El port de Segur-Calafell es va construir l'any 1973 i es va remodelar totalment l'any 2005, passant de 280 amarratges a 525, a més d'una dàrsena pesquera amb capacitat per a 23 embarcacions, que inicialment volia promoure el retorn de part de la flota pesquera calafellenca desplaçada a Vilanova.
La existència d'un port per a la pesca sempre ha estat una reivindicació que, en paraules de Barral, "no es va demanar mai prou bé". Sembla que en els anys immediatament posteriors a la Guerra Civil, el "Ministerio de Marina" va oferir un port als mariners de Calafell, però en aquells moments no es van acabar de posar d'acord, perdent definitivament la oportunitat.
La construcció del port de Vilanova els anys cinquanta va provocar la marxa dels pescadors de Calafell.
Posteriorment van haver projectes de construcció d'un port esportiu a Calafell i al costat L'Estany, però sense èxit.
Malauradament, però, aquest port i el de Comarruga van provocar la pèrdua constant de sorra a la platja. Els pilons sobre el mar de la seva configuració en "port illa" van tallar els corrents marins i la modificació en els moviments de la sorra.
Els pescadors calafellencs volen recuperar el potencial pesquer que fins a mitjans dels anys 70 va tenir aquesta localitat del Baix Penedès. La confraria de pescadors ha presentat al·legacions al projecte de remodelació del port de Segur de Calafell, que ha assumit l'Ajuntament, perquè només contempla la construcció d'una dàrsena pesquera per 30 barques. No obstant això, l'empresa promotora, Port Segur SA, preveu la construcció de més de 500 amarratges per a embarcacions esportives. El pressupost de la remodelació del port és de 1.100 milions de pessetes i les obres podrien començar a mitjans de l'any que ve.
Els pescadors no només pretenen que s'ampliï l'espai destinat a les seves embarcacions fins a arribar als cinquanta amarratges, sinó que a més volen una llotja, una fàbrica de gel i unes oficines. "Disposar de més espai per als nostres vaixells no ens servirà de res si no tenim les infraestructures necessàries", explica el president de la confraria, Magí Sicart.
La llotja calafellenca era la més important en la comercialització del peix blau del litoral tarragoní, en la dècada dels 50, quan "en un sol dia es podia fer un volum de negoci proper a les 500.000 pessetes de l'època", apunta Sicart. La confraria tenia més de 350 socis; ara queden uns 50. Gràcies al seu potencial es van construir habitatges per a pescadors, una escola i un ambulatori.
Durant aquesta època daurada, a la platja de Calafell atracaven diàriament 24 barques d'arrossegament i 14 dedicades a la pesca blau, totes elles de gran tonatge. Ara, només queden cinc barques de mitjà i gran tonatge, cap dedicada al peix blau. "La Antonieta", l'última embarcació de "llum", es va vendre l'any 1959. En l'actualitat, l'únic pesquer de 90 tones en actiu és el "Maria Àngels". El seu propietari, Joan Margalef, explica "que si pogués tornaria a atracar a Calafell sense pensar-ho dues vegades", però com el port no té calat suficient ha de fer-ho al de Vilanova.
Els pescadors veuen en la remodelació del port de Segur seva última esperança perquè Calafell recuperi aquesta activitat econòmica. Una pèrdua atribuïda a dues causes: l'auge del turisme i la construcció del port esportiu de Segur.
Fins a la creació d'aquesta infraestructura, les embarcacions pesqueres amarraven a la platja, però l'arribada del turisme i la creació del port va obligar als pescadors a deixar lliure la sorra.
El port va ser una realitat a mitjans dels anys 70. No obstant això, els problemes de construcció aviat van obligar a instal·lar una motora per al continu drenatge de la bocana. Les grans embarcacions pesqueres no podien entrar a les noves instal·lacions i es van veure obligades a atracar al port de Vilanova. Les distàncies que recórrer pels pescadors calafellencs per arribar fins al seu lloc de treball "van provocar que els fills ja no seguissin la tradició familiar", explica el president de la confraria.