PALA ALTA DE SERRADÉ

Pujada a la Pala Alta de Serradé, feta des de l'estany Llebreta, a Aigüestortes. Sortida de tres dies, amb estada a Boí. Arribem el primer dia a l'hora de dinar, i dediquem la tarda a fer turisme: contactem amb el servei de taxi a Aigüestortes, i anem a fer-hi visita relaxada, deixant ja pactada la recollida per l'endemà a les 7 per fer l'ascensió. Completem la tarda amb visita a Taüll i Erill La Vall per contemplar les seves esglèsies romàniques.

L'endemà, tal com havíem pactat, el taxi ens recull a les 7, ens puja fins un xic més amunt del salt del Sant Esperit, i comencem a caminar agafant pista que surt a l'esquerra. La ascensió fins al llac de Sarradé està ben indicada, amb fites i més endavant amb pals amb pintura groga. Cap problema. Deixem el llac per la nostra esquerra, i comencem a pujar, ara ja amb molt poques indicacions, guiant-nos amb el mapa d'Alpina, el GPS i la intuïció dels més veterans, ja que no hi ha un camí establert. Després de creuar pedregar i d'una pujada amb forta pendent, continuem per una canal amb més pendent encara, per sortir a la pala que, imponent , ens porta ja fins la cima (On trobem una gran fita), des d'on contemplem tots els cims que tenim al davant, i l'espectacle que tenim dessota, amb els llacs de Comalesbienes glaçats. Passem al cim gairebé una hora, aprofitant les vistes. Iniciem la baixada desfent el camí per la pala, però en lloc de tornar per la canal de pujada, un xic més avall fem flanqueig a l'esquerra, per anar a buscar altre camí i altre canal (Que podia haver servit també per pujar), també molt vertical, que ens duu a la part baixa de la tartera. Un cop allí, desfem camí d'anada fins arribar al llac de Sarradé altra cop. Hi fem una queixalada, amb els peus en remull, i tornem, pel camí senyalitzat de la pujada, fins el punt d'on havíem sortit, i on ens recull el servei de taxi per tornar a Boí. En total 10 hores i mitja, amb uns 1.400 mts de desnivell acumulat, i amb forta exigència, tant per les fortes pendents, com pels trams que hem de caminar damunt les pedres (Inclosa tartera), però sobretot per la dificultat per encertar el camí, degut a la manca de referències.