Trajo de Garbí o Espineta

Aquesta part de la platja davant de la qual hem quedat en roda es deia trajo de garbí o de l'espineta. Començava som i arribava fins a l'edifici de la maquina de treure, única construcció desarrenglerada, al mig de sorral. De la màquina per llevant començava el trajo de llevant, on treien la majoria de les barques grosses, tant els velers del bou i de la vaca, con las cinta del llum. Aquest trajo de garbí l'ocupaven abans els sardinals i palangrers i després els bots de llum i s'hi acumulaven els gussis gussiets dels petits oficis. Al llarg dels dos trajos hi ha cadenes on se subjecta la talla que canvia la direcció del cable de la màuina. La concessió portuària per noranta-nou anys no ha arribat encara a terme. També hi havia a banda i banda de la màquina cabrestants de fusta que es feien rodar amb llarg semalers amb els quals es treien bastiments petits i mitjans. Aquest trajo de garbí tenia també per malnom el de trajo de l'Escaldafaves, en memòria d'un incident cruel i còmic. Sembla que fa molts anys unes veïnes, habitants de les botigues d'aquest tros de platja, varen castigar un exhibicionista, un pobre home que venia llenya o carbó, fotent-li sobre les parts una olla d'aigua bullent que ja tenien preparada. Hi ha qui diu que les venjatives pescadores van provocar l'infeliç maniàtic. Al darrera de la maquina hi havia fins fa poc una mena de placeta, més aviat una era fins que la van asfaltar en temps de la guerra civil, on es feien dues vegades al dia les subhastes del peix i a la qual obrien les seves portes els magatzems dels principals peixaters i la fabrica de gel. Se'n deia “Davant del pes” i a la seva façana principal s'hissaven les banderes de la confraria i del pòsit, a més de la nacional. Sobre el sostre de la casa de la màquina s'aixecava una columna de ferro, rematada amb un llum poderós que identificava la platja als navegants. Els dos trajos eren de la mateixa llargada, la del cable que enroscava la maquina. El de garbí acabava a la frontera del terme i límit occidental del poble, final d'aquest i del barri mariner. El de llevant també en el límit de l'altra meitat del barri mariner, però més enllà començaven les cases i torretes dels estiuejants i els pocs establiments turístics. L’últim a l'extrem oriental, tenia una terrassa edificada sobre la sorra coberta per una teulada de mig canó que recordava un hangar de l'aviació primitiva i era molt identificable des de la mar.