortuna.
Que ens divideixin si els encela.
Que ens desaferrin, que ho intentin.
Que ens distanciïn, que ho intentin.
Jo sóc el vent i tu les veles.
Que ens desuneixin si és que poden.
Que provin de desenclavar-nos.
Que algú tracti de separar-nos.
