Varador de patins

Els primers patins a Calafell dels quals tenim referència son els anys 1933-34 de la ma dels primers estiuejants barcelonins. Eren patins de l’època, mot pesats i amb veles cangreas.

La foto del primer patí documentat a Calafell mostra un patí d’aquestes característiques precisament al costat de les colònies Vilamar i rodejat d’estiuejants.

El primer estiuejant patinaire del que tenim constància és en Ramon Marimon als anys 1950. Era un apost estiuejant de Barcelona que estiuejava a l’alçada del carrer Monturiol.

En aquella època no hi havia cap varador i els patins estaven escampats per la platja, enmig de les barques de pesca.

L’ús del patí a Calafell es va anar estenent entre els estiuejants de Barcelona, especialment al Trajo de l’Espineta. En aquella època els estiuejants eren pocs i pertanyien a famílies benestants. Consideraven que viure de cara al mar i només prendre el sol era molt avorrit. Així, van decidir dedicar-se a navegar. I van decidir que l’embarcació ideal per aquestes platges era una embarcació sense quilla. I, donat que molts d’ells eren del Club Natació Barcelona, van adoptar la decisió d’adoptar el patí (veure l’annex “Josep Ma. Aragonés Ollé, president del 1984 al 1988. Un president amant i practicant de la vela lleugera”).

Als anys 60 havia ja una nombrosa flota de patinaires al barri de l’Espineta de la ma d’estiuejants il·lustres de Barcelona, entre ells Carlos Barral, Marc Sagrera, Josep Ma. Aragonés, Frederic Rubiés, Jaume Rotés, Manel Rodes, Bordas, etc. Tots ells eren navegants apassionats i incansables que passaven hores a la mar.

En aquells temps els patins encara es trobaven escampats per tota la platja, encara que havia una majoria de patins al Trajo de l’Espineta, que es reunien al Bar Marina, que es va constituir en la seva seu social particular.

Aquests patinaires van parlar de la necessitat que hi hagués un Club Nàutic a Calafell per poder organitzar proves de patins a vela i tenir un lloc de reunió, així com també en Carles Barral va manifestar que un Club Nàutic podria servir com a centre d'entesa i comunicació amb els pescadors de Calafell (veure l’annex “Notes històriques del Club Nàutic de Calafell”). També es van establir converses amb altres estiuejants de Calafell del barri de Llevant, com els senyors Riart, Grifé, Martorell, Corrons, etc, els quals tenien una idea d’un club més lúdic i social.

Després de diverses reunions, finalment el 15 d’agost del 1967 es va signar l’acta fundacional del Club Nàutic Calafell a la terrassa de l’hotel Maricel.

Amb aquest empenta, en la qual també prenia part el president de la Confraria de Pescadors Joan Solé “Manila”, es va acotar un tros de platja amb una tanca de fusta per a varar els patins al costat del Pòsit de pescadors. Fins i tot es va dibuixar un projecte de sala de reunions per ser construït sobre el Pòsit de pescadors, que mai es realitzaria.

Allà es va clavar un màstil amb un gallardet dissenyat per en Carles Barral (veure l’annex “El perquè del nostre gallardet”), que esdevindria l’oficial del futur Club Nàutic i que volia representar a Calafell, antiga platja marinera i llavors sorral balneari.

En els primers temps uns es reunien a l’hotel Maricel i altres es reunien al bar Marina.

En “Manila” es va convertir en el primer comodor del club i el 1968 ja es van celebrar les primeres regates locals al Pòsit de les classes Vaurien, patí, 420 i 470, tots junts, sent el bar Marina i la Confraria el primer Club Nàutic provisional.

El 1969 es van construir les primeres instal·lacions del Club Nàutic davant l’actual hotel Kursaal. En aquells temps aquesta ubicació estava al final del poble i era un espai verge, sense cap edifici. Així es descongestionava la zona del Pòsit, on encara hi havien nombroses embarcacions de pesca.