Aquest any complicat per culpa del virus hem improvisat una mica les sortides de mes d'un dia, i en aquestes circumstancies hem repetit Val d'Echo on l'any passat varem veure cims interessants per fer.
Amb companys que hi anaven per primera vegada no els podíem deixar sense tastar tant els excel·lents plats de Selva de Oza com la obligada visita a Aguas Tuertas.
L'endemà varem poder pujar al Peña Forca, cim emblemàtic de la Vall i que ja l'any passat ens va fer pillo, val dir que no es un cim gens fàcil però que ens va impressionar per la seva varietat de vegetació i ser una gran muntanya. Fagedes, prats, tarteres i cresta s'ajunten en aquest cim. Les vistes tant en l'ascens com dalt el cim fan mes agradable la dura i llarga pujada. Com anècdota el primer tram de pujada el varem fer acompanyats d'un pastor local de 61 anys que ens va explicar varies curiositats i ens va indicar la millor ruta.
El tercer dia era el torn de fer l'Agüerri (l'altre cim que ens va fer pillo l'any passat) però ja des de la sortida al refugi de Gabardito el cel no presagiava res bo, tot hi així, com no plovia, vam anar fent camí fins la pujada final on un fort vent, cel de pluja i algunes gotes ens van fer donar mitja volta i retornar als cotxes, un altre any serà.
L'últim dia amb un cel blau varem fer finalment una ruta molt bonica encadenant tres petits recorreguts, La via romana, el sendero de los ganchos i el camino viejo de Oza, on un bon dinar al restaurant va donar punt i final a una gran sortida.