El meu carrer

és fosc i tort,

té gust de port

i nom de poeta.

Estret i brut,

fa olor de gent

i té els balcons plens

de roba estesa.

El meu carrer

no val dos rals:

són cent portals

trencats a trossos

i una font on

van a abeurar

infants i gats,

coloms i gossos.

És un racó on mai no entra el sol,

un carrer qualsevol.

El meu carrer

té cinc fanals

perquè els xavals

llancin pedrades.

Hi ha una pensió

i tres forns de pa,

i un bar a cada cantonada.

El meu carrera

és gent d'arreu

que penca i beu,

que sua i menja,

i es lleven amb el primer sol,

i van al futbol cada diumenge,

o a fer esparral al volantí,

o a fer un dòmino amb vi.

El meu carrer

és un infant

que va berenant

pa amb oli i sucre,

i juga a daus

i a 'cavall fort',

mig bo, mig bord

escolà i cuca.

El meu carrer

del barri baix

viu al calaix

de les baldufes,

amb patacons,

i l'àlbum 'Nestlè'

i ells trossos

d'una vella estufa.

I a poc a poc se'm fa malbé

el meu carrer.