Primer dia (29.06):

• Sortida des de l'aparcament de la part de baix de la presa de Cavallers, per arribar al refugi Ventosa i Calvell. Un cop hem arribat dalt la presa, voregem l'estany de Cavallers, per la seva dreta, seguint el camí indicat per les estaques grogues, que assenyalen la ruta dels "Carros de Foc" (Recorregut per 9 refugis). Passem el Planell de Riumalo i anem seguint fins arribar a l'indret de l'Estany Negre, on està enclavat el refugi, a 2220 mts d'alçada.

L'objectiu és dormir al refugi, per fer l'endemà l'ascensió al Montardo, i el dia següent la pujada al cim de la Punta Alta de Comalesbienes.

Segon dia (30.06):

• Després de la pujada al refugi de Ventosa i Calvell, i havent-hi fet nit, al matí següent sortim per fer el cim del Montardo, i de passada també del Montardo Petit. Sortim en direcció a la presa de Cavallers, però al cap de poc tros, seguim ruta a la dreta, passant per un petit estany. Al cap de poc, arribem a l'estany de Travessany, passem per un altre estany del que no sabem el nom, i tot seguit l'estany del Clot.Deixem a la dreta l'estany de les Mangades, i a l'esquerra l'estany de les Monges. A l'alçada del Collet D'Ohelacrestada iniciem l'ascensió, que pel coll de Montardo ens encamina cap al cim. Hi estem una bona estona, ja que fa un dia magnífic i les vistes s'ho mereixen, i de baixada pugem al Montardo Petit, per baixar fent una petita circular fins a retrobar el camí inicial, que ens durà altre cop al refugi. Aprofitem el darrer estany abans d'arribar-hi per fer-nos una bona banyada en les seves aigües súper transparents i súper fredes, tant que fa que no hi puguem estar gaire estona. Però ha valgut la pena, com a colofó de la ruta.

Tercer dia(01.07):

• El segon dia desde l'arribada al refugi Ventosa i Calvell el dediquem a fer la pujada a la Punta Alta de Comalesbienes (3014 m). Sortim per la part de darrere del refugi, en direcció a l'estany Llong, i baixem fins el rierol. Seguim direcció pic de Contraix, i més o menys quan trobem un pal indicador amb la retolació esborrada, tombem a la dreta travessant el rierol, fins trobar al camí de pujada a l'estany de la Roca. Hi ha indicador que assenyala la Punta Alta. Un cop a l'estany de la Roca comença realment la ascensió, havent de superar una tartera de considerable dificultat, tant pel tamany de les pedres, com per la verticalitat i pel fet que moltes d'elles no estan fixades, cosa que farà encara més dificultosa la baixada. Hi ha dues canals de pujada, i nosaltres agafem la de l'esquerra, però a certa alçada fem desplaçament per situar-nos a la de la dreta, ja que hi veien més clara la ascensió. Després de llarga i feixuga pujada, ens trobem davant el cim, que aconseguim fent una grimpada de certa dificultat. Però l'esforç ha pagat la pena, ja que un cop dant podem admirar la vista de 360º, a la que dediquem una bona estona identificant els cims que tenim a l'abast visual.

La baixada és més dificultosa que la pujada ja que, tot i ser menor l'esforç, és major la tensió, atès que al primer tram (Llarg), no ens podem refiar de cap pedra, ja que al posar-hi el peu, totes es mouen i cal anar molt en compte. Arribats a l'estany de la Roca, aprofitem per reposar aigua, i fer una queixalada que ens servirà de dinar. Des de l'estany, i desfent el camí, arribem altre volta al refugi, no sense haver fet abans un bany a l'estany de Colieto, ja que per arribar encara faltaven els darrers trenca-cames, que es fan pesats pel cansament acumulat.