Avui teníem planejada, per segona vegada (La primera la vam haver d'anul·lar pel temps), l'arrossada que cada any anem a fer al paratge del Vilar de Blanes. Tot i que les previsions no eren massa afalagadores, hem decidit tirar endavant. Mentre els de Girona anàvem cap a Blanes, a l'indret del desviament cap a Caldes (NII), ha caigut un ruixat considerable que no ha aconseguit fer-nos desdir de la sortida.

Per fer temps fins l'hora de l'arròs necessitàvem una ruta curta i fàcil, i hem decidit anat fins al Montgrós, al terme municipal de Lloret de Mar.

Per estalviar pista asfaltada (En part), i escurçar la ruta, hem anat en cotxe per la Ctra. vella de Tosa (Venint de Girona hem d'arribar a la rotonda de la gasolinera Esser, recular un tros, i abans d'iniciar la pujada girar a la dreta). Quan deixem ctra asfaltada, seguim per pista en bon estat, fins una clariana on deixem els cotxes i comencem a caminar. Iniciem la ruta seguint la pista, per la dreta, i tornarem al mateix punt per l'esquerra, havent fet circular. Fins al cim del Montgrós, la ruta no té cap dificultat: fem un petit desviament per arribar fins l'estany de les granotes, passem pels dipòsits d'aigua, i amb una pujada sense massa dificultat arribem al cim.

Per baixar ja és una altra cosa: En primer lloc ens ha costat trobar el camí, ja que està molt emboscat i costa de veure. Es tracta d'anar seguint el track... Al cap de poc, sembla que es perd el camí ja que només hi ha vegetació, sobretot bruc. Hem de passar, ajupits, per sota, intentant no desviar-nos (Millor anar mirant el track), i al cap d'un tros tornem a veure el camí. Tot seguit hem de fer una forta baixada que, com que la nit anterior havia plogut molt, tenia uns solcs molt amples i profunds que ens han obligar a parar compte.

Un cop superada aquesta baixada ja trobem la pista, la seguim fins la Casa nova de'n Forners (Que de nova no en té gaire res), on tombem a l'esquerra seguint ja fins al punt de sortida on tenim els cotxes.

Una ruta curta i assequible, amb bones vistes i que ens permet observar la frondosa vegetació mediterrània (En algun moment havent-nos-hi d'obrir pas per entremig i tot).

I, en acabar, el company Francesc Campos (Amb l'ajuda d'algun ajudant de cuina) ja tenia a punt la cassola d'arròs que, després de cruspir-nos un pica-pica d'entrant, hem buidat completament fins al punt que gairebé no ha calgut rentar-la...