Hostal Caigut

L'Hostal que va portar el tren

Són moltes les coses que el segle XIX va deixar al Penedès i no seria just reduir l'empremta del segle a uns quants edificis. Amb tot hi ha construccions que són molt significatives d'aquests cent anys. Les esglésies, els edificis públics, com ara els ajuntaments estacions del ferrocarril, algun palau i sobretot algun edifici industrial, poden tots junts il·lustrar el que va ser el segle del vi. A Calafell, que és la comunitat que hem investigat, queden alguns d'aquests testimonis. Sens dubte el més singular i original es L’Hostal, situat a l'indret que es deia "els quatre camins", ja que confluïen els camins de Vilanova, Torredembarra, la Platja i el Poble de Calafell. Avui, el vial on es troba aquest notable conjunt arquitectònic rep el nom de la carretera del Sanatori. El segon llegat del segle és de tipus arqueològic i va lligat amb el marqués de Samà i amb la burgesia vilanovina: ens referim a les ruines romanes del Vilarenc, la primera vil·la romana excavada a Catalunya.

Aquest edifici s'esmenta ja el segle anterior i es coneixia com "Hostal Caigut" o "Hostal del Trillas" en el llibre de baptismes de 1787. Els Trilles vivien a Calafell almenys des de 1762. Es tracta d'un gran propietari que tenia les terres baixes de Calafell probablement la Sínia, el Vilarenc l'Hostal, amb més de 70 jornals de terra, encara que la majoria eren prats erms. Com el topònim indica, aquest indret era un Hostal situat al peu d'un camí ral Malgrat que a les darreries del segle XVIII ja li diuen "Hostal Caigut", no sembla que en aquell moment tingués més d'un segle ja que el rector Rollan no l'esmenta en el seu manuscrit de fina de segle xvI. Encara al segle XIX es parla de la “pujada del Trillas". En el cens de 1863, a l'hostal hi viu una família amb tres fills. Es tracta de vilanovins que fa poc s'han traslladat al poble.

En tot cas una bona part d'aquest patrimoni, que incloïa les tres finques esmentades, va ser adquirit abans de 1853 per Joan Samà i Martí, ja que en aquesta data va demanar permís municipal pel posar-hi un guarda. L'any 1854, Joan Samà va fer arrenglerar marges i posar fites per fer tanques a totes les seves propietats dos anys més tard aquest mateix propietari va formar part de les juntes de repartiment de contribucions de Calafell.

D'aleshores ençà l'Hostal és dels Samà. Amb tot, la mort sobtada de Joan Samà sense haver testat va obligar a repartir alguns dels seus béns entre els nebots. L'Hostal es devia assignar a Enric Torrents i Sama, que va fer posar les seves inicials a la placa de la reixa principal. Això va tenir lloc l'any 1868. Joan Samà va comprar aquestes finques probablement amb la intenció de posar-hi destil·leries d'aiguardent. Ell i sobretot el seu nebot devien fer-hi les obres. Aquestes van consistir a construir una "facina" o destil·leria amb una distribució d'espais típica. Al davant, un baluard tancat per a càrrega i descàrrega. L'estable i els porxos per a carruatges eren a la dreta, juntament amb el pou i l'abeurador, mentre que a l'esquerra hi havia magatzem de bótes. Presidia l'entrada una gran porta que donava accés a un edifici industrial de quatre naus separades per arcs de mig punt i teulada a dues vessants. La primera nau allotjava un gran dipòsit per posar-hi el vi, mentre que el destil·lat i emmagatzematge es feia a les altres tres naus. El model de la "fasina" o destil·leria era semblant al que els Samà tenien a Cuba i a altres indrets. Es tractava de construccions lleugeres, espaioses, sense detalls decoratius, amb obra mixta de totxo i maçoneria de calç i pedra.

