Sector 4

Al compàs dels rems, delerós avança el bot salvavides que torna a la llar; a la seva platja, a la seva mar i a la seva gent qui té enyorança.

No teníem hora. Als sardinals hi anàvem a la prima, varàvem a la tarda; quan es ponia el sol, acabàvem de calar les peces quan el mar llambregava, perquè la mar, a la nit, si la remenes, fa com una llum.

Quan sortia l’estel de l’alba –que surt quan es fa de dia- calàvem. Tot ho fèiem pels dofins, perquè són molt astuts. El dofí hi veu molt, fora de l’aigua, i té una oïda!... De vegades ens trobàvem de 40 a 50 barques de Sant Salvador fins a Cunit, l’una al costat de l’altra.

El fet de portar gel a bordo començà aquí l’any 1910 […] Fins llavors els peixaters portaven el peix, especialment el blau, en portadores, amb sal.

De barques petites n’hi havia més de 50 i de grans, 36. Mireu, la del Manuel, la de l’oncle Menció, la del Pep, la de Cal Gallego, la de Cal Territ, la del Julià del Demus, la de l’oncle Joan Patus, la del Nen de la Teresseta, la del Tirolau, la de Cal Pelegrí, el Bieló, la del Xic Manco, la de Cal Hereu Pep, la de Cal Jan, la del Martí, la de Cal Greixin, la de Cal Didit, la de Cal Ventosa, una de Cal Chiquillo, la del Pau de la Bufarella, la de l’oncle Ramonet, la de Cal Feliu, la de Cal Pep.