Segona sortida V.I.P. d'aquest any, per això hem anat a Formigal per fer una ruta realment espectacular, com es fer la circular dels Infiernos des de Baños de Panticosa.
Dos companys que no eren a la sortida de l'any passat a l'Anayet, varen preferir fer aquesta sempre impresionant ruta.

Resenya dels Infiernos:
Ben d'hora hem deixat enrere l'Ibón de Panticosa tot passant per la  Fuente de la Laguna i iniciant una forta ascensió cap al Collado de Pondiellos, passant primerament per la zona coneguda per la Mallata Baja i seguidament per la Mallata Alta (Mallata o Majada; en català: Pleta, mallada: zona a la muntanya on el bestiar i el pastor passen la nit). 

Des d'aquí ja en encarem cap al coll de Pondiellos, sense deixar de veure a la nostra esquerra la desafiant i cada vegada  més propera punta del Garmo Negro. 

Arribats al coll esmorzem i gaudim d'unes impressionants vistes dels Ibons homònims situats just dessota seu i en la llunyania ens apareixen tot un reguitzell de cims prou coneguts, d'entre ells el Midi d'Ossau, el Balaitús, el Gran Facha per citar-ne només alguns. 

Al davant nostre tenim la serralada dels Infiernos que envolten aquests Ibons pel seu flanc de llevant, i després d'esmorzar iniciem l'aproximació al punt d'ascensió a l'Infierno Central, a través del Collado de Saretas. 

Ens situem a l'esquerra de la base de l'Infierno, evitant el final d'una pala de neu que baixa encastada en una profunda escletxa que el separa de l'Infierno Oriental, o Punta Nevera i iniciem una dura ascensió de gairebé 200 metres en terreny gens amable, grimpant com podem sense deixar de veure la canal que seguim paral·lelament i a poca distància. 

Atès el sobreesforç que hem esmerçat per arribar al coll, decidim deixar l'Infierno Oriental per una altra ocasió i, seguidament fem els 30 metres que ens separen de l'Infierno Central, on arribem ben cofois. 

Iniciem un tram de cresta de més de mitja hora passant per La Marmolera i la Punta del Garmo Blanco, des d'on comencem una llarga i feixuga davallada per terreny força descompost i en contínues ziga-zagues,  i arribem al Cuello del Infierno, a tocar del preciós Ibon de Tebarrai. 

Ara ja en direcció llevant, veiem clarament els Ibons Blaus i prosseguint la ruta fem una aturada per menjar i recuperar forces. 

Amb els Infiernos vigilant-nos constantment, davallem i trepitjem zones amb restes de neu mentre anem passant pel Ibons fins arrribar a l'embassament alt del Bachimaña i més tard al del baix Bachimaña, damunt del qual hi ha el refugi homònim on ens aturem i fem un refrigeri. 

Ara inciem una forta davallada de gairebé 1 3/4 hores passant per la cuesta del Fraile i arribem a tocar del refugi Casa de Piedra de los Baños de Panticosa.

Resenya de l'Anayet:
Seguint la petja i el track que van gravar els companys de Tiracims que van fer aquesta ruta l'any passat, sortim de bon matí de l'aparcament del Portalet tot remuntant les pistes del Barranc de Batallero. Després de mitja horeta de pujada mirem enrere i veiem com el sempre impressionant Midi d'Ossau comença a treure les banyes per damunt d'un coixí de núvols baixos. Animats amb aquesta visió arribem a l'estació superior del telecadira on canviem de vessant per encarar la Glera d'Anayet, passem sobre la cabana i seguim endavant fins a trobar el GR11 que ve de l'aparcament d'Anayet. De seguida som davant dels Ibons d'Anayet, una de les vistes més famoses de tot el Pirineu. La visió del Prat verdíssim amb els estanys, l'Anayet presidint un costat i l'omnipresent Midi d'Ossau l'altre és meravellosa. Per acabar-ho d'arrodonir, la presencia d'algunes tendes petites que estan acabant de despertar-se a primera hora del matí acaba de donar la mesura de la grandiositat del paisatge. Esmorzem i enfilem cap al coll de l'Anayet, que pugem sense cap dificultat. Un cop al coll seguim pujant pel terreny volcànic vermellós, al que les botes s'aferren força bé, fins arribar al pas de cadenes, que, tal com ens havien anticipat els companys precedents, superem sense problemes. La xemeneia inclinada tampoc ens costa massa, i en poca estona som al cim, tots sols durant uns minuts. Una panoràmica de 360º realment espectacular. 

Després de fer fotos i saludar els muntanyencs i muntanyenques que se'ns van afegint, baixem fins al coll i remuntem l'altra meitat fins al Vértice de Anayet, pujada incomparablement més fàcil i cómoda, amb una visió espectacular del mateix cim d'Anayet d'allà on venim i el Midi d'Ossau ben alineat al darrere. 

Després tornem a dinar als estanys i desfem el camí del matí amb la satisfacció d'haver fet una sortida magnífica.

Sempre agrada poder aconseguir els objectius marcats, especialment si son d'aquestes magnituts. Esperem poder aconseguir aviat nous reptes.