L'any 1870, Enric Torrens Sama ja pagava una forta contribució territorial cada trimestre, la qual cosa fa pensar que era un gran hisendat. Mentrestant, Antoni Sama i Urgellès, el 1871. va nomenar un apoderat i administrador per tenir cura dels seus béns a Calafell Aquest era un polític local, Rafel Gibert, que havia format part de les juntes revolucionaries de 1868. Antoni Samà va comprar terrenys al carrer principal de Calafell, al costat de la casa de Pau Romeu, "Cal Rión". Probablement s'hi volia fer un palauet d'estiu.0 Aleshores, Antoni Samà era ja un personatge conegut a Calafell i el 1872 el seu apoderat l'esmenta com "el Illustrissim Sr. Marqués de Casa Sama". Dos anys més tard es construeixen murs de tanca a totes les finques del nou marqués.

Durant tots aquests anys l'Hostal era la principal factoria que tenien els Samà en aquest indret de la costa, de manera que quan es va haver de fer la línia de tren, aquesta va passar just per sota de les seves finques i l'estació es va construir pràcticament al costat de la destil·leria d'aiguardent. En l'estudi econòmic previ a la construcció de la línia fèrria i l'estació va quedar clar que el volum de la producció d'aiguardent era notable a Calafell i la major part sortia de les destil·leries de l'Hostal. El marqués de Sama, juntament amb altres indians notables, com ara el també marqués de Comilles, era qui comprava als pagesos de Calafell l'excedent de vi per fer l'aiguardent. El vi que aleshores es feia a Calafell s'agrejava molt ràpidament i no es podia emmagatzemar gaire temps. L'única manera de vendre'ls per destil·lar l'alcohol i fer l'aiguardent que els Samà portaven a Cuba, concretament a l'Havana. Per tant, la destil·leria de l'Hostal explica l'estació de tren de Calafell a l'any 1882 al lloc on ara és. Per construir l'estació es van expropiar terrenys d'un cacic local, Pere Màrtir Mayner, el qual es va haver de queixar a l'Ajuntament diverses vegades denunciant que li continuaven cobrant contribució de terres que eren de la societat ferroviària que havia impulsat el Marqués de Samà.

El control que els Samà van exercir sobre les autoritats locals era evident la dècada dels anys setanta i vuitanta, moment en què deixant de banda el seu paper fonamental en l'arribada del tren, va portar l'aigua a Calafell, l'any 1878, i va donar els 2.050 duros que van permetre aixecar les escoles i l'ajuntament, i va deixar fer les excavacions arqueològiques dins de la seva finca, al Mas Vilarenc, el 1883. Amb tot, l'edifici pròpiament dit de l'antic hostal sembla que va ser objecte de poques modificacions durant aquests anys en què va funcionar la destil·leria. Encara l'any 1884 quan, amb motiu d'una epidèmia de còlera, va fer falta instal·lar un llatzaret a Calafell, es tria l'Hostal. És evident que si hagués estat residència eventual dels Sama, mai no s'hauria triat aquesta finca, que sembla que tenia sobretot funcions industrials.

La ruina econòmica en que van entrar els principals negocis dels Sama, en especial l'enfonsament de les accions dels ferrocarrils i també la crisi vitícola de la fil·loxera, van provocar que algunes d'aquestes finques fossin venudes. Encara que desconeixem els mecanismes de la venda, el cert és que l'any 1899 tota la finca havia passat a mans de Francesca Barberà. Sembla que va ser aquesta propietària la que va fer arreglar l'Hostal com a residència i va fer construir-hi la capella de Sant Antoni --no sabem si a partir d'un projecte d'Antoni de Samà.

La petita capella, d'estil neoromànic, és de planta rectangular, amb volta de canó. La portalada, amb arc de mig punt i columnes amb capitells és de pedra calcària, com també la finestra lateral, que és senzilla i la del mur posterior o del cor, que és trilobulada. L'exterior imita amb arrebossat els arquets cecs de l'art llombard i les clàssiques faixes. Disposava d'una petita espadanya, probablement amb campana.. Interiorment estava pintada amb motius que imiten marbres i arcs torals. Aquesta capella va ser emprada com a oratori privat de la seva propietària i també, des de la seva mort, com a església per a la petita comunitat de pescadors de la platja. A la mort de la senyora Barberà, la propietat va ser llegada per donació a la parròquia de Calafell, amb la creació d'un benifet. Va ser propietat parroquial fins al darrer quart del segle XX, en què va anar a parar a mans privades. El que en resta avui és un magnífic exemple d'arquitectura industrial de meitat de segle XIX.