Amb ganes de repetir els qui ja ho coneixíem, i de compartir experiències gratificants amb els companys que encara no n’havien tingut l’oportunitat, decidim agrupar en una sortida de tres dies algunes de les caminades més emblemàtiques i potents que es poden fer al Parc Natural dels Ports.

Comencem el dimarts 24 de maig amb l’ascensió a les Roques de Benet, imponent grup de muntanyes que sembla inaccessible però que admet una pujada assequible a qualsevol muntanyenc habitual. Sortim de prop del Mas de Buros i passant per una balma i grimpant una divertida canal, ara equipada amb una corda al punt més compromés, arribem al cim més alt i a la vegada menys exigent del conjunt, amb una vista esplèndida sobre les muntanyes properes i els pobles d’Horta de Sant Joan, Arnes i els camps que els envolten.

Baixem, agafem els cotxes per tal d’estalviar-nos una estona de pista i ens plantem a l’aparcament de Mas de Lliberós. Des d’allí passegem al llarg del Riu dels Estrets fins arribar al Toll Blau, lloc on ens aturem a dinar i els més valents aprofiten per banyar-se, tota vegada que justament allà hi és permès.

Dediquem la tarda a passejar pel centre històric d’Horta de Sant Joan, sota una pluja suau de la que no ens podem queixar ja que ens ha respectat l’estona de caminar.

El dimecres 25 ens despertem amb pluja inesperada però amb perspectiva d’aturar-se a mig matí. Com que ja tenim els permisos corresponents i sembla que ha de millorar el temps, ens traslladem fins al Parrissal de Beseit i amb les capelines posades comencem la passejada de les passeres de fusta renovades. En arribar a l’esplèndid paratge de Les Gúbies ja ens podem treure les capelines, que no ens tornaran a caldre en tot el dia.

Pugem pel Pas del Romaret i en tornem a baixar passat l’estret. Els veterans tornem a gaudir de la successió d’estreps, grapes i cadenes que ens ajuden a baixar la part més vertical, i els qui no ho coneixien es reserven l’opinió sobre els companys que els han embarcat, però acaben ben contents amb la feina feta. Seguim remuntant el Matarranya, en aquest tros ja sense equipaments i amb alguna que altra remullada, fins arribar al Pont de la Guimerana (algú l’ha vist, per cert?) on girem a l’esquerra i ens enfilem cap a les Moletes d’Arany, des d’on després d’una bona trescada acabarem baixant de nou al punt d’arrencada de l’excursió. Una jornada d’alló més complet i recomanable, tot i que certament exigent.

Marxem aleshores fins a Mas de Barberans, a sopar i descansar abans de la traca final.

La traca final, dijous 26, amb una colla una mica menys nombrosa, consisteix en repetir la sortida dels Barrancs de Lloret, Orió i Barretes, que havíem fet 3 anys abans. Aquest cop però la girem a l’inrevés, és a dir pujant suaument per pistes fins a molt a prop de l’Escarrissó de Barretes, per on l’altra vegada havíem baixat. Aleshores hem resseguit els tres barrancs, amb menys complicacions en relació a la primera experiència perquè aquest cop tenim un track més fiable i perquè la senyalització amb marques vermelles ha millorat molt, amb molta més profusió de senyals que en un indret tant meravellós com perdedor són molt d’agrair. Aquesta és una sortida molt exigent, amb alguns passos equipats amb cordes a prop de l’Ull del Cíclop o Pont d’Orió, un arc natural de pedra força espectacular, i en general un puja i baixa continuat dels que anomenem “trenca-cames”. Finalment arribem a la baixada força picada que passant per l’Escarrissó de Borosa ens permet després de força més baixar arribar al punt de sortida.

En resum, tres jornades força exigents, però de molt compensades per la bellesa i grandiositat dels llocs visitats.