La Platja de Calafell va tenir la flota pesquera a vela més important de tot el litoral català, motivat per les seves platges, els seus fons pesquers propers i els vents favorables. A mitjans de segle XX va haver el major número de barques a la sorra. Com diu en Carlos Barral en el seu llibre Años de penitencia. Memorias I:
"En la playa de Calafell había habido, como dicen los pescadores, mucha madera (...) Entre treinta y cuarenta y cinco parejas de bou; más de ochenta veleros de arrastre de sesenta a setenta palmos de eslora. Su mantenimiento ocupaba todo el año a varios calafates y a una familia de veleros (...) Las distintas embarcaciones, cuando estaban todas varadas, cubrían en dos hileras trescientos metros de playa (...) Antes de que instalasen el varadero mecánico, cuando las sacaban a tierra con troncos de caballo y parejas de bueyes, ocupaban más espacio, estaban más desparramadas”.
La manca d'un port pesquer i la duresa de les feines relacionades amb la mar, juntament amb la pressió turística, van provocar que l'activitat pesquera desaparegués de les nostres platges.