una altra manera d'afrontar el coronavirus

En Jaume, un home de vint-i-un anys amb discapacitat psíquica, que viu amb els seus pares al Carrer de les Moreres, 1 en un primer pis amb dos lavabos, tres habitacions amb un llit, un menjador amb taules de fusta; dotze cadires de pell i un sofà de pell, una terrassa amb vuit cadires de plàstic i una taula de marès, una sala d’estar amb una taula de pedra; un armari de seda i unes cadires de seda, calefacció, aire condicionat, ascensor, escales de l’època d’en Franco, una cuina amb armaris; taula i cadires de fusta, arquitectura moderna i un pati amb cadires; taula i hamaca de plàstic també hi ha una piscina comunitària.

Té els cabells castanys arrissats, nas rodó, porta ulleres, els seus ulls són de color blau, braços llargs, mans de bruixot, és baixet, la seva boca és prima, té uns peus inflables, és net com una bassa d’oli, orelles d’elefant, d’aptitud nerviosa, economia senzilla i estudia a l’institut de Maó una Formació de porteria.

Dia 8 de març quan li varen dir els mestres que fins a noves ordres tindrien l’institut tancat degut el coronavirus es va enfadar molt i no va poder dormir durant trenta dies. Cada dia tenia una discussió amb el seu pare, en Tomeu, que té trenta anys i la seva mare na Paca que té quaranta anys. Un dia problemes amb la família; un altre dia per diferències de sexe; religió; esports; ciutadania; turisme; tercera edat; política; medi ambient; policia; literatura; joventut; comerç i cultura.

Na Paca té els llavis sensuals, els cabells negres llisos, ulls verds, aptitud tranquil·la, és alta, els peus els té com un elàstic, braços prims, mans grasses, nas arrodonit i fa feina al Geriàtric Municipal de Maó d’infermera, ja que li encanta cuidar i ajudar els avis i àvies i té tres amics que fan feina allà. Cada dia, quan surt de la feina, es troba amb els aplaudiments de la ciutat de Maó que li fan. En Tomeu va fer feina de comerciant a un supermercat, què és el que va estudiar. Té els llavis gruixuts, els cabells curts rojos, porta barba i bigotis.

Durant un temps no s'havien vist el pare i el fill, però molt aviat varen començar a escriure poemes, fer trencaclosques, dibuixar, jugar a bingo, fer parxís, jugar a domino, escoltar música marinera, veure obres teatrals, visitar museus online i com no gaudien cada dia de la lectura.

Prest a n'en Tomeu se li va acudir una nova feina per a ell i que li va fer molta il·lusió portar a terme i és escriure glosat, ja que és la seva gran passió i els penja a Instagram, quan la regidora de cultura de l’Ajuntament de Maó va veure a que es dedica el seu millor amic, que va conèixer a la Biblioteca Pública de Maó, a fer aquells escrits tant ben estructurats va decidir posar-lo a fer feina al departament municipal de Cultura i festes, fent-li però abans una prova per veure quina capacitat de cultura tenia aquell home que va demostrar amb aquell examen que era de deu.

El mateix li va passar a n'en Jaume que es va quedar sense poder acabar de fer el seu curs i va començar a dibuixar i a penjar a Facebook els seus dibuixos de solidaritat i d’amor fets amb el programa Paint i que més tard, amb cinquanta persones més, va obtenir, gràcies haver aprovat un examen online, plaça de mestre de dibuix i pintura de l’Escola de pintura de Sant Lluís.

Tots van ser molt feliços fos de la manera que fos perquè encara que no haguessin guanyat el que van estudiar van aconseguir encara una feina millor!

24/04/2020