Una nova sortida no prevista pel tema virus ha estat aquesta, tres dies a Andorra, territori poc conegut pel nostre grup i vist el que hem vist, no serà l'última.

Sortits de bon matí de Blanes i Girona, sis tiracimeros ens varem plantar a les 9,30 h. a l'aparcament de Grau roig on ens esperava en Francesc Hernandez (Ell estava a Andorra a casa del seu fill) i tot seguit varem fer una preciosa ruta: estanys de Pessons, cim de Pessons, baixada pel cantó dret de la cresta fins un coll que et porta dalt de l'estany de Montmalús, circular per dalt del estany fins el cim de Montmalús, coll i tornada a l'aparcament. Les fotos en son testimoni tant de la bellesa de l'entorn com de la duresa de la ruta.

Un cop insta lats a l'hotel de Canillo, varem anar a sopar a un restaurant de brasa on menjarem com reis.

L'endemà agafem els cotxes i anem a l'aparcament d'Arcalís on en Francesc i un matrimoni amic seu s'ajunten amb nosaltres per intentar fer un cim desconegut per tots, el Tristaina. Sortim direcció als estanys de Tristaina, els voregem pel cantó dret i pugem al circ de Tristaina i l'estany superior, allà una molt dura pujada ens porta a una petita grimpada (sense massa dificultat) que ens deixa dalt una preciosa, curta i fàcil cresta que porta al cim. Allà les vistes son realment espectaculars i el dia, net i clar, acompanya a gaudir-ne una bona estona. Allà dalt un runner ens va explicar que la millor baixada era crestejar fins un collet i un camí et retorna al principi de la pujada forta. La cresta es realment preciosa, amb alguna dificultat tècnica però superable. No es apte per persones amb vertigen o amb por a les alçades. Però val la pena per gent a la que els agrada superar reptes i poder gaudir d'unes vistes que d'altra manera no les tens. Tot el grup va superar be el repte i abans d'arribar als cotxes alguns van gaudir d'un fred bany a l'estany de baix. Un bon dinar i tornada a l'hotel. Aconsello veure les fotos doncs son clar testimoni del que dic.

El darrer dia tots de nou anem a la Vall d'Incles per pujar fins el refugi i estanys de Juclar, cal dir que sembla la rambla de BCN amb la quantitat de gent que hi va. Al refugi ens diuen que la pujada al cim del Juclar es complicada i que millor seria anar a l'Escobes. Cim que veiem des de un mirador proper i que deixem per una futura sortida a Andorra.

El retorn a casa es fa sense problemes, prèvia parada a un super andorrà a carregar...