Després d'haver fet els darrers anys algunes aproximacions als vessants "català" i "aragonès" del Massís del Port, ens hem decidit a visitar aquest any el vessant "valencià" fent una ruta de 3 dies per la Tinença de Benifassà.

Ha estat una experiència molt gratificant, amb paisatges extraordinaris i variats, i gaudint d'una pau i tranquil·litat sorprenents. Molt recomanable, a qui hi vagi amb respecte!

Vam començar la ruta a l'embassament d'Ulldecona, que ens va sorprendre, per contrast amb la situació actual a les nostres comarques, amb un bon nivell d'aigua, 80%. Aviat ens vam enfilar per camins ben marcats i en un parell d'hores vam ser al Portell de l'Infern, indret espectacular amb una panoràmica impressionant sobre els relleus més característics de la morfologia dels Ports, tant difícil d'imaginar per a qui no hagi tingut la sort de conèixer-la.

D'allà vam baixar al barranc de la Tenalla, per passar sota el salt de Robert, amb molt poca aigua però magnífic paisatge. Tot seguit vam enfilar-nos, sempre per camins prou ben practicables, fins al petit poble de Fredes on vam sopar i descansar. Val a dir que tot aquest recorregut hauria estat bastant complicat en cas de pluja, que no es va donar.

El matí de la segona jornada vam sortir de Fredes per antics camins de pagès entre murs de pedra seca, agradablement ombrívols en bona mesura, per aproximar-nos al Tossal del Rei (o dels Tres Reis), cim inclòs a la llista 100 cims on es trobaven els regnes moros de Saragossa, València i Tortosa i avui les províncies de Terol, Castelló i Tarragona. Aquest va ser l'únic tram de la sortida en que vam haver de sortir del camí evident, però sense cap dificultat. Vista esplèndida de 360°

Vam tornar a Fredes tancant una llaçada per pistes fàcils, i un cop al poble vam seguir ruta cap al Tossal Gros, amb molt bones vistes incloent les Roques de Masmut prop de Penarroja de Tastavins.

D'aquí vam baixar fins al Boixar, poble on vam descansar i passar la segona nit.

La tercera jornada va ser la baixada des del Boixar fins al Bellestar, tercer dels poblets que vam visitar i aparentment en l’actualitat el més viu dels tres. Pel camí havíem tingut vistes esplèndides sobre el Tossal Rodó i la Pobla de Benifassà, i també en direcció al mar amb tot el massís del Montsià retallant-se al fons.

Després el camí va passar pels Estrets, paisatge espectacular seguint el barranc de la Sènia, amb força presència de voltors. Finalment vam arribar a les envistes de l'embassament, tot i que encara vam haver de fer una bona sessió de pujades i baixades tot vorejant els braços del pantà per trobar finalment els cotxes.

Fem constar l'agraïment al guia de La Sènia Joel Garcia, responsable de la ruta 7pobles, que ens va ajudar en l'organització logística de la sortida.

El final de festa va ser un bon dinar de companyonia a Les Cases d'Alcanar.