Segona sortida de més d'un dia d'aquest any, la primera V.I.P. estiu que ens ha portat fins la Vall d'Ordesa per intentar fer uns objectius molt potents, doncs l'idea inicial es intentar fer la Faja de la Flores el primer dia i el segons pujar a tres 3m. d'aquelles contrades (Punta de la Olas, Soum de Ramond i Baudrimont) però com sempre diem, l'home proposa i Deu disposa.

Sortim de Girona i Blanes el dimarts 13 ben dinat per anar fins Ainsa on comprem les provisions, anem a l'Apartament de Sarvisé on deixem els trastos, ens instal·lem i sortim a sopar a un restaurant de Fiscal.

L'endemà 14 l'escamot de 4 que volem fer la Faja surten de bon matí i van fins la Pradera on constaten que plou i les previsions son de pluja i fort vent, aconsellat per una guarda forestal, deixen de banda la Faja i decideixen fer la ruta fins la cola de caballo, doncs varis no l'han vista i veure tot l'entorn que es extraordinari. De retorn ens trobem amb l'altra escamot a l'alçada de les Grades de Soaso i fetes les fotos de rigor, retornem a la Pradera per l'altra costat del riu on hi ha mes salts d'aigua. Per la tarda aprofitem per comprar i fer turisme, doncs el grup ha decidit sopar a l'apartament amb un bon "Chuletón", amanida i postres de la terra.

El dia 15 ens espera la ruta forta, matinem també per anar a Nerín on agafem a les 7 del matí un bus que ens porta fins 2.150 m. d'alçada, prop del mirador de Cierracils, amb un cel fantàstic sortim d'allà per anar fen via per dalt, tot vorejant la cinglera fins Cuello Gordo i camí del Refugi de Góriz, prop del refugi iniciem la pujada pel GR 11 fins el Coll superior de Góriz on esmorzem i ens trobem amb una noia basca i el seu nebot que volien fer el Perdut, però la neu i que no portaven grampons, els del refugi els hi han desaconsellat i els han aconsellat fer la Punta, des d'aquell moment ens han acompanyat tota l'excursió. Esmorzats i amb la moral alta continuem pujant pel GR fins el peu de la muralla que envolta el cim de la Punta de las Olas (3.022 m.) pas obligat per fer la resta de cims. Seguint el track i veien una parella que baixava, trobem la porta d'entrada, una curta i fàcil grimpada que ens deixa a la tartera que du a dalt la carena, un cop a dalt, creient que ja érem al cim, constatem amb els mapes que el cim real es una torre que sembla inexpugnable davant nostre, per tant seguim pel lateral fins una nova canal (novament curta i fàcil) que puja dalt el cim. Total prop de 5,30 h. des del bus.
Una bona estona per gaudir del moment, fer fotos, felicitar-nos per l'èxit aconseguit i també per recuperar forces dinant. Seguidament iniciem un debat sobre si val la pena anar al proper Soum de Ramond, doncs el temps se'ns tira a sobre i arribar dalt del Soum vol dir 1,30 h. més i el bus ens recull a les 8 del vespre. Desistim de fer els altres 3m. que volíem i iniciem el retorn, que ha estat llarg, doncs un company ha tingut problemes amb els peus. Tot i això a les 7,30 de la tarda arribàvem a la parada del bus i com hi érem tots hem retornat sense complicacions fins l'apartament. Un bon sopar a Broto ha tancat la jornada.

L'endemà un esmorzar a Ainsa, ja de tornada, ha servit per acomiadar la sortida.