Port
Port
Embedded Files
...Capítol a part mereix la reivindicació històrica de la necessitat d'un port. Malgrat la realització de diversos projectes, un d'ells patrocinat per la mateixa Confraria, cap d'ells va ser acceptat pel govern de l'Estat. Segons aquest, la platja molt allargada sense cap accident que proporcionés part de l'estructura de refugi determinava que l'estructura portuària fos molt costosa. El darrer intent d'aconseguir un port per part de la Confraria es va realitzar l'any 1960, quan encara nombroses embarcacions varaven a la platja de Calafell. Es va realitzar una pel•lícula que recollia els diferents tipus de pesca que es practicaven, així com les dificultats que aquestes tenien per sortir en mar els dies de mal temps. Va ser enviada al Ministeri de Marina com a necessitat del port si es volia salvar l'activitat pesquera de la vila. La construcció del port esportiu de Segur, durant la dècada dels 70, va suposar la fi de les aspiracions de construir un port pesquer a Calafell. Malgrat tot, l'any 1995 s'aconsegueix la concessió per la construcció de la dàrsena pesquera del port de Segur.
Extret del lllibre 100 anys d'història. Confraria de pescadors de Calafell.
Les barques de pesca, però, no van tornar mai a Calafell.
A partir del moment en que a Calafell comencen a instal·lar-se definitivament famílies de pescadors als anys 1860, va anar creixent la necessitat de crear una associació que fos la veu de la platja i dones respostes per tal de canalitzar les iniciatives aquella comunitat, cada vegada més nombrosa i floreixen, de persones dedicades pesca. Aquelles inquietuds van tenir resposta amb la creació l'any 1902 de la Germandat de Sant Pere. L'any 1914 es crea el Gremi de Pescadors de Calafell.
El primer que van fer va ser dissenyar un espai amb oficines, bascules i màquina per treure les barques i al mateix temps poder efectuar la subhasta del peix. Van construir un “Tenyidor" i ben aviat la Sala, un lloc principalment dedicat a ball, teatre, etc.
Per les defuncions es van dotar d'un carruatge fet a l’ús que guardaven a cobert al costat de l'esmentada Sala. També van aconseguir l’Estació de Salvament del Bot Salvavides i, mentre l'administració no ho va fer, van habilitar una escola pels fills dels associats. També van saber crear un sistema per comprar medecines i ajudar als malalts.
Mes endavant, cap els anys cinquanta, van aconseguir cases subvencionades per tots els pescadors, les conegudes "cases barates". Poc després van construir un dispensari mèdic en el mateix indret i a continuació quatre aules per poder escolaritzar la creixent mainada. A les cases barates també donaven habitatge al contramestre de marina i al practicant.
Moltes altres eren les funcions exercides per l'entitat d'entre totes volem destacar la caixa o caixes de peix que diàriament es portaven al Sanatori de Sant Joan de Déu com també que el Pòsit sempre signava com a garantia de pagament tots els contractes fets per les diferents comissions de festes.
A principis d'anys 20 la platja Calafell era de les que tenia més fusta de tot el litotral: 108 barques, totes a vela i rem. Als 50 encara tenia la flota més gra de Tarragona amb més de 100 barques a la sorra: 24 barques d'arrossegament grans, 14 barques de llum (és a dir, 14 barques grans d'art o cinta més 24 bots de llum), 20 o 30 bots de trasmall, bots de palangre, bots de tallina...La llotja era la més important en la comercialització del peix blau del litoral tarragoní i en un sol dia es podia fer un volum de negoci proper a les 500.000 pessetes de l'època. La confraria tenia més de 350 socis.A partirs del anys 60, però, la flota va anar marxant al port de Vilanova.
Acta del 4 de maig del 1968 on es recollia l'encàrreg de la confecció d'un projecte d'un espigó al llarg de l'emisari d'aigues negres i la confecció d'un projecte de port. 3 mesos més tard, el 3 d'agost del 1968 s'encarregaria el projecte a l'enginyer Leopoldo Pellón Díaz.
Google Sites
Report abuse