La Francisca

(...) la Francisca, l'última vaca a la vela de Catalunya, que encara pescava als anys cinquanta. De fet la "Francisca" - model predilecte de l’aquarel·lista Amat - va pescar fins que un accident nàutic va deixar fora de joc el seu patró, el Magí de cal Territ. La barca es va abocar i va baixar de cul per amunt fins als rompents. Es va abocar al coll de fora i el Magí va tenir temps de saltar a la mar, però no així el Maginet, que va quedar tancat al xollau. El pare el donava per mort, davant l'evidència que en aterrar-se la barca abocada ja no podria sortir, però el Maginet va destapar el doll i respirava com Jonàs al ventre de la balena. D'aquella feta el patró Territ es va ferir i la barca va quedar, per sempre més, en terra. Mentre se'n negociava la donació al Museu es va anar descomponent a poc a poc, entravessada per un altre temporal, just davant de casa meva, sota la meva finestra. Van saltar primer les orles i van quedar nus els medissos de l'obra morta i altíssims, esvelts, la roda i el gaó.

Després, a poc a poc, es va anar foradant el folrat sota les cintes. Cada vegada era un cadàver més formós. La pintura verda es va anar fent transparent i els enquitranats nobles, com pàtina d'antiquari. Al final el carenat mig cobert de sorra, els medissos i els baus formaven un gran signe de les acaballes.