Els dies 21, 22 i 23 d'agost hem fet una de les sortides que anomenem "VIP Estiu": Hem anat a pujar al Pic de Posets (3.369m).

Fins al darrer moment vam dubtar si mantenir la sortida, ja que les previsions meteorològiques deien que a partir del migdia cada dia podia ploure, amb tempestes. Però finalment vam decidir tirar endavant!.

Dimarts dia 21: sortim des de Girona i Blanes cap a Eriste. Ens trobem a Coll de Revell a 2/4 de 10, i dinem a Eriste (Hotel Eriste). Com que l'accés a l'aparcament de La Espigantosa està tancat a vehicles particulars, agafem el transport habilitat a les 15,35, i en mitja hora som a l'aparcament (5 qms i 600 mts de desnivell). Comencem a caminar i, tot i aturar-nos a contemplar la cascada, amb 1h i 3/4 som al refugi Àngel Orús, completament suats per la gran humitat. Hem encertat anant d'hora, ja que cap a les 5 fa una forta ruixada, però ja som al refugi.

Dimecres dia 22: Com que les previsions continuen donant pluja i tempesta, sortim tant aviat com podem: a 2/4 de 7 ja estem caminant, amb frontals els primers 20', però ja clareja de seguida. Tenim gent al davant i al darrere fent la mateixa ruta, per tant només cal anar seguint. Arribem a un a bifurcació que, per la dreta, ens portaria al refugi d'Estós, però seguim a l'esquerra, direcció refugi de Viadós. Travessem el Torrente de Llardana per un pont de ferro totalment doblegat (Enfonsat), i arribem a l'inici de la Canal Fonda, al costat del Diente de Llardana. La canal presenta dos trams amb força neu, separats per un tram sense. Pel primer calcem grampons, i com que la neu és dura el superem sense dificultat. Al arribar al segon tram (Amb força més pendent), veiem que hi ha la possibilitat d'evitar-lo, pujant per la dreta i enfilant-nos pel pedregar. Optem per aquesta opció, i veiem que encara hem guanyat temps. Un cop hem fet parada per esmorzar, ja "només" queda enfilar-nos superant el desnivell que ens separa del cim. Primer veiem una punta, que ens amaga el vertader cim que queda un pèl més enrere. Força gent a dalt. Fem les fotos "de rigor", contemplem les vistes (Que ja es comencen a tapar de núvols...), i comencem la baixada, pel mateix camí. Espectacular la vista del "Diente" i de la Cresta d'Espadas!.

Completem la baixada, i tornem a ser al refugi en 8 hores gairebé clavades. Més tard veiem que s'ha complert allò de "A quién madruga, diós le ayuda", ja que pels volts de les 5 en cau una de grossa que, si ens hagués trobat de baixada, ens l'hauria complicat de valent.

Dijous dia 23: Sortim del refugi a 2/4 de 7, sense esmorzar, per agafar el bus de baixada de les 8,30h. A les 9 som a Eriste, però no trobem on esmorzar (Estàven un pèl col·lapsats), i per tant fem carretera avall, de tornada. Ens aturem a Campo, on esmorzem, i arribem a casa a l'hora de dinar (Quarts de 4...).

Una sortida per recordar, amb l'objectiu acomplert, i que ens ha deixat molt bon regust. I ara, fins la propera!!