El sanatori de Sant Joan de Déu, que durant molts anys va fer de parròquia i d'hospital d’urgències del barri mariner de Calafell que no tenia ni una cosa ni l'altra i on de totes maneres hi havia algunes dones aficionades a missa i freqüents accidents de treball, va ser inaugurat per Alfons XIl el 1928. És un edifici bastant raonable pensat amb criteris d’helioteràpia que presenta una façana de terrasses on es veien els llits dels infants tuberculosos i malalts d'escrofulosi fa una dotzena d'anys. Eren uns llits coronats d'unes pantalles blanques que es veien des de molt lluny. L'edifici és de color groc, d'estil exposició de Sevilla, però ha guanyat prestigi amb el temps. És una fàbrica sòlida, construïda sobre pilots, immune als temporals freqüents que inunden aquesta platja i la converteixen en maresma. Platja solitària i fins i tot poc transitada. Quan hi havia els frarets, al mig del sorral es trobaven plantats uns cartellots negres amb lletres blanques pregant que s'abstinguessin de passar les persones amb poca roba o amb roba de bany per respecte als infants i als religiosos. Aquesta prohibició sense solta devia contribuir a fomentar la tradició de soledat del paratge.
Carlos Barral: La mar domestica