6.6.19 - EL ROC BLANC, Arieja (França) des de Quèrigut per l’estany de Laurenti.

Amb la colla "Tiracims" hem entrat a Europa fent 400 km des de Girona per efectuar l’ascensió a un dels cims més bonics de la zona de l’Arieja. Tota la zona de boscos de Quèrigut ès impressionant. L’estany de Laurenti, el llac gelat, i l’abundància de neu tot i ser el Juny, ens ha deixat a tots glaçats com l’aigua del llac gelat molt a prop del cim, des d’on ens hem hagut de calçar els grampons pel gel i la forta pendent.

Després de sortir molt d'hora i fer gairebé 200 qms (els darrers per pista amb un estat regular), deixem els cotxes en una explanada al costat del refuge forestier de Laurenti.

Des d'aquí comencem la caminada que ens durà al cim del Roc Blanc. La ruta comença pel mig del bosc, pràcticament fins que arribem al llac de Laurenti. Trossos de pedregam, pel mig de l'aigua que baixa pel camí, i trossos de pedra gran, que hem de passar saltant d'una a l'altra. Quan arribem al Llac, el paisatge és magnífic: sensació de pau (Hi trobem un parell de pescadors de canya...), i amb el Roc Blanc just al davant, desafiant-nos.

Continuem, amunt, amb més pedra i considerable pendent, fins arribar al llac petit.

Compte aquí, ja que tal i com es pot veure al track, un xic més i els el passem...

La imatge és de postal: Llac de petites dimensions voltat de neu, i amb un joc de colors degut a la neu, el gel i l'aigua, amb els reflexos de les muntanyes, que el fan únic.

A partir d'aquí, tenim pel davant una gran pala de neu, en forta pujada fins al Coll de Laurenti, que fa que els 4 companys que finalment no havien portat els grampons desisteixin i tornin cap avall. Els 7 restants, cap amunt fins al coll. Aquí tombem a la dreta per anar, ja fins al cim, al que arribem després d'una curta vorejada.

El cim, com a tal, no existeix. Es tracta d'un pedregar de petites dimensions, al que arribem amb una senzilla grimpada, i el el que ens hem d'apilonar per poder fer les fotos de rigor.

Baixant del cim, i avançant uns metres cap a l'esquerra, tenim una fantàstica panoràmica sobre el llac de Laurenti, del que ja gairebé no ens en recordàvem...

Desfem el camí de la pujada, i finalment arribem als cotxes, després de més de 7h 1/2, cansats, com no podia ser d'altra manera, però amb les imatges en el record, i amb la satisfacció d'haver superat el repte.