Un petit grup de Tiracimeros van aprofitar una finestra de bon temps per tancar les sortides VIP d’aquest any marxant a Formigal els dies 5 a 7 de Setembre.

Sortim de Girona el dilluns 5 ven dinat per arribar a Formigal a l’hora de sopar, on un bon àpat i una petita passejada varen tancar el dia.

L’endemà de bon matí un curt trajecte en cotxe fins l’aparcament del Portalet de l’estació d’esquí de Formigal ens va permetre començar a caminar a dos quarts de vuit.

La pujada inicial es per les pistes d’esquí, concretament el telecadira Batallero i un cop a dalt iniciem un flanqueig que ens porta a la barraca de la Glera i mes tard al GR11 i al Ibon de l’Anayet. Un petit mos ens permet gaudir de les impressionats vistes al cim de l’Anayet i a proper Midi d’Oissau.

Passem per la part dreta de l’Ibon i remuntem en forta pujada fins el Coll de l’Anayet on un flanqueig per la part esquerra de la muntanya en porta a un pla de terra vermella que ens deixa veure el pas de cadenes al cim d’una tartera de pedra amb molta pendent. Un cop superada ens deixa en un petit pla on inicia la canal de pujada al cim (mes senzilla del que ens pensàvem) Al cim les vistes son d’una gran bellesa i ens deixen veure tant la zona de la Vall d’Echo (Castillo de Acher, Bisaurin) Con la zona dels Infiernos (Balaitús, Infiernos, Garmo Negro) i també la carena que continua cap a l’Est del propi Anayet (Vértice, Culivillas, Royo).

Un cop de nou al Coll decidim pujar al proper Vértice o Punta del Garmo que son 20 m. pujada.

El retorn el fem pel mateix camí, on 8 h. i mitja mes tard tornem al cotxe.

Una bona dutxa, una mica d’SPA a l’hotel i una volta pels pobles de l’entorn ens serveixen per fer temps fins el sopar.

L’Endemà ens llevem normal i a les 9 ja podem caminar esmorzats per fer la ruta planificada, pujar al Foratata occidental (L’oriental es escalada). Pugem inicialment fins el coll del Forato i allà una gir de 180 graus ens porta per l’altra part dels Foratata fins el peu del cim (Hi ha un lloc amb passamans i una petita desgrimpada amb grapes però sense dificultat. Allà comença la veritable dificultat amb una grimpada molt exposada on sols dos companys han sigut prou valents per fer-la.

El temps ens fa desistir de fer la circular i retornem pel mateix camí.

A l’hotel ens podem dutxar i dinem de menú al proper poble del Pueyo, finalment una llarga tornada ens porta a les cases a l’hora de sopar.