VIP Estiu: Pic de Comaloforno des de la Presa de Cavallers.

El dia 2 hem sortit havent dinat, per arribar a Boí a l'hora de sopar. Ens hem allotjat a l'Hotel Fontdevila, com la majoria de vegades que hi anem.

El dia 3 sortim de matí, per començar a caminar a 2/4 de 8 des de la Presa de Cavallers. Ens espera un dia llarg i dur, ja que el repte és fer l'ascensió al Pic de Comaloforno, de3.033m (o 3.029m, segons les fonts...).

En total, la sortida ha durat 13 hores, amb 1.400m de desnivell, i ha sigut realment esgotadora, ja que el 90% del recorregut ha estat per pedra, amb fortes pendents tant a la pujada com a la baixada, i amb moments d'incertesa pel fet que no es veia clar el camí, i no sabíem si aquest tindria continuïtat o si quedaríem penjats i hauríem de recular.

Evitem fer el darrer tram fins la cresta pel camí habitual, ja que la pedra està molt engrunada i és feixuc i perillós (Ja ens ho ha dit un guia que hem trobat al primer pas de l'Os). Per això anem més a la dreta fins a un collet, que ens obliga a baixar uns 50 mts per l'altre costat i, seguint camí que trobem, tornar-los a pujar per arribar al cim.

Coronar el cim tampoc ha estat fàcil, ja que els darrers metres s'han de fer per canal sense "agarres", o fent grimpada molt vertical.

A la tornada, des del collet, hem anat baixant pel pedregar, intentant endevinar els camins (Ja que no seguíem track). Finalment hem trobat el camí que porta al barranc de Malavesina (Que no s'acaba mai...), fins a la Pleta de Riomalo, i ja "només" hem hagut de vorejar el pantà per arribar fins a la presa i als cotxes.

La veritat és que ens hem tret una "pedra a la sabata", ja que aquest cim el teníem pendent. Un cop assolit, però, pensem que no cal repetir-lo, ja que segurament el recordarem durant força temps